Alps occidentals

Alps occidentals

Tipus	serralada
46° N, 7° E / 46°N,7°E / 46; 7
Serralada	Alps
Característiques
Altitud	4.810 m
Dimensió	384 () × 300 () km
Punt més alt	Mont Blanc  (4.810 m )
Travessa	França, Itàlia, Suïssa i Mònaco
Superfície	74.952 km²

Els Alps occidentals és una serralada, una porció del sistema muntanyós dels Alps, que a conseqüència de les diverses classificacions del sistema alpí, ha tingut significats diversos. Segons classificació actual els Alps occidentals inclouen part sud-est de França, és a dir, Savoia, la totalitat de Mònaco, la part nord-oest d'Itàlia i la part sud-oest de Suïssa, (Valais). Al sud-est el rang està limitat per la Vall del Po. A l'oest, la vall del riu Rhône la separa del Massís Central. La part més septentrional dels Alps occidentals -en el sentit ampli del terme- està formada pel serralada dels Prealps helvètics.

Els cims i els passos de muntanya són més alts en comparació amb els Alps orientals, mentre que el mateix rang no és tan ampli i més arquejat.

La Subdivisió Orogràfica Internacional Unificada del Sistema Alpí (SOIUSA),^[1] presentada l'any 2005, ha superat la partició que el 1926 es feia en tres parts. Aquesta subdivisió preveu la divisió dels Alps en dos: Alps occidentals i Alps orientals, separats per la línia Rin - Pas del Spluga - Llac de Como - Llac de Lecco.

Els Alps occidentals es subdivideixen a la vegada en dos grans sectors: Alps del sud-oest i Alps del nord-oest:

Els Alps del sud-oest estan dividits en sis seccions, 23 subseccions i 46 supergrups:

• 1. Alps Lígurs (Punta Marguareis, 2.661 m)
  • Prealps Lígurs
  • Alps del Marguareis

• 2. Alps Marítims i prealps de Niça (Mont Argentera, 3.297 m)
  • Alps Marítims
  • Prealps de Niça

• 3. Alps i Prealps de la Provença (Tête de l'Estrop, 2.961 m)
  • Alps de la Provença
  • Prealps de Digne
  • Prealps de Grasse
  • Prealps de Vaucluse

• 4. Alps Cozie (Monviso, 3.841 m)
  • Alps de Monviso
  • Alps de Montgenèvre
  • Alps de Mont Cenis

• 5. Alps del Delfinat (Barre des Écrins, 4.102 m)
  • Alps de les Grandes Rousses i de les Aiguilles d'Arves
  • Cadena de Belledonne
  • Massís dels Ècrins
  • Massís del Taillefer
  • Massís del Champsaur
  • Massís d'Embrunais
  • Muntanyes orientals de Gap

• 6. Prealps del Delfinat (Grande Tête de l'Obiou, 2.790 m)
  • Prealps del Devoluy
  • Prealps occidentals de Gap
  • Prealps del Vercors
  • Prealps del Diois
  • Prealps de les Baronnies

Els Alps del nord-oest estan dividits en vuit seccions, 32 subseccions i 89 supergrups:

• 7. Alps de Graies (Mont Blanc, 4.810 m)
  • Alps de Lanzo i de l'Alta Moriana
  • Alps de la Vanoise i del Grand Arc
  • Alps de la Grande Sassière i del Rutor
  • Alps del Gran Paradiso
  • Alps del Monte Blanc
  • Alps del Beaufortain

• 8. Prealps de la Savoia (Haute Cime des Dents du Midi, 3.257 m)
  • Aiguilles Rouges
  • Prealps del Giffre
  • Prealps de Chablais
  • Prealps de Bornes
  • Prealps de Bauges
  • Prealps de la Chartreuse

• 9. Alps Penins (Monte Rosa, 4.634 m)
  • Alps del Grand Combin
  • Alps del Weisshorn i del Cervino
  • Alps del Monte Rosa
  • Alps Bielleses i Cusians
  • Alps del Mischabel i del Weissmies

• 10. Alps Lepontins (Monte Leone, 3.552 m)
  • Alps del Monte Leone i del San Gottardo
  • Alps Ticineses i del Verbano
  • Alps d'Adula

• 11. Prealps de Lugano (Pizzo de Gino, 2.245 m)
  • Prealps Comascos
  • Prealps Varesins

• 12. Alps Bernesos (Finsteraarhorn, 4.274 m)
  • Alps d'Uri
  • Alpes Bernesos en sentit estricte
  • Alps de Vaud

• 13. Alps de Glaris (Tödi, 3.620 m)
  • Alps d'Uri-Glaris
  • Alps de Glaris, stricto sensu

• 14. Prealps helvètics (Schilthorn, 2.970 m)
  • Prealps de Vaud i Friburg
  • Prealps bernesos
  • Prealps de Lucerna i d'Unterwald
  • Prealps de Schwyz i d'Uri
  • Prealps d'Appenzell i de Sankt Gallen

L'any 1926, després del IX Congrés Geogràfic Italià de 1924, es va adoptar la Partició dels Alps, que preveia la subdivisió dels sistema alpí en tres grans parts: els Alps occidentals, els Alps centrals i els Alps orientals. En aquesta partició tradicional, els Alps occidentals anaven des del golf de Gènova fins al pas del Simplon o, més exactament, entre el Coll di Cadibona i el Coll Ferret. El cim més elevat és el Mont Blanc (4.810 m).

Segons la divisió acordada, els Alps occidentals es dividien en:^{[nota 1]}

• Alps Marítims (1)
  • Alps Lígurs (1.a)
  • Alps del Varo (1.b)
• Alps Cozie (2)
  • Alps del Monviso (2.a)
  • Alps de Montginebre (2.b)
  • Alps del Mont Cenis (2.c)
• Alps de Graies (3)
  • Massís del Gran Paradiso (3.a)
  • Alps de la Tarantasia (3.b)
  • Massís del Mont Blanc (3.c)
• Alps de Provença (4)
  • Massís de l'Asse (4.a)
  • Massís del Bleone (4.b)
• Alps del Delfinat (5)
  • Massís del Champsaur (5.a)
  • Massís del Pelvoux (5.b)
  • Alps de Moriana (5.c)
• Prealps de Provença (6)
  • Chaînes des Plans (6.a)
  • Muntanya de Sainte Victoire (6.b)
  • Massís de la Sainte Baume (6.c)
  • Muntanyes de Maures i Esterel (6.d)
• Prealps del Delfinat (7)
  • Muntanya del Luberon (7.a)
  • Muntanya de Valclusa (7.b)
  • Massís del Dévoluy (7.c)
  • Vercors (7.d)
• Prealps de la Savoia (8)
  • Prealps de Chablais (8.a)
  • Cadena de Reposoir (8.b)
  • Baujes (8.c)
  • Massís de la Grande Chartreuse (8.d)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alps occidentals

• Alps
• Geografia dels Alps
• SOIUSA