Llista de feministes

Aquesta llista de les persones més notables del moviment feminista s'ordena alfabèticament per cognoms, dins de cada període històric.

Les diverses "onades"

Protofeminisme

La llista s'inicia, de fet, amb els autors antics que no s'havien identificat ells mateixos com a feministes però que hom considera que han influït significativament en la creació d'una "consciència feminista" per la via de la resistència al domini masculí que expressen en les seves obres: és l'anomenat protofeminisme, és a dir, les persones que ja eren feministes abans del moviment feminista, fundat el 1848.

Primera onada

La "primera onada de teoria feminista" és el nom que rep el moviment feminista del segle xix i principis del xx. A l'esfera angloparlant, dura fins a mitjans dels anys 1920, però en altres països emergeix més tardanament i, en conseqüència, s'estén més en el temps. El terme va ser creat a posteriori, quan diversos pensadors consideraven que pertanyien a una "segona onada de teoria feminista", que es volia diferenciar d'aquesta fase inicial. Es creu que la creadora del terme fou Marsha Lear. La primera onada es va originar als països anglosaxons amb reivindicacions lligades als drets de la dona en dos àmbits: el polític i el de la reproducció. En el primer cas, es concreta en el sufragisme per reclamar el dret a vot de les dones, el dret a ser escollides diputades i a participar en l'esfera pública en plena igualtat amb els homes. En el segon àmbit, reclamava el dret de la dona a decidir sobre si volia o no tenir fills, quants i quan.^[1]

Segona onada

La "segona onada de teoria feminista" és el nom que reben les teories feministes de mitjans del segle XX per diferenciar-se dels postulats de la "primera onada". El seu origen es troba als Estats Units,^[2] des d'on va estendre's a tot el món occidental.^[3] Aquest corrent analitza com el món masculí esdevé la norma i la dona és vista com a excepció o desviació d'aquesta regla (vegeu Principi de la barrufeta), fet que condueix a desigualtats en no tenir en compte el seu punt de vista. La tesi prové de l'assaig El segon sexe de Simone de Beauvoir. Aquestes desigualtats ja no tenen a veure només amb la política, com en l'època precedent, sinó amb totes les esferes de la vida quotidiana on s'imposa un masclisme de facto. Sovint aquest masclisme era esperonat per les mateixes dones, que per l'educació rebuda promovien un model de família nuclear i subordinació domèstica, on relegaven les seves aspiracions professionals i personals en favor del marit i dels fills, acceptant aquest paper tan sols pel fet de ser dones. La "segona onada" s'alià ben aviat amb moviments en defensa de les minories, contra el racisme, pacifistes, que reivindicaven també el dret a ser iguals sense que el concepte d'alteritat suposés un predomini d'un model social sobre els altres.

Tercera onada

La "tercera onada de teoria feminista" és el nom que reben els moviments feministes a partir dels anys 1990 i fins al 2012, i que es basen en la diversitat de pensament sobre la dona i el gènere. El terme és objecte de polèmica, ja que es basa en la contraposició amb els corrents precedents però no en característiques definitòries pròpies. La manca de consens entre els diversos corrents de la "tercera onada" ha provocat que es desencadenin les anomenades "guerres feministes" o debats feministes sobre el sexe, profundes divisions ideològiques internes del feminisme que resten força a les seves reivindicacions. El concepte va ser encunyat per Rebecca Walker el 1992 i també rep el nom de "neofeminisme".

Quarta onada

La "quarta onada de teoria feminista" s'inicia cap al 2012 sota la premissa de que tots els éssers humans són iguals. Se centra en la interseccionalitat, és a dir, que cal empoderar tots els grups humans marginats perquè deixin de ser-ho. Naturalment, també les dones. Així com les feministes de les onades anteriors lluitaven per l'alliberament de la dona, ara es dediquen tots els esforços a lluitar contra l'assetjament sexual, les agressions sexuals i la discriminació salarial amb els homes. És molt representatiu d'aquesta onada el moviment Me Too. Una de les autores que més ha publicat sobre feminisme i interseccionalitat mitjançant anàlisis marxistes és l'estatunidenca Sharon Smith.^[4]

Protofeministes

Protofeministes dels segles xiii i xiv

Persones nascudes abans del 1400.

Període (naixement)	Nom	País	Neix	Mor	Comentaris	Fonts
1201–1300	Helena d'Anjou	Sèrbia	1236	1314	Reina de Sèrbia, feminista, establí escoles per a dones	^[5]^[6]
1301–1400	Jefimija	Sèrbia	1349	1405	Política, poeta i diplomàtica sèrbia	^[7]
1301–1400	Christine de Pizan	Itàlia	1365	1430	Escriptora	^[8]

Protofeministes del segle xv

Persones nascudes entre el 1401 i el 1500.

Període (naixement)	Nom	País	Neix	Mor	Comentaris	Fonts
1401–1500	Heinrich Cornelius Agrippa	Alemanya	1486	1535	El primer home feminista conegut, escrigué sobre la superioritat teològica i moral de les dones.	^[9]
1401–1500	Laura Cereta	Itàlia	1469	1499	Escriptora humanista i feminista	^[10]
1401–1500	Balarama Dasa	Índia	segle XV		Poeta en llengua oriya, fa la primera aproximació al feminisme a l'Índia.	^[11]
1401–1500	Marie Dentière	Suïssa	c. 1495	1561	Teòloga reformadora (protestant) a Ginebra	^[12]
1401–1500	Isabel de Villena	Països Catalans	1430	1490	Autora de Vita Christi, la vida de Crist a través de les dones que va tractar, primera obra feminista en català.	^[13]

Protofeministes del segle xvi

Persones nascudes entre el 1501 i el 1600.

Període (naixement)	Nom	País	Neix	Mor	Comentaris	Fonts
1501–1600	Jane Anger	Regne Unit	c. 1560	c. 1600	Escriptora protofeminista	^[14]
1501–1600	Jerònima Galés	Països Catalans	s. XVI	1587	Impressora activa a la ciutat de València.	^[15]
1501–1600	Marie de Gournay	França	1565	1645	Escriptora protofeminista	^[16]
1501–1600	Lucrezia Marinella	Itàlia	c. 1571	1653	Poetessa defensora dels drets de les dones	^[12]
1501–1600	Izumo no Okuni	Japó	c. 1571	c. 1621	Creadora del teatre kabuki	^[17]
1501–1600	Modesta di Pozzo di Forzi	Itàlia	1555	c. 1593	Escriptora protofeminista	^[18]

Protofeministes del segle XVII

Persones nascudes entre el 1601 i el 1700.

Període (naixement)	Nom	País	Neix	Mor	Comentaris	Fonts
1601–1700	Mary Astell	Regne Unit	c. 1666	1731	Escriptora feminista	^[12]^[19]^[20]
1601–1700	Aphra Behn	Regne Unit	1640	1689	Escriptora protofeminista	^[21]
1601–1700	Anne Bradstreet	Regne Unit	1612	1672	Primera escriptora de les colònies de Nord-amèrica	^[22]
1601–1700	Sophia Elisabet Brenner	Suècia	1659	1724	Escriptora i activista pels drets de les dones	^[23]
1601–1700	Juana Inés de la Cruz	Mèxic	1648	1695	Poetessa protofeminista	^[24]
1601–1700	Francis Hutcheson	Irlanda	1694	1746	Filòsof escocès-irlandès, un dels fundadors de la Il·lustració escocesa.	^[25]
1601–1700	François Poullain de la Barre	França	1647	1725	Filòsof feminista	^[12]

Protofeministes del segle xviii

Persones nascudes entre el 1701 i el 1800.

Període (naixement)	Nom	País	Neix	Mor	Comentaris	Fonts
1701–1800	Abigail Adams	Estats Units	1744	1818	Esposa i mare de presidents dels Estats Units, va advocar pels drets de les dones i contra l'esclavitud.	^[26]
1701–1800	Catharina Ahlgren	Suècia	1734	1800	Editora i escriptora.	^[27]
1701–1800	Annestine Beyer	Dinamarca	1795	1884	Pionera de l'educació de les dones.	^[28]
1701–1800	Eleanor Butler	Regne Unit	1739	1829	Una de les Senyoretes de Llangollen.	^[29]
1701–1800	Nicolas de Condorcet	França	1743	1794	Partidari del dret de vot de les dones.	^[12]
1701–1800	Dorothea Christiane Erxleben	Alemanya	1715	1762	Primera doctora en Medicina alemanya.	^[8]
1701–1800	Charles Fourier	França	1772	1837	Filòsof socialista feminista, considerat el pare de la denominació féministe en francès.	^[30]^[31]
1701–1800	Jane Gomeldon	Regne Unit	c. 1720	1779	Escriptora, dedicà els beneficis del seu primer llibre a un hospital per a dones pobres.	^[32]
1701–1800	Olympe de Gouges	França	1748	1793	Autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791).	^[19]
1701–1800	Sarah Grimké	Estats Units	1792	1873	Sufragista i abolicionista.	^[19]^[33]
1701–1800	Christian Isobel Johnstone	Regne Unit	1781	1857	Periodista feminista escocesa.	^[34]
1701–1800	Anne Knight	Regne Unit	1786	1862	Reformadora social, pionera del feminisme.	^[19]
1701–1800	Anna Maria Lenngren	Suècia	1754	1817	Poetessa que encara avui es llegeix a Suècia.	^[35]
1701–1800	Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt	França	1762	1817	Política protofeminista, anomenada "la primera amazona de la llibertat".	^[36]
1701–1800	Francisco de Miranda	Veneçuela	1750	1816	Lluitador apassionat per l'educació de la dona.	^[37]
1701–1800	Lucretia Mott	Estats Units	1793	1880	Activista abolicionista i pels drets de la dona.	^[38]
1701–1800	Sarah Ponsonby	Regne Unit	1755	1831	Una de les Senyoretes de Llangollen	^[29]
1701–1800	Madeleine de Puisieux	França	1720	1798	Escriptora feminista.	^[39]
1701–1800	Mary Shelley	Regne Unit	1797	1851	Feminista i escriptora de ciència-ficció	^[33]
1701–1800	Thomas Thorild	Suècia	1759	1808	Poeta feminista.	^[40]
1701–1800	Sojourner Truth	Estats Units	c. 1797	1883	Havent fugit de l'esclavitud, fou la primera dona afroamericana a guanyar un judici contra un home blanc (per la llibertat del seu fill).	^[26]^[33]
1701–1800	Anna Wheeler	Regne Unit, Irlanda	1785	1848	Escriptora feminista.	^[41]
1701–1800	Mary Wollstonecraft	Regne Unit	1759	1797	Pionera del feminisme.	^[26]^[33]
1701–1800	Frances Wright	Regne Unit	1795	1852	Activista de l'abolicionisme i pels drets de la dona.	^[26]^[33]

Protofeministes de l'inici i mitjans del segle xix

Persones nascudes entre el 1801 i el 1874.

