Alois Hába
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Carl Friedrich Christian Fasch 21 juny 1893 Vizovice (Txèquia) |
| Mort | 18 novembre 1973 (80 anys) Praga (Txèquia) |
| Sepultura | cementiri d'Olšany |
| Nacionalitat |  Txecoslovàquia |
| Grup ètnic | Txecs |
| Formació | Conservatori de Praga Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música i educació |
| Lloc de treball | Bílovice Praga Berlín Kroměříž Viena |
| Ocupació | Compositor, professor |
| Ocupador | Conservatori de Praga |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera, música clàssica i microtonalisme |
| Alumnes | Blažena Rylek Staňková |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Germans | Karel Hába |
| Parents | Emil Hába, cosí |
| Premis | |
     | |
Alois Hába (Vizovice, Moràvia, 21 de juny de 1893 - Praga, Txèquia, 18 de novembre de 1973) fou un compositor i teòric musical txec.[1][2]
Biografia
[modifica]En el Conservatori de Praga fou deixeble de Vítězslav Novák (1914-15), en el de Viena, de Franz Schreker (1917-20) i en el de Berlín, amb Busoni. Allà estudià a més, acústica i música exòtica en la Universitat. Adepte al folklorisme, com la majoria de compositors de la seva època, des de molt jove es dedicava a recollir, amb fonògraf, les cançons de la Moràvia i Eslovènia. Des de 1923 fou professor del Conservatori de Praga, on tingué entre altres alumnes a Zikmund Schul, Václav Dobiáš,[3] Rudolf Kubin[4] i, on també o va ser (1945-51) de l'Acadèmia de Música i Art Dramàtic, així com director de la Segona Òpera.[5]
Obra
[modifica]Les seves primeres obres, d'estètica romàntic-nacionalista, són:[6]
- Variacions per a piano, sobre un cànon de Schumann.
- Dues peces i Sonata, per a piano.
- Quartet, de corda.
- Obertura, per a orquestra.
- Peces per a piano.
La influència dels cants eslovens, amb elements de la música del Pròxim Orient, així com al coincidir amb les idees de Busoni, el mogueren no sols a estudiar, com aquell, sinó a portar a la pràctica la divisió dels sis tons que es consideren en l'escala, a més dels semitons tradicionals, en quarts de to, d'on resulten escales temperades a 24 sons (micra tonals) en comptes dels 12. La nova divisió tonal presentava una notable complicació, encara que, només interpretativa, pels instruments de so continu: els d'arc, la veu humana i el trombó i antigues trompetes de vares. En canvi, els de teclat, l'arpa i els altres de vent havien de ser construïts expressament, projecte que fou portat a terme per les fabriques Förster i Gotrian-Steinweg. La seva primera obra en la nova tècnica és el Quartet 1 per a corda (op. 7), al que li succeïren, ja en aquesta línia, Fantasia per a piano i orquestra, Fantasia i música per a violí sol, Música simfònica, les Suites I i II per a piano, els quartets II i III, i una Suite coral. En l'obra següent, un altre Quartet I, op. 14, empra els sisens de to, procediment al que tornaria en algun quartet molt posterior. Més tard va compondre:
- Suite III i Fantasia I, per a piano.
- Fantasia. per a solo de violoncel.
- Fantasia II i III, per a piano.
- Fantasia I, per a violí i piano.
- Tres suites (IV i V per a piano, i I) per a clarinet i piano.
- Les Fantasies IV i V per a piano.
- Set peces per harmònium.
- Un Noneto,
- Un Duet vocal. (1937).
Les òperes
[modifica]- La mare, (1930)
- Nova Terra, (1936)
- Vingui a nosaltres el teu regne, (1942), aquesta sobre un text d'idees teosòfiques.
Altres obres
[modifica]I diversos treballs per al teatre i el cinema, on va utilitzar una orquestra amb piano, dues arpes i dos clarinets, tots ells en quarts de to
Escrits
[modifica]- El fonament harmònic del sistema en quarts de to, (1922).
- Psicologia de la forma musical, (1925).
- Nous treballs d'harmonia sobre els sistemes diatònic, cromàtic i per quarts, tercis, sexts i dotzes de to, (1927).
Referències
[modifica]- ↑ Myles Lee Skinner, "Toward a Quarter-Tone Syntax: Analyses of Selected Works by Blackwood, Haba, Ives and Wyschnegradsky", PhD diss. (Buffalo: State University of New York at Buffalo, 2006; Ann Arbor: ProQuest/UMI, 2007), p. 15.
- ↑ Patricia Strange and Allen Strange, The Contemporary Violin: Extended Performance Techniques (Berkeley, Los Angeles & Londres: University of California Press, 2001), p. 165.
- ↑ Václav Dobiáš s Celebration of Proletarian Prague: The Song Cycle: Praho jediná". Consultat 28 desembre 2008.
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 673. (ISBN 84-7291-255-8)
- ↑ Editors of the Encyclopædia Britannica, "Alois Hába: Czech Composer", Encyclopædia Britannica Online (consultat el 12 setembre 2016).
- ↑ Lubomír Spurný and Jiří Vysloužil, Alois Hába: A Catalogue of the Music and Writings, trans. Paul Victor Christiansen (Prague: Koniasch Latin Press, 2010).
Enllaços externs
[modifica]
- Llista d'obres
- Lubomír Spurný: "Alois Hába – Busoni mu říkal Ali Baba..." Arxivat 2017-02-24 a Wayback Machine. (txec)
- Alois Hába Centre website Arxivat 2016-09-16 a Wayback Machine.