Fon (grup humà)

Fon

Tipus	ètnia
Població total	Entre 1.435.500[1] i 2.139.000[2]
Llengua	Fon
Religió	Sobretot catòlics, amb minories de creients de religions africanes i de musulmans
Regions amb poblacions significatives
Benín:1.400.000[1] - 2.028.000[2] Altres llocs amb centres de població: Minories de fon-parlants
Togo	35.000-61.000
France	19.000[2]
Gabon	17.000[2]
Ghana	13.000

Els fon són els membres d'un dels grups ètnics més nombrosos de Benín.^[1] A més a més, també hi ha territori fon a l'actual estat de Togo i hi ha comunitats significatives de fons emigrats a França, Gabon i Ghana.^[2] El territori fon a Benín està situat sobretot als departaments Atlantique, Zou i Littoral. El territori fon de Togo està situat a la regió dels Altiplans.^[1] La llengua materna dels fon és la llengua fon. El poble fon és una de les ètnies guineanes; el seu codi ètnic és NAB59e i el seu ID de grup humà és 11222.^[3]

Els Fon constitueixen un grup etnolingüístic de més de 3 milions de persones de l'Àfrica de l'Est. També són presents al centre i al sud de Benín, on són majoria, i hi ha subgrups establerts a Togo, Nigèria i a Ghana.

Segons les fonts, s'observen diverses variants del nom: Dahoméens, Dahomey, Dahomeys (terminologia colonial), Djedji, Fongbe, Fonn, Fons, Fò, Rada.^[4]

A Benín els fon constitueixen clarament el grup més nombrós, amb un 39,2% de la població segons el cens 2002.^[5]

Existeix una diàspora africana important, a Europa, i també a Amèrica, a causa del comerç triangular.

La llengua vehicular és el fon-gbe, una llengua gbe, el nombre total de parlants s'estima en 1,5 milions,^[1] tot i que també parlen el francès, llengua oficial de Bénin.

La tradició oral, els proverbis, les llegendes i els contes són algunes de les formes més usades per a expressar la seva cultura i les seves tradicions.^[6] Molts noms de la literatura francòfona beninesa són d'origen fon.^[7]

En art, gran part de les seves obres, com ara teles, altars o estàtues, estan relacionades amb la cort i la figura del sobirà, Guezo, qui regnà de 1818 a 1858, període expansiu del reialme de Dahomey.^[8]

Com a exemple, el búfal de plata exposat al Metropolitan Museum of Art de Nova York, és una raresa.^[9]

• 
  Búfal de plata^[10]
• 
  Estàtua de ferro, dedicada a Gou, divinitat de la guerra^[11]
• 
  Detall d'una cortina amb tints^[12]
• 
  Recade fon

El 2006 hi havia 1.400.000 fons a Benín.^[1] Segons el joshuaproject, n'hi ha 2.028.000.^[2] Aquests viuen en un extens territori a tot el centre-sud del país, sobretot als departaments de Zou i Atlantique. També hi ha molts fons a Cotonou, al departament de Littoral i a altres ciutats multilingües d'arreu del país.^[1]

Segons el mapa lingúístic de Benín de l'ethnologue hi ha 7 territoris de parla fon. 4 d'aquests territoris estan en una zona fronterera amb Togo i els comparteixen amb els agunes. Aquest limiten amb Togo, a l'oest, amb els ifès, al nord, amb els agunes, al sud i amb el principal territori fon en extensió, a l'est. Aquest territori està situat a la zona central de la meitat sud de Benín, entre el bosc de Kétou, al nord-est i el bosc de Ko al sud i limita amb els aja, a l'oest; amb els cis, els ayizos, els wemes i els nagos meridionals, al sud; amb els ijes i els nagos meridionals, a l'est i amb els itaques i els maxis al nord. Els altres territoris fons estan situats al sud del país. El més occidental està situat a l'est del llac Ahémé i el comparteixen amb els ayizos, els gbesis i els xweles i fa frontera amb els agunes, a l'est, amb els saxwes, a l'est i amb els xweles al sud. El territori fon més meridional està situat al centre de la zona costanera del país, a l'oest de Cotonou i del llac Nokoué; aquest el comparteixen amb els xwles occidentals i tenen com a veïns els xwles orientals, a l'est, els ayizos al nord i els xweles a l'oest.^[13]

