Joaquín Aguirre de la Peña
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1805 Àgreda (província de Sòria) |
| Mort | 19 juliol 1869 (63 anys) |
| Sepultura | Sacramental de San Lorenzo y San José |
.svg){kind=small} President del Tribunal Suprem d'Espanya | |
| 1868 – 1869 – Pedro Gómez de la Serna y Tully → | |
| Magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | magistrat, jurista, jutge, polític, professor titular |
| Ocupador | Tribunal Suprem d'Espanya Universitat Central |
| Partit | Partit Progressista |
| Membre de | |
Joaquín Aguirre de la Peña (Ágreda –Sòria–, 20 de novembre de 1807 - Madrid, 19 de juliol de 1869) fou un polític i catedràtic espanyol. Va ser President de la Junta Provisional Revolucionària que va assumir el poder després de l'enderrocament de la reina Isabel II i president del Tribunal Suprem d'Espanya.
Biografia
[modifica]Va cursar estudis universitaris a Saragossa i Alcalá d'Henares. En 1828 es va llicenciar en dret romà i canònic i en 1830 es va doctorar en jurisprudència. En 1835 va aconseguir la càtedra d'institucions canòniques.
A la dècada de 1840 va començar la seva carrera política. El seu primer càrrec en el govern va ser el d'Oficial tercer de la Secretaria del Despatx de Gràcia i Justícia, el 1841.
Després de les eleccions del 15 de setembre de 1843, va ser elegit diputat pel Partit Progressista per Navarra.[1] Després de la dissolució de les Corts el 28 de novembre i la dimissió del progressista Salustiano de Olózaga Almandoz com a President del Consell de Ministres, va passar a ocupar aquest càrrec l'1 de desembre el moderat Luis González Bravo. Aquest fet, que va significar el començament de l'anomenada Dècada moderada, va portar a Aguirre a renunciar a la seva ocupació en el Ministeri de Gràcia i Justícia el 7 de desembre.
Encara que va conservar el seu escó fins a la fi de la legislatura, el 23 d'octubre de 1844, durant la resta de la dècada moderada va abandonar la política per dedicar-se en exclusiva a l'ensenyament. En aquesta època, va ocupar dues càtedres a la Universitat de Madrid (per Reial Ordre del 29 d'octubre de 1836 la Universitat d'Alcalá de Henares s'havia traslladat a la capital). El 1845 se li va concedir la càtedra de disciplina eclesiàstica general i particular d'Espanya[2] i el 1850 la de jurisprudència.[3]
Després de la mort de Juan Nicasio Gallego, Aguirre va ser nomenat el 28 de gener de 1853 Vocal de la secció tercera del Reial Consell d'Instrucció Pública.[3]
El 4 de març de 1854 va ser nomenat Vicerector de la Universitat de Madrid.
El 7 de juliol de 1854, un pronunciament militar va donar origen a la revolució coneguda com la Vicalvarada. Aguirre es va unir a la Junta de Salvació, Armament i Defensa de Madrid, en què, pels seus estudis i experiència es va ocupar dels temes relacionats amb el dret, juntament amb Nicolás Salmerón. Després de l'entrada a la capital dels generals O'Donnell i Espartero, la reina va nomenar president del Consell de Ministres a aquest últim, tornant així el Partit Progressista al poder. El 8 d'agost va ser nomenat Sotssecretari del Ministeri de Gràcia i Justícia.[4]
En diferents eleccions fou elegit diputat per Sòria i Madrid.[1]El 29 de novembre va ser nomenat Ministre de Gràcia i Justícia, càrrec en el qual va romandre fins al 6 de juny de 1855.[5]
El 22 de juny de 1866 es va produir un nou pronunciament militar, conegut com la Revolta de la caserna de San Gil. El seu propòsit era apartar del poder a la Unió Liberal i enderrocar a la reina. El pronunciament va ser sufocat per les forces lleials al govern en poc temps. Aquesta revolta havia estat recolzada pel Partit Progressista i pel Democràtic, per la qual cosa els seus principals dirigents, entre els quals es trobava Aguirre (en aquell temps, un dels quatre vicepresidents del partit), van haver d'exiliar-se.