Període (naixement)	Nom	País	Neix	Mor	Comentaris	Fonts
1801–1874	Diana Abgar	Armènia	1859	1937	La primera dona ambaixadora de la història.	^[42]
1801–1874	Juliette Adam	França	1836	1936	Escriptora feminista i republicana	^[19]
1801–1874	Jane Addams	Estats Units	1860	1935	Feminista, sufragista, pacifista i activista pels drets civils	^[33]
1801–1874	Gertrud Adelborg	Suècia	1853	1942	Mestra i sufragista	^[43]
1801–1874	Sophie Adlersparre	Suècia	1823	1895	Editora, pionera del moviment pels drets de les dones a Suècia	^[44]
1801–1874	Alfhild Agrell	Suècia	1849	1923	Escriptora i dramaturga, escrigué sobre la igualtat de sexes.	^[45]
1801–1874	Soteria Aliberty	Grècia	1847	1929	Educadora i biògrafa de dones, i fundadora de la primera associació de dones gregues.	^[19]
1801–1874	Jules Allix	França	1818	1897	Socialista i feminista	^[30]
1801–1874	Elisabeth Altmann-Gottheiner	Alemanya	1874	1930	Sufragista	^[46]
1801–1874	Qasim Amin	Egipte	1863	1908	Feminista musulmana, fou la primera a defensar els drets de la dona a Egipte.	^[19]^[47]
1801–1874	Ellen Anckarsvärd	Suècia	1833	1898	Cofundadora de l'Associació pels Drets de Propietat de les Dones Casades a Suècia.	^[48]
1801–1874	Adelaide Anderson	Regne Unit	1863	1936	Com a funcionària de l'Imperi Britànic, s'interessà per les condicions del treball infantil.	^[20]^[20]
1801–1874	Elizabeth Garrett Anderson	Regne Unit	1836	1917	Feminista i suffragette, fou la primera dona cirurgiana al Regne Unit, i fundà el primer hospital dirigit per dones.	^[20]^[49]
1801–1874	Louisa Garrett Anderson	Regne Unit	1873	1943	Suffragette	^[49]
1801–1874	Maybanke Anderson	Austràlia	1845	1927	Suffragette	^[50]
1801–1874	Susan B. Anthony	Estats Units	1820	1906	Advocada de dones sufragistes, tingué un paper important en el moviment pel vot femení als Estats Units.	^[26]
1801–1874	Lovisa Årberg	Suècia	1801	1881	Primera dona sueca doctor en Medicina.	^[51]
1801–1874	Edith Archibald	Canadà	1854	1936	Sufragista, liderà diverses organitzacions de dones al Canadà.	^[52]
1801–1874	Concepción Arenal	Espanya	1820	1893	Escriptora, precursora del moviment feminista a Espanya.	^[12]
1801–1874	Ottilie Assing	Alemanya	1819	1884	Feminista, lliurepensadora i abolicionista.	^[53]
1801–1874	Bibi Khanoom Astarabadi	Iran	1859	1921	Escriptora	^[54]
1801–1874	Louise Aston	Alemanya	1814	1871	Feminista, defensora dels drets de les dones, de la democràcia i de l'amor lliure.	^[55]
1801–1874	Hubertine Auclert	França	1848	1914	Activista feminista, suffragette.	^[33]
1801–1874	Olympe Audouard	França	1832	1890	Reclamava la igualtat de sexes, incloent el dret de les dones a votar i a ser elegibles.	^[33]
1801–1874	Alice Constance Austin	Estats Units	1862	1955	Feminista socialista i feminista radical.	^[56]
1801–1874	Rachel Foster Avery	Estats Units	1858	1919	Feminista i suffragette.	^[33]
1801–1874	John Goodwyn Barmby	Regne Unit	1820	1881	Socialista utòpic i feminista.	^[49]
1801–1874	Marie Bashkirtseff	Ucraïna	1858	1884	Feminista	^[33]
1801–1874	José Batlle y Ordóñez	Uruguai	1856	1929	Com a president de l'Uruguai, liderà importants reformes, inclosa la introducció del divorci.	^[57]
1801–1874	Anna Bayerová	Txèquia	1853	1924	Segona dona txeca metgessa, es veié obligada a fer de llevadora.	^[58]
1801–1874	Jean Beadle	Austràlia	1868	1942	Feminista, treballadora social i activista política.
1801–1874	August Bebel	Alemanya	1840	1913	Comunista i antibel·licista, defensà la igualtat dels sexes.	^[26]
1801–1874	Gualberta Alaide Beccari	Itàlia	1868	1930	Feminista socialista i feminista radical.
1801–1874	Lydia Becker	Regne Unit	1827	1890	Suffragette	^[19]^[49]
1801–1874	Catharine Beecher	Estats Units	1800	1878	Defensora de l'educació de les dones i de la implantació de l'escola bressol en l'ensenyament.	^[19]
1801–1874	Alva Belmont	Estats Units	1853	1933	Líder sufragista.	^[19]
1801–1874	Louie Bennett	Irlanda	1870	1956	Líder sufragista.	^[19]
1801–1874	Ethel Bentham	Regne Unit	1861	1931	Política, suffragette i metgessa progressista.	^[59]
1801–1874	André Léo	França	1824	1900	Periodista feminista.	^[60]
1801–1874	Signe Bergman	Suècia	1869	1960	Líder del sufragisme suec.
1801–1874	Annie Besant	Regne Unit	1847	1933	Feminista socialista.
1801–1874	Clementina Black	Regne Unit	1853	1922	Escriptora feminista i sindicalista.
1801–1874	Alice Stone Blackwell	Estats Units	1857	1950	Feminista i periodista, editora del diari Woman's Journal and Suffrage News.	^[19]
1801–1874	Antoinette Brown Blackwell	Estats Units	1825	1921	Fundà l'Associació de Dones Sufragistes Americanes.
1801–1874	Elizabeth Blackwell	Estats Units	1821	1910	Feminista de la primera onada.	^[33]
1801–1874	Henry Browne Blackwell	Estats Units	1825	1909	Home de negocis que també era abolicionista i líder sufragista.
1801–1874	Harriot Stanton Blatch	Estats Units	1856	1940	Sufragista	^[19]^[49]
1801–1874	Amelia Bloomer	Estats Units	1818	1894	Editora sufragista, defensà que les dones tinguessin moltes més sortides professionals.	^[19]
1801–1874	Barbara Bodichon	Regne Unit	1827	1891	Pintora, lluità per l'educació i els drets de les dones.	^[19]^[49]
1801–1874	Francesca Bonnemaison	Països Catalans	1872	1949	Promotora de l'educació popular femenina.	^[61]
1801–1874	Laura Borden	Canadà	1861	1940	Líder feminista.
1801–1874	Lily Braun	Alemanya	1865	1916	Feminista i política socialdemòcrata.	^[19]
1801–1874	Fredrika Bremer	Suècia	1801	1865	Escriptora pionera del moviment feminista suec.	^[19]
1801–1874	Ursula Mellor Bright	Regne Unit	1835	1915	Suffragette
1801–1874	Emilia Broomé	Suècia	1866	1925	Política liberal, pacifista i feminista, fou la primera dona a entrar al Parlament suec.
1801–1874	Constance Bulwer-Lytton	Regne Unit	1869	1923	Suffragette
1801–1874	Katharine Bushnell	Estats Units	1856	1946	Teòloga feminista, creia que el paper de les dones a la Bíblia havia patit errors de traducció i d'interpretació.
1801–1874	Josephine Butler	Regne Unit	1828	1906	Lluità per l'abolició de la prostitució infantil, i del tràfic sexual de dones i nens.	^[19]
1801–1874	Pancha Carrasco	Costa Rica	1826	1890	Considerada heroïna nacional per haver estat la primera dona militar de Costa Rica.	^[19]
1801–1874	Frances Jennings Casement	Estats Units	1840	1928	Suffragette
1801–1874	Carrie Chapman Catt	Estats Units	1859	1947	Líder sufragista	^[19]^[26]
1801–1874	Maria Cederschiöld	Suècia	1856	1935	Suffragette
1801–1874	William Henry Channing	Estats Units	1810	1884	Clergue que defensà els drets de les dones.
1801–1874	Mary Agnes Chase	Estats Units	1869	1963	Feminista socialista i sufragista.
1801–1874	Ada Nield Chew	Regne Unit	1870	1945	Suffragette
1801–1874	Tennessee Celeste Claflin	Estats Units	1844	1923	Sufragista	^[26]
1801–1874	Alice Clark	Regne Unit	1874	1934	Historiadora feminista.
1801–1874	Helen Bright Clark	Regne Unit	1840	1972	Suffragette
1801–1874	Florence Claxton	Regne Unit	1840	1879	Humorista gràfica, defensà els drets de les dones i que aquestes fossin admeses a les acadèmies d'art.
1801–1874	Voltairine de Cleyre	Estats Units	1866	1912	Feminista individualista i anarcofeminista.	^[33]
1801–1874	Frances Power Cobbe	Irlanda	1822	1904	Animalista i sufragista, vivia en parella amb l'escultora Mary Lloyd.
1801–1874	Mary Ann Colclough	Nova Zelanda	1836	1885	Feminista i reformadora social.
1801–1874	Anna "Annie" Julia Cooper	Estats Units	1858	1964	Sufragista	^[12]
1801–1874	Marguerite Coppin	Bèlgica	1867	1931	Poeta llorejada, defensora dels drets de les dones.
1801–1874	Ida Crouch-Hazlett	Estats Units	1870	1941	Feminista socialista i sufragista.
1801–1874	Emily Davison	Regne Unit	1872	1913	Sufragista
1801–1874	Draga Dejanović	Sèrbia	1840	1871	Poetessa, fou una de les primeres feministes sèrbies.	^[62]
1801–1874	Josefina Deland	Suècia	1814	1890	Mestra i escriptora, fundà la Societat per les Mestres Retirades.
1801–1874	Maria Deraismes	França	1828	1894	Escriptora pionera dels drets de les dones.	^[60]
1801–1874	Charlotte Despard	Regne Unit	1844	1939	Suffragette	^[19]
	Wilhelmina Drucker	Països Baixos	1847	1925	Feminista de la primera onada.	^[63]
1801–1874	Frederick Douglass	Estats Units	c. 1818	1895	Home sufragista.	^[26]
1801–1874	Louisa Margaret Dunkley	Austràlia	1866	1927	Telegrafista i sindicalista, aconseguí la igualtat salarial al servei públic australià.
1801–1874	Marguerite Durand	França	1864	1936	Suffragette	^[64]
1801–1874	Friedrich Engels	Alemanya	1820	1895	Teòric del comunisme, estudià, entre altres temes, la subjugació històrica de les dones.	^[26]
1801–1874	Emily Faithfull	Regne Unit	1835	1895	Editora i activista dels drets de la dona.
1801–1874	Millicent Fawcett	Regne Unit	1847	1929	Feminista i sufragista, presidí durant 22 anys les National Union of Women's Suffrage Societies.
1801–1874	Astrid Stampe Feddersen	Dinamarca	1852	1930	Presidí el primer míting pels drets de la dona a Escandinàvia.
1801–1874	Anna Filossófova	Rússia	1837	1912	Activista pionera pels drets de la dona a Rússia.
1801–1874	Louise Flodin	Suècia	1828	1923	Feminista, fou la primera dona sueca a tenir carnet de periodista.
1801–1874	Mary Sargant Florence	Regne Unit	1857	1954	Suffragette
1801–1874	Isabella Ford	Regne Unit	1855	1924	Feminista socialista i suffragette
1801–1874	Margaret Fuller	Estats Units	1810	1850	Transcendentalista i promotora de l'educació femenina, autora de Woman in the Nineteenth Century, la principal obra feminista escrita fins aleshores.	^[26]
1801–1874	Matilda Joslyn Gage	Estats Units	1826	1898	Sufragista, editora, escriptora i organitzadora.	^[12]
1801–1874	Eliza Gamble	Estats Units	1841	1820	Intel·lectual promotora del moviment feminista.	^[65]
1801–1874	Edith Margaret Garrud	Regne Unit	1872	1971	Entrenà un cos de guardaespatlles de la Women's Social and Political Union amb tècniques de jiu jitsu per a l'auto-defensa.
1801–1874	Désirée Gay	França	1810	1891	Feminista socialista	^[66]
1801–1874	Charlotte Perkins Gilman	Estats Units	1860	1935	Sufragista, ensayista, novelista iecofeminista.	^[26]
1801–1874	Wil van Gogh	Països Baixos	1862	1941	Organitzà una "fira nacional del treball de la dona" als Països Baixos.
1801–1874	Emma Goldman	Regne Unit	1869	1940	Feminista individualista, feu campanya pel control de la natalitat. Com a anarquista, participà en la revolució espanyola (1936-1937).	^[19]^[26]^[33]
1801–1874	Vida Goldstein	Austràlia	1869	1949	Política australiana, pionera del moviment feminista i sufragista al seu país.	^[19]
1801–1874	Grace Greenwood	Estats Units	1823	1904	La primera dona reportera en nòmina del New York Times, reformadora social i defensora dels drets de la dona.
1801–1874	Angelina Emily Grimké	Estats Units	1805	1879	Feminista de la primera onada, defensà el sufragi femení.	^[26]^[33]
1801–1874	Bella Guerin	Austràlia	1858	1923	Feminista socialista, fou la primera dona graduada per una universitat australiana.
1801–1874	Marianne Hainisch	Àustria	1839	1936	Defensà el dret de les dones al treball i a l'educació.
1801–1874	Marion Coates Hansen	Regne Unit	1870	1947	Suffragette
1801–1874	Jane Ellen Harrison	Regne Unit	1850	1928	Arqueòloga, fou la primera dona a desenvolupar una carrera acadèmica professional.
1801–1874	Anna Haslam	Irlanda	1829	1922	Liderà el moviment feminista irlandès més inicial.
1801–1874	Jenny d'Hericourt	França	1809	1875	Llevadora i activista feminista.	^[19]
1801–1874	Anna Hierta-Retzius	Suècia	1841	1924	Activista pels drets de la dona i filantrop.
1801–1874	Thomas Wentworth Higginson	Estats Units	1828	1911	Clergue i militar, fou abolicionista i també defensor del sufragi femení.
1801–1874	Marie Hoheisel	Àustria	1873	1947	Activista pels drets de les dones, presidenta del "Comitè pel dia de la mare" austríac.
1801–1874	Laurence Housman	Regne Unit	1865	1959	Feminista socialista
1801–1874	Julia Ward Howe	Estats Units	1819	1910	Sufragista
1801–1874	Louisa Hubbard	Regne Unit	1836	1906	Reformadora social, sobretot en els camps de l'educació i del treball de les dones.
1801–1874	Aletta Jacobs	Països Baixos	1854	1929	Sufragista, fou la primera holandesa a entrar a la Universitat, i també la primera metgessa.	^[12]
1801–1874	Kang Youwei	Xina	1858	1927	Pensador xinès que proposava substituir la família per institucions públiques i el matrimoni per un contracte igualitari anual.	^[19]
1801–1874	Carme Karr	Països Catalans	1865	1943	Periodista feminista catalana.	^[67]
1801–1874	Caroline Kauffmann	França	c. 1840s	1924	Feminista i suffragette.	^[19]
1801–1874	Kalliopi Kehajià	Grècia	1839	1905	Educadora i feminista.	^[19]
1801–1874	Abby Kelley	Estats Units	1811	1887	Sufragista
1801–1874	Grace Kimmins	Regne Unit	1871	1954	Fundà institucions caritatives per a nens discapacitats.
1801–1874	Anna Kingsford	Regne Unit	1846	1888	Ecofeminista
1801–1874	Toshiko Kishida	Japó	1863	1901	Una de les primeres feministes japoneses.	^[19]
1801–1874	Aleksandra Kol·lontai	Rússia	1872	1952	Revolucionària comunista, partidària de l'amor lliure contra l'opinió oficial del Partit Comunista.	^[68]
1801–1874	Evgenia Konradi	Rússia	1838	1898	Feminista socialista	^[69]
1801–1874	Lotten von Kræmer	Suècia	1828	1912	Activista pels drets de la dona, finançà l'Associació Nacional pel Sufragi Femení.
1801–1874	Marie Lacoste-Gérin-Lajoie	Canadà	1867	1945	Suffragette i jurista lliurepensadora.
1801–1874	Louisa Lawson	Austràlia	1848	1920	Suffragette i republicana federalista radical.	^[12]
1801–1874	Mary Lee	Austràlia, Irlanda	1821	1909	Suffragette
1801–1874	Anna Leonowens	Regne Unit, Índia	1831	1915	Escriptora de viatges, educadora i activista social, influí en el rei de Siam.
1801–1874	Fredrika Limnell	Suècia	1816	1897	Feminista
1801–1874	Mary Livermore	Estats Units	1820	1905	Periodista a favor dels drets de la dona i sufragista.
1801–1874	Belva Ann Bennett Lockwood	Estats Units	1830	1917	Advocada i política, treballà pels drets de la dona, inclòs el sufragi.	^[19]
1801–1874	Margaret Bright Lucas	Regne Unit	1818	1890	Suffragette
1801–1874	Christian Maclagan	Regne Unit	1811	1901	Antiquària i arqueòloga escocesa, va haver de publicar a Londres per poder fer-ho amb el seu nom.
1801–1874	Kitty Marion	Regne Unit	1871	1944	Feminista socialista i suffragette.
1801–1874	Harriet Martineau	Regne Unit	1802	1876	Considerada la primera sociòloga.
1801–1874	Eleanor Marx	Regne Unit	1855	1898	Feminista socialista
1801–1874	Rosa Mayreder	Àustria	1858	1938	Artista feminista	^[12]
1801–1874	Nellie McClung	Canadà	1873	1951	Feminista i sufragista, una de les Famoses Cinc.
1801–1874	Helen Priscilla McLaren	Regne Unit	1851	1934	Activista per la salut i la condició social de la dona.
1801–1874	Louise Michel	França	1830	1905	Anarcofeminista	^[30]
1801–1874	Harriet Taylor Mill	Regne Unit	1807	1858	Pionera feminista, influí en el seu marit, John Stuart Mill.	^[33]
1801–1874	John Stuart Mill	Regne Unit	1806	1873	Fou el primer diputat britànic a demanar el vot per a les dones.	^[26]^[33]
1801–1874	Hannah Mitchell	Regne Unit	1872	1956	Feminista socialista i suffragette.
1801–1874	Katti Anker Møller	Noruega	1868	1945	Feminista de la primera onada.	^[33]
1801–1874	Dolors Monserdà i Vidal	Països Catalans	1845	1919	Escriptora feminista, primera dona a presidir els Jocs Florals.	^[70]
1801–1874	Agda Montelius	Suècia	1850	1920	Feminista i suffragette.
1801–1874	Anna Maria Mozzoni	Itàlia	1837	1920	Feminista de la primera onada i suffragette	^[33]
1801–1874	Flora Murray	Regne Unit	1869	1923	Suffragette
1801–1874	Clarina I. H. Nichols	Estats Units	1810	1885	Feminista de la primera onada i sufragista	^[33]
1801-1874	Florence Nightingale	Regne Unit	1820	1910	Infermera, estadística, feminista no alineada amb els primers moviments feministes del Regne Unit.	^[71]
1801–1874	Louise Otto-Peters	Alemanya	1819	1895	Fundà l'Associació alemanya de Dones.	^[72]^[73]
1801–1874	Emmeline Pankhurst	Regne Unit	1858	1928	Fundadora i líder del moviment britànic de les suffragettes.	^[26]
1801–1874	Maud Wood Park	Estats Units	1871	1955	Fundadora de la Lliga pel Sufragi Igualitari dels estudiants, i primera presidenta de la Lliga de Dones Votants.
1801–1874	Madeleine Pelletier	França	1874	1939	Feminista de la primera onada i feminista socialista.	^[33]
1801–1874	Wendell Phillips	Estats Units	1811	1884	Abolicionista, quan fou abolida l'esclavitud es dedicà al sufragi femení i als indígenes americans.
1801–1874	Jyotirao Phule	Índia	1827	1890	Crític amb el sistema de castes de l'Índia, fundà una escola per a noies, una iniciativa per tornar a casar les vídues, i una residència per a nenes amenaçades d'infanticidi.	^[12]
1801–1874	Eugénie Potonié-Pierre	França	1844	1898	Fundadora de la Federació de Societats Feministes Franceses.	^[30]
1801–1874	Eleanor Rathbone	Regne Unit	1872	1946	Diputada, defensora del subsidi per als fills i dels drets de la dona.	^[12]
1801–1874	Séverine	França	1855	1929	Periodista anarquista i feminista.
1801–1874	Dorothy Richardson	Regne Unit	1873	1957	Autora d'una sèrie de novel·les sobre diverses experiències femenines.
1801–1874	Edith Rigby	Regne Unit	1872	1948	Suffragette
1801–1874	Bessie Rischbieth	Austràlia	1874	1967)	Una de les primeres dones jutgesses, i pionera de la reacció contra la pràctica de prendre els fills a les dones aborígens.
1801–1874	Eliza Ritchie	Canadà	1856	1933	Líder sufragista.
1801–1874	Harriet Hanson Robinson	Estats Units	1825	1911	Havent treballat al tèxtil quan era nena, participà en una vaga i acabà lluitant pel sufragi femení.	^[26]
1801–1874	Pauline Roland	França	1805	1852	Feminista i socialista.	^[33]
1801–1874	Rosalie Roos	Suècia	1823	1898	Escriptora pionera del moviment pels drets de la dona a Suècia.
1801–1874	Ernestine Rose	Estats Units, Rússia-Polònia	1810	1892	Suffragette	^[26]
1801–1874	Hilda Sachs	Suècia	1857	1935	Periodista i escriptora feminista.
1801–1874	George Sand	França	1804	1876	Escriptora pionera del feminisme.	^[26]^[33]
1801–1874	Anna Sandström	Suècia	1854	1931	Reformadora de l'ensenyament.
1801–1874	Lluïsa de Saxònia-Coburg-Gotha	Regne Unit	1848	1939	Suffragette	^[74]
1801–1874	Auguste Schmidt	Alemanya	1833	1902	Feminista	^[75]
1801–1874	Olive Schreiner	Sud-àfrica	1855	1920	Escriptora, feminista liberal.
1801–1874	Rose Scott	Austràlia	1847	1925	Suffragette
1801–1874	Anna Howard Shaw	Estats Units	1847	1919	Presidenta de l'Associació Nacional pel Sufragi de les Dones.
1801–1874	Kate Sheppard	Nova Zelanda	1847	1934	Influí en la consecució del vot per a les dones a Nova Zelanda el 1893 (el primer país on es va permetre).	^[12]
1801–1874	Tarabai Shinde	Índia	1850	1910	Feminista que lluità contra el patriarcat i les castes.
1801–1874	Emily Anne Eliza Shirreff	Regne Unit	1814	1897	Pionera feminista.	^[33]
1801–1874	Eleanor Mildred Sidgwick	Regne Unit	1845	1936	Física i defensora de l'educació de les noies.
1801–1874	Ethel Smyth	Regne Unit	1858	1944	Suffragette
1801–1874	Anna Garlin Spencer	Estats Units	1851	1931	Religiosa feminista.	^[26]
1801–1874	Elizabeth Cady Stanton	Estats Units	1815	1902	Activista social, abolicionista, sufragista i promotora d'organitzacions femenines internacionals.	^[26]
1801–1874	Anna Sterky	Suècia, Dinamarca	1856	1939	Política, sindicalista i feminista.	^[76]
1801–1874	Helene Stöcker	Alemanya	1869	1943	Feminista i pacifista.	^[73]
1801–1874	Milica Stojadinović-Srpkinja	Sèrbia	1828	1878	Corresponsal de guerra i poetessa feminista.	^[77]
1801–1874	Lucy Stone	Estats Units	1818	1893	Fou la primera dona americana a conservar el seu cognom de soltera en casar-se.	^[26]
1801–1874	Emily Stowe	Canadà	1831	1903	Física, defensà el dret de les dones a entrar a la professió mèdica i fundà l'Associació Canadenca pel Sufragi de les Dones.
1801–1874	Helena Swanwick	Regne Unit	1864	1939	Suffragette
1801–1874	Frances Swiney	Regne Unit	1847	1922	Suffragette
1801–1874	Táhirih	Iran	c. 1814	1852	Poeta i teòloga de la Fe babí, promogué els drets de la dona a Iran.	^[12]
1801–1874	Caroline Testman	Dinamarca	1839	1919	Fundadora i presidenta de l'Associació de Dones Daneses.
1801–1874	Carey Thomas	Estats Units	1857	1935	Educadora i lingüista. Feminista.	^[19]
1801–1874	Sybil Thomas	Regne Unit	1857	1941	Suffragette
1801–1874	Flora Tristan	França	1803	1844	Feminista socialista	^[12]
1801–1874	Harriet Tubman	Estats Units	1820	1913	Feminista de la primera onada	^[33]
1801–1874	Alice Vickery	Regne Unit	1844	1929	Física, defensà el control de la natalitat com una forma d'emancipació femenina.	^[78]
1801–1874	Beatrice Webb	Regne Unit	1858	1943	Feminista socialista
1801–1874	Ida B. Wells	Estats Units	1862	1931	Una de les primeres líders del moviment afroamericà pels drets civils, sufragista i lluitadora contra la pràctica del linxament.
1801–1874	Anna Whitlock	Suècia	1852	1930	Feminista i suffragette.
1801–1874	Karolina Widerström	Suècia	1856	1949	Suffragette
1801–1874	Frances Willard	Estats Units	1839	1898	Sufragista, feminista socialista i suffragette.
1801–1874	Charlotte Wilson	Regne Unit	1854	1944	Feminista radical.
1801–1874	Victoria Woodhull	Estats Units	1838	1927	Feminista de la primera onada, sufragista, i la primera dona que es presentà a l'elecció per president dels Estats Units.	^[26]^[33]
1801-1874	Natalie Zahle	Dinamarca	1827	1913	Treballà pel dret de les dones a l'educació.	^[79]

Feministes

Feministes de finals del segle xix i inicis del segle XX

Persones nascudes entre el 1875 i el 1939.

