Francesco Bagnaia

Francesco Bagnaia

(2023)
Biografia
Naixement	14 gener 1997 (27 anys) Torí (Itàlia)
Altres noms	Pecco Bagnaia
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	motociclisme
Disciplina esportiva	motociclisme de velocitat
Núm. esportiu	63
Trajectòria   Equip Vehicle utilitzat 2015-2016 Aspar Racing Team 2017-2018 SKY Racing Team by VR46 2019-2020 Pramac Racing 2021- Ducati MotoGP Team
Participà en
2022	MotoGP (1r)
2018	Moto2 (1r)
Premis
Collar d'or al Mèrit Esportiu

Francesco Bagnaia (Torí, 14 de gener de 1997), més conegut com a Pecco Bagnaia, és un pilot de motociclisme italià que ha guanyat tres Campionats del món (un de Moto2 i dos de MotoGP). Un cop guanyat el primer, el de Moto2 de 2018, va passar a la categoria superior, MotoGP, i ja el 2021 en va ser subcampió. Va guanyar-ne el campionat de forma consecutiva el dos anys següents, 2022 i 2023.

Bagnaia és el primer i únic pilot de la VR46 Riders Academy de Valentino Rossi a haver guanyat mai un títol mundial a la categoria reina. El seu títol de MotoGP del 2022 va ser el primer aconseguit per algun dels pilots de Ducati en 15 anys i el primer d'un italià des del de Valentino Rossi del 2009.^[1] Actualment, Bagnaia competeix a MotoGP amb l'equip Ducati Lenovo.

Carrera esportiva
Nacionalitat	Itàlia
Temporades	2013 –
Palmarès en velocitat
C. Món Moto2	1 (2018)
C. MotoGP	2 (2022-2023)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts. 202 35 67 26 21 2111

En 2013, Bagnaia va debutar al mundial de Moto3 amb l'equip Team Italia FMI i amb Romano Fenati com a company. Tots dos disposaven d'una FTR Honda. Va ser un debut decebedor per a Bagnaia, ja que no va aconseguir ni un sol punt en tota la temporada.

En 2014, Bagnaia va canviar d'equip i va entrar al Sky Racing Team by VR46 als comandaments d'una KTM i repetint com a parella de Romano Fenati. Va acabar la temporada setzè amb 50 punts.

En 2015, Bagnaia va canviar novament d'equip. Va fitxar pel MAPFRE Team MAHINDRA Moto3 on va compartir equip amb els espanyols Juanfran Guevara i Jorge Martín.^[2][3] Va aconseguir el primer podi de la seva carrera en acabar tercer al Gran Premi de França. A la següent carrera, a Itàlia, Bagnaia va acabar quart, perdent el podi per només 0,003 segons de desavantatge enfront Romano Fenati. Va acabar la seva primera temporada amb l'equip en la catorzena posició amb 76 punts.

En 2016, Bagnaia va començar la temporada amb un podi a Qatar i un altre podi a Espanya, acabant tercer en totes dues ocasions. Com a local, a Itàlia, Bagnaia va aconseguir una altra tercera posició en superar a Niccolò Antonelli per només 0,006 segons. Bagnaia va aconseguir la seva primera victòria als Països Baixos en guanyar en l'històric traçat d'Assen en la que era la seva cinquanta-novena carrera de Moto3. Era també la primera victòria de l'equip Mahindra en el Campionat Mundial de Motociclisme.^[4][5][6] Bagnaia va aconseguir la seva primera pole position sobre mullat al Gran Premi de Gran Bretanya i en una gran carrera, va acabar segon darrere de Brad Binder.^[7][8] Bagnaia va aconseguir la seva segona victòria de la temporada a Malàisia on va guanyar la carrera còmodament en obrir una gran bretxa després que Brad Binder, Joan Mir i Lorenzo Dalla Porta caiguessin al mateix revolt durant el començament de la cursa -que només van acabar 17 pilots dels 31 que la van començar.^[9][10]

Després de quatre temporades a Moto3, Bagnaia va ascendir a Moto2, entrant a l'equip SKY Racing Team VR46, on ja havia estat el 2014, on el seu company d'equip va ser el seu compatriota Stefano Manzi.^[11] Després de tot just quatre curses a la categoria, Bagnaia va aconseguir el seu primer podi en acabar en la segona posició a Jerez. També va acabar segon a la següent carrera a Le Mans després d'haver-se classificat en la segona posició, perdent la pole enfront de Thomas Lüthi per només 0,026 segons.^[12] Bagnaia va aconseguir un tercer podi a Sachsenring, acabant en tercer lloc darrere de Franco Morbidelli, qui va guanyar la carrera, i de Miguel Oliveira, que va quedar en segon lloc. A Misano, Bagnaia va acabar la carrera en la quarta posició darrere de Dominique Aegerter, Thomas Lüthi i Hafizh Syahrin; no obstant això, Aegerter va ser posteriorment desqualificat i així va aconseguir el seu quart podi de la temporada.^[13][14][15] Va acabar la seva temporada de debut en el cinquè lloc del campionat amb 174 punts, aconseguint el premi de Rookie of the Year a Moto2.

