Anna Comnena

Plantilla:Infotaula personaAnna Comnena
Biografia
Naixement1r desembre 1083 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1153 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaComnens Modifica el valor a Wikidata
CònjugeNicèfor Brienni (1097 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAleix Brienni Modifica el valor a Wikidata
ParesAleix I Comnè Modifica el valor a Wikidata  i Irene Ducena Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Comnena
Joan II Comnè
Andrònic Comnè
Isaac Comnè
Eudòxia Comnena
Teodora Comnena Angelina Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 96394

Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.[1]

Biografia

[modifica]

Anna, filla d'Aleix I Comnè i de l'emperadriu Irene Ducena, va néixer l'1 de desembre del 1083 a Constantinoble i era la més gran de nou germans: Maria Comnena, Joan Comnè (que seria el futur emperador), Andrònic Comnè, Isaac Comnè, Eudòxia Comnena, Teodora Comnena, Manuel Comnè i Zoè Comnena.[2][1]

Durant la seva infantesa va ser criada per la que havia de ser la seva sogra, Maria d'Alània, amb qui mantindria una forta relació d'amistat, i va rebre una educació clàssica estudiant literatura, grec antic, retòrica, ciències, geografia, matemàtiques, medicina i coneixements militars. Tot i que a l'Imperi Romà d'Orient ho era més que a Europa occidental, aquest nivell d'educació per a una dona era poc habitual.[2]

Sent una nena fou promesa, per tal d'aconseguir una aliança, a Constantí Ducas, fill de l'emperador Miquel VII i Maria d'Alània, però aquest va morir als voltants del 1094, sent encara molt jove, cosa que va provocar que s'arrangés un altre matrimoni amb Nicèfor Brienni, un noble grec. Tot i ser, inicialment, un matrimoni de conveniència, es va convertir en un matrimoni molt estable i feliç, com va escriure Anna a l'Alexíada, i junts van tenir quatre fills: Aleix, que seria el comandant de l'armada romana d'Orient, Joan, Irene i Maria.[2]

A banda de la seva cultura, Anna Comnena també va ser una gran educadora i gestora, com va demostrar en organitzar i administrar un gran hospital i orfenat donat pel seu pare on tenia cura de prop de 10.000 nens; també ensenyava medicina als treballadors i donava classes de reforç als orfes.[2] La gran intel·ligència d'Anna Comnena, complementada amb la de Nicèfor, va convertir la seva residència a Constantinoble en el centre de les arts i les ciències de la ciutat. Anna Comnena és considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement, prenent com a models els historiadors grecs Tucídides i Polibi i amb un estil caracteritzat per l'aticisme característic de la literatura romana d'Orient de l'època.

El 1118, el seu germà Joan II Comnè va succeir Aleix I, però molts, incloses Anna i la seva mare Irene, esperaven que Nicèfor Brienni en seria el successor escollit. Anna va incitar Nicèfor a prendre el poder quan fos possible, arribant a planificar l'assassinat de Joan durant el funeral del seu pare. Brienni s'hi va negar, la conspiració va fracassar, les seves propietats i títols van ser confiscats i Anna fou enviada a l'exili al monestir de la Mare de Déu Plena de Gràcia, on més endavant s'afegiria la seva germana Eudòxia. Brienni, en canvi, va continuar com a conseller de Joan II fins a la seva mort l'any 1137. Durant l'exili, Anna Comnena va compondre l'Alexíada (Ἀλεξίας, Alexias) sobre la vida del seu pare, en 15 volums,[2] i va morir al convent l'any 1153.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Ana Comneno, la princesa historiadora de Bizancio» (en castellà). National Geographic, 06-02-2022. Arxivat de l'original el 2023-11-05. [Consulta: 5 novembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 22-29. ISBN 9781492173960. 

Bibliografia complementària

[modifica]
  • Fasano, A. Anna Comnena: La donna che sognava l'Impero (Done di Bisanzio *). Edizioni Tassinari. (italià)