El silenci és d'or
El silenci és d'or[1] (títol original en francès: Le Silence est d'or) és una pel·lícula francesa dirigida per René Clair, estrenada el 1947. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]El 1910, al pintoresc món dels estudis cinematogràfics, una noia desembarcada de la seva província sedueix, sense voler-ho, l'escenògraf de les produccions Fortuna, i Jacques, el seu fill adoptiu, que també treballa allà. Anant de desavinences a reconciliacions i del riure a les llàgrimes, l'home vell comprèn veient les tórtores interpretar una escena d'amor que ha passat el temps d'estimar. Sap apartar-se amb elegància.[2]
Repartiment
[modifica]- Maurice Chevalier: Emile Clément, un director de cinema
- François Périer: Jacques Francet, el seu fill adoptiu
- Marcelle Derrien: Madeleine Célestin, una jove de províncies que sedueix el pare i el fill
- Dany Robin: Lucette, l'ex-amant de Jacques
- Bernard La Jarrige: Paulo
- Paul Ollivier: El comptable
- Georges Bever: El ministre
- Paul Faivre: El cotxer
- Marcel Charvey: El controlador
- Jean Sylvain: Un passant
- Christiane Sertilange: Marinette
- Roland Armontel: Célestin, un actor de teatre
- Paul Demange: El sultà de Socotora
- Max Dalban: Cri-Cri, un maquinista
- Jean Daurand: Alfred, un maquinista
- Albert Michel: Zanzi
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1947: Léopard d'or del Festival de Locarno
- 1947: Premi Meliès
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 esadir.cat. El silenci és d'or. esadir.cat.
- ↑ «Le silence est d'or» (en anglès). The New York Times.