Benavites

Benavites

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 44′ 27″ N, 0° 15′ 31″ O / 39.7407°N,0.2585°O / 39.7407; -0.2585
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Camp de Morvedre
Capital	Benavites (en)
Població humana
Població	674 (2023) (156,74 hab./km²)
Gentilici	benavitera, benaviter
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	4,3 km²
Altitud	36 m
Limita amb	Almenara Quartell Faura Sagunt
Partit judicial	Sagunt
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (2 d'agost)
Patrocini	Mare de Déu dels Àngels
Festa patronal	2 d'agost
Organització política
• Alcalde	Carlos Gil Santiago (2011–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46514
Codi INE	46052
Codi ARGOS de municipis	46052
Lloc web	benavites.es

Benavites és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Quartell, Sagunt i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

La vila de Benavites està situada en el sector nord-est de la Vall de Segó. Té una superfície de 4,30 km². La població se situa a una altitud de 36 metres sobre el nivell del mar.

El terme està drenat pel barranc de l'Arquet, nom que fa referència a una conducció d'aigua de la Font de Quart a Almenara. El xicotet aqüeducte va ser destruït per la riuada de 1965, i hui dia solament són visibles alguns arcs dels laterals. La vila es comunica per carretera local amb Quartell i Almenara.

Al llarg dels segles, la vila ha conegut diversos noms, tots ells variants de l'actual: Benedites, en 1795, així el va anomenar Cavanilles (1745-1804), també es va escriure Benidites i Benedictes fins a arribar al nom actual.

S'han trobat inscripcions llatines, la qual cosa demostra el pas del romans. L'origen del poble sembla el resultat de l'agrupació de diverses alqueries musulmanes agrupades amb el nom d'Ibn-Abidis. Després de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Bernat Matoses, la família del qual el vengué en 1394 a Bernat Vives de Canyamars. Posteriorment passà a mans del Consell de València, que més tard el va vendre a la Corona. El segle xv tornà a ser lloc de senyoriu, pertanyent als comtes d'Almenara i Cocentaina, els quals ordenaren la construcció de la Torre de la Senyoria. L'any 1619 fou venut a Pere Eixarch de Bellvís; en 1624 fou convertit en comtat i el 1628 en marquesat. Pertanyé a eixa família fins a la supressió dels senyorius el 1814. Durant el segle xix s'afegiren al municipi una sèrie de llocs confinants, dels quals destaca l'annexió de Benicalaf el 1856, que va donar lloc a diversos conflictes amb Faura i Benifairó per causa de les aigües de reg.

L'economia local es basa totalment en l'agricultura. Tota ella de regadiu, amb la taronja com a producció més important, seguida per les hortalisses i els arbres fruiters. La manipulació i comercialització de la taronja configuren altres sectors econòmics importants.

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP) i 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benavites
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Carlos Gil Santiago	232	55,11%	4 ()
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Salvador Gabriel Alfonso Martínez	187	44,42%	3 (+1)
	Vots en blanc			2	0,48%
Total vots vàlids i regidors				421	100 %	7
	Vots nuls			15	3,44%
Participació (vots vàlids més nuls)				436	84,32%**
Abstenció				81*	15,68%**
Total cens electoral				517*	100 %**
Alcalde: Carlos Gil Santiago (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PP[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Sagunt,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2011 l'alcalde de Benavites és Carlos Gil Santiago del Partit Popular, qui ja va ser alcalde entre 1999 i 2003.^[6][7]

• Església de Nostra senyora dels Àngels. Segle XVIII.
• La Torre. Està situada al centre del poble, orientada al sud, i segons alguns, data de principi del segle xiv, mentres que uns altres la consideren posterior al segle xv. Possiblement en el seu temps no tindria cap tipus edificació en el seu entorn. Actualment la porta de la torre està envoltada pels murs d'un xicotet pati descobert, amb un fossat ample i profund. Existix una obertura vertical proveïda d'una corriola de ferro per la qual en origen devia haver-hi una corda que maniobrava el pont. Ni el pont ni el torn existixen actualment.

Les festes de Benavites obrin la temporada de festes en la Vall de Segó, les quals són a la fi de juny, seguides de Quartell al juliol, Faura a l'agost, Benifairó a principis de setembre i Quart a la fi de setembre. Les festes de Benavites igual que els altres municipis estan constituïdes per balls, bous, teatres.

• Daniel Gómez Giménez. Pilotari.
• Melchor Fauli Garces. Pilotari.
• Víctor J. Hernández, naturalista, escriptor i divulgador ambiental. Va traslladar el seu domicili a Benavites en 2008.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benavites

• Mancomunitat de les Valls
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..