Període (naixement)	Nom	País	Neix	Mor	Comentaris	Fonts
1875–1939	Bella Abzug	Estats Units	1920	1998	Feminista de la segona onada.	^[19]
1875–1939	Ángela Acuña Braun	Costa Rica	1888	1983	Feminista i sufragista, defensora de dones i nens, fou la primera advocada de l'Amèrica Central.	^[19]
1875–1939	Mirta Aguirre Carreras	Cuba	1912	1980	Escriptora, periodista i militant feminista així com del Partit Comunista de Cuba.	^[80]
1875–1939	Madeleine Albright	Txèquia, Estats Units	1937	–	Secretària d'Estat dels Estats Units, al seu temps fou la dona més important de la història del seu país. Entusiasta de la causa feminista.
1875–1939	Wim Hora Adema	Països Baixos	1914	1998	Feminista de la segona onada i feminista radical.	^[81]
1875–1939	Alan Alda	Estats Units	1936	–	Actor, director i autor, ha donat suport als drets de la dona.	^[82]
1875–1939	Dolores Alexander	Estats Units	1931	2008	Feminista contra la pornografia.	^[83]
1875–1939	Maya Angelou	Estats Units	1928	2014	Activista dels drets civils.	^[19]
1875–1939	Margery Corbett Ashby	Regne Unit	1882	1981	Suffragette	^[20]
1875–1939	Ksenija Atanasijević	Sèrbia	1894	1981	Suffragette, fou la primera persona a doctorar-se en Filosofia en una universitat sèrbia.
1875–1939	Ti-Grace Atkinson	Estats Units	1938	–	Feminista de la segona onada.	^[19]^[33]^[83]
1875–1939	Margaret Atwood	Canadà	1939	–	Feminista de la tercera onada.	^[19]^[33]
1875–1939	Helene Aylon	Estats Units	1931	–	Ecofeminista.	^[33]^[83]
1875–1939	Eva Bacon	Austràlia	1909	1994	Feminista i socialista.
1875–1939	Faith Bandler	Austràlia	1918	2015	Feminista i activista pels drets civils.
1875–1939	Lois W. Banner	Estats Units	1939	–	Especialista en història de la dona.
1875–1939	Thelma Bate	Austràlia	1904	1984	Defensava l'entrada de les dones aborígens a l'Associació Nacional de Dones.
1875–1939	Rosalyn Baxandall	Estats Units	1939	2015	Feminista de la segona onada i feminista radical.
1875–1939	Mary Ritter Beard	Estats Units	1876	1958	Historiadora feminista.	^[19]^[26]
1875–1939	Joan Beauchamp	Regne Unit	1890	1964	Suffragette
1875–1939	Kay Beauchamp	Regne Unit	1899	1992	Tot i ser dona, fou molt influent en el pensament del Partit Comunista de la Gran Bretanya.
1875–1939	Simone de Beauvoir	França	1908	1986	Escriptora i filòsofa, feminista de la segona onada.	^[19]^[33]
1875–1939	Helen Bentwich	Regne Unit	1892	1972	Intentà crear un sindicat per a les dones i després organitzà el treball substitutori de les dones durant la Primera Guerra Mundial.	^[84]
1875–1939	Rosa May Billinghurst	Regne Unit	1875	1953	Suffragette	^[49]
1875–1939	Teresa Billington-Greig	Regne Unit	1877	1964	Suffragette	^[49]
1875–1939	Dorothy Lee Bolden	Estats Units	1923	2002	Fundà la Unió Nacional de Treballadors de la Llar d'Amèrica.
1865–1964	Jeanne Bouvier	França	1865	1964	Feminista i sindicalista.	^[85]
1875–1939	Elsie Bowerman	Regne Unit	1889	1973	Suffragette	^[49]
1875–1939	Helen Gurley Brown	Estats Units	1922	2012	Autora del llibre Sex and the Single Girl, que anima les noies a ser independents econòmicament i en el sexe.
1875–1939	Stella Browne	Canadà	1880	1955	Feminista socialista
1875–1939	Susan Brownmiller	Estats Units	1935	–	Feminista de la segona onada, activista contra la pornografia i feminista radical.	^[33]^[83]
1875–1939	Katherine Burdekin	Regne Unit	1896	1963	Escriptora que conreà la utopia i la distopia feministes.
1875–1939	Lucy Burns	Estats Units	1879	1966	Suffragette, sufragista i activista pels drets de la dona.
1875–1939	Karlyn Kohrs Campbell	Estats Units	1937	–	Estudiosa del feminisme.	^[19]
1875–1939	Clara Campoamor	Espanya	1888	1972	Política, defensà els drets de la dona i el seu dret al sufragi a la Constitució espanyola de 1931.	^[19]
1875–1939	Luisa Capetillo	Puerto Rico	1879	1922	Sindicalista i suffragette, fou empresonada per portar pantalons en públic.	^[19]
1875–1939	Maria Aurèlia Capmany	Països Catalans	1918	1991	Escriptora, inicià el feminisme antifranquista després de la reculada de la Guerra Civil.
1875–1939	Liz Carpenter	Estats Units	1920	2010	Política i comunicadora feminista.
1875–1939	Elvia Carrillo Puerto	Mèxic	1878	1967	"La Monja Roja", creà la primera organització feminista mexicana i fou la primera dona elegida diputada.	^[19]
1875–1939	Florence Fernet-Martel	Canadà	1892	1986	Feminista de la segona onada i suffragette.	^[86]
1875–1939	Thérèse Casgrain	Canadà	1896	1981	Feminista de la segona onada i suffragette.	^[19]^[33]
1875–1939	Jacqueline Ceballos	Estats Units	1925	–	Fundadora de les "Feministes Veteranes d'Amèrica".	^[83]
1875–1939	Enid Charles	Regne Unit	1894	1972	Feminista radical.
1875–1939	Shirley St Hill Chisholm	Estats Units	1924	2005	Feminista de la segona onada.	^[19]
1875–1939	Hélène Cixous	França	1937	–	Escriptora feminista, fundà el primer centre d'estudis feministes en una universitat europea.	^[19]^[33]
1875–1939	Margaret "Gretta" Cousins	Irlanda	1878	1954	Sufragista, fundà la "Conferència de les Dones de Tota l'Índia".
1875–1939	Eva Cox	Austràlia	1938	–	Sociòloga i membre del "Lobby Electoral de les Dones".
1875–1939	Jill Craigie	Regne Unit	1911	1999	Feminista socialista.
1875–1939	Minnie Fisher Cunningham	Estats Units	1882	1964	Com a diputada, lluità per la Dinovena esmena de la Constitució dels Estats Units, que blinda el dret al sufragi femení a tots i cada un dels estats.
1875–1939	Hamid Dalwai	Índia	1932	1977	Feminista socialista.
1875–1939	Mary Daly	Estats Units	1928	2010	Feminista de la segona onada i ecofeminista.	^[33]
1875–1939	Sonja Davies	Nova Zelanda	1923	2005	Feminista de la segona onada.
1875–1939	Barbara Deming	Estats Units	1917	1984	Feminista i activista de la No-violència; era obertament lesbiana.
1875–1939	Ezlynn Deraniyagala	Sri Lanka	1908	1973	Primera advocada de Sri Lanka; presidenta de l'"Aliança Internacional de Dones".	^[19]
1875–1939	Jeanne Deroin	França	1805	1894	Feminista socialista.	^[19]
1875–1939	Betty Dodson	Estats Units	1929	–	Feminista de la tercera onada i pro-sex.	^[83]
1875–1939	Sediqeh Dowlatabadi	Iran	1882	1962	Periodista i activista pels drets de la dona.
1875–1939	Carol Downer	Estats Units	1933	–	Feminista de la segona onada, creadora de grups d'autoajuda de les dones i activista per la salut.	^[33]
1875–1939	Roxanne Dunbar-Ortiz	Estats Units	1939	–	Feminista radical
1875–1939	Crystal Eastman	Estats Units	1881	1928	Feminista socialista
1875–1939	Françoise d'Eaubonne	França	1920	2005	Ecofeminista	^[87]
1875–1939	Norah Elam	Regne Unit, Irlanda	1878	1961	Feminista radical i suffragette.
1875–1939	Cynthia Enloe	Estats Units	1938	–	Feminista de la segona onada.
1875–1939	Mohtaram Eskandari	Iran	1895	1924	Activista pels drets de la dona, fundadora de la "Lliga Patriòtica de Dones de l'Iran".
1875–1939	Vilma Espín	Cuba	1930	2007	Esposa de Raul Castro, presidenta de la "Federación de Mujeres Cubanas".	^[19]
1875–1939	Elizabeth Evatt	Austràlia	1933	–	Fou la primera persona australiana membre del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides.
1875–1939	Myrlie Evers-Williams	Estats Units	1933	–	Feminista de la segona onada.
1875–1939	Margaret Leonora Eyles	United Kingdom	1889	1960	Novelista feminista.
1875–1939	Lidia Falcón	Espanya	1935	–	Periodista, fundadora del Partido Feminista de España.	^[19]
1875–1939	Frances Farrer	Regne Unit	1895	1977	Secretària General de l'"Institut de la Dona".
1875–1939	Geraldine Ferraro	Estats Units	1935	2011	Fou la primera dona candidata a Vicepresident dels Estats Units.	^[19]
1875–1939	Ana Figuero	Xile	1908	1970	Educadora i política feminista.	^[19]
1875–1939	Marianne Githens	Estats Units	1936	2018	Politòloga feminista.	^[88]
1875–1939	Elizabeth Gurley Flynn	Estats Units	1890	1964	Feminista socialista i suffragette.
1875–1939	Elizabeth "Betty" Bloomer Ford	Estats Units	1918	2011	Feminista de la segona onada.
1875–1939	Gerald Ford	Estats Units	1913	2006	Feminista de la segona onada.
1875–1939	Miles Franklin	Austràlia	1879	1954	Escriptora feminista.
1875–1939	Clara Fraser	Estats Units	1923	1998	Feminista de la segona onada i feminista radical.
1875–1939	Elisabeth Freeman	Estats Units	1876	1942	Sufragista i activista pels drets civils, participà en les Marxes sufragistes.
1875–1939	Marilyn French	Estats Units	1929	2009	Feminista de la segona onada i feminista radical.	^[33]
1875–1939	Betty Friedan	Estats Units	1921	2006	Feminista de la segona onada.	^[33]
1875–1939	William Lloyd Garrison	Estats Units	1805	1879	Activista abolicionista primer, feminista i pels drets civils després.	^[26]
1875–1939	Carol Gilligan	Estats Units	1936	–	Feminista de la segona onada.	^[33]
1875–1939	Françoise Giroud	França	1916	2003	Periodista i política feminista.	^{[cal citació]}
1875–1939	Judy Goldsmith	Estats Units	1938	–	Líder feminista.
1875–1939	Jane Goodall	Regne Unit	1934	–	La primatòloga més important, també lluita pels drets dels animals.
1875–1939	Vivian Gornick	Estats Units	1935	–	Feminista radical.	^[83]
1875–1939	Lois Gould	Estats Units	1931	2002	Escrivia novel·les sobre vides de dones.
1875–1939	Jane Grant	Estats Units	1892	1972	Periodista, fundà The New Yorker junt al seu marit.
1875–1939	Colette Guillaumin	França	1934	2017	Feminista.
1875–1939	Tahar Haddad	Tunísia	1897	1935	Feminista musulmana.
1875–1939	Lizzy Lind af Hageby	Suècia	1878	1963	Feminista i defensora dels drets dels animals.
1875–1939	Charlotte Haldane	Regne Unit	1894	1969	Feminista.
1875–1939	Gisèle Halimi	França	1927	–	Política feminista.
1875–1939	Zaib-un-Nissa Hamidullah	Índia	1921	2000	Feminista musulmana.
1875–1939	Bertha Harris	Estats Units	1937	2005	Feminista de la segona onada.
1875–1939	Caroline Haslett	Regne Unit	1895	1957	Enginyera elèctrica i defensora dels drets de les dones.
1875–1939	He Xiangning	Xina	1878	1972	Pintora, poeta i revolucionària feminista.
1875–1939	Dorothy Hewett	Austràlia	1923	2002	Feminista de la segona onada.
1875–1939	Julka Hlapec-Đorđević	Sèrbia	1882	1969	Escriptora i suffragette.	^[89]
1875–1939	Nicole Hollander	Estats Units	1939	–	Dibuixant d'una tira còmica feminista.
1875–1939	Pak Hon-yong	Corea del Sud	1900	1956	Líder comunista.
1875–1939	Mary Howell	Estats Units	1932	1998	Primera dona a presidir la Facultat de Medicina de Harvard, maldà per obrir les aules a les noies.
1875–1939	Edith How-Martyn	Regne Unit	1875	1954	Suffragette.
1875–1939	Fatima Ahmed Ibrahim	Sudan	1933	2017	Feminista musulmana.
1875–1939	Fusae Ichikawa	Japó	1893	1981	Lluità pel sufragi femení.	^[19]
1875–1939	Luce Irigaray	França	1930	–	Filòsofa i lingüista feminista.	^[33]
1875–1939	Sonia Johnson	Estats Units	1936	–	Feminista, ha centrat el seu activisme contra l'Església Mormona.
1875–1939	Jill Johnston	Estats Units	1929	2010	Líder del feminisme separatista.
1875–1939	Claudia Jones	Regne Unit, Estats Units, Trinitat i Tobago	1915	1964	Suffragette.
1875–1939	Rosalie Gardiner Jones	Estats Units	1883	1978	Organitzadora de les Marxes sufragistes
1875–1939	Marie Juchacz	Alemanya	1879	1956	La primera diputada alemanya que va fer un discurs al Reichstag.	^[90]
1875–1939	Alicia Moreau de Justo	Argentina	1885	1986	Feminista socialista.	^[91]
1875–1939	Raden Adjeng Kartini	Indonèsia	1879	1904	Feminista musulmana, lluità contra la poligàmia i per l'educació de les dones.	^[19]
1875–1939	Shidzue Katō	Japó	1897	2001	Feminista de la segona onada.	^[19]
1875–1939	Aoua Kéita	Mali	1912	1980	La primera diputada del Mali independent.
1875–1939	Florynce Kennedy	Estats Units	1916	2000	Feminista de la segona onada.
1875–1939	Annie Kenney	Regne Unit	1879	1953	Suffragette.
1875–1939	Yamakawa Kikue	Japó	1890	1980	Feminista socialista, lluità contra la prostitució.
1875–1939	Coretta Scott King	Estats Units	1927	2006	Feminista de la segona onada.
1875–1939	Mabel Ping-Hua Lee	Estats Units	1896	1966	Sufragista, fou la primera dona xinesa que es doctorà en Medicina a la Columbia University.
1875–1939	Gerda Lerner	Àustria	1920	2013	Fou una de les creadores de la Història de la dona.
1875–1939	Audre Lorde	Estats Units	1934	1992	Feminista de la tercera onada.	^[19]
1875–1939	Mina Loy	Regne Unit	1882	1966	Escrigué un Manifest feminista que cridava a la insurrecció total de les dones.
1875–1939	Rae Luckock	Canadà	1893	1972	Feminista socialista.
1875–1939	Margaret Mackworth	Regne Unit	1883	1958	Suffragette galesa.
1875–1939	Agnes Macphail	Canadà	1890	1954	La primera dona al Parlament canadenc.
1875–1939	Dora Marsden	Regne Unit	1882	1960	Suffragette.
1875–1939	Elizabeth Holloway Marston	Regne Unit	1893	1993	Psicòloga bisexual, fou la inspiradora del personatge Wonder Woman.
1875–1939	William Moulton Marston	Estats Units	1893	1947	Psicòleg, creador del personatge Wonder Woman, que inicialment tenia caràcter feminista.
1875–1939	Nicole-Claude Mathieu	França	1937	2014	Feminista materialista.	^[33]
1875–1939	Else Mayer	Alemanya	1891	1962	Feminista de la primera onada.	^{[cal citació]}
1875-1939	Antonia Maymón	Espanya	1881	1959	Anarquista, naturista i feminista.
1875–1939	Carolyn Merchant	Estats Units	1936	–	Ecofeminista.
1875–1939	Maria Mies	Alemanya	1931	–	Ecofeminista.	^[92]
1875–1939	Inez Milholland	Estats Units	1886	1916	Militant del Partit Nacional de les Dones, encapçalà una gran manifestació feminista el 1913.
1875–1939	Kate Millett	Estats Units	1934	2017	Feminista de la segona onada.	^[33]
1875–1939	Laure Moghaizel	Líban	1929	1997	Defensora dels drets de la dona al Líban.
1875–1939	Frederica Montseny	Països Catalans	1905	1994	Política anarquista i feminista, fou la primera dona ministra d'Espanya.	^[93]
1875-1939	Maria Montessori	Itàlia	1870	1952	Pedagoga, metgessa, feminista; renovadora de l'educació infantil.	^[94]
1875–1939	Florence Nagle	Regne Unit	1894	1988	Feminista, fou la primera dona entrenadora de cavalls de curses al Regne Unit.	^[95]
1875–1939	Diane Nash	Estats Units	1938	–	Líder del moviment pels Drets civils.
1875–1939	Malak Hifni Nasif	Egipte	1886	1918	Escriptora feminista egípcia.	^[96]
1875–1939	Margarita Nelken	Espanya	1894	1968	Política feminista.	^[97]
1875–1939	Anaïs Nin	Estats Units, França	1903	1977	Escriptora d'origen català, destacada de la literatura eròtica i defensora de la bisexualitat.
1875–1939	Helena Normanton	Regne Unit	1882	1957	La primera dona barrister del Regne Unit i la primera dona casada que va tenir un passaport amb el seu cognom de naixement.
1875–1939	Alexis Nour	Romania	1877	1940	Defensor de la unió de Bessaràbia i Romania, del sufragi femení i de l'emancipació dels jueus.
1875–1939	Yoko Ono	Estats Units, Japó	1933	–	Fou la primera dona admesa a la Universitat Gakushuin, on estudien els membres de la família imperial japonesa.
1875–1939	Alicia Ostriker	Estats Units	1937	–	Feminista de la tercera onada.
1875–1939	Grace Paley	Estats Units	1922	2007	Pacifista, treballà també pel millorament de les condicions de vida de les dones i dels homes.
1875–1939	Adela Pankhurst	Regne Unit	1885	1961	Suffragette i fundadora del Partit Comunista d'Austràlia.
1875–1939	Christabel Pankhurst	Regne Unit	1880	1958	Suffragette evangelista.
1875–1939	Sylvia Pankhurst	Regne Unit	1882	1960	Suffragette que milità al comunisme d'esquerra.
1875–1939	Frances Parker	Regne Unit	1875	1924	Suffragette.
1875–1939	Alice Paul	Estats Units	1885	1977	Lluitadora pels drets de la dona.
1875–1939	Eva Perón	Argentina	1919	1952	Després d'aconseguir el vot femení, fundà el Partido Peronista Femenino.	^[12]
1875–1939	Frédérique Petrides	Estats Units, Bèlgica	1903	1983	Feminista, fou pionera de la direcció d'orquestres i divulgadora del paper de la dona al món de la música.
1875–1939	Marion Phillips	Regne Unit	1881	1932	Suffragette.
1875–1939	Sylvia Plath	Estats Units	1932	1963	Poetessa confessional.
1875–1939	Val Plumwood	Austràlia	1939	2008	Ecofeminista.	^[98]
1875–1939	Letty Cottin Pogrebin	Estats Units	1939	–	Periodista feminista.
1875–1939	Eileen Powell	Austràlia	1913	1997	Sindicalista, lluità per la igualtat de sou per a homes i dones.
1875–1939	Millicent Preston-Stanley	Austràlia	1883	1955	Primera diputada de Nova Gal·les del Sud, treballà pels drets de custòdia de les mares divorciades i per la salut de les dones.
1875–1939	Lorine Livingston Pruette	Estats Units	1896	1977	Psicòloga feminista.
1875–1939	Funmilayo Ransome-Kuti	Nigèria	1900	1978	Primera activista pels drets de la dona al seu país.
1875–1939	Claire Rayner	Regne Unit	1931	2010	Consultora sentimental a la premsa i a la ràdio.
1875–1939	Adrienne Rich	Estats Units	1929	2012	Poeta i activista lesbiana.
1875–1939	Mary Richardson	Regne Unit	1889	1961	Suffragette.
1875–1939	Léa Roback	Canadà	1903	2000	Feminista i sindicalista comunista.
1875–1939	Hilary Rose	Regne Unit	1935	–	Introduí la visió feminista a la Sociologia de la ciència.
1875–1939	Agnes Maude Royden	Regne Unit	1876	1956	Suffragette.
1875–1939	Florence Rush	Estats Units	1918	2008	Introduí la idea que els nens no sedueixen els adults, sinó que son sempre víctimes d'abús sexual.
1875–1939	Joanna Russ	Estats Units	1937	2011	Feminista de la segona onada.
1875–1939	Diana E. H. Russell	Sud-àfrica	1938	–	Feminista de la segona onada, feminista radical i activista contra la pornografia.
1875–1939	Dora Russell	Regne Unit	1894	1986	Activista per la reforma del matrimoni, pel control de la natalitat i l'emancipació de la dona.
1875–1939	Manuel Sacristán	Espanya	1925	1985	Feminista socialista.
1875–1939	Nawal el-Sadaawi	Egipte	1931	–	Feminista islàmica centrada en l'abolició de la mutilació genital femenina.	^[19]
1875–1939	Idola Saint-Jean	Canadà	1880	1945	Periodista suffragette.
1875–1939	Celia Sánchez	Cuba	1920	1980	Feminista pionera a Cuba.	^[33]
1875–1939	Flora Sandes	Regne Unit	1876	1956	Feminista que exercí d'oficial de l'exèrcit serbi.
1875–1939	Margaret Sanger	Estats Units	1879	1966	Feminista socialista, fundadora de Lliga Americana pel control de Natalitat.	^[26]
1875–1939	Victòria Sau i Sánchez	Països Catalans	1930	2013	Escriptora, psicòloga i activista feminista catalana.	^[99]
1875–1939	Milunka Savić	Sèrbia	1888	1973	Militar sèrbia, és la dona més condecorada de la història.
1875–1939	Lily Rose de Cabrera Schenrich	Espanya			El 1918 fundà la Unión de Mujeres de España i el 1926 representà Espanya en el Congrés de l'Aliança Internacional per al Sufragi de les Dones, a París.	^[100]
1875–1939	Rosika Schwimmer	Hongria	1877	1948	Diplomàtica pacifista, feminista i sufragista.
1875–1939	Barbara Seaman	Estats Units	1935	2008	Feminista fundadora del moviment per la salut de les dones.
1875–1939	Beatrice Seear	Regne Unit	1913	1997	Líder del Partit Liberal britànic, treballà per les dones que tenien cura de persones dependents.
1875–1939	Huda Shaarawi	Egipte	1879	1947	Líder feminista islàmica.
1875–1939	Alix Kates Shulman	Estats Units	1932	–	Feminista radical.
1875–1939	Ruth Simpson	Estats Units	1926	2008	Periodista, fundà el primer centre comunitari per a lesbianes i conduí durant anys un programa de televisió.
1875–1939	Monica Sjöö	Suècia	1938	2005	Ecofeminista.
1875–1939	Eleanor Smeal	Estats Units	1939	–	Líder de la segona onada de teoria feminista.
1875–1939	Valerie Solanas	Estats Units	1936	1988	Feminista radical.
1875–1939	Jo Spence	Regne Unit	1934	1992	Fotògrafa que publicà els seus autoretrats com a teràpia contra el càncer de mama.
1875–1939	Gloria Steinem	Estats Units	1934	–	Feminista de la segona onada, feminista socialista, feminista radical i contra la pornografia.
1875–1939	Doris Stevens	Estats Units	1892	1963	Líder feminista.
1875–1939	Sandy Stone	Estats Units	1936	–	Teòrica i pedagoga de l'art, i artista de performances, transfeminista i feminista de la segona onada.
1875–1939	Marie Stopes	Regne Unit	1880	1958	Paleobotànica, feu campanyes a favor de l'eugenèsia i dels drets de la dona.
1875–1939	Mary Stott	Regne Unit	1907	2002	Periodista feminista.
1875–1939	Jessie Street	Austràlia	1889	1970	Suffragette i feminista, fou activista pels drets humans i influí en els drets laborals i en el naixement de l'ONU.
1875–1939	Edith Summerskill	Regne Unit	1901	1980	Física, feminista i política laborista.
1875–1939	Maya Surduts	França	1937	2016	Activista pels drets humans i feminista.	^[101]
1875–1939	Maria Svolou	Grècia	1890s	1976	Feminista socialista.	^[102]
1875–1939	Elisabeth Tamm	Suècia	1880	1958	Política activista pels drets de la dona.
1875–1939	Mavis Tate	Regne Unit	1893	1947	Política activista pels drets de la dona.
1875–1939	Joan Kennedy Taylor	Estats Units	1926	2005	Feminista individualista.
1875–1939	Renee Taylor	Nova Zelanda	1929	–	Feminista socialista.
1875–1939	Tcheng Yu-hsiu	Xina	1891	1959	Primera advocada i jutgessa de la història de la Xina.
1875–1939	Rini Templeton	Estats Units	1935	1986	Feminista socialista.
1875–1939	Dorothy Thompson	Estats Units	1893	1961	Sufragista i, més tard, influent periodista de premsa i ràdio.
1875–1939	Winifred Todhunter	Regne Unit	1877	1961	Mestra i fundadora d'una escola per noies.
1875–1939	Jill Tweedie	Regne Unit	1936	1993	Influent periodista de premsa i ràdio.
1875–1939	Mabel Vernon	Estats Units	1883	1975	Líder nacional de les sufragistes.
1875–1939	Roosje Vos	Països Baixos	1876	1961	Sindicalista, sufragista i política.	^[103]
1875–1939	Harriet Shaw Weaver	Regne Unit	1860	1932	Suffragette.
1875–1939	Nesta Helen Webster	Regne Unit	1876	1960	Feminista d'extrema dreta.
1875–1939	Louise Weiss	França	1893	1983	Periodista, escriptora i política feminista.	^[104]
1875–1939	Trude Weiss-Rosmarin	Estats Units, Alemanya	1908	1989	Fundà una escola per a dones jueves a Nova York i una revista.
1875–1939	Clara Wichmann	Països Baixos, Alemanya	1885	1922	Feminista radical.
1875–1939	Audrey Wise	Regne Unit	1935	2000	Diputada laborista, impulsà polítiques a favor de la maternitat, com els parts a casa i en immersió.
1875–1939	Monique Wittig	França	1935	2003	Novelista i teòrica feminista, marcà profundament el feminisme i les teories de gènere.	^[105]
1875–1939	Nellie Wong	Estats Units	1934	–	Feminista socialista.
1875–1939	Virginia Woolf	Regne Unit	1882	1941	Feminista de la tercera onada.	^[26]^[33]
1875–1939	Molly Yard	Estats Units	1912	2005	Feminista de la segona onada.
1875–1939	Adelina Zendejas	Mèxic	1909	1993	Feminista socialista.	^[106]

