Deir Qaddis
دير قديس | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Vila | ||||
Graella palestina | 154/150 | |||
Població humana | ||||
Població | 2.485 (2016) | |||
Geografia | ||||
Superfície | 8,2 | |||
Organització política | ||||
Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
Deir Qaddis (àrab: دير قديس, Dayr Qaddīs) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 16 kilòmetres a l'oest de Ramal·lah.[1] Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 2.485 habitants en 2016.[2] La vila té 8,207 dúnams, dels quals 438 dúnams són classificats com a sòl edificat. Com a resultat de l'Acord d'Oslo II de 1995, el 8.9% de la terra de Deir Qaddis fou transferida a l'Autoritat Nacional Palestina, però Israel encara reté el control del 91.1% restant.[1]
Història
[modifica]Deir Qaddis vol dir «monestir del sant».[3] L'explorador francès Victor Guérin va trobar al Kharbet (=ruïna) Deir Kaddis restes de cases amb blocs llargs i moltes cisternes excavades a la roca,[4] mentre el SWP (1882) assenyala un monestir en ruïnes i una cova vora la vila, i que el nom de la vila indica que algun cop hi va haver un convent.[5]
Època otomana
[modifica]La vila va ser incorporada a l'Imperi Otomà en 1517 amb tota Palestina, i el 1596 va aparèixer als registres d'impostos com a Dayr Qiddis a la nàhiya de Ramlah, al liwà de Gaza. Tenia una població d'11 llars musulmanes, pagava impostos sobre blat, ordi, cultius d'estiu, oliveres i fruiters, cabres i ruscs, i una premsa per a olives o raïms.[6]
No s'hi ha trobat ceràmica dels primers anys de l'era otomana.[7] En 1838, "Deir el-Kaddis" va ser considerat com un llogaret situat a la zona de Beni Hasan, a l'oest de Jerusalem.[8]
En 1863 Guérin va estimar que Deir Kaddis tenia uns 350 habitants,[4]mentre que una llista de pobles otomans de l'any 1870 va mostrar que "Der Kaddis" tenia 36 cases i una població de 112, tot i que el recompte de població només incloïa els homes.[9][10]
En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va descriure Deir el Kuddis com «un petit llogaret en un alt turó, amb jardins al nord [...] Hi ha un pou d'aigua a l'est.»[5]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Dair Qaddis era de 299 habitants, tots musulmans,[11] incrementats en el cens de 1931 a 368 musulmans en 82 cases.[12]
En 1945 la població de Deir Qaddis era de 440 musulmans,[13] amb 8.224 dúnams de terra, segons una enquesta oficial de terra i població.[14] 1.815 dúnams eren plantacions i regadiu, 1.069 dúnams per a cereals,[15] mentre 8 dúnams eren sòl urbanitzat.[16]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Deir Qaddis fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 The Case of Deir Qiddis village Arxivat 2007-12-15 a Wayback Machine. Applied Research Institute - Jerusalem 10 November 2007.
- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 12 setembre 2017].
- ↑ Palmer, 1881, p. 228
- ↑ 4,0 4,1 Guérin, 1875, p. 85
- ↑ 5,0 5,1 Conder and Kitchener, 1882, p. 297
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 154.
- ↑ Finkelstein, et al, 1997, p. 192
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 123
- ↑ Socin, 1879, p. 152
- ↑ Hartmann, 1883, p. 140, also noted 36 houses
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Division Jaffa, Sub-district of Ramleh, p. 22
- ↑ Mills, 1932, p. 19
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 29
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 66
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 114
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 164
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.