Francisco Santa Cruz Pacheco
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 maig 1797 Oriola (Baix Segura) |
| Mort | 31 agost 1883 (86 anys) Madrid |
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Ministre de la Governació | |
| 30 de juliol de 1854 – 6 de juny de 1855[1] | |
| Ministre d'Hisenda | |
| 7 de febrer de 1856 – 14 de juliol de 1856 | |
 Governador del Banc d'Espanya | |
| novembre de 1863 – abril de 1866 | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 16 de febrer de 1869 – 2 de gener de 1871 | |
| Circumscripció | Terol |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 18 de febrer de 1876 – 7 de març de 1876 | |
| Circumscripció | Terol |
 Senador vitalici | |
| 1858-1868 – 1876-1883 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Progressista Partit Liberal |
Llista | |
Francisco Santa Cruz Pacheco (Oriola, 11 de maig de 1797[2] - Madrid, 31 d'agost de 1883) fou un polític valencià, diputat a Corts i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia
[modifica]Ideològicament liberal, el 1820 va formar part de la Milícia Nacional i participà activament durant el Trienni Liberal, raó per la qual després de l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís es va amagar a Griegos (província de Terol).
Després de les revoltes liberals del 1840 fou cap polític de la Junta de Govern de Terol fins al 1843. En 1851 i 1853 fou elegit diputat pel districte d'Albarrasí dins les files del Partit Progressista. Durant el tercer govern de Baldomero Espartero fou Ministre de la Governació (1854-1855) i d'Hisenda (1856). Durant el seu mandat va salvar el greu crebant de la Hisenda pública gràcies a una operació de crèdit que li va permetre amortitzar bona part del Deute públic, sostenir els valors públics i baixar la taxa de descompte en un 2 per cent. La crisi política d'estiu de 1856 va provocar la caiguda del govern i la seva dimissió.
En 1858 fou novament diputat per Albarrasí,[2] escó al que va renunciar quan fou nomenat el mateix any senador vitalici, i va donar suport al nou govern de Leopoldo O'Donnell, raó per l qual fou nomenat president del Tribunal de Comptes i en 1863 governador del Banc d'Espanya, càrrec que va mantenir fins a 1866.
Va donar suport a la revolució de 1868 i fou elegit diputat per Terol a les eleccions generals espanyoles de 1869 i 1871,[2] i senador i president del Senat en 1871 i 1872. En el Congrés va donar suport la unitat religiosa i va jurar lleialtat al nou rei Amadeu I d'Espanya.[3]
Quan es va produir la restauració borbònica va donar suport al nou rei i va dirigir al sector centralista del nou Partit Liberal. A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou escollit novament diputat per Terol, però deixà l'escó quan fou nomenat novament senador vitalici.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fitxa del Congrés de Diputats indica aquesta data de naixement
- ↑ «Francisco Santa Cruz Pacheco». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Senat
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio de Ríos Rosas | Ministre de Governació 1854 - 1855 | Succeït per: Julián de Huelves del Sol |
| Precedit per: Juan Faustino Bruil y Olliarburu | Ministre d'Hisenda_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} (febrer-juliol) 1856 | Succeït per: Manuel Cantero de San Vicente |
| Precedit per: Ramón de Santillán | Governador del Banc d'Espanya 1863-1866 | Succeït per: Victorio Fernández Lascoiti Fourquet |
| Precedit per: Manuel Pando Fernández de Pinedo | President del Senat d'Espanya 1871- 1872 | Succeït per: Laureà Figuerola i Ballester |
