Falzia blanca

Infotaula d'ésser viuFalzia blanca
Asplenium ruta-muraria Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePolypodiopsida
OrdrePolypodiales
FamíliaAspleniaceae
GènereAsplenium
EspècieAsplenium ruta-muraria Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Asplenium cryptolepis Fernald
  • Asplenium cryptolepis var. ohionis Fernald
  • Asplenium ruta-muraria var. cryptolepis (Fernald) Massey
  • Asplenium ruta-muraria subsp. cryptolepis (Fernald) R.T. Clausen & Wahl
  • Asplenium ruta-muraria var. ohionis (Fernald) Wherry
  • Chamaefilix ruta-muraria (L.) Farw.
  • Phyllitis ruta-muraria (L.) Moench[1]
  • Acrostichum ruta-muraria (L.) Lam.
  • Asplenium ruta-muraria subsp. ruta-muraria L.
  • Asplenium ruta-muraria var. angustifolium Haller ex H. Christ
  • Asplenium ruta-muraria var. leptophyllum Wallr.
  • Asplenium ruta-muraria var. microphyllum Wallr.
  • Trichomanes ruta-muraria (L.) Bubani[2]

La falzia blanca[3] (Asplenium ruta-muraria) és una espècie de falguera de la família Aspleniaceae present a les zones temperades de l'hemisferi nord. Comú en el nord de la península Ibèrica, pot aparèixer també al centre, sud i llevant. Present als Països Catalans.[4]

Etimologia

[modifica]

El nom científic del gènere Asplenium fa referència a l'ús terapèutic que es donava a aquestes plantes durant l'edat mitjana per curar malalties lligades amb la melsa (melancolia, suposadament, causada per excés de bilis negra). Així, Asplenium seria una adaptació al llatí del grec "splen" (melsa), i ruta-muraria és un epítet compost per la paraula grega: ruta, ρυτη = "herba amarga" i murus = "mur, paret".[5] Asplenium ruta-muraria va ser descrita per Carles Linne i publicat a Species Plantarum 2: 1081. 1753.[6]

Morfologia

[modifica]
Aspecte dels sorus

Es tracta d'una planta rizomatosa de la qual emergeixen frondes en fascicles laxos. Aquestes frondes, de 2 a 15 cm de longitud, posseeixen làmines pinnades d'una a tres vegades. Les pínnules, en forma de falca, són senceres o denticulades. El pecíol, de color bru a la base, és verdós a la resta de la seva longitud. Els sorus, sota un indusi fimbriat, són linears. La forma vital és d'hemicriptòfit. Nombre de cromosomes d'Asplenium ruta-muraria i tàxons infraespecífics: n = 72.[7]

Hàbitat

[modifica]

Es tracta d'una espècie pròpia de fissures de roques calcàries i de tarteres en general, especialment en zones obagues i humides, a altituds superiors a 800 m.

Usos

[modifica]

S'empra en medicina popular com expectorant, antitussigen i diürètic. Se n'usen les frondes. Es recol·lecta a finals de la primavera. Conté tanins, sals, mucílag, àcid gàl·lic.[8] És pectoral, aperitiu, antitussigen. emmenagog, oftàlmic, astringent, hemostàtic suau. En forma de col·liri ha donat molt bons resultats en oftàlmia i nombroses malalties dels ulls.[8]

Referències

[modifica]
  1. Asplenium ruta-muraria en PlantList
  2. «Asplenium ruta-muraria». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos.
  3. «falzia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «Asplenium ruta-muraria L.». [Consulta: 1r octubre 2022].
  5. en Epítetos Botánicos
  6. «Asplenium ruta-muraria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 23 setembre 2012].
  7. Notes de caryologie portugaise. Pteridophyta, I à III. Queirós, M. (1985) Rev. Valdôtaine Hist. Nat. 39: 137-141
  8. 8,0 8,1 «Asplenium ruta-muraria». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 2009-12-01.

Bibliografia

[modifica]
  • Carrión Vilches, Miguel Ángel. Helechos de la Región de Murcia, 2000. ISBN 84-699-3093-1. 
  • Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  • Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. 2: i–xvi, 1-475. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Lellinger, D. B. 1985. A Field Manual of the Ferns and Fern Allies of the United States and Canada. 389 pp.
  • Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. E. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipei.
  • Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  • Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa

Enllaços externs

[modifica]