Feministes de mitjans i finals del segle XX

Període (naixement)	Nom	País	Neix	Mor	Comentaris	Fonts
1940-2000	Lesley Abdela	Regne Unit	1945	–	Experta en drets de la dona que ha assessorat molts governs i organismes internacionals.	^[19]
1940-2000	Carol J. Adams	Estats Units	1951	–	Ecofeminista.	^[107]
1940-2000	Chimamanda Ngozi Adichie	Nigèria, Estats Units	1977	–	Escriptora feminista.
1940-2000	Haleh Afshar	Regne Unit	1944	–	Feminista musulmana, professora de política i estudis de la dona, i membre de la Cambra dels Lords.	^[108]
1940-2000	Leila Ahmed	Egipte	1940	–	Feminista musulmana, escriptora.	^[109]
1940-2000	Sara Ahmed	Regne Unit	1969	–	Treballa sobre la confluència entre teoria feminista, teoria Queer, teoria crítica de les races i postcolonialisme.
1940-2000	Widad Akrawi	Dinamarca	1969	–	Treballa per la igualtat de gènere i per l'empoderament i la participació de les dones en la construcció de la pau i la gobernança post-conflicte.	^[110]
1940-2000	Linda Martín Alcoff	Estats Units	1955	–	Traballa com a filòsofa en epistemologia, feminisme, teoria de la raça, existencialisme i filosofia llatinoamericana.	^[111]
1940-2000	Ayaan Hirsi Ali	Estats Units, Països Baixos, Somàlia	1969	–	Activista feminista i atea, escriptora i política.	^[112]
1940-2000	Pam Allen	Estats Units	1943	–	Feminista radical.	^[113]
1940-2000	Isabel Allende	Xile, Estats Units	1942	–	Novelista, homenatja les vides de les dones.	^[114]
1940-2000	Jane Alpert	Estats Units	1947	–	Feminista radical.	^[115]
1940-2000	Cèlia Amorós Puente	Països Catalans	1944	–	Filòsofa feminista valenciana.
1940-2000	Tori Amos	Estats Units	1963	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Gloria E. Anzaldúa	Estats Units	1942	2004	Feminista de la tercera onada.	^[33]
1940-2000	Maria Arbatova	Rússia	1957	–	Novel·lista, assagista, periodista, presentadora de ràdio i televisió, i activista feminista.
1940-2000	Parvin Ardalan	Iran	1967	–	Activista dels drets de la dona.
1940-2000	Élisabeth Badinter	França	1944	–	Feminista liberal.	^[116]^[117]
1940-2000	Judi Bari	Estats Units	1949	1997	Ecofeminista.	^[33]
1940-2000	Kathleen Barry	Estats Units	1941	–	Feminista contra la prostitució.
1940-2000	Benedetta Barzini	Itàlia	1943	–	Feminista radical.
1940-2000	Jennifer Baumgardner	Estats Units	1970	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Alison Bechdel	Estats Units	1960	–	Humorista gràfica, ha centrat les seves tires en un grup de lesbianes.
1940-2000	Melissa Benn	Regne Unit	1957	–	Feminista de la tercera onada.	^[33]
1940-2000	Lorraine Bethel	Estats Units	s. XX	–	Feminista de la segona onada.	^[33]
1940-2000	Lauran Bethell	Estats Units	s. XX	–	Feminista contra la prostitució.
1940-2000	Julie Bindel	Regne Unit	1962	–	Feminista contra la prostitució.
1940-2000	Lóa Björk Björnsdóttir	Islàndia	1993	–	Feminista de la tercera onada.	^{[cal citació]}
1940-2000	Kat Blaque	Estats Units	1990	–	Bloguera feminista de la tercera onada i transfeminista.
1940-2000	Sandra Bloodworth	Austràlia	s. XX	–	Historiadora trotskista, activista en moviments de drets de les dones, dels aborígens australians, dels treballadors i antinuclear.
1940-2000	Rosie Boycott	Regne Unit	1951	–	Periodista feminista.
1940-2000	María Elísabet Bragadóttir	Islàndia	1993	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Hörður Tryggvi Bragason	Islàndia	1997	–	Home feminista de la tercera onada, feminista radical, ciberfeminista i anti-pornografia.
1940-2000	Dionne Brand	Canadà	1953	–	Escriptora i intel·lectual lesbiana, un dels seus temes és l'explotació sexual de les dones negres.
1940-2000	Giannina Braschi	Puerto Rico	1953	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Johanna Brenner	Estats Units	1942	–	Feminista socialista.
1940-2000	Susie Bright	Estats Units	1958	–	Feminista de la tercera onada i feminista pro-sex.	^[33]
1940-2000	Flora Brovina	Kosovo	1949	–	Metge, poeta i activista dels drets de la dona.
1940-2000	Rita Mae Brown	Estats Units	1944	–	Feminista de la segona onada i feminista radical.	^[83]
1940-2000	Carrie Brownstein	Estats Units	1974	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Tammy Bruce	Estats Units	1962	–	Feminista dissident.	^[33]
1940-2000	Charlotte Bunch	Estats Units	1944	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Louise Burfitt-Dons	Regne Unit	1953	–	Feminista conservadora.
1940-2000	Judith Butler	Estats Units	1956	–	Feminista de la tercera onada.	^[19]^[33]
1940-2000	Octavia Butler	Estats Units	1947	2006	Escriptora afroamericana de ciència-ficció i activista feminista.
1940-2000	Lydia Cacho	Mèxic	1963	–	Periodista feminista contra l'abús sexual a les dones i als nens.
1940-2000	Beatrix Campbell	Regne Unit	1947	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Angela Carter	Regne Unit	1940	1992	Feminista socialista.	^[19]
1940-2000	Ana Castillo	Estats Units	1953	–	Escriptora xicana interessada en els problemes racials i de gènere.
1940-2000	Phyllis Chesler	Estats Units	1940	–	Feminista.	^[83]
1940-2000	Margaret Cho	Estats Units	1968	–	Feminista de la tercera onada.	^[33]
1940-2000	Nancy Chodorow	Estats Units	1944	–	Sociòloga i psicoanalista feminista.	^[19]
1940-2000	D. A. Clarke	Estats Units	s. XX	–	Feminista radical contra la pornografia.	^[33]
1940-2000	Mary Clark-Glass	Regne Unit	s. XX	–	Feminista activa en drets humans i administració de la salut.
1940-2000	Hillary Clinton	Estats Units	1947	–	Política feminista.
1940-2000	Kurt Cobain	Estats Units	1967	1994	Músic feminista.
1940-2000	Carol Cohn	Estats Units	s. XX	–	Introduí els estudis de gènere en els conflictes armats.
1940-2000	Susan G. Cole	Canadà	1952	–	Feminista contra la pornografia.
1940-2000	Patricia Hill Collins	Estats Units	1948	–	Feminista de la tercera onada, ha relacionat el sexisme, el classisme, la identitat de gènere i el racisme.
1940-2000	Sandra Coney	Nova Zelanda	1944	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Noreen Connell	Estats Units	1947	–	Feminista radical.
1940-2000	Rosalind Coward	Regne Unit	1952	–	Periodista feminista i ecologista.
1940-2000	Laverne Cox	Estats Units	1972	–	Actriu transfeminista.
1940-2000	Bernadette Cozart	Estats Units	1949	2009	Ecofeminista.	^[33]
1940-2000	Nikki Craft	Estats Units	1949	–	Feminista radical, activista contra la pornografia i sufragista.	^[33]
1940-2000	Jean Curthoys	Austràlia	1947	–	Filòsofa feminista dissident.	^[33]
1940-2000	Kimberly Dark	Estats Units	1968	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Françoise David	Canadà	1948	–	Política feminista.
1940-2000	Angela Davis	Estats Units	1944	–	Feminista de la segona onada.	^[33]
1940-2000	Geena Davis	Estats Units	1956	-	Actriu promotora de la igualtat d'oportunitats als media, a l'esport i a l'ensenyament.	^[118]
1940-2000	Martha Davis	Estats Units	1957	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Heather Dean	Estats Units, Canadà	s. XX	–	Feminista de la segona onada.	^[33]
1940-2000	Christine Delphy	França	1941	–	Feminista socialista.	^[119]
1940-2000	Julie Delpy	França	1969	–	Cantautora i directora de cinema feminista.
1940-2000	Mark Dery	Estats Units	1959	–	Feminista de la tercera onada ciberfeminista.
1940-2000	Ani DiFranco	Estats Units	1970	–	Cantautora. Feminista de la tercera onada.	^[33]
1940-2000	Gail Dines	Regne Unit	c. 1958	–	Feminista contra la pornografia.
1940-2000	Fatou Diome	Senegal	1968	–	Escriptora que tracta els problemes de la immigració.
1940-2000	Unity Dow	Botswana	1959	–	Jutgessa que sentencià que els fills de dones botswaneses i homes estrangers tenien dret a ser botswanesos.
1940-2000	Danica Draskovic	Sèrbia	1945	–	Política i escriptora feminista.	^{[cal citació]}
1940-2000	Donna Dresch	Estats Units	s. XX	–	Feminista de la tercera onada, membre del moviment Riot grrrl.
1940-2000	Carol Ann Duffy	Regne Unit	1955	–	Poetessa que tracta de l'opressió i la violència de gènere.
1940-2000	Stephen Durham	Estats Units	1947	–	Feminista socialista.
1940-2000	Andrea Dworkin	Estats Units	1946	2005	Feminista radical contra la prostitució i la pornografia.	^[33]^[120]
1940-2000	Shirin Ebadi	Iran	1947	–	Feminista musulmana, guanyà el Premi Nobel de la Pau pel seu activisme pels drets de les dones i dels nens.
1940-2000	Barbara Ehrenreich	Estats Units	1941	–	Feminista socialista.
1940-2000	Gunilla Ekberg	Suècia	s. XX	–	Feminista contra la prostitució.
1940-2000	Beth Elliott	Estats Units	1950	–	Cantant folk transfeminista i feminista de la segona onada.
1940-2000	Misako Enoki	Japó	1945	–	Feminista de la segona onada.	^[121]
1940-2000	Susan Faludi	Estats Units	1959	–	Feminista de la segona onada.	^[33]
1940-2000	Fadia Faqir	Regne Unit, Jordània	1956	–	Escriptora en anglès dedicada a la vida de les dones àrabs, l'emigració i l'intercanvi cultural.
1940-2000	Melissa Farley	Estats Units	1942	–	Feminista de la segona onada, radical i activista contra la pornografia.	^[33]
1940-2000	Johanna Fateman	Estats Units	1974	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Kathy Ferguson	Estats Units	1950	–	Feminista individualista.	^[33]
1940-2000	Shulamith Firestone	Canadà	1945	2012	Feminista de la segona onada, radical i membre del moviment redstockings.	^[33]
1940-2000	Mary Flanagan	Estats Units	s. XX	–	Feminista de la tercera onada, ciberfeminista.
1940-2000	Jo Freeman, Joreen	Estats Units	1945	–	Feminista de la segona onada.	^[33]
1940-2000	Juliette Fretté	Estats Units	1983	–	Feminista pro-sex.
1940-2000	Marilyn Frye	Estats Units	1941	–	Filòsofa feminista radical.
1940-2000	Lindsey German	Regne Unit	1951	–	Líder esquerrana, defensa els drets dels homosexuals.
1940-2000	Tavi Gevinson	Estats Units	1996	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Engy Ghozlan	Egipte	1985	–	Activista contra l'assetjament sexual.
1940-2000	Lois Marie Gibbs	Estats Units	1951	–	Ecofeminista.
1940-2000	Stan Goff	Estats Units	1951	–	Feminista socialista.
1940-2000	Lucy Goodison	Regne Unit	c. 1940s	–	Arqueòloga feminista.
1940-2000	Heide Göttner-Abendroth	Alemanya	1941	–	Feminista de la segona onada.	^[122]
1940-2000	Germaine Greer	Regne Unit	1939	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Susan Griffin	Estats Units	1943	–	Ecofeminista i activista contra la pornografia.
1940-2000	Miss Major Griffin-Gracy	Estats Units	1940	–	Transfeminista.
1940-2000	Emily Haines	Canadà	1974	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Carol Hanisch	Estats Units	s. XX	–	Feminista de la segona onada, radical, membre dels Redstockings.	^[33]
1940-2000	Kathleen Hanna	Estats Units	1968	–	Feminista de la tercera onada, membre de les riot grrrl.
1940-2000	Donna Haraway	Estats Units	1944	–	Feminista de la tercera onada, ciberfeminista.	^[33]
1940-2000	Nancy Hartsock	Estats Units	1943	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Rosemary Hennessy	Estats Units	1950	–	Feminista materialista.
1940-2000	Shere Hite	Alemanya	1942	–	Sexòloga feminista, centrada en la sexualitat femenina.
1940-2000	Sarah Hoagland	Estats Units	1945	–	Feminista contra la pornografia.	^[123]
1940-2000	Risa Hontiveros-Baraquel	Filipines	1966	–	Activista pels drets de la dona.
1940-2000	'bell hooks' Gloria Jean Watkins	Estats Units	1952	–	Feminista de la tercera onada, feminista socialista i feminista negra.	^[33]
1940-2000	Gillian Howie	Regne Unit	1955	2013	Filòsofa feminista.
1940-2000	Donna M. Hughes	Estats Units	1954	–	Feminista de la tercera onada, ciberfeminista i contra la pornografia.
1940-2000	Holly Hunter	Estats Units	1958	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Anna Hutsol	Ucraïna	1984	–	Membre del grup FEMEN.
1940-2000	Luzviminda Ilagan	Filipines	s. XX	–	Feminista socialista.
1940-2000	Stevi Jackson	Regne Unit	1951	–	Feminista materialista.
1940-2000	Karla Jay	Estats Units	1947	–	Professora d'estudis de gènere, especialment sobre diversitat sexual.
1940-2000	Kirthi Jayakumar	Índia	1987	-	Activista pels drets de la dona i per la pau.	^[124]
1940-2000	Sheila Jeffreys	Austràlia	1948	–	Feminista de la segona onada, feminista contra la pornografia.
1940-2000	Robert Jensen	Estats Units	1958	–	Feminista contra la pornografia.
1940-2000	Joan Jett	Estats Units	1958	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Claire Johnston	Regne Unit	1940	1987	Teòrica del feminisme al cinema.
1940-2000	Miranda July	Estats Units	1974	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Mohja Kahf	Síria	1967	–	Feminista musulmana.
1940-2000	Sheema Kalbasi	Iran	1972	–	Activista pels drets humans i la igualtat de gènere.
1940-2000	Wendy Kaminer	Estats Units	1949	–	Feminista contra la pornografia.
1940-2000	Marcelle Karp	Estats Units	1962	–	Feminista de la tercera onada, pro-sex.
1940-2000	Roz Kaveney	Regne Unit	1949	–	Escriptora transfeminista.
1940-2000	Jamie Keiles	Estats Units	1992	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Lierre Keith	Estats Units	1964	–	Feminista radical, contra la pornografia.
1940-2000	Petra Kelly	Alemanya	1947	1992	Ecofeminista.	^[19]
1940-2000	Carol Keyes	Estats Units	s. XX	–	Feminista radical.	^[33]
1940-2000	Noushin Ahmadi Khorasani	Iran	s. XX	–	Feminista musulmana.
1940-2000	Jean Kilbourne	Estats Units	1943	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Grace Ji-Sun Kim	Estats Units, South Korea	1969	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Sirje Kingsepp	Estònia	1969	–	Feminista socialista.
1940-2000	Barbara Kingsolver	Estats Units	1955	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Bonnie Sherr Klein	Estats Units	1941	–	Feminista contra la pornografia.
1940-2000	Naomi Klein	Canadà	1970	–	Feminista socialista.
1940-2000	Anne Koedt	Estats Units	1941	–	Feminista de la segona onada, feminista radical del grup Redstockings.
1940-2000	Andrew Kooman	Canadà	s. XX	–	Activista contra la prostitució i la pornografia.
1940-2000	Peggy Kornegger	Estats Units	s. XX	–	Escriptora feminista.
1940-2000	Elaheh Koulaei	Iran	1956	–	Feminista musulmana.
1940-2000	Sunitha Krishnan	Índia	1972	–	Activista social, creà un refugi per a dones prostituïdes i per a transsexuals, on s'ofereix educació i feina.
1940-2000	Julia Kristeva	França, Bulgària	1941	–	Filòsofa i psicoanalista feminista.	^[33]
1940-2000	Winona LaDuke	Estats Units	1959	–	Ecofeminista.	^[12]
1940-2000	Donna Laframboise	Canadà	s. XX	–	Feminista dissident.	^[33]
1940-2000	Laura Lederer	Estats Units	1951	–	Feminista contra la pornografia.
1940-2000	Paris Lees	Regne Unit	s. XX	–	Periodista transfeminista, activista pels drets de les persones transgènere.
1940-2000	Dorchen Leidholdt	Estats Units	s. XX	–	Feminista contra la pornografia.
1940-2000	John Lennon	Regne Unit	1940	1980	Cantant i músic feminista.