La majoria dels fon beninesos són cristians (65%) i hi ha minories que creuen en religions africanes tradicionals (25,4%), l'islam (9%) i el 0,3% es consideren no religiosos. Els catòlics suposen el 72% dels fon beninesos cristians, el 17% pertanyen a esglésies independents, el 5% són protestants i el 5% són considerats altres cristians. El 15,5% dels fon beninesos cristians segueixen el moviment evangèlic.^[14]

A Togo el 1991 hi havia 35.500 fons^[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 61.000.^[2] El seu territori està situat a la regió dels Altiplans, en al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé.^[1]

Segons el mapa lingüístic de Togo de l'ethnologue hi ha tres petits territoris fons al país. Dos estan situats al centre-sud del país, al nord i al sud de la ciutat d'Atakpamé i el segon el comparteixen amb els agunes i està situat a prop de la frontera amb Benín. En els primers territoris són veïns dels miyobes, els ifès, els kabiyès, els tems i els ikposos.^[15]

El 65% dels fons togolesos són cristians i el 35% creuen en religions africanes tradicionals. El 65% dels cristians són catòlics, el 25% són protestants i el 10% són d'esglésies independents. El 12% dels fons togolosos cristians segueixen el moviment evangèlic.^[16]

La majoria dels 19.000 fons que viuen a França són cristians (70%), el 20% creuen en religions africanes tradicionals, el 5% són musulmans i el 5% es consideren no religiosos. El 90% dels cristians són catòlics i el 10% són protestants. Només l'1% dels fons que viuen a França segueixen el moviment evangèlic.^[17]

El 65% dels 17.000 fons gabonesos són cristians, el 22% creuen en religions tradicionals africanes, el 10% són musulmans i el 3% es consideren no religiosos. Dels cristians, el 60% són catòlics, el 25% són protestants i el 15% pertanyen a esglésies independents. El 3% dels fons cristians de Gabon segueixen el moviment evangèlic.^[18]

El 75% dels 13.300 fons de Ghana creuen en religions africanes tradicionals, el 20% són cristians i el 5% són musulmans. El 60% dels fons cristians són catòlics, el 20% són anglicans, el 10% són protestants i el 10% pertanyen a esglésies independents. El 3% dels fons cristians de Ghana segueixen el moviment evangèlic.^[19]

Vegeu fon en el Viccionari, el diccionari lliure.Viccionari

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fon

• (anglès) James Stuart Olson, «Fon», in The Peoples of Africa: An Ethnohistorical Dictionary, Greenwood Publishing Group, 1996, p. 178-179 ISBN 9780313279188 Plantilla:Plume
• (anglès) Mohamad Z. Yakan, «Fon», in Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 313-315 ISBN 9781560004332 Plantilla:Plume
• André Blandin, « L'art Fon du royaume d'Abomey », in Afrique de l'Ouest : bronzes et alliages, Blandin, Marignane, 1988, p. 269-284
• Jacques Kerchache, Jean-Louis Paudrat, Lucien Stéphan et Françoise Stoullig-Marin, « Fon », in L'Art africain, Citadelles & Mazenod, Paris, 2008 (édition revue et augmentée), p. 509-510 ISBN 978-2-85088-441-2
• Georges A. Gangbe Guedou, Xó et gbé : langage et culture chez les Fon (Bénin), SELAF, Paris, 1985, 524 p.
• Maximilien Quénum, Au pays des Fons : us et coutumes du Dahomey, Larose, Paris, 1938, 170 p. + pl.
• Claude Savary, La pensée symbolique des Fò du Dahomey : tableau de la société et étude de la littérature orale d'expression sacrée dans l'ancien royaume du Dahomey, Éditions Médecine et hygiène, Genève, 1976, 369 p. (texte remanié d'une thèse, Université de Neuchâtel)
• A. Tingbe-Azalou, « Rites funéraires et exhibitionnisme social en milieu fòn du Bénin », Anthropos (Fribourg), 1993, vol. 88, Plantilla:Numéros1-3, p. 163-169