Joan Comnè (domèstic de les escoles)

Joan Comnè

Segell de plom de Joan Comnè com a curopalata i domèstic de les escoles
Biografia
Naixement	c. 1015 Constantinoble (Imperi Romà d'Orient)
Mort	12 juliol 1067 (Gregorià) (51/52 anys) Constantinoble (Imperi Romà d'Orient)
Domèstic de les escoles
Activitat
Ocupació	militar, aristòcrata
Família
Cònjuge	Anna Dalassena
Fills	Eudòxia Comnena, Adrià Comnè, Manuel Comnè, Maria Comnena, Aleix I Comnè, Teodora Comnena, Isaac Comnè, Nicèfor Comnè
Pare	Manuel Eròtic Comnè
Germans	Isaac I Comnè ? Comnena

Joan Comnè (grec medieval: Ἰωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; nascut cap al 1015 i mort el 12 de juliol del 1067) fou un aristòcrata i alt càrrec militar de l'Imperi Romà d'Orient. Fou domèstic de les escoles durant el breu regnat del seu germà gran, Isaac I Comnè (r. 1057-1059). Després de l'abdicació d'Isaac i l'ascens de Constantí X Ducas al tron, Joan es retirà de la vida pública fins a la seva mort el 1067. A través del seu fill Aleix I Comnè, que esdevingué emperador el 1081, fou el progenitor de la dinastia dels Comnens, que governà l'Imperi Romà entre el 1081 i el 1185 i l'Imperi de Trebisonda entre el 1204 i el 1461.

Joan Comnè nasqué cap al 1015. Era el tercer fill (segon mascle) del patrici Manuel Eròtic Comnè, un alt comandant militar de finals del regnat de Basili II (r. 976-1025).^[1][2] Apareix a les fonts per primera vegada el 1057, quan el seu germà gran, Isaac, encapçalà un grup de generals que s'alçaren contra Miquel VI i el derrocaren. En el moment de la revolta, Joan era dux però, després de la victòria del seu germà, fou ascendit a curopalata i nomenat domèstic de les escoles d'Occident.^[3] No se sap res sobre les activitats de Joan durant el regnat del seu germà, tot i que segons Nicèfor Brienni el Jove, marit d'Anna Comnena, neta de Joan, com a domèstic d'Occident deixà els seus actes (no especificats) com a «monument immortal» a la gent de les províncies dels Balcans.^[4]

El regnat d'Isaac fou estroncat pel seu conflicte amb l'influent patriarca de Constantinoble, Miquel Cerulari, que havia tingut un paper decisiu en l'abdicació de Miquel VI, i la poderosa aristocràcia civil de la capital. Cerulari i els seus partidaris foren la punta de llança de l'oposició a les rigoroses mesures fiscals d'Isaac. El 22 de novembre del 1059, Isaac es veié forçat a abdicar i retirar-se al monestir d'Estúdion.^[5][6] En aquell moment, la corona passà a Constantí X Ducas (r. 1059-1067), tot i que Brienni sosté que primer fou oferta a Joan, que la rebutjà malgrat les pressions de la seva muller, Anna Dalassena, perquè l'acceptés.^[7] Tanmateix, l'historiador Konstandinos Varzós posa en dubte aquesta versió dels fets, que veu com a possible intent de legitimar retroactivament la posterior usurpació del tron pel fill de Joan, Aleix I Comnè (r. 1081-1118).^[8]

Les fonts no esmenten Joan durant el regnat de Constantí X, fet que segons Varzós podria indicar que havia caigut en desgràcia a ulls de l'emperador. Segons Brienni, en canvi, tant Joan com el seu germà haurien estat molt respectats pel nou emperador.^[4] El típicon de finals del segle xii del Monestir de Crist Filantrop, fundat per la muller d'Aleix I, Irene Ducena,^[9] és l'única font que recull que Joan Comnè es retirà a un monestir, probablement juntament amb la seva muller. Morí sent monjo el 12 de juliol del 1067.^[4][10]

Joan Comnè es casà amb Anna Dalassena, filla d'Aleix Caront, probablement el 1044.^[11] Anna, nascuda cap al 1028, fou molt més longeva que el seu marit i, després de la seva mort, es convertí en matriarca indiscutible de la família. S'uní a complots contra la família Ducas, a qui mai no perdonà haver-se emparat del tron el 1059. Més endavant, també tingué un paper clau en el derrocament de Nicèfor III Botaniates (r. 1078-1081) i l'ascens del seu fill Aleix al tron.^[12] Durant els 15 anys següents, fou pràcticament coemperadriu del seu fill. Finalment, es retirà a un monestir, on morí el 1100 o 1102.^[13][14]

Joan i Anna tingueren vuit fills (cinc nens i tres nenes):^[15]

• Manuel Comnè (ca. 1045-1071), curopalata i protostràtor, casat amb una parenta de Romà IV Diògenes (r. 1068-1071).^[16]
• Maria Comnena (ca. 1047) – després del 1094), casada amb el panhipersebast Miquel Taronita.^[17]
• Isaac Comnè (ca. 1050-1102/1104), sebastocràtor, casat amb Irene, filla del rei d'Alània.^[18]
• Eudòxia Comnena (ca. 1052 – abans del 1136), casada amb Nicèfor Melissè.^[19]
• Teodora Comnena (ca. 1054 – abans del 1136), casada amb el curopalata Constantí Diògenes, fill de Romà IV.^[20]
• Aleix I (1057-1118), futur emperador, casat amb Irene Ducena.^[21]
• Adrià Comnè (ca. 1060-1105), protosebast, casat amb Zoè Ducena.^[22]
• Nicèfor Comnè (ca. 1062 – després del 1136), sebast i drungari de la flota.^[23]

• Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8. 
• Kurupu, M.; Vannier, J.-F. «Commémoraisons des Comnènes dans le typikon liturgique du monastère du Christ Philanthrope (ms. Panaghia Kamariotissa 29)» (en francès). Revue des études byzantines, 63, 2005, pàg. 41-69. DOI: 10.3406/rebyz.2005.2305.
• Varzós, K. «Η Γενεαλογία των Κομνηνών (A)» (PDF) (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984. Arxivat de l'original el 1 abril 2019. [Consulta: 10 abril 2020].