152 aC
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 152 aC (clii aC) |
Islàmic | 797 aH – 796 aH |
Xinès | 2545 – 2546 |
Hebreu | 3609 – 3610 |
Calendaris hindús | -96 – -95 (Vikram Samvat) 2950 – 2951 (Kali Yuga) |
Persa | 773 BP – 772 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 99 |
Ab urbe condita | 602 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
180 aC 170 aC 160 aC - 150 aC - 140 aC 130 aC 120 aC | |
Anys | |
155 aC 154 aC 153 aC - 152 aC - 151 aC 150 aC 149 aC |
El 152 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Flac i Marcel o també any 602 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «152 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Imperi Selèucida
[modifica]- El pretendent al tron de l'Imperi Selèucida, Alexandre I Balas, a qui el Senat Romà ja havia reconegut com a rei l'any 154 aC, aconsegueix el suport de Jonatan Macabeu qui li ofereix el càrrec de Summe Sacerdot i altres privilegis i avantatges, en la lluita contra el rei Demetri I Sòter.[2]
República Romana
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Luci Valeri Flac i Marc Claudi Marcel.[3]
- Valeri Flac mor durant el seu període de govern.[4]
- Claudi Marcel és enviat a Hispània per substituir a Quint Fulvi Nobilior, que havia donat mostres d'incapacitat per fer front a la rebel·lió dels celtibers. Pren mesures militars prudents i adequades i sap guanyar-se als celtibers amb actes de clemència i de visió política. Ocilis se li rendeix i els arevacs concerten una treva. Reuneix els seus caps, que entreguen ostatges i envien ambaixadors a Roma per a aconseguir la pau. Al sud els vetons i lusitans es sotmeten i el pretor Marc Atili Serrà supervisa la seva obediència, però quan Atili Serrà abandona la zona, s'aixequen de nou. Marcel hi acudeix i aconsegueix que tornin a l'obediència ocupant la ciutat de Nertobriga.[5][6]
Necrològiques
[modifica]- Marc Emili Lèpid, consol romà, ja molt gran i ple d'honors.[3]
- 31 d'agost (?): Ptolemeu Eupàtor, fill de Ptolemeu VI (nascut l'any 166 aC).[7]
- Marc Porci Cató Licinià, fill de Cató el Censor, l'any en què és designat pretor. El seu pare, que encara vivia, conforme a la seva fama, pateix la seva pèrdua renunciant als seus béns i, gairebé pobre, li dona un funeral molt frugal.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, XXXIII, 16
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Titus Livi. Epítom, XLVIII
- ↑ Juli Obseqüent. Liber Prodigiorum, 77
- ↑ Polibi. Història, XXXV, 2, 3
- ↑ Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 48-50
- ↑ Ager, Sheila L «The Power of Excess: Royal Incest and the Ptolemaic Dynasty». Anthropologica, 48, 2, 2006, pàg. 180. DOI: 10.2307/25605309.