Birdy (pel·lícula)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Alan Parker |
Protagonistes | |
Producció | David Manson i Alan Marshall |
Guió | Sandy Kroopf (en) |
Música | Peter Gabriel |
Fotografia | Michael Seresin |
Muntatge | Gerry Hambling |
Productora | Columbia Pictures |
Distribuïdor | TriStar Pictures i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1984 |
Durada | 120 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | Nova Jersey, Califòrnia i Filadèlfia |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | cinema bèl·lic, drama, pel·lícula basada en una novel·la i cinema d'acció |
Tema | Guerra del Vietnam |
Lloc de la narració | Filadèlfia |
Premis i nominacions | |
Premis | |
Birdy és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alan Parker i estrenada l'any 1984. Va guanyar el Gran premi del Festival de Canes l'any 1985. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Dos amics d'infantesa tornen de la guerra del Vietnam marcats per sempre: Birdy comença una llarga estada a l'hospital i no surt mai més del seu mutisme. Prostrat, aïllat, passa hores mirant el cel i somiant de poder volar com un ocell. Del seu costat, el seu amic Al, greument ferit a la cara en els combats, decideix llavors entrar en el seu joc per ajudar-lo a evadir-se.[2]
Repartiment
[modifica]- Matthew Modine: Birdy
- Nicolas Cage: Al Columbato
- John Harkins: Metge Weiss
- Sandy Baró: Senyor Columbato
- Karen Young: Hannah Rourke
- Bruno Kirby: Renaldi
- Nancy Fish: Madame Prevost
- George Buck: Pare de Birdy
- Dolores Prudent: Mare de Birdy
- Robert L. Ryan: Joe Sagessa
- James Santini: Mario Columbato
- Maude Winchester: Doris Robinson
- Marshall Bell: Ronsky
- Richard Mason: Soldat ferit
Producció
[modifica]Desenvolupament
[modifica]La pel·lícula és l'adaptació cinematogràfica de la novel·la Birdy de William Wharton. Aquest últim s'havia inspirat de la seva pròpia experiència de soldat durant la Segona Guerra mundial.[3] No obstant això, per lligar més amb l'època de la pel·lícula, la història s'ha modificat per situar-la durant la guerra del Vietnam[3]
Càsting
[modifica]En un principi, Matthew Modine havia fet una audició pel paper d'Al. Però Alan Parker prefereix donar-li el paper de Birdy.[3]
Danny Glover, poc conegut a l'època, ha tingut un petit paper, finalment tallat al muntatge.[3]
Rodatge
[modifica]La pel·lícula ha estat rodada a Califòrnia (Santa Clara, San José, etc.) així com a Filadèlfia a Pennsylvanie i Wildwood a Nova Jersey.[4]
Birdy és el primer llargmetratge que fa servir una skycam, sobretot per l'escena en que Birdy somnia vola.[3]
Banda original
[modifica]És la primera banda original de pel·lícula composta per Peter Gabriel. Ha treballat amb Alan Parker que sabia ja més o menys el que volia. Gravada en un cap de setmana, conté sons ja existents (enlairament i cants d'ocells) així com ritmes indis que són a continuació mesclats.[3] És el que confereix a la pel·lícula l'univers tan particular.
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- Nacional Board of Review Awards 1984: Top Ten films[5]
- Festival de Canes 1985: Gran premi del Jurat
- Festival internacional de cinema de Varsovia 1987: premi del públic
Nominacions
[modifica]- Festival de Canes 1985: en competició oficial per la Palma d'or
Al voltant de la pel·lícula
[modifica]Birdy reprèn temes volguts per Alan Parker: l'amistat, la llibertat, la bogeria així com la guerra i les seves conseqüències (sobretot la del Vietnam en la pel·lícula).
Ciutat principal de la pel·lícula, es pot veure-hi l'estàtua de William Penn a la plaça de l'ajuntament. Aquesta estàtua és el tema d'una anècdota important en la història de les dues protagonistes.
Referències
[modifica]- ↑ esadir.cat. Birdy. esadir.cat.
- ↑ «Birdy». The New York Times.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 anònim. «Secrets de rodatge» (en francès).
- ↑ Llocs de rodatge/ Birdy a Internet Movie Database (anglès) a Internet Movie Database
- ↑ Distinctions/ Birdy a Internet Movie Database (anglès) a Internet Movie Database