Fama (pel·lícula de 1980)

Infotaula de pel·lículaFama
Fame Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlan Parker Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlan Marshall Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióLouis Falco Modifica el valor a Wikidata
GuióChristopher Gore Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMichael Gore Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMichael Seresin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGerry Hambling Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures i United States Copyright Office Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 maig 1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada134 min i 132 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
anglès
francès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeNova York Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost8.500.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació42.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical, cinema per a adolescents, cinema LGBT i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0080716 FilmAffinity: 590855 Allocine: 36664 Rottentomatoes: m/fame Letterboxd: fame Mojo: fame Allmovie: v16668 TCM: 142 Metacritic: movie/fame-1980 TV.com: movies/fame-1980 AFI: 56407 TMDB.org: 3537 Modifica el valor a Wikidata

Fama (en anglès Fame) és una pel·lícula de drama musical estatunidenc de 1980 dirigida per Alan Parker, i escrita per Christopher Gore. Ha estat doblada al català.[1]

La pel·lícula va recaptar $21.2 milions a Amèrica del Nord contra un pressupost de producció de $8.5 milions. Va rebre una resposta mixta dels crítics que van elogiar la música, però van criticar el to dramàtic, el ritme i la direcció. La pel·lícula va rebre diversos premis i nominacions, inclosos dos Premis Oscar per Millor Cançó Original ("Fame") i Millor Banda Sonora Original (Michael Gore), i un Globus d'Or a la millor cançó original ("Fame").[2] El seu èxit va donar lloc a una franquícia de mitjans que abasta diverses sèries de televisió, musicals i un remake llançat en 2009.[3]

Sinopsi

[modifica]

Narra les vides i les dificultats dels estudiants que assisteixen a la High School of Performing Arts a la ciutat de Nova York (coneguda avui com a Fiorello H. Laguardia High School), des de les seves audicions fins al seu primer any, segon, tercer i quart any.

Elenc i personatges

[modifica]
  • Coco Hernández (Irene Cara): La més ambiciosa, sempre preocupada perquè tot sortís bé. Té els seus més i els seus menys amb els seus companys, però sempre acaben perdonant-la. És una gran ballarina, pianista i cantant posseïdora d'una veu molt dolça.
  • Leroy Johnson (Gene Anthony Ray): El més rebel de tots els estudiants. Abandonat per la seva mare, Leroy tracta de triomfar en el món de la dansa.
  • Bruno Martelli (Lee Curreri): Compositor de música i teclista, és molt amic de la bella cantant i pianista Coco, i posseeix un estudi musical electrònic de sintetitzadors Moog. Té les seves discussions amb el professor Shorofsky a causa del seu afany innovador: li diu que els sintetitzadors substituiran als instruments tradicionals de la música clàssica. Paradoxalment, toca el violí en un conjunt de música de cambra.
  • Miss Berg - Dance (Joanna Merlin): professora de dansa.
  • Ms. Grant - (Debbie Allen): professora de dansa.
  • Mr. Farrell - (Jim Moody): professor de drama.
  • Mrs. Sherwood - (Anne Meara): professora d'anglès.
  • Mr. Shorofsky - (Albert Hague): professor de música.
  • Ralph Garci - (Barry Miller): alumne llatinoamericà amb un passat traumàtic en el seu antic barri. Es converteix en comediant.
  • Lisa Monroe (Laura Dean): ballarina
  • Hilary Van Doren (Antonia Franceschi): ballarina
  • Montgomery MacNeil (Paul McCrane): actor dramàtic
  • Doris Finsecker (Maureen Teefy): acrtriu dramàtica
  • Angelo Martelli (Eddie Barth): pare de Bruno
  • Michael (Boyd Gaines)
  • Naomi Finsecker (Tresa Hughes): mare de Doris
  • François Lafete (Steve Inwood)
  • Mr. England (Bill Britten)
  • Touchstone (Isaac Mizrahi)
  • Michael DeLorenzo: ballarí principal sense anomenar
  • Meg Tilly: ballarina principal sense anomenar

Franquícia

[modifica]

A causa del seu gran èxit i les seves nombroses candidatures a diferents premis, aquesta pel·lícula va tenir una seqüela en forma de sèrie que va veure la llum en 1982 amb el mateix títol i que va collir més èxit. Va estar en antena des de la seva estrena en 1982 fins a 1987 sent una de les sèries més longeves en la televisió per aquella època.

Alguns dels actors protagonistes, per exemple Gene Anthony Ray com Leroy, Lee Curreri com Bruno Martelli, o Debbie Allen com la professora Lydia Grant van repetir en la sèrie. Altres personatges de la pel·lícula van aparèixer també en la sèrie, però amb diferents actors encarnant-los. El personatge de Coco, que en la pel·lícula encarnés Irene Cara, en la sèrie va ser interpretat per Erica Gimpell, i el personatge de Doris, en la pel·lícula interpretat per Maureen Teefy, va ser interpretat a la sèrie per Valierie Landsburg.[4]

Premis Oscar

[modifica]

Premis BAFTA

[modifica]

Globus d'Or

[modifica]

Premi Grammy

[modifica]
  • Premi Grammy al Millor àlbum original escrit per a pel·lícula o televisió.

Crítiques

[modifica]

Va aconseguir el fet sense precedents en la història dels Premis de l'Acadèmia que dues cançons d'una mateixa cantant i una mateixa pel·lícula fossin nominades en la mateixa edició per a l'Oscar a la Millor Cançó Original. Les nominacions van ser per a Out here on my own i Fame, totes dues interpretades per Irene Cara. Aquesta última, a més, es va emportar el guardó.

Referències

[modifica]
  1. Fama a esadir.cat
  2. Alan Parker. «Fame – The Making of the Film» (en anglès).
  3. American Film Institute. «Detail view of Movies Page» (en anglès).
  4. Hoey, Michael A. «1. How It All Began». A: Inside Fame on Television: A Behind-the-Scenes History (en anglès). Jefferson, NC: McFarland & Company, 4 gener 2010, p. 3–14. ISBN 978-0-7864-5573-7. 

Enllaços externs

[modifica]