1940-2000	Barbara Leon	Estats Units	s. XX	–	Feminista de la segona onada, feminista radical, Redstockings.	^[125]
1940-2000	Ellie Levenson	Regne Unit	1978	–	Periodista feminista.
1940-2000	Ariel Levy	Estats Units	1974	–	Feminista de la tercera onada, contra la pornografia.
1940-2000	Olga Lipovskaya	Rússia	1954	–	Poetessa feminista.	^[19]
1940-2000	Jacqueline Livingston	Estats Units	1943	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Sara Hlupekile Longwe	Zàmbia	s. XX	–	Feminista radical.
1940-2000	Linda Lovelace	Estats Units	1949	2002	Feminista contra la pornografia.
1940-2000	Wangari Maathai	Kenya	1940	2011	Ecofeminista.
1940-2000	Catharine MacKinnon	Estats Units	1946	–	Feminista contra la pornografia.
1940-2000	Madonna	Estats Units	1958	–	Feminista pro-sex.
1940-2000	Nida Mahmoed	Pakistan	1990	-	Poetessa feminista en anglès.
1940-2000	Patricia Mainardi	Estats Units	1942	–	Feminista de la segona onada, feminista radical, Redstockings.	^[19]
1940-2000	Sara Maitland	Regne Unit	1950	–	Escriptora feminista.
1940-2000	Catherine Malabou	França	1959	–	Filòsofa que ha tractat el tema del feminisme.
1940-2000	Irshad Manji	Canadà	1968	–	Feminista islàmica.
1940-2000	Soe Tjen Marching	Indonèsia	1971	–	Autora d'assaigs sobre dones, política i religions.
1940-2000	Amanda Marcotte	Estats Units	1977	–	Bloguera sobre feminisme i política.
1940-2000	Mirjana Marković	Sèrbia	1942	–	Política feminista.
1940-2000	Angela Mason	Regne Unit	1944	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Liza Maza	Filipines	1957	–	Feminista socialista.
1940-2000	Susan McClary	Estats Units	1946	–	Representant destacada de la musicologia feminista.
1940-2000	Wendy McElroy	Canadà	1951	–	Feminista individualista i anarcocapitalista.
1940-2000	Patricia McFadden	Swazilàndia	1952	–	Feminista radical.
1940-2000	Jamie McIntosh	Canadà	s. XX	–	Activista pels drets de les dones.
1940-2000	Angela McRobbie	Regne Unit	1951	–	Estudia la combinació de cultura popular, mitjans i feminisme.
1940-2000	Page Mellish	Estats Units	s. XX	–	Feminista contra la pornografia.
1940-2000	Rigoberta Menchú	Guatemala	1959	–	Lluitadora pels drets dels indígenes i de les dones.	^[19]
1940-2000	Fatima Mernissi	Marroc	1940	–	Feminista islàmica.
1940-2000	Alyssa Milano	Estats Units	1972	–	Actriu, productora i activista. Ha iniciat el moviment Me Too.
1940-2000	Juliet Mitchell	Regne Unit	1940	–	Feminista socialista.
1940-2000	Hayao Miyazaki	Japó	1941	–	Feminista socialista.
1940-2000	Tracey Moberly	Regne Unit	1964	–	Artista feminista.
1940-2000	Chandra Talpade Mohanty	Índia	1955	-	Teòrica del feminisme post-colonial i transnacional.
1940-2000	Maxine Molyneux	Regne Unit	1948	–	Sociòloga que ha estudiat el moviment feminista.
1940-2000	Justa Montero Corominas	Països Catalans	1955	–	Activista feminista.
1940-2000	Carol Moore	Estats Units	s. XX	–	Feminista individualista i llibertària radical.	^[33]^[120]
1940-2000	Honor Moore	Estats Units	s. XX	–	Escriptora i poeta feminista.
1940-2000	Cherríe Moraga	Estats Units	1952	–	Escriptora feminista i indigenista chicana.
1940-2000	Caitlin Moran	Regne Unit	1975	–	Periodista feminista.
1940-2000	Robin Morgan	Estats Units	1941	–	Feminista de la segona onada, feminista radical i contra la pornografia.	^[120]
1940-2000	Laura Mulvey	Regne Unit	1941	–	Teòrica del cinema feminista.
1940-2000	Sally Rowena Munt	Regne Unit	s. XX	–	Teòrica feminista.
1940-2000	Jenni Murray	Regne Unit	1950	–	Periodista feminista.
1940-2000	Inga Muscio	Estats Units	c. 1966	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Kathy Najimy	Estats Units	1957	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Suniti Namjoshi	Índia	1941	–	Feminista de la tercera onada, ciberfeminista.
1940-2000	Taslima Nasrin	Bangladesh	1962	–	Feminista islàmica.
1940-2000	Benjamin Nolot	Estats Units	s. XX	–	Feminista contra la prostitució.
1940-2000	Asra Nomani	Índia	1965	–	Feminista islàmica.
1940-2000	Isa Noyola	Estats Units	1978	–	Transfeminista i líder del moviment pels drets dels immigrants LGBT.
1940-2000	Martha Nussbaum	Estats Units	1947	–	Filòsofa interessada en Grècia i Roma, la filosofia política, el feminisme i l'ètica, inclosos els drets dels animals.
1940-2000	Ann Oakley	Regne Unit	1944	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Sandra Oh	Canadà, Estats Units	1971	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Lars Ohly	Suècia	1957	–	Feminista socialista.
1940-2000	Terry O'Neill	Estats Units	c. 1953	–	Feminista, advocada dels drets civils.
1940-2000	Ellen Page	Canadà	1987	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Camille Paglia	Estats Units	1947	–	Feminista dissident.	^[33]
1940-2000	Amanda Palmer	Estats Units	1976	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Carole Pateman	Regne Unit	1940	–	Politòloga feminista.
1940-2000	Nancy Paterson (artist)	Estats Units	1953	2010	Feminista de la tercera onada, ciberfeminista.
1940-2000	Peaches	Canadà	1966	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Peng Wan-ru	Taiwan	1949	1996	Política feminista.
1940-2000	Vesna Pešić	Sèrbia	1940	–	Diplomàtica i política feminista.
1940-2000	Irene Peslikis	Estats Units	1943	2002	Feminista de la segona onada, feminista radical.
1940-2000	Liz Phair	Estats Units	1967	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Mary Pipher	Estats Units	1947	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Katha Pollitt	Estats Units	1949	–	Poetessa; assagista d'esquerres sobre dret a l'avortament, racisme, reforma sanitària, feminisme i pobresa.
1940-2000	Griselda Pollock	Canadà	1949	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Soraya Post	Suècia	1956	–	Política feminista.
1940-2000	Anastasia Powell	Austràlia	1982	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Manasi Pradhan	Índia	1962	–	Activista pels drets de la dona.
1940-2000	Sharon Presley	Estats Units	1943	–	Feminista individualista.	^[33]
1940-2000	Jerilynn Prior	Canadà	s. XX	–	Metgessa militant per la salut de les dones.
1940-2000	Maria Raha	Estats Units	1972	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Janice Raymond	Estats Units	1943	–	Feminista de la segona onada, militant contra la prostitució.
1940-2000	Bernice Johnson Reagon	Estats Units	1942	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Helen Reddy	Estats Units, Austràlia	1941	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Tucker Reed	Estats Units	1989	–	Fundadora d'un moviment estudiantil per prevenir la violació; els seus llibres contenen notables descripcions de personatges amb desordres socials.
1940-2000	Elizabeth Anne Reid	Austràlia	1942	–	El 1973 fou la primera assessora governamental sobre dones en tot el món. També ha assessorat l'ONU, i és activista contra el VIH.
1940-2000	Abby Rockefeller	Estats Units	1943	–	Feminista radical.
1940-2000	Ninotchka Rosca	Filipines	1946	–	Feminista socialista.
1940-2000	Jacqueline Rose	Regne Unit	1949	–	Ha estudiat les relacions entre la psicoanàlisi, el feminisme i la literatura.
1940-2000	Sheila Rowbotham	Regne Unit	1943	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Gayle Rubin	Estats Units	1949	–	Antropòloga cultural, feminista pro-sex i de la teoria Queer.
1940-2000	Kathy Rudy	Estats Units	s. XX	–	Ecofeminista.
1940-2000	Alzina Rufino	Brasil	s. XX	–	Feminista vinculada al moviment negre.
1940-2000	Shadi Sadr	Iran	1975	–	Activista pels drets de les dones.
1940-2000	Gita Sahgal	Regne Unit, Índia	1956/7	–	Periodista que escriu sobre feminisme, fonamentalisme i racisme; activista pels drets de la dona i pels drets humans.
1940-2000	Sarojini Sahoo	Índia	1956	–	Escriptora feminista.
1940-2000	JD Samson	Estats Units	1978	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Michael Sandel	Estats Units	1953	–	Filòsof adscrit al comunitarisme.
1940-2000	Justin Sane	Estats Units, Irlanda	1973	–	Músic i cantant punk rock que es defineix com a feminista socialista.
1940-2000	Thomas Sankara	Burkina Faso	1949	1987	Compromès amb els drets de les dones, il·legalitzà la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat i la poligàmia, i encoratjà les dones a educar-se, treballar fora de casa i incorporar-se al govern.
1940-2000	Kathie Sarachild	Estats Units	1943	–	Feminista de la segona onada i feminista radical.
1940-2000	Anita Sarkeesian	Estats Units, Canadà	c. 1984	–	Bloguera feminista que ha incidit sobre tot en la misogínia dels videojocs.
1940-2000	Marjane Satrapi	França, Iran	1969	–	Feminista islàmica.	^[126]
1940-2000	Marie-Laure Sauty de Chalon	França	1962	–	Feminista de la tercera onada.	^{[cal citació]}
1940-2000	John Scalzi	Estats Units	1969	-	Escriptor de ciència-ficció i bloguer.	^[127]
1940-2000	Alice Schwarzer	Alemanya	1942	–	Periodista feminista de la segona onada i feminista contra la pornografia.
1940-2000	Gudrun Schyman	Suècia	1948	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Lynne Segal	Austràlia	1944	–	Feminista de la segona onada i feminista socialista.
1940-2000	Julia Serano	Estats Units	1967	–	Transfeminista.
1940-2000	Shamima Shaikh	Sud-àfrica	1960	1998	Militant islamista que proposava la igualtat de gènere.
1940-2000	Shahla Sherkat	Iran	1956	–	Periodista feminista islàmica.
1940-2000	Vandana Shiva	Índia	1952	–	Ecofeminista.
1940-2000	Elaine Showalter	Estats Units	1941	–	Iniciadora de la crítica literària feminista.
1940-2000	Agnes de Silva	Sri Lanka	s. XX	–	Líder sufragista.	^[19]
1940-2000	Ann Simonton	Estats Units	1952	–	Periodista feminista de la segona onada, radical i militant contra la pornografia.
1940-2000	Carol Smart	Regne Unit	1948	–	Sociòloga que ha estudiat el divorci, els nens fills de divorciats, i la relació entre dona i criminologia.
1940-2000	Barbara Smith	Estats Units	1946	–	Feminista lèsbica amb una posició important en el feminisme negre.
1940-2000	Beverly Smith	Estats Units	1946	–	Feminista lèsbica i feminista negra.
1940-2000	Joan Smith	Regne Unit	1953	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Valerie Smith	Canadà	1956	–	Feminista contra la pornografia.
1940-2000	Kate Smurthwaite	Regne Unit	1975	–	Monologuista que defensa el dret a l'avortament.
1940-2000	Cornelia Sollfrank	Alemanya	1960	–	Feminista de la tercera onada i ciberfeminista.
1940-2000	Patricia Soltysik	Estats Units	1950	1974	Feminista radical.
1940-2000	Christina Hoff Sommers	Estats Units	1950	–	Feminista dissident.	^[33]
1940-2000	Kate Soper	Regne Unit	1943	–	Filòsofa que ha estudiat el feminisme i l'ecologisme.
1940-2000	Donita Sparks	Estats Units	1963	–	Feminista de la tercera onada i feminista radical.
1940-2000	Dale Spender	Austràlia	1943	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Charlene Spretnak	Estats Units	1946	–	Ecofeminista.
1940-2000	Annie Sprinkle	Estats Units	1954	–	Feminista de la tercera onada i feminista pro-sex.
1940-2000	Starhawk	Estats Units	1951	–	Ecofeminista.
1940-2000	Patrick Stewart	Regne Unit	1940	–	Feminista socialista.
1940-2000	Debbie Stoller	Estats Units	s. XX	–	Feminista de la tercera onada i feminista pro-sex.
1940-2000	John Stoltenberg	Estats Units	1945	–	Feminista de la segona onada i feminista radical i contra la pornografia.
1940-2000	Nadine Strossen	Estats Units	1950	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Lucy Suchman	Regne Unit	s. XX	–	Feminista de la tercera onada i ciberfeminista.
1940-2000	Anne Summers	Austràlia	1945	–	Activista pels drets de la dona, consellera del Primer Ministre i editora de la revista Ms. (Nova York).
1940-2000	Karlina Leksono Supelli	Indonèsia	1958	–	Astrònoma, defensa els drets de les dones violades.
1940-2000	Helen Sworn	Regne Unit	s. XX	–	Feminista contra la prostitució.
1940-2000	Kazimiera Szczuka	Polònia	1966	–	Comunicadora de televisió feminista i defensora dels drets del col·lectiu LGTB.
1940-2000	Lili Taylor	Estats Units	1967	–	Feminista de la tercera onada.	^[33]
1940-2000	J. Ann Tickner	Estats Units	1937	–	Teòrica de les relacions internacionals feminista.
1940-2000	Roya Toloui	Iran	1966	–	Activista dels drets de la dona.
1940-2000	Corin Tucker	Estats Units	1972	–	Feminista de la tercera onada.	^[33]
1940-2000	Robin Tunney	Estats Units	1972	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Urvashi Vaid	Estats Units, Índia	1958	–	Activista dels drets del col·lectiu LGTB.
1940-2000	Tobi Vail	Estats Units	1969	–	Feminista de la tercera onada, feminista radical.
1940-2000	Jessica Valenti	Estats Units	1978	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Virginia Vargas	Perú	1945	–	Sociòloga, líder del moviment de les dones.	^[128]
1940-2000	Norah Vincent	Estats Units	1968	–	Feminista dissident.	^[33]
1940-2000	Kajsa Wahlberg	Suècia	s. XX	–	Feminista contra la prostitució i el tràfic de persones.
1940-2000	Hilary Wainwright	Regne Unit	1949	–	Feminista de la segona onada, feminista socialista.
1940-2000	Alice Walker	Estats Units	1944	–	Feminista radical.
1940-2000	Rebecca Walker	Estats Units	1969	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Michele Wallace	Estats Units	1952	–	Feminista de la segona onada.
1940-2000	Natasha Walter	Regne Unit	1967	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Warcry	Estats Units	s. XX	–	Feminista radical.
1940-2000	Emma Watson	Regne Unit	1990	-	Feminista, ambaixadora de les Nacions Unides per a les dones.	^[129]<
1940-2000	Joss Whedon	Estats Units	1964	–	Feminista radical (tot i ser un home).	^[130]^[131]
1940-2000	Faith Wilding	Estats Units, Paraguai	1943	–	Feminista de la tercera onada, ciberfeminista.
1940-2000	Ellen Willis	Estats Units	1941	2006	Feminista de la segona onada, feminista radical i pro-sex.
1940-2000	Kaia Wilson	Estats Units	s. XX	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Oprah Winfrey	Estats Units	1954	–	Feminista de la segona onada.	^[33]
1940-2000	Valerie Wise	Regne Unit	1955	–	Política feminista.
1940-2000	Naomi Wolf	Estats Units	1962	–	Feminista dissident, de la tercera onada.	^[33]
1940-2000	Allison Wolfe	Estats Units	1969	–	Feminista de la tercera onada.
1940-2000	Alice Wolfson	Estats Units	s. XX	–	Activista per la salut reproductiva de les dones.
1940-2000	Elizabeth Wurtzel	Estats Units	1967	–	Periodista i escriptora feminista.
1940-2000	Cathy Young	Estats Units, Rússia	1963	–	Periodista, escriu sobre violació i feminisme, i s'enfronta al feminisme oficial.	^[132]
1940-2000	Malala Yousafzai	Pakistan	1997	-	Feminista, activista per l'educació de les dones.	^[133]
1940-2000	Stasa Zajovic	Sèrbia	1953	–	Iniciadora del moviment pacifista mundial Dones de negre.	^[134]
1940-2000	Sande Zeig	Estats Units	s. XX	–	Directora de cinema feminista i lesbiana.	^[135]
1940-2000	Julie Zeilinger	Estats Units	1993	–	Feminista de la tercera onada.	^[136]

