Kobar
| كوبر | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Territori reivindicat per | Israel  | |||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 165/155 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 4.320 (2017) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 9,7 | |||
| Altitud | 590 m | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 665 | |||
| Fus horari | ||||
Kobar (àrab: كوبر, Kūbar) és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 13 km al nord-oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 4.705 habitants en 2016.[1] Limita amb Burham a l'est, Jibiya i Umm Safa al nord, al-Ittihad a l'oest, i al-Zaitounah i Bir Zeit al sud. Kobar es troba a 670 metres sobre el nivell del mar amb unes pluges anuals de 669.8 mm. La temperatura mitjana anual és de 16º C i la mitjana d'humitat anual és aproximadament del 61%.
Història
[modifica]Segons el Consell del Poble de Kobar, el nom Kobar significa «el lloc on es trobava el guix» pel fet que hi havia abundants dipòsits de guix.[2] S'hi ha trobat terrissa de l'edat de ferro, persa, hel·lenística, romana d'Orient, croada-aiúbida, mameluca i del primer període otomà. Els pots més antics es van trobar a les vessants nord i sud del poble, mentre que els pots romans d'Orient es trobaven al costat oest.[3]
Època otomana
[modifica]Kobar, com la resta de Palestina, fou incorporada a l'Imperi Otomà en 1517, i en el cens de 1596 la vila era situada a la nàhiya d'al-Quds, al liwà homònim. La població era de 31 llars, totes musulmanes. Pagaven impostos sobre blat, ordi, vinyes, fruiters, ingressos ocasionals, cabres i/o rusc.[4]
En 1863 l'explorador francès Victor Guérin va visitar la vila. Va assenyalar que tenia 600 habitants i una mesquita dedicada a un xeic Ahmed.[5] Una llista de pobles otomans de prop de 1870 va mostrar Kobar amb una població de 220, en 48 cases, encara que el recompte de població només va incloure homes.[6][7]
En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la va descriure com «un petit poble en un turó, amb tombes tallades en roca i un tanc envoltat d'olives.»[8]
El 1896 es va estimar que la població de Kubar era d'unes 444 persones.[9]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Kobar era de 447 habitants, tres cristians i la resta musulmans.[10] Aquests es van incrementar en el cens de 1931 a 546, tots musulmans, en 122 cases.[11]
En 1945 la població era de 610 musulmans,[12] amb una àrea de terra de 9,678 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[13] D'aquests 3,512 eren per plantacions i terra de rec, 1,434 per a cereals,[14]mentre 33 dúnams eren sòl edificat.[15]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Kobar fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
El 2008, el predicador de la mesquita local de Kobar, Majed Barghouti, de 44 anys, va morir durant la detenció. Els seus familiars van al·legar que havia estat torturat.[16][17]
Persones notables
[modifica]Agermanaments
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 18 setembre 2017].
- ↑ Kobar Village Profile, Applied Research Institute - Jerusalem (ARIJ). 2012.
- ↑ Finkelstein et al, 1997, pp. 397-398
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 116
- ↑ Guérin, 1869, p. 36
- ↑ Socin, 1879, p. 156
- ↑ Hartmann, 1883, p. 106, noted 51 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 290
- ↑ Schick, 1896, p. 126
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16
- ↑ Mills, 1932, p. 49.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 65
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162
- ↑ Hamas preacher dies while in Palestinian jail; kin allege torture, Feb. 23, 2008, Haaretz
- ↑ Hamas turns West Bank funeral of leading cleric into protest against Fatah, Feb. 25, 2008, Haaretz
- ↑ «Walsall - Kobar Friendship Group». Arxivat de l'original el 2016-09-01. [Consulta: 18 setembre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
.svg)
