154 aC

154 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	154 aC (cliv aC)
Islàmic	799 aH – 798 aH
Xinès	2543 – 2544
Hebreu	3607 – 3608
Calendaris hindús	-98 – -97 (Vikram Samvat) 2948 – 2949 (Kali Yuga)
Persa	775 BP – 774 BP
Armeni	-
Rúnic	97
Ab urbe condita	600
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
180 aC 170 aC 160 aC - 150 aC - 140 aC 130 aC 120 aC
Anys
157 aC 156 aC 155 aC - 154 aC - 153 aC 152 aC 151 aC

El 154 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Albí i Opimi o també any 600 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «154 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

• Després de dos anys de lluites, Àtal II, rei de Pèrgam aconsegueix vèncer a Prúsies II, el rei de Bitínia al nord d'Anatòlia. Al mateix temps arriba una nova ambaixada romana que obliga a Prúsies a fer la pau.^[2]

• El rei egipci Ptolemeu VI Filomètor que havia cedit Cirene al seu germà Ptolemeu VIII Evèrgeta II, es va oposar a que també incorporés Xipre entre les seves possessions. Els dos germans envien ambaixadors a Roma, però mentre els de Filomètor són mal rebuts (se'ls ordena sortir de la ciutat) els d'Evergetes són rebuts, però no se'ls dona cap suport pràctic. El mateix Evergetes va a Roma per demanar l'assistència del Senat que li dona cinc legats amb l'encàrrec de posar-lo al tron de Xipre però sense soldats. Filomètor envia a l'illa una potent força militar i una flota i la recupera, i quan son germà desembarca a l'illa amb un petit exèrcit mercenari el derrota i l'arracona a la ciutat de Lapatos on s'ha de rendir. Filomètor el perdona i l'envia de tornada Cirene, amb l'única condició que es conformés amb aquest regne i renunciés a la possessió de Xipre. Els romans no s'hi oposen i es signa un tractat en aquests termes.^[3]

• Aquest any són elegits cònsols Luci Postumi Albí i Quint Opimi.^[4]
• Postumi Albí mor al cap d'una setmana de sortir de Roma per anar cap a la seva província. Es sospita que la seva dona el va enverinar.^[5][6] S'elegeix com a cònsol sufecte a Mani Acili Glabrió.
• Opimi fa la guerra contra les tribus lígurs dels oxibis, dels sal·luvis i dels deciats, que havien atacat territori de Massília, aliada romana, saquejant les ciutats d'Antípolis (Antibes) i Nicaea (Niça). Derrota a aquestos pobles sense cap dificultat i obté els honors del triomf.^[7]
• Publícia, esposa del cònsol Postumi Albí, és acusada d'assassinar el seu marit. El pretor (en funcions judicials) que la jutja, la perdona pel seu aspecte, però sotmesa a un judicium domesticum (judici privat en família) és condemnada a mort pels seus propis parents.^[8]

• Les revoltes dels celtibers provoquen l'inici de la Segona guerra celtibera. Els bel·les amplien les fortificacions de Segeda, la seva capital, i el Senat Romà ho considera una infracció dels acords de Tiberi Semproni Grac de l'any 179 aC i una amenaça per als seus interessos a Hispània. Tanmateix, Polibi^[9] diu: «La guerra que va esclatar entre romans i celtibers es va dir guerra de foc. Va ser estranya per les seves característiques i per l'ininterromput dels xocs, doncs les guerres que es deslliuren a Grècia i a Àsia les més de les vegades es decideixen per una sola batalla, rarament en una segona... Però en aquesta guerra va succeir el contrari...». Apià^[10] atribueix l'origen de la guerra al comportament dels governadors romans, que havien convertit l'administració romana en insuportable per als indígenes.
• El pretor Luci Calpurni Pisó Cesoní, governador de l'Hispània Ulterior, és derrotat pels lusitans.^[11]

• Gai Semproni Grac, polític romà. (també podia haver nascut l'any 159 aC).^[12]