Referències

↑ Freedman, Estelle B. (2003). No Turning Back : The History of Feminism and the Future of Women. Ballantine Books. ISBN 0-345-45053-1
↑ M. Carden, The New Feminist Movement, New York 1974
↑ Blixt, Anna. [http://lup.lub.lu.se/luur/download?func=downloadFile&recordOId=8931032&fileOId=8931038 Problematic Men and Restricted Women A Discourse Analysis on Swedish Feminism] (pdf) (tesi) (en anglès). Suècia: Lund University, gener 2018, p. 26-29.
↑ «Una defensa marxista de la interseccionalidad». Socialist Worker. Viento Sur. [Consulta: 14 octubre 2020].
↑ Fine, Jr., John V. A.. The late medieval Balkans: a critical survey from the late twelfth century to the Ottoman Conquest. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1994, p. 220. ISBN 9780472082605.
↑ Ndreca, Ardian «Rrënojat e Abacisë së Shirgjit dhe shpëtimi i tyne» (en albanian). Gazeta 55, 14-09-2008 [Consulta: 18 gener 2015].
↑ Gavrilović, Zaga. Byzantine style, religion, and civilization: in honour of Sir Steven Runciman. Nova York: Cambridge University Press, 2006, p. 78–79. ISBN 9780521834452. «Women in Serbian politics, diplomacy and art at the beginning of Ottoman rule»
↑ ^8,0 ^8,1 Akkerman, T.; Stuurman, S.T.. Perspectives on Political Thought in European History: From the Middle Ages to the Present. Taylor & Francis, 2013. ISBN 9781134744350.
↑ Agrippa, Heinrich Cornelius. Declamatio de nobilitate et praecellentia foeminei sexus (en francès). Chicago: University of Chicago Press, 1996. ISBN 9780226010601. Online.
↑ Cereta, Laura (author); Robin, Diana. Collected letters of a Renaissance feminist. Chicago, Illinois: University of Chicago Press, 1997. ISBN 9780226100135.
↑ Mansingha, Mayadhar. History of Oriya literature. New Delhi: Sahitya Akademi, 1962. OCLC 3713900.
↑ ^12,00 ^12,01 ^12,02 ^12,03 ^12,04 ^12,05 ^12,06 ^12,07 ^12,08 ^12,09 ^12,10 ^12,11 ^12,12 ^12,13 ^12,14 ^12,15 ^12,16 ^12,17 Wayne, Tiffany K.. Writings from Ancient Times to the Modern World: A Global Sourcebook and History. Greenwood Publishing Group, 2011. ISBN 9780313345807.
↑ Cantavella, Rossanna. Isabel de Villena. Protagonistes femenines a la “Vita Christi”. Barcelona: LaSal, 1987. ISBN 8485627458. [Consulta: 3 novembre 2014].
↑ Anger, Jane. Jane Anger her Protection for Women. Londres: Richard Jones and Thomas Orwin, 1589. OCLC 646661464. Online.
↑ Gregori Roig, Rosa M. Generalitat Valenciana. La impressora Jerònima Galés i els Mey (València, segle xvi), 2/12/2015. ISBN 978-84-482-5722-4.
↑ de Gournay, Marie. Egalité des hommes et des femmes (en francès). París: Côté-femmes éditions, 1989. ISBN 2907883097.
↑ Frédéric, Louis. Japan encyclopedia. Cambridge, Massachusetts: Belknap Press of Harvard University Press, 2002. ISBN 9780674017535. «Okuni»
↑ Fonte, Moderata. The worth of women: wherein is clearly revealed their nobility and their superiority to men. Chicago, Illinois: University of Chicago Press, 1997. ISBN 9780226256825. Preview.
↑ ^19,00 ^19,01 ^19,02 ^19,03 ^19,04 ^19,05 ^19,06 ^19,07 ^19,08 ^19,09 ^19,10 ^19,11 ^19,12 ^19,13 ^19,14 ^19,15 ^19,16 ^19,17 ^19,18 ^19,19 ^19,20 ^19,21 ^19,22 ^19,23 ^19,24 ^19,25 ^19,26 ^19,27 ^19,28 ^19,29 ^19,30 ^19,31 ^19,32 ^19,33 ^19,34 ^19,35 ^19,36 ^19,37 ^19,38 ^19,39 ^19,40 ^19,41 ^19,42 ^19,43 ^19,44 ^19,45 ^19,46 ^19,47 ^19,48 ^19,49 ^19,50 ^19,51 ^19,52 ^19,53 ^19,54 ^19,55 ^19,56 ^19,57 ^19,58 ^19,59 ^19,60 ^19,61 ^19,62 ^19,63 Boles, Janet K.; Hoeveler, Diane Long. Historical Dictionary of Feminism. Scarecrow Press, 2004. ISBN 9780810849464.
↑ ^20,0 ^20,1 ^20,2 ^20,3 ^20,4 Hartley, Cathy. Historical Dictionary of British Women. Taylor & Francis, 2013. ISBN 9781135355333.
↑ Hutner, Heidi. Rereading Aphra Behn: history, theory, and criticism. Charlottesville: University Press of Virginia, 1993. ISBN 9780813914435.
↑ Engberg, Kathrynn. The right to write: the literary politics of Anne Bradstreet and Phillis Wheatley. Lanham, Maryland: University Press of America, 2010. ISBN 9780761846093.
↑ Göransson, Elisabet. Letters of a learned lady: Sophia Elisabeth Brenner's correspondence, with an edition of her letters to and from Otto Sperling the younger. Stockholm: Almqvist & Wiksell, 2006. ISBN 9122021574.
↑ Bénassy-Berling, Marié-Cécile. Humanisme et religion chez Sor Juana Inés de la Cruz: la femme et la culture au XVIIe siècle (en francès). París: Editions hispaniques Publications de la Sorbonne, 1982. ISBN 2853550001.
↑ Scott, William Robert. Francis Hutcheson: his life, teaching and position in the history of philosophy. Cambridge: Cambridge University Press, 1900. ISBN 9780559151927.
↑ ^26,00 ^26,01 ^26,02 ^26,03 ^26,04 ^26,05 ^26,06 ^26,07 ^26,08 ^26,09 ^26,10 ^26,11 ^26,12 ^26,13 ^26,14 ^26,15 ^26,16 ^26,17 ^26,18 ^26,19 ^26,20 ^26,21 ^26,22 ^26,23 ^26,24 ^26,25 ^26,26 Schneir, Miriam. The Vintage Book Of Historical Feminism. Random House, 2012. ISBN 9781448139651.
↑ Larsson, Lisbeth. «My Dear Sister and Incomparable Friend!». Kvinfo. [Consulta: 23 agost 2015].
↑ Hilden, Adda; Nørr, Erik. Lærerindeuddannelse: lokalsamfundenes kamp om seminariedriften (en danish). Odense, Denmark: Odense Universitetsforlag, 1993. ISBN 8774928848.
↑ ^29,0 ^29,1 Dixon, Anne Campbell «Wales: A Tale of Two Ladies Ahead of Their Time». Telegraph, 04-05-2002 [Consulta: 23 agost 2015].
↑ ^30,0 ^30,1 ^30,2 ^30,3 Moses, Claire Goldberg. French Feminism in the 19th Century. State University of New York Press, 1984.
↑ Goldstein, Leslie F. «Early Feminist Themes in French Utopian Socialism: The St.-Simonians and Fourier». Journal of the History of Ideas. State University of New York Press, 43, 1, 1982, pàg. 91–108. DOI: 10.2307/2709162. JSTOR: 2709162.
↑ Begiato, Joanne. «'Let Them Talk': A Newcastle Lady in the Eighteenth Century», 31-05-2014. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 23 agost 2015].
↑ ^33,00 ^33,01 ^33,02 ^33,03 ^33,04 ^33,05 ^33,06 ^33,07 ^33,08 ^33,09 ^33,10 ^33,11 ^33,12 ^33,13 ^33,14 ^33,15 ^33,16 ^33,17 ^33,18 ^33,19 ^33,20 ^33,21 ^33,22 ^33,23 ^33,24 ^33,25 ^33,26 ^33,27 ^33,28 ^33,29 ^33,30 ^33,31 ^33,32 ^33,33 ^33,34 ^33,35 ^33,36 ^33,37 ^33,38 ^33,39 ^33,40 ^33,41 ^33,42 ^33,43 ^33,44 ^33,45 ^33,46 ^33,47 ^33,48 ^33,49 ^33,50 ^33,51 ^33,52 ^33,53 ^33,54 ^33,55 ^33,56 ^33,57 ^33,58 ^33,59 ^33,60 ^33,61 ^33,62 ^33,63 ^33,64 ^33,65 ^33,66 ^33,67 ^33,68 ^33,69 ^33,70 ^33,71 ^33,72 ^33,73 ^33,74 ^33,75 ^33,76 ^33,77 Tandon, Neeru. «The Categories of Major Feminists». A: Feminism: a paradigm shift. Atlantic, 2008, p. 18–21. ISBN 9788126908882.
↑ Easley, Alexis. First Person Anonymous: Women Writers and Victorian Print Media, 1830-70. Ashgate, 2004. ISBN 978-0754630562.
↑ Warme, Lars G.. A History of Swedish Literature. University of Nebraska Press, 1996. ISBN 9780803247505.
↑ DeLamotte, E.C.; Meeker, N.; O'Barr, J.F.. Women Imagine Change: A Global Anthology of Women's Resistance from 600 B.C.E. to Present. Routledge, 1997. ISBN 9780415915304.
↑ de Pauw, Linda Grant. Battle cries and lullabies: women in war from prehistory to the present. Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 1998, p. 146. ISBN 9780806131009. «Nineteenth-century warfare»
↑ Faulkner, Carol. Lucretia Mott's heresy: abolition and women's rights in nineteenth-century America. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2011. ISBN 9780812222791.
↑ Stephens, Sonya. A History of Women's Writing in France. Cambridge University Press, 2000. ISBN 9780521581677.
↑ Mortensen, B.M.E.. Cassell's Encyclopedia of World Literature. Londres: Cassell, 1953. OCLC 874557477. «Thorild, Thomas»
↑ Anderson, Bonnie S.. Joyous Greetings: The First International Women's Movement, 1830-1860: The First International Women's Movement, 1830-1860. Oxford University Press, 2000. ISBN 9780198029175.
↑ Soghomonian, Sarah «Lucille Apcar Introduces New Book». Hay Sharzhoom, 26, #2 (88), 12-2004. Arxivat de l'original el 2013-11-04 [Consulta: 18 novembre 2012]. Arxivat 2013-11-04 a Wayback Machine.
↑ Sjogren, Asa Karlsson. «Voting Women Before Women's Suffrage in Sweden 1720-1870». A: Suffrage, Gender and Citizenship: International Perspectives on Parliamentary Reforms. Cambridge Scholars Publishing, 2009, p. 57–58. ISBN 9781443803014.
↑ «Women's Emancipation Movements in the Nineteenth Century: A European Perspective». Trouw. Stanford University Press, 2004.
↑ Tierney, Helen. Joyous Greetings : Women's Studies Encyclopedia. Vol. 3. Greenwood Press, 1999. ISBN 9780313310737.
↑ «Altmann-Gottheiner, Elisabeth» (en alemany). [Consulta: 2 gener 2016].
↑ Tarrant, Shira. Men and Feminism: Seal Studies. Seal Press, 2009. ISBN 9780786744640.
↑ Österberg, Carin; Lewenhaupt, Inga; Wahlberg, Anna Greta. Svenska kvinnor: föregångare, nyskapare (en swedish). Signum, 1990. ISBN 9789187896033.
↑ ^49,0 ^49,1 ^49,2 ^49,3 ^49,4 ^49,5 ^49,6 ^49,7 ^49,8 Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928. Taylor & Francis, 2003. ISBN 9781135434021.
↑ «Anderson, Maybanke (1845-1927)». National Library of Australia. [Consulta: 2 gener 2016].
↑ Meredith, Suzanne M. «The Kilmer Legacy – 100 percent proof characters», 20-08-2008. Arxivat de l'original el 7 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
↑ «Edith Jessie Archibald, (1854-1936)». [Consulta: 2 gener 2016].
↑ Faust, Drew Gilpin «Fatal Attraction». , 01-08-1999.
↑ Zolghadr, Shahnaz. «50 Iranian Women you Should Know: Bibi Khanoom Astarabadi», 30-09-2015. Arxivat de l'original el 9 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
↑ «Aston, Louise». [Consulta: 2 gener 2016].
↑ Anderton, Frances. «Llano Del Rio and the Architect Who Tried to Design Away Housework; With Avishay Artsy», 30-04-2014. [Consulta: 2 gener 2016].
↑ Bergero, Adriana J. Intersecting Tango: Cultural Geographies of Buenos Aires, 1900-1930. University of Pittsburgh Press, 2008, p. 271. ISBN 9780822973393.
↑ «[Anna Bayerová, first Czechoslovakian woman-physician]». Cas Lek Cesk, 91, 21, 23-05-1952, pàg. 639. PMID: 14390242.
↑ 2003 (reprint). Times Guide to the House of Commons, 1929, 1931, 1935, Politico's, London. ISBN 1-84275-033-X
↑ ^60,0 ^60,1 McMillan, James F.. France and Women, 1789-1914: Gender, Society and Politics. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134589579.
↑ Riera, Ana. Dones amb empenta. Ediciones Robinbook, 2014, p. 35-40. ISBN 9788494113185.
↑ Daskalova, Krassimira; Nazarska, Georgeta. Women's Movement and Feminism in Modern Bulgaria 1850-1940, 2006. ISBN 978-9547960183.
↑ ^{[enllaç sense format]} https://socialhistory.org/bwsa/biografie/lensing
↑ Roberts, Mary Louise. Disruptive Acts: The New Woman in Fin-de-Siecle France. University of Chicago Press, 2002. ISBN 9780226721248.
↑ Unsung champions of women. 1st. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1975, p. 9–10,85. ISBN 978-0-8263-0382-0.
↑ Applewhite, Harriet Branson; Levy, Darline G. Women and Politics in the Age of the Democratic Revolution. University of Michigan Press, 1993. ISBN 9780472064137.
↑ «Llista de feministes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Clements, Barbara Evans. Indiana University Press, Bloomington. Bolshevik Feminist: The Life of Aleksandra Kollontai (en anglès), 1979. ISBN 978-0-253-31209-9.
↑ «Конради Евгения Ивановна (урожденная Бочечкарова) Великие люди России» (en russian). [Consulta: 11 juny 2017].
↑ Lindín, Carles. «Dolors Monserdà: primera escriptora catalana feminista?». Lindín. Arxivat de l'original el 2018-08-08. [Consulta: 24 març 2014].
↑ Showalter, Elaine «Florence Nightingale's Feminist Complaint: Women, Religion, and "Suggestions for Thought"» (en anglès). Signs, 6, 3, 1981, pàg. 395–412. ISSN: 0097-9740 [Consulta: 17 desembre 2021].
↑ Diethe, Carol. The Life and Work of Germany's Founding, Louise Otto-Peters, (1819 - 1895). Edwin Mellen Press, 2002. ISBN 9780889461185.
↑ ^73,0 ^73,1 Herminghouse, Patricia A.; Mueller, Magda. German Writings. Bloomsbury Academic, 2001. ISBN 9780826412812.
↑ Cooke, Rachel «The Mystery of Princess Louise: Queen Victoria's Rebellious Daughter by Lucinda Hawksley – review». The Guardian, 28-12-2013 [Consulta: 2 gener 2016].
↑ Evans, Richard J.. The Feminists: Women's Emancipation Movements in Europe, America and Australasia 1840-1920. Routledge, 2012. ISBN 9780415629850.
↑ Stevenson, Micaela. «A Biography of Anna Sterky», 05-08-2014. Arxivat de l'original el 11 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
↑ Dojinovi, Biljana. «Milica Stojadinovi? Srpkinja, Serbian writer, 1828-1878». [Consulta: 2 gener 2016].
↑ «Alice Vickery». Arxivat de l'original el 7 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].
↑ «Nathalie Zahle». Arxivat de l'original el 5 de gener 2016. [Consulta: 23 agost 2015].
↑ Suquet, Mirta. «Mirta Aguirre» (en castellà). Cuba Literaria. Arxivat de l'original el 28 abril 2019. [Consulta: 8 juny 2021].
↑ «Dinosaurs of the second wave of feminism». Trouw, 02-10-2001 [Consulta: 1r octubre 2014].
↑ Hoffman, Jordan «Alan Alda Knows His Feminist History». Vanity Fair, 15-10-2015 [Consulta: 2 gener 2016].
↑ ^83,0 ^83,1 ^83,2 ^83,3 ^83,4 ^83,5 ^83,6 ^83,7 ^83,8 Love, Barbara. Feminists who Changed America, 1963-1975. University of Illinois Press, 2006. ISBN 9780252031892.
↑ Lehrer, Natasha. «Helen Bentwich». [Consulta: 2 gener 2016].
↑ Jeanne Bouvier, Mes Mémoires, ou, 59 années d'activité industrielle, sociale et intellectuelle d'une ouvrière, La Découverte/Maspero, 1983 (in French)
↑ «À la mémoire de grandes femmes d'ici» (en francès). La Presse, 13-03-2016.
↑ Sandilands, Catriona. The Good-natured Feminist: Ecofeminism and the Quest for Democracy. University of Minnesota Press, 1999. ISBN 9780816630974.
↑ Kelly, Jacques «Marianne Githens, retired Goucher professor, dies» (en anglès). The Baltimore Sun, 05-03-2018 [Consulta: 9 març 2018]. Arxivat 2018-06-23 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-23. [Consulta: 21 maig 2018].
↑ Hawkesworth, Celia. Voices in the Shadows: Women and Verbal Art in Serbia and Bosnia. Central European University Press, 2000. ISBN 9789639116627.
↑ Gerhard, Ute. Debating Women's Equality: Toward a Theory of Law from a European Perspective. Rutgers University Press, 2001. ISBN 9780813529059.
↑ Walter, Lynn. Women's Rights: A Global View. Greenwood Press, 2001. ISBN 9780313308901.
↑ Eaton, Heather; Lorentzen, Lois Ann. Ecofeminism and Globalization: Exploring Culture, Context, and Religion. Rowman & Littlefield Publishers, 2003. ISBN 9780742526983.
↑ «Fallece la líder libertaria Federica Montseny» (en castellà). El País [Barcelona], 16-01-1994.
↑ Babini, Valeria «Science, Feminism and Education: the Early Work of Maria Montessori» (en anglès). History Workshop Journal, 49, 1, 2000, pàg. 44-67 [Consulta: 17 desembre 2021].
↑ Hargreaves, Jennifer. Sporting Females: Critical Issues in the History and Sociology of Women's Sport. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134912773.
↑ Badran, Margot. Feminists, Islam, and nation: gender and the making of modern Egypt. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1995, p. 54. ISBN 9780691026053.
↑ Fundació Pablo Iglesias. «Nelken Mansberger, Margarita». Diccionari biogràfic. [Consulta: 12 juliol 2016].
↑ Martin Mulligan, Stuart Hill, Ecological Pioneers, Cambridge University Press, 2001, pp. 274–300.
↑ «Victòria Sau i Sánchez». El Punt Avui, 12-11-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
↑ Puche Gutiérrez, Teresa. Sociocriticism. El feminismo más crítico de los años veinte en España: los peligrosos artículos de Magda Donato (en castellà), 2012.
↑ «Décès de Maya Surduts, féministe historique, humaniste indocile» (en francès). Libération [París, France], 13-04-2016 [Consulta: 27 març 2018].
↑ Samiou, Dimitra. «SVOLOU, Maria (born Desypri) (1892? - 1976)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries. 1st. Nova York: Central European University Press, 2005, p. 552–557. ISBN 9637326391.
↑ «Vos, Roosje (1860-1932)» (en dutch). University of Groningen, Groningen, The Netherlands: Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 13-01-2014. Arxivat de l'original el 11 setembre 2016. [Consulta: 1r març 2017].
↑ Rappaport, Helen. Encyclopedia of Women Social Reformers, Volume 1. ABC-CLIO, 2001. ISBN 9781576071014.
↑ Bannerji, Himani; Mojab, Shahrzad; Whitehead, Judith. Of Property and Propriety: The Role of Gender and Class in Imperialism and Nationalism. University of Toronto Press, 2001. ISBN 9780802081926.
↑ Cano, Gabriela «Adelina Zendejas: arquitecta de su memoria» (en castellà). Debate Feminista. Metis Productos Culturales S.A. de C.V. [Mexico City, Mexico], 8, 9-1993, pàg. 387-400. ISSN: 0188-9478 [Consulta: 8 març 2018].
↑ Adams, Carol J. «Ecofeminism and the eating of animals». Hypatia: A Journal of Feminist Philosophy, special issue: Ecological Feminism. Wiley-Blackwell, 6, 1, 3-1991, pàg. 125–145. DOI: 10.1111/j.1527-2001.1991.tb00213.x. JSTOR: 3810037. Pdf.
↑ «Kaberry Lecture: peace and reconstruction in the Middle East: Where are the women?». forced migration online, University of Oxford, 27-05-2009. Arxivat de l'original el 29 de juny 2015. [Consulta: 27 juny 2015].
↑ «Ahmed's analysis of increased ‘veiling’ wins religion prize». The Grawemeyer Awards, 2013. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2014. [Consulta: 27 juny 2015].
↑ «Dr. Widad Akrawi Receives the Pfeffer Peace Award», 22-10-2014. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2015. [Consulta: 27 juny 2015].
↑ Wilson, Robin «Women challenge male philosophers to make room in unfriendly field». The Chronicle of Higher Education. The Chronicle of Higher Education Inc., 59, 19, 14-01-2014, pàg. A1–A6.
↑ «‘In Islam, they are all rotten apples': Ex-Muslim’s call for religion's reboot». , 22-03-2015 [Consulta: 27 juny 2015].
↑ Allen, Pam «Radical Women and the Rankin Brigade». Voice of the Women's Liberation Movement. Chicago Women's Liberation Union, The CWLU Herstory Website Archive, 1, 1, 3-1968, pàg. 3.
↑ Allende, Isabel. Daughter of fortune. Londres: Flamingo, 2000. ISBN 9780006552321
↑ Alpert, Jane. Mother Right: A New Feminist Theory. Duke University Libraries, Digital Collections. «Having gone underground three years ago as a committed leftist, and since become a radical feminist, I regard this piece as a distillation of what I have learned in these three years.» Arxivat 2008-12-19 a Wayback Machine.
↑ Allwood, Gill. French Feminisms: Gender And Violence In Contemporary Theory. Taylor & Francis, 2012. ISBN 9781135360238.
↑ «Elisabeth Badinter distorts feminism the better to fight it», 01-10-2003.
↑ «GEENA DAVIS Talks Gender Equality in... - Amy Poehler's Smart Girls | Facebook». [Consulta: 26 maig 2016].
↑ Benewick, Robert; Green, Philip. The Routledge Dictionary of Twentieth-Century Political Thinkers. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134864676.
↑ ^120,0 ^120,1 ^120,2 Machan, Tibor R.; Long, Roderick T. Anarchism/Minarchism: Is a Government Part of a Free Country?. Ashgate Publishing, 2012. ISBN 9781409485681.
↑ Shigematsu, Setsu. Scream from the Shadows: The Women's Liberation Movement in Japan. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2012, p. 118, 225–226. ISBN 0-8166-6758-6.
↑ Haase, Donald. Fairy Tales and Feminism: New Approaches. Wayne State University Press, 2004. ISBN 9780814340820.
↑ Hesse-Biber, Sharlene Nagy. Handbook of Research: Theory and Praxis. SAGE Publications, 2011. ISBN 9781483341453.
↑ Jayakumar, Kirthi «Three things I’ve learned about the real meaning of gender equality» (en anglès). The Guardian, 12-01-2017 [Consulta: 13 gener 2017].
↑ Hooks, Bell. Theory: From Margin to Center. Pluto Press, 2000. ISBN 9780745316635.
↑ Chute, Hillary L.. Graphic Women: Life Narrative and Contemporary Comics. Columbia University Press, 2010. ISBN 9780231150637.
↑ McCann, Erin «John Scalzi: The Internet's Troll-Slayer». The Guardian, 27-08-2013 [Consulta: 2 gener 2016].
↑ Trevizan, Liliana. «Virginia Vargas». A: Notable Twentieth-century Latin American Women: A Biographical Dictionary. 1st. Westport, Conn. [u.a.]: Greenwood Press, 2001, p. 287–291. ISBN 0-313-31112-9.
↑ Emma Watson at the HeForShe Campaign 2014 – Official UN Video. YouTube. 2014-09-22. Dura 2:52–2:57. Arxivat de l'original el 2017-02-05. Consulta: 2016-02-26.
↑ Davidson, Joy; Wilson, Leah. The Psychology of Joss Whedon: An Unauthorized Exploration of Buffy, Angel, and Firefly. BenBella Books, 2006. ISBN 978-1-935251-35-4.
↑ Brace, Patricia. «Fashioning Women: Whedon, women and wardrobe». A: The Philosophy of Joss Whedon. University Press of Kentucky, 2012, p. 117–132. ISBN 978-0-813139-97-5.
↑ Fineman, Martha; McCluskey, Martha. Feminism, Media, and the Law. Oxford University Press, 2003. ISBN 9780195096293.
↑ «Malala tells Emma Watson she identifies as a feminist, thanks to her». Women in the World in Association with The New York Times - WITW [Consulta: 21 maig 2018]. Arxivat 2015-11-07 a Wayback Machine.
↑ Zajovic, Stasa. «Transitional Justice - Feminist Approach». [Consulta: 2 gener 2016].
↑ Case, Sue-Ellen. Feminism and Theatre. Routledge, 1988, p. 80. ISBN 9781136735134.
↑ «Julie Zeilinger». [Consulta: 2 gener 2016].

