Benafer

Benafer

Bandera de Benafer Escut de Benafer
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 56′ 06″ N, 0° 34′ 39″ O / 39.935°N,0.5776°O / 39.935; -0.5776
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Alt Palància
Capital	Benafer (en)
Població humana
Població	164 (2023) (9,65 hab./km²)
Gentilici	benafera, benafer
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància
Superfície	17 km²
Altitud	587 m
Limita amb	Caudiel Pina Xèrica Viver
Partit judicial	Sogorb
Dades històriques
Festa patronal	San Salvador Primera quinzena d'agost
Organització política
• Alcalde	Rafael Bolos Navarro
Identificador descriptiu
Codi postal	12449
Codi INE	12024
Codi ARGOS de municipis	12024
Lloc web	benafer.es

Benafer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Palància.

Benafer es troba a la vora del curs alt del Palància, entre el riu i la serra d'Espina. Posseïx un terme municipal amb un perímetre molt irregular.

Limita amb els termes de Caudiel, Xèrica, Pina i Viver.

Els primers indicis de poblament corresponen als jaciments ibers de Sant Roc i El Castillejo. Com el seu topònim indica, el poble és de fundació àrab i després de la conquesta mantingué la població musulmana fins que en 1368 esta fon expulsada arran de la rebel·lió durant la guerra de Castella. Aquell any Benafer va rebre carta pobla, que fon completada i ratificada pel bisbe de Sogorb, Ènnec de Vallterra, l'any 1379 quan, a títol particular, comprà el lloc. Històricament, el municipi es trobava inclòs en la baronia i posterior comtat de Xèrica. En el segle XV va pertànyer a la família Eixarchs, en 1611 a la família Cucaló, i a mitjan segle xviii era son senyor Joaquim Castellví.

Sobre l'accés i comunicació del poble, segons Cavanilles estava a tres quarts d'hora de Viver. El botànic també afirmava en la seua obra que el sector primari es donava lloc a 760 cafissos de blat, 284 de dacsa, 50 entre ordi i fesols, 60 càntirs de vi i 60 lliures de seda; també que al poble habitaven 100 veïns i que hi havia pedreres de marbre negrós.

Madoz, en canvi, ne dona molta més informació: sobre el clima, que era ordinàriament temperat; sobre edificis, que hi havia un molí fariner i un altre d'oli; una casa municipal amb presó, cementeri, carnisseria; una escola amb l'alumnat segregat per sexes; sobre l'església ens relata que hi havia una parròquia que estava sota l'advocació de Sant Salvador, servida per capellà, la vacant del qual es proveïa per oposició a concurs general. Així mateix, Madoz deia en la seua obra que l'agricultura estava dedicada a oliveres, figueres, vinyes, arbres fruiters, moreres, preciosos hortets de flors, hortalisses i llegums. Dins de les activitats econòmiques destaca que hi havia vi en abundància, blat, ordi, panís, oli, fruites i seda. També informa que Benafer estava constituït per 120 cases d'11 a 15 vares d'altura, i va ser fundat l'any 1679 per Énnec de Vallterra, bisbe de Sogorb. Altres dades d'interés que explica Madoz és que hi havien tres fonts: la Font del Salt, la Font del Xocolate i la Font de Juan de Agueda. La impressió que transmet Madoz sobre la localitat és positiva, degut al clima temperat i a la seu pau i harmonia.

Després de la guerra civil (1936-1939) Benafer hagué de ser reconstruït, modificant l'aspecte de la plaça de l'Ajuntament i de l'església.

Actualment queden restes de trinxeres de la guerra civil envoltant la població per diversos punts (muntanya de Sant Roc, Els Novales, encreuament amb la carretera de Caudiel a Xèrica).

Basada fonamentalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia. Predomina el cultiu d'ametlers, oliveres i cireres. A més, compta amb dues empreses de construcció, tenda dos bars dins de la població i altre a les dependencies de la picina i farmacia.

• Església de la Transfiguració del Senyor. Del segle xvii. Amb talla xorigueresca, consta d'una nau central, cor superior i altars pobres.
• Ermita de Sant Roc. Està situada en l'alt de Sant Roc, des del qual s'albira tota la població.

• Plaça de l'Ajuntament. Exemple de la reconstrucció realitzada per Regions Devastades després de la guerra civil.

• Font de Juan de Águeda. També anomenada Fandagueda. Està situada a uns 100 metres de la font del Nogal.
• Font del Nogal. Situada a la zona de les anoueres.
• Fuensanta i Fuensantilla. Brollador que proveïx d'aigua la població. Se troba a la partida de Fuensanta, a uns 4 quilòmetres del poble.
• Cova Cerdaña. Es tracta d'una cova amb dues boques que donen a una gran sala; en ella es van trobar diversos materials i algun fragment de vernís negre àtic datable a finals del segle iv. Se subratlla el seu caràcter de cova-santuari, lligada al culte a la naturalesa, a l'aigua i a l'interior de la terra, tot això lligat a la fecunditat.

• Festes patronals. El 6 d'agost en honor de Sant Salvador.
• Sant Antoni. El cap de setmana més pròxim al 17 de gener.
• Sant Roc. El 16 d'agost.
• Verge d'Agost. El 15 d'agost.

Cal destacar el plat típic de la població l'"Olla de Labrador" i el "Testamento".

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benafer

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..