El 19 de setembre de 1868, un pronunciament militar va donar començament de la Revolució del 1868, que va enderrocar la reina Isabel II. Després de conèixer la notícia, Aguirre va tornar a Madrid,[6] on va ser nomenat el 2 d'octubre membre de la Junta Provisional Revolucionària.[7] L'endemà en va ser elegit president, en substitució de Pascual Madoz.[7]
El 5 d'octubre es va dissoldre la Junta Provisional Revolucionària, passant a formar-se la Junta Superior Revolucionària, elegida per sufragi universal.[8] Aguirre va ser també triat el seu president.[8]
El 13 d'octubre el Govern Provisional de Serrano el va nomenar President del Tribunal Suprem,[9] càrrec que ocuparia fins a la seva mort.
Després d'una llarga i penosa malaltia, va morir a Madrid el 19 de juliol de 1869.[10] Va ser enterrat l'endemà a la mateixa ciutat.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Congrés dels Diputats - Històric de diputats 1810-1977
- ↑ Gaceta de Madrid del 8 d'octubre de 1848
- ↑ 3,0 3,1 Real decreto nombrando Vocal del Consejo de Instrucción pública á D. Joaquín Aguirre y Peña (Gaceta de Madrid del 4 de febrer de 1853)
- ↑ Real decreto nombrando para el anterior cargo á D. Joaquín Aguirre (Gaceta de Madrid del 9 de agosto de 1854)
- ↑ Real decreto nombrando Ministro de Gracia y Justicia á D. Joaquín Aguirre (Gaceta de Madrid del 30 de noviembre de 1854)
- ↑ Se halla en esta capital el Sr. D. Joaquín Aguirre (Gaceta de Madrid del 3 d'octubre de 1868)
- ↑ 7,0 7,1 Decreto admitiendo la dimisión del Presidente de la Junta Provisional revolucionaria, y eligiendo para este cargo á D. Joaquín Aguirre (Gaceta de Madrid del 4 d'octubre de 1868)
- ↑ 8,0 8,1 Decreto dando un voto de gracias por la Junta Superior Revolucionaria elegida en sufragio universal, á la Provisional (Gaceta de Madrid del 6 d'octubre de 1868)
- ↑ Decretos jubilando al Presidente del Tribunal Supremo de Justicia y nombrando para este cargo á D. Joaquín Aguirre (Gaceta de Madrid del 16 de octubre de 1868)
- ↑ Víctima de una larga y penosa enfermedad, falleció anteayer el Sr. D. Joaquín Aguirre (Gaceta de Madrid del 20 de julio de 1869)
Bibliografia
[modifica]- Urquijo y Goitia, José Ramón de (2001). Gobiernos y ministros españoles (1808-2000). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. ISBN 84-00-06302-3.
- Urquijo y Goitia, José Ramón de (2008). Gobiernos y ministros españoles en la Edad Contemporánea. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. ISBN 978-84-00-08737-1.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Alonso Ruiz de Conejares | Ministre de Gràcia i Justícia 1854-1855 | Succeït per: Manuel Fuente Andrés |
| Precedit per: Pascual Madoz Ibáñez | President de la Junta Provisional Revolucionària 1868 | Succeït per: Francisco Serrano Domínguez (President del Govern Provisional) |
| Precedit per: El mateix com a President de la Junta Provisional Revolucionària | President de la Junta Superior Revolucionària 1868 | Succeït per: Dissolució de la Junta |
| Precedit per: Ramón María López Vázquez | President del Tribunal Suprem d'Espanya 1868-1889 | Succeït per: Pedro Gómez de la Serna y Tully |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Salustiano de Olózaga Almandoz |  Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1861-1862 | Succeït per: Salustiano de Olózaga Almandoz |
| Precedit per: Francisco Martínez de la Rosa |  Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 33 1863-1869 | Succeït per: Manuel Alonso Martínez |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