Enllaços externs

National Women's History Project (anglès)
FemBio – Notable Women International (anglès)

[1] Freedman, Estelle B. (2003). No Turning Back : The History of Feminism and the Future of Women. Ballantine Books. ISBN 0-345-45053-1

[2] M. Carden, The New Feminist Movement, New York 1974

[3] Blixt, Anna. [http://lup.lub.lu.se/luur/download?func=downloadFile&recordOId=8931032&fileOId=8931038 Problematic Men and Restricted Women A Discourse Analysis on Swedish Feminism] (pdf) (tesi) (en anglès). Suècia: Lund University, gener 2018, p. 26-29.

[4] «Una defensa marxista de la interseccionalidad». Socialist Worker. Viento Sur. [Consulta: 14 octubre 2020].

[5] Fine, Jr., John V. A.. The late medieval Balkans: a critical survey from the late twelfth century to the Ottoman Conquest. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1994, p. 220. ISBN 9780472082605.

[Ndreca-6] Ndreca, Ardian «Rrënojat e Abacisë së Shirgjit dhe shpëtimi i tyne» (en albanian). Gazeta 55, 14-09-2008 [Consulta: 18 gener 2015].

[7] Gavrilović, Zaga. Byzantine style, religion, and civilization: in honour of Sir Steven Runciman. Nova York: Cambridge University Press, 2006, p. 78–79. ISBN 9780521834452. «Women in Serbian politics, diplomacy and art at the beginning of Ottoman rule»

[Akkerman_2013-8] 8,0 ^8,1 Akkerman, T.; Stuurman, S.T.. Perspectives on Political Thought in European History: From the Middle Ages to the Present. Taylor & Francis, 2013. ISBN 9781134744350.

[9] Agrippa, Heinrich Cornelius. Declamatio de nobilitate et praecellentia foeminei sexus (en francès). Chicago: University of Chicago Press, 1996. ISBN 9780226010601. Online.

[10] Cereta, Laura (author); Robin, Diana. Collected letters of a Renaissance feminist. Chicago, Illinois: University of Chicago Press, 1997. ISBN 9780226100135.

[11] Mansingha, Mayadhar. History of Oriya literature. New Delhi: Sahitya Akademi, 1962. OCLC 3713900.

[Wayne_2011-12] 12,00 ^12,01 ^12,02 ^12,03 ^12,04 ^12,05 ^12,06 ^12,07 ^12,08 ^12,09 ^12,10 ^12,11 ^12,12 ^12,13 ^12,14 ^12,15 ^12,16 ^12,17 Wayne, Tiffany K.. Writings from Ancient Times to the Modern World: A Global Sourcebook and History. Greenwood Publishing Group, 2011. ISBN 9780313345807.

[13] Cantavella, Rossanna. Isabel de Villena. Protagonistes femenines a la “Vita Christi”. Barcelona: LaSal, 1987. ISBN 8485627458. [Consulta: 3 novembre 2014].

[14] Anger, Jane. Jane Anger her Protection for Women. Londres: Richard Jones and Thomas Orwin, 1589. OCLC 646661464. Online.

[15] Gregori Roig, Rosa M. Generalitat Valenciana. La impressora Jerònima Galés i els Mey (València, segle xvi), 2/12/2015. ISBN 978-84-482-5722-4.

[16] Gournay, Marie. Egalité des hommes et des femmes (en francès). París: Côté-femmes éditions, 1989. ISBN 2907883097.

[17] Frédéric, Louis. Japan encyclopedia. Cambridge, Massachusetts: Belknap Press of Harvard University Press, 2002. ISBN 9780674017535. «Okuni»

[18] Fonte, Moderata. The worth of women: wherein is clearly revealed their nobility and their superiority to men. Chicago, Illinois: University of Chicago Press, 1997. ISBN 9780226256825. Preview.

[Boles_2004-19] 19,00 ^19,01 ^19,02 ^19,03 ^19,04 ^19,05 ^19,06 ^19,07 ^19,08 ^19,09 ^19,10 ^19,11 ^19,12 ^19,13 ^19,14 ^19,15 ^19,16 ^19,17 ^19,18 ^19,19 ^19,20 ^19,21 ^19,22 ^19,23 ^19,24 ^19,25 ^19,26 ^19,27 ^19,28 ^19,29 ^19,30 ^19,31 ^19,32 ^19,33 ^19,34 ^19,35 ^19,36 ^19,37 ^19,38 ^19,39 ^19,40 ^19,41 ^19,42 ^19,43 ^19,44 ^19,45 ^19,46 ^19,47 ^19,48 ^19,49 ^19,50 ^19,51 ^19,52 ^19,53 ^19,54 ^19,55 ^19,56 ^19,57 ^19,58 ^19,59 ^19,60 ^19,61 ^19,62 ^19,63 Boles, Janet K.; Hoeveler, Diane Long. Historical Dictionary of Feminism. Scarecrow Press, 2004. ISBN 9780810849464.

[Hartley_2013-20] 20,0 ^20,1 ^20,2 ^20,3 ^20,4 Hartley, Cathy. Historical Dictionary of British Women. Taylor & Francis, 2013. ISBN 9781135355333.

[21] Hutner, Heidi. Rereading Aphra Behn: history, theory, and criticism. Charlottesville: University Press of Virginia, 1993. ISBN 9780813914435.

[22] Engberg, Kathrynn. The right to write: the literary politics of Anne Bradstreet and Phillis Wheatley. Lanham, Maryland: University Press of America, 2010. ISBN 9780761846093.

[23] Göransson, Elisabet. Letters of a learned lady: Sophia Elisabeth Brenner's correspondence, with an edition of her letters to and from Otto Sperling the younger. Stockholm: Almqvist & Wiksell, 2006. ISBN 9122021574.

[24] Bénassy-Berling, Marié-Cécile. Humanisme et religion chez Sor Juana Inés de la Cruz: la femme et la culture au XVIIe siècle (en francès). París: Editions hispaniques Publications de la Sorbonne, 1982. ISBN 2853550001.

[25] Scott, William Robert. Francis Hutcheson: his life, teaching and position in the history of philosophy. Cambridge: Cambridge University Press, 1900. ISBN 9780559151927.

[Schneir_2012-26] 26,00 ^26,01 ^26,02 ^26,03 ^26,04 ^26,05 ^26,06 ^26,07 ^26,08 ^26,09 ^26,10 ^26,11 ^26,12 ^26,13 ^26,14 ^26,15 ^26,16 ^26,17 ^26,18 ^26,19 ^26,20 ^26,21 ^26,22 ^26,23 ^26,24 ^26,25 ^26,26 Schneir, Miriam. The Vintage Book Of Historical Feminism. Random House, 2012. ISBN 9781448139651.

[27] Larsson, Lisbeth. «My Dear Sister and Incomparable Friend!». Kvinfo. [Consulta: 23 agost 2015].

[28] Hilden, Adda; Nørr, Erik. Lærerindeuddannelse: lokalsamfundenes kamp om seminariedriften (en danish). Odense, Denmark: Odense Universitetsforlag, 1993. ISBN 8774928848.

[:0-29] 29,0 ^29,1 Dixon, Anne Campbell «Wales: A Tale of Two Ladies Ahead of Their Time». Telegraph, 04-05-2002 [Consulta: 23 agost 2015].

[Moses_1984-30] 30,0 ^30,1 ^30,2 ^30,3 Moses, Claire Goldberg. French Feminism in the 19th Century. State University of New York Press, 1984.

[Goldstein_1982-31] Goldstein, Leslie F. «Early Feminist Themes in French Utopian Socialism: The St.-Simonians and Fourier». Journal of the History of Ideas. State University of New York Press, 43, 1, 1982, pàg. 91–108. DOI: 10.2307/2709162. JSTOR: 2709162.

[32] Begiato, Joanne. «'Let Them Talk': A Newcastle Lady in the Eighteenth Century», 31-05-2014. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 23 agost 2015].

[Tandon_2008-33] 33,00 ^33,01 ^33,02 ^33,03 ^33,04 ^33,05 ^33,06 ^33,07 ^33,08 ^33,09 ^33,10 ^33,11 ^33,12 ^33,13 ^33,14 ^33,15 ^33,16 ^33,17 ^33,18 ^33,19 ^33,20 ^33,21 ^33,22 ^33,23 ^33,24 ^33,25 ^33,26 ^33,27 ^33,28 ^33,29 ^33,30 ^33,31 ^33,32 ^33,33 ^33,34 ^33,35 ^33,36 ^33,37 ^33,38 ^33,39 ^33,40 ^33,41 ^33,42 ^33,43 ^33,44 ^33,45 ^33,46 ^33,47 ^33,48 ^33,49 ^33,50 ^33,51 ^33,52 ^33,53 ^33,54 ^33,55 ^33,56 ^33,57 ^33,58 ^33,59 ^33,60 ^33,61 ^33,62 ^33,63 ^33,64 ^33,65 ^33,66 ^33,67 ^33,68 ^33,69 ^33,70 ^33,71 ^33,72 ^33,73 ^33,74 ^33,75 ^33,76 ^33,77 Tandon, Neeru. «The Categories of Major Feminists». A: Feminism: a paradigm shift. Atlantic, 2008, p. 18–21. ISBN 9788126908882.

