Alexandre Jaume Rosselló
| Nom original | (es) Alejandro Jaume Rosselló  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 22 novembre 1879 Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 24 febrer 1937 (57 anys) Palma (Mallorca) |
| Causa de mort | ferida per arma de foc |
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 10 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Balears | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 9 juliol 1931 – 7 octubre 1933 Circumscripció electoral: Illes Balears | |
| Compromissaris elegits en les eleccions a compromissaris d'Espanya de 1936 | |
 Regidor de l'Ajuntament de Palma | |
| Diplomàtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Madrid Universitat de París |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Palma |
| Ocupació | polític, escriptor, diplomàtic, periodista, advocat |
| Partit | PSOE |
| Família | |
| Parents | Alexandre Rosselló i Pastors, fill de la germana |
Alexandre Jaume Rosselló (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.
Biografia
[modifica]Pertanyia a una família acomodada, va estudiar dret a les Universitats de Barcelona, València, Madrid i París, El 1904 fou nomenat cònsol d'Uruguai a Palma i milità en el Partit Liberal, amb el qual fou escollit regidor de l'ajuntament de Palma, però poc després renuncià en protesta pels caciquisme polític. Molt amic de Gabriel Alomar i Villalonga i de Llorenç Bisbal i Barceló, s'apropà al PSOE, partit al que s'afilià el 1919.
Mantingué una notable activitat periodística, col·laborant a El Socialista, Última Hora i El Obrero Balear però es mantingué vinculat a Joan March Ordinas i el 1923 es va veure implicat en la lluita entre vergueristes i antivergueristes, raó per la qual s'hagué de donar de baixa temporalment del partit. Quan s'instaurà la dictadura de Primo de Rivera s'oposà a col·laborar-hi com Indalecio Prieto. El dia de la proclamació de la Segona República Espanyola, fou alcalde interí de Palma per malaltia de Llorenç Bisbal. A les eleccions generals espanyoles de 1931 i a les de 1933 fou elegit diputat per la conjunció republicano-socialista. Malgrat la seva actitud pancatalanista, mantengué reticències quant a la concessió d'un estatut d'autonomia per a les Illes Balears.
A les eleccions generals espanyoles del 1936 fou candidat del Front Popular però no aconseguí escó. El 19 de juliol de 1936 fou detengut al port de Pollença i empresonat al castell de Bellver per les autoritats sublevades. Acusat falsament de participar en la preparació d'un inexistent moviment soviètic, el 16 de febrer de 1937 fou condemnat a mort i afusellat el dia 24 amb Antoni Maria Ques Ventayol, Emili Darder i Antoni Mateu Ferrer.
Obres
[modifica]- Impresiones de un constituyente (1933),
- La insurrección de octubre : Cataluña, Asturias, Baleares (1935)
- Escrits des de la presó (1936-1937)
Enllaços externs
[modifica]- Biografia
- El PSOE homenatja a Alexandre Jaume, al Diari de Balears del 16 de juny de 2006.
- «Alexandre Jaume Rosselló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats
 | ||
•••• ← 1933-1936 | ||