Bagnaia va començar la temporada del 2018 amb una victòria a Qatar, liderant la carrera de principi a fi.^[16][17] Bagnaia va obtenir la seva segona victòria de la temporada a Austin després d'una dura baralla contra Àlex Márquez, vencent-lo per una diferència de 2,4 segons. També es va anotar la volta més ràpida de la carrera.^[18][19] A Jerez, Bagnaia va acabar tercer per darrere de Lorenzo Baldassarri i Miguel Oliveira. Bagnaia va obtenir la seva primera pole de Moto2 a Le Mans, on a més va guanyar la cursa liderant-la d'inici a fi com a Qatar.^{[20][21][22][23]} Bagnaia va aconseguir la quarta victòria a Assen, on va començar la carrera des de la pole i en cap moment va deixar el primer lloc.^[24][25] Després de classificar-se tercer per a la graella de Sachsenring, Bagnaia va acabar la cursa al dotzè lloc, havent estat forçat a sortir de la pista després que Mattia Pasini caigués davant seu a la segona volta. Malgrat caure fins a la vint-i-sisena posició en va remuntar catorze, incloent un avançament a Álex Márquez en l'últim revolt de l'última volta. A Brno, Bagnaia va acabar tercer i va perdre el lideratge del campionat davant Oliveira. El va recuperar a Àustria, aconseguint la seva cinquena victòria de la temporada després d'un gran duel enfront Oliveira, a qui avançà en l'últim revolt de l'última volta.^[26][27] Bagnaia va aconseguir la seva sisena victòria de la temporada a Misano, sortint des de la pole.^[28][29][30] A l'Aragó va aconseguir el seu novè podi de la temporada i a Buriram va aconseguir la seva setena victòria sortint des de la sisena posició. El seu company d'equip Lucca Marini va acabar en el segon lloc.^[31][32] La vuitena victòria l'obtingué a Motegi després que Fabio Quartararo fos desqualificat a causa de la baixa pressió dels seus pneumàtics.^[33][34] Va acabar tercer a Sepang i amb aquest resultat es va consagrar Campió del món de Moto2, mentre que el seu company d'equip Lucca Marini es va emportar la seva primera victòria al campionat, sent el seu cinquè podi de la temporada.^{[35][36][37][38]}

Bagnaia va córrer totes les carreres de Moto2, 36 en total. Va obtenir punts en 34 i va tenir una ratxa de 30 carreres anotant punts, ratxa que va començar al GP de Catalunya del 2017 i va acabar al de la Comunitat Valenciana del 2018.

Després de dues temporades a Moto2, Bagnaia va pujar a MotoGP amb l'Anima Pramac Racing, on va reemplaçar el seu compatriota Danilo Petrucci, qui va ser fitxat pel Mission Winnow Ducati.^{[39][40][41][42]}

En la seva primera cursa a la categoria, a Qatar, es va haver de retirar a causa de la ruptura de l'aleró anterior de la seva Ducati. Bagnaia va aconseguir els seus primers dos punts a MotoGP en acabar catorzè al Gran Premi de l'Argentina després d'haver començat la carrera des del dissetena posició de la graella. Bagnaia va acabar novè a Austin on va guanyar posicions després que tant Marc Márquez com Cal Crutchlow caiguessin en accidents separats i tant Maverick Viñales com Joan Mir se saltessin la sortida i fossin penalitzats amb una passada pel box. Bagnaia abandonà per caigudes els Grans Premis d'Espanya, França, Itàlia i Catalunya. A Àustria, va tenir el seu millor cap de setmana des del seu pas per Moto2 i va aconseguir passar a la Q2 al costat de Cal Crutchlow, on posteriorment es va classificar per al cinquè lloc de la graella de sortida. La cursa la va acabar en la setena posició, el seu millor resultat en MotoGP fins aquell moment.^[43] A Austràlia, Bagnaia va aconseguir el seu millor resultat de la temporada acabant quart, va lluitar pel podi i va perdre enfront del seu company d'equip Jack Miller per només 0,055 segons.^[44] Bagnaia no va disputar el Gran Premi de la Comunitat Valenciana en patir una estranya caiguda als entrenaments lliures arran de la qual va ser declarat no apte per a disputar la carrera.^[45][46]

Durant la temporada del 2020, Francesco Bagnaia, amb la Ducati, aconseguí el seu primer podi.

La temporada del 2021, també amb Ducati, va acabar com a subcampió en acumular un total de 4 victòries, 9 podis i 252 punts.

La temporada del 2022, també amb Ducati, es va proclamar campió en acumular un total de 7 victòries, 10 podis i 265 punts.

La temporada del 2023, també amb Ducati, es va proclamar campió per segon any consecutiu en acumular un total de 7 victòries, 7 podis i 467 punts.

Barem de puntuació de 1993 ençà:

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida; les posicions en superíndex són les de la cursa Sprint)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Bagnaia

• Perfil a MotoGP.com (anglès)