[Easley_2004-34] Easley, Alexis. First Person Anonymous: Women Writers and Victorian Print Media, 1830-70. Ashgate, 2004. ISBN 978-0754630562.

[Warme_1996-35] Warme, Lars G.. A History of Swedish Literature. University of Nebraska Press, 1996. ISBN 9780803247505.

[DeLamotte_1997-36] DeLamotte, E.C.; Meeker, N.; O'Barr, J.F.. Women Imagine Change: A Global Anthology of Women's Resistance from 600 B.C.E. to Present. Routledge, 1997. ISBN 9780415915304.

[dePauw-37] Pauw, Linda Grant. Battle cries and lullabies: women in war from prehistory to the present. Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press, 1998, p. 146. ISBN 9780806131009. «Nineteenth-century warfare»

[38] Faulkner, Carol. Lucretia Mott's heresy: abolition and women's rights in nineteenth-century America. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2011. ISBN 9780812222791.

[Stephens_2000-39] Stephens, Sonya. A History of Women's Writing in France. Cambridge University Press, 2000. ISBN 9780521581677.

[40] Mortensen, B.M.E.. Cassell's Encyclopedia of World Literature. Londres: Cassell, 1953. OCLC 874557477. «Thorild, Thomas»

[Anderson_2000-41] Anderson, Bonnie S.. Joyous Greetings: The First International Women's Movement, 1830-1860: The First International Women's Movement, 1830-1860. Oxford University Press, 2000. ISBN 9780198029175.

[Hay_Sharzhoom-42] Soghomonian, Sarah «Lucille Apcar Introduces New Book». Hay Sharzhoom, 26, #2 (88), 12-2004. Arxivat de l'original el 2013-11-04 [Consulta: 18 novembre 2012]. Arxivat 2013-11-04 a Wayback Machine.

[43] Sjogren, Asa Karlsson. «Voting Women Before Women's Suffrage in Sweden 1720-1870». A: Suffrage, Gender and Citizenship: International Perspectives on Parliamentary Reforms. Cambridge Scholars Publishing, 2009, p. 57–58. ISBN 9781443803014.

[Manns_2004-44] «Women's Emancipation Movements in the Nineteenth Century: A European Perspective». Trouw. Stanford University Press, 2004.

[Tierney_1999-45] Tierney, Helen. Joyous Greetings : Women's Studies Encyclopedia. Vol. 3. Greenwood Press, 1999. ISBN 9780313310737.

[46] «Altmann-Gottheiner, Elisabeth» (en alemany). [Consulta: 2 gener 2016].

[Tarrant_2009-47] Tarrant, Shira. Men and Feminism: Seal Studies. Seal Press, 2009. ISBN 9780786744640.

[Österberg_1990-48] Österberg, Carin; Lewenhaupt, Inga; Wahlberg, Anna Greta. Svenska kvinnor: föregångare, nyskapare (en swedish). Signum, 1990. ISBN 9789187896033.

[Crawford_2003-49] 49,0 ^49,1 ^49,2 ^49,3 ^49,4 ^49,5 ^49,6 ^49,7 ^49,8 Crawford, Elizabeth. The Women's Suffrage Movement: A Reference Guide 1866-1928. Taylor & Francis, 2003. ISBN 9781135434021.

[50] «Anderson, Maybanke (1845-1927)». National Library of Australia. [Consulta: 2 gener 2016].

[51] Meredith, Suzanne M. «The Kilmer Legacy – 100 percent proof characters», 20-08-2008. Arxivat de l'original el 7 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].

[52] «Edith Jessie Archibald, (1854-1936)». [Consulta: 2 gener 2016].

[53] Faust, Drew Gilpin «Fatal Attraction». , 01-08-1999.

[54] Zolghadr, Shahnaz. «50 Iranian Women you Should Know: Bibi Khanoom Astarabadi», 30-09-2015. Arxivat de l'original el 9 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].

[55] «Aston, Louise». [Consulta: 2 gener 2016].

[56] Anderton, Frances. «Llano Del Rio and the Architect Who Tried to Design Away Housework; With Avishay Artsy», 30-04-2014. [Consulta: 2 gener 2016].

[57] Bergero, Adriana J. Intersecting Tango: Cultural Geographies of Buenos Aires, 1900-1930. University of Pittsburgh Press, 2008, p. 271. ISBN 9780822973393.

[58] «[Anna Bayerová, first Czechoslovakian woman-physician]». Cas Lek Cesk, 91, 21, 23-05-1952, pàg. 639. PMID: 14390242.

[59] 2003 (reprint). Times Guide to the House of Commons, 1929, 1931, 1935, Politico's, London. ISBN 1-84275-033-X

[McMillan_2002-60] 60,0 ^60,1 McMillan, James F.. France and Women, 1789-1914: Gender, Society and Politics. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134589579.

[Riera-61] Riera, Ana. Dones amb empenta. Ediciones Robinbook, 2014, p. 35-40. ISBN 9788494113185.

[Nazarska_2006-62] Daskalova, Krassimira; Nazarska, Georgeta. Women's Movement and Feminism in Modern Bulgaria 1850-1940, 2006. ISBN 978-9547960183.

[63] {[enllaç sense format]} https://socialhistory.org/bwsa/biografie/lensing

[Roberts_2002-64] Roberts, Mary Louise. Disruptive Acts: The New Woman in Fin-de-Siecle France. University of Chicago Press, 2002. ISBN 9780226721248.

[65] Unsung champions of women. 1st. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1975, p. 9–10,85. ISBN 978-0-8263-0382-0.

[Applewhite_1993-66] Applewhite, Harriet Branson; Levy, Darline G. Women and Politics in the Age of the Democratic Revolution. University of Michigan Press, 1993. ISBN 9780472064137.

[67] «Llista de feministes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[Clements-68] Clements, Barbara Evans. Indiana University Press, Bloomington. Bolshevik Feminist: The Life of Aleksandra Kollontai (en anglès), 1979. ISBN 978-0-253-31209-9.

[great-69] «Конради Евгения Ивановна (урожденная Бочечкарова) Великие люди России» (en russian). [Consulta: 11 juny 2017].

[70] Lindín, Carles. «Dolors Monserdà: primera escriptora catalana feminista?». Lindín. Arxivat de l'original el 2018-08-08. [Consulta: 24 març 2014].

[71] Showalter, Elaine «Florence Nightingale's Feminist Complaint: Women, Religion, and "Suggestions for Thought"» (en anglès). Signs, 6, 3, 1981, pàg. 395–412. ISSN: 0097-9740 [Consulta: 17 desembre 2021].

[Diethe_2002-72] Diethe, Carol. The Life and Work of Germany's Founding, Louise Otto-Peters, (1819 - 1895). Edwin Mellen Press, 2002. ISBN 9780889461185.

[Herminghouse_2001-73] 73,0 ^73,1 Herminghouse, Patricia A.; Mueller, Magda. German Writings. Bloomsbury Academic, 2001. ISBN 9780826412812.

[74] Cooke, Rachel «The Mystery of Princess Louise: Queen Victoria's Rebellious Daughter by Lucinda Hawksley – review». The Guardian, 28-12-2013 [Consulta: 2 gener 2016].

[Evans_2012-75] Evans, Richard J.. The Feminists: Women's Emancipation Movements in Europe, America and Australasia 1840-1920. Routledge, 2012. ISBN 9780415629850.

[76] Stevenson, Micaela. «A Biography of Anna Sterky», 05-08-2014. Arxivat de l'original el 11 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].

[77] Dojinovi, Biljana. «Milica Stojadinovi? Srpkinja, Serbian writer, 1828-1878». [Consulta: 2 gener 2016].

[78] «Alice Vickery». Arxivat de l'original el 7 de març 2016. [Consulta: 2 gener 2016].

[79] «Nathalie Zahle». Arxivat de l'original el 5 de gener 2016. [Consulta: 23 agost 2015].

[80] Suquet, Mirta. «Mirta Aguirre» (en castellà). Cuba Literaria. Arxivat de l'original el 28 abril 2019. [Consulta: 8 juny 2021].

[Agerbeek_2001-81] «Dinosaurs of the second wave of feminism». Trouw, 02-10-2001 [Consulta: 1r octubre 2014].

[82] Hoffman, Jordan «Alan Alda Knows His Feminist History». Vanity Fair, 15-10-2015 [Consulta: 2 gener 2016].

[Love_2006-83] 83,0 ^83,1 ^83,2 ^83,3 ^83,4 ^83,5 ^83,6 ^83,7 ^83,8 Love, Barbara. Feminists who Changed America, 1963-1975. University of Illinois Press, 2006. ISBN 9780252031892.

[84] Lehrer, Natasha. «Helen Bentwich». [Consulta: 2 gener 2016].

[85] Jeanne Bouvier, Mes Mémoires, ou, 59 années d'activité industrielle, sociale et intellectuelle d'une ouvrière, La Découverte/Maspero, 1983 (in French)

[86] «À la mémoire de grandes femmes d'ici» (en francès). La Presse, 13-03-2016.

[Sandilands_1999-87] Sandilands, Catriona. The Good-natured Feminist: Ecofeminism and the Quest for Democracy. University of Minnesota Press, 1999. ISBN 9780816630974.

[:02-88] Kelly, Jacques «Marianne Githens, retired Goucher professor, dies» (en anglès). The Baltimore Sun, 05-03-2018 [Consulta: 9 març 2018]. Arxivat 2018-06-23 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-23. [Consulta: 21 maig 2018].

[Hawkesworth_2000-89] Hawkesworth, Celia. Voices in the Shadows: Women and Verbal Art in Serbia and Bosnia. Central European University Press, 2000. ISBN 9789639116627.

[Gerhard_2001-90] Gerhard, Ute. Debating Women's Equality: Toward a Theory of Law from a European Perspective. Rutgers University Press, 2001. ISBN 9780813529059.

[Walter_2001-91] Walter, Lynn. Women's Rights: A Global View. Greenwood Press, 2001. ISBN 9780313308901.

[Eaton_2003-92] Eaton, Heather; Lorentzen, Lois Ann. Ecofeminism and Globalization: Exploring Culture, Context, and Religion. Rowman & Littlefield Publishers, 2003. ISBN 9780742526983.

[93] «Fallece la líder libertaria Federica Montseny» (en castellà). El País [Barcelona], 16-01-1994.

[94] Babini, Valeria «Science, Feminism and Education: the Early Work of Maria Montessori» (en anglès). History Workshop Journal, 49, 1, 2000, pàg. 44-67 [Consulta: 17 desembre 2021].

[Hargreaves_2002-95] Hargreaves, Jennifer. Sporting Females: Critical Issues in the History and Sociology of Women's Sport. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134912773.

[96] Badran, Margot. Feminists, Islam, and nation: gender and the making of modern Egypt. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1995, p. 54. ISBN 9780691026053.

[97] Fundació Pablo Iglesias. «Nelken Mansberger, Margarita». Diccionari biogràfic. [Consulta: 12 juliol 2016].

[98] Martin Mulligan, Stuart Hill, Ecological Pioneers, Cambridge University Press, 2001, pp. 274–300.

[99] «Victòria Sau i Sánchez». El Punt Avui, 12-11-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].

[100] Puche Gutiérrez, Teresa. Sociocriticism. El feminismo más crítico de los años veinte en España: los peligrosos artículos de Magda Donato (en castellà), 2012.

[101] «Décès de Maya Surduts, féministe historique, humaniste indocile» (en francès). Libération [París, France], 13-04-2016 [Consulta: 27 març 2018].

[102] Samiou, Dimitra. «SVOLOU, Maria (born Desypri) (1892? - 1976)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries. 1st. Nova York: Central European University Press, 2005, p. 552–557. ISBN 9637326391.

[103] «Vos, Roosje (1860-1932)» (en dutch). University of Groningen, Groningen, The Netherlands: Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 13-01-2014. Arxivat de l'original el 11 setembre 2016. [Consulta: 1r març 2017].

[Rappaport_2001-104] Rappaport, Helen. Encyclopedia of Women Social Reformers, Volume 1. ABC-CLIO, 2001. ISBN 9781576071014.

[Bannerji_2001-105] Bannerji, Himani; Mojab, Shahrzad; Whitehead, Judith. Of Property and Propriety: The Role of Gender and Class in Imperialism and Nationalism. University of Toronto Press, 2001. ISBN 9780802081926.

[106] Cano, Gabriela «Adelina Zendejas: arquitecta de su memoria» (en castellà). Debate Feminista. Metis Productos Culturales S.A. de C.V. [Mexico City, Mexico], 8, 9-1993, pàg. 387-400. ISSN: 0188-9478 [Consulta: 8 març 2018].

[107] Adams, Carol J. «Ecofeminism and the eating of animals». Hypatia: A Journal of Feminist Philosophy, special issue: Ecological Feminism. Wiley-Blackwell, 6, 1, 3-1991, pàg. 125–145. DOI: 10.1111/j.1527-2001.1991.tb00213.x. JSTOR: 3810037. Pdf.

[108] «Kaberry Lecture: peace and reconstruction in the Middle East: Where are the women?». forced migration online, University of Oxford, 27-05-2009. Arxivat de l'original el 29 de juny 2015. [Consulta: 27 juny 2015].

[109] «Ahmed's analysis of increased ‘veiling’ wins religion prize». The Grawemeyer Awards, 2013. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2014. [Consulta: 27 juny 2015].

[110] «Dr. Widad Akrawi Receives the Pfeffer Peace Award», 22-10-2014. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2015. [Consulta: 27 juny 2015].

[111] Wilson, Robin «Women challenge male philosophers to make room in unfriendly field». The Chronicle of Higher Education. The Chronicle of Higher Education Inc., 59, 19, 14-01-2014, pàg. A1–A6.

[112] «‘In Islam, they are all rotten apples': Ex-Muslim’s call for religion's reboot». , 22-03-2015 [Consulta: 27 juny 2015].

[113] Allen, Pam «Radical Women and the Rankin Brigade». Voice of the Women's Liberation Movement. Chicago Women's Liberation Union, The CWLU Herstory Website Archive, 1, 1, 3-1968, pàg. 3.

[114] Allende, Isabel. Daughter of fortune. Londres: Flamingo, 2000. ISBN 9780006552321

[115] Alpert, Jane. Mother Right: A New Feminist Theory. Duke University Libraries, Digital Collections. «Having gone underground three years ago as a committed leftist, and since become a radical feminist, I regard this piece as a distillation of what I have learned in these three years.» Arxivat 2008-12-19 a Wayback Machine.

[Allwood_2012-116] Allwood, Gill. French Feminisms: Gender And Violence In Contemporary Theory. Taylor & Francis, 2012. ISBN 9781135360238.

[Audet_2003-117] «Elisabeth Badinter distorts feminism the better to fight it», 01-10-2003.

[118] «GEENA DAVIS Talks Gender Equality in... - Amy Poehler's Smart Girls | Facebook». [Consulta: 26 maig 2016].

[Benewick_2002-119] Benewick, Robert; Green, Philip. The Routledge Dictionary of Twentieth-Century Political Thinkers. Taylor & Francis, 2002. ISBN 9781134864676.

[Machan_2012-120] 120,0 ^120,1 ^120,2 Machan, Tibor R.; Long, Roderick T. Anarchism/Minarchism: Is a Government Part of a Free Country?. Ashgate Publishing, 2012. ISBN 9781409485681.

[121] Shigematsu, Setsu. Scream from the Shadows: The Women's Liberation Movement in Japan. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2012, p. 118, 225–226. ISBN 0-8166-6758-6.

[Haase_2004-122] Haase, Donald. Fairy Tales and Feminism: New Approaches. Wayne State University Press, 2004. ISBN 9780814340820.

[Hesse-Biber_2011-123] Hesse-Biber, Sharlene Nagy. Handbook of Research: Theory and Praxis. SAGE Publications, 2011. ISBN 9781483341453.

[124] Jayakumar, Kirthi «Three things I’ve learned about the real meaning of gender equality» (en anglès). The Guardian, 12-01-2017 [Consulta: 13 gener 2017].

[Hooks_2000-125] Hooks, Bell. Theory: From Margin to Center. Pluto Press, 2000. ISBN 9780745316635.

[Chute_2010-126] Chute, Hillary L.. Graphic Women: Life Narrative and Contemporary Comics. Columbia University Press, 2010. ISBN 9780231150637.

[127] McCann, Erin «John Scalzi: The Internet's Troll-Slayer». The Guardian, 27-08-2013 [Consulta: 2 gener 2016].

[128] Trevizan, Liliana. «Virginia Vargas». A: Notable Twentieth-century Latin American Women: A Biographical Dictionary. 1st. Westport, Conn. [u.a.]: Greenwood Press, 2001, p. 287–291. ISBN 0-313-31112-9.

[UNspeech-vid-129] Emma Watson at the HeForShe Campaign 2014 – Official UN Video. YouTube. 2014-09-22. Dura 2:52–2:57. Arxivat de l'original el 2017-02-05. Consulta: 2016-02-26.

[Davidson_2006-130] Davidson, Joy; Wilson, Leah. The Psychology of Joss Whedon: An Unauthorized Exploration of Buffy, Angel, and Firefly. BenBella Books, 2006. ISBN 978-1-935251-35-4.

[Brace_2012-131] Brace, Patricia. «Fashioning Women: Whedon, women and wardrobe». A: The Philosophy of Joss Whedon. University Press of Kentucky, 2012, p. 117–132. ISBN 978-0-813139-97-5.

[Fineman_2003-132] Fineman, Martha; McCluskey, Martha. Feminism, Media, and the Law. Oxford University Press, 2003. ISBN 9780195096293.

[133] «Malala tells Emma Watson she identifies as a feminist, thanks to her». Women in the World in Association with The New York Times - WITW [Consulta: 21 maig 2018]. Arxivat 2015-11-07 a Wayback Machine.

[134] Zajovic, Stasa. «Transitional Justice - Feminist Approach». [Consulta: 2 gener 2016].

[135] Case, Sue-Ellen. Feminism and Theatre. Routledge, 1988, p. 80. ISBN 9781136735134.

[136] «Julie Zeilinger». [Consulta: 2 gener 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]

[38]

[39]

[40]

[41]

[42]

[43]

[44]

[45]

[46]

[47]

[48]

[49]

[50]

[51]

[52]

[53]

[54]

[55]

[56]

[57]

[58]

[59]

[60]

[61]

[62]

[63]

[64]

[65]

[66]

[67]

[68]

[69]

[70]

[71]

[72]

[73]

[74]

[75]

[76]

[77]

[78]

[79]

[80]

[81]

[82]

[83]

[84]

[85]

[86]

[87]

[88]

[89]

[90]

[91]

[92]

[93]

[94]

[95]

[96]

[97]

[98]

[99]

[100]