Enrico Gasparotto

Enrico Gasparotto
Biografia
Naixement	Enrico Gasparotto; 22 de març de 1982 (42 anys); Sacile (Itàlia)
Nacionalitat	Itàlia
Alçada	174 cm
Pes	65 kg
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Itàlia (–2019); Suïssa (2020–)
Esport	ciclisme de carretera
Disciplina esportiva	ciclisme de carretera
Posició a l'equip	Esprínter i Puncheur
Club actual	Bahrain-Merida (2017)
Clubs amateurs
	1997-1998. U.C.Sanvitese ; 1999. Technostone Friuli (junior) ; 2000. Pedale Sanvitese (junior) ; 2001-2004. Team San Donà (Sub-23)
Clubs professionals
	2005. Liquigas - Bianchi ; 2006-2007. Liquigas ; 2008. Barloworld ; 2009. Lampre ; 2010-2014 Team Astana ; 2015-2016. Wanty-Groupe Gobert ; 2017- Bahrain-Merida
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	UCI Europa Tour 2007-2008
Curses d'un dia	Campió d'Itàlia en ruta (2005) ; Amstel Gold Race (2012, 2016)
Lloc web	enricogasparotto.com
	Llista
Trajectòria
	Equip

Enrico Gasparotto (Sacile, 22 de març de 1982) és un ciclista italià. És un esprintador que corre a les files de l'equip Bahrain-Merida.

Inicialment, es va dedicar al futbol (arribant a jugar a l'equip juvenil de l'AC Milan), però va abandonar-lo per a dedicar-se al ciclisme. Després d'una bona trajectòria com a amateur, va passar a professional l'any 2005 amb l'equip Liquigas-Bianchi. Ja va tenir bones actuacions des del principi, i el mes de maig va aconseguir la seva primera victòria com a professional amb una etapa a la Volta a Catalunya. La gran sorpresa, emperò, va venir el juny, quan es va adjudicar el campionat italià de ciclisme en ruta, superant ciclistes de renom com Filippo Pozzato i Massimo Giunti. En acabar-se la temporada va fer un top-10 a la París-Tours.

L'any 2006 va ser desafortunat per Gasparotto, que va sofrir continus problemes físics, especialment una mononucleosi que va afectar-lo durant l'hivern i una pneumònia que va agafar durant la primavera. No va aconseguir la primera victòria de la temporada fins al Memorial Cimurri, que seria el seu únic triomf el 2006.

Gràcies a la victòria de Liquigas a la contrarellotge per equips que va obrir el Giro d'Itàlia de 2007, Gasparotto va poder dur la maglia rosa durant dues etapes. També va dur la maglia bianca de millor ciclista jove.

Posteriorment va fitxar per l'equip continental Barloworld i la gran temporada que va realitzar va cridar l'atenció a l'equip Lampre, per al qual ha fitxat l'any 2009, amb la intenció d'ajudar Damiano Cunego a les clàssiques.

Palmarès

2003
- Vencedor d'una etapa de l'Giro del Friül-Venècia Júlia
2005
- Campió d'Itàlia en ruta
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya
2006
- 1r al Memorial Cimurri
2008
- Vencedor de l'UCI Europe Tour
- 1r al Ster Elektrotoer i vencedor d'una etapa
- 1r al Giro de Romagna
- Vencedor d'una etapa als Tres dies de La Panne
2009
- Vencedor de la classificació dels esprints a la Volta a Suïssa
2010
- Vencedor d'una etapa de la Tirrena-Adriàtica
2012
- 1r a l'Amstel Gold Race^[1]
2016
- 1r a l'Amstel Gold Race

Resultats al Giro d'Itàlia

2007. 97è de la classificació general
2008. 92è de la classificació general
2009. 60è de la classificació general
2010. Abandona (11a etapa)
2012. 66è de la classificació general
2014. 67è de la classificació general
2017. 76è de la classificació general
2019. 69è de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya

2009. 82è de la classificació general
2010. 68è de la classificació general
2011. 78è de la classificació general
2012. No surt (2a etapa)
2020. 120è de la classificació general

Resultats al Tour de França

2013. 95è de la classificació general

Referències

↑ «Enrico Gasparotto mata a Freire en la orilla» (en castellà). Marca, 12-04-2015. [Consulta: 16 abril 2012].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enrico Gasparotto

[1] «Enrico Gasparotto mata a Freire en la orilla» (en castellà). Marca, 12-04-2015. [Consulta: 16 abril 2012].

[1]