Gerani
 | Aquest article tracta sobre les plantes comunament anomenades "geranis". Vegeu-ne altres significats a «Geranium». |
Pelargonium  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | oli de gerani |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Geraniales |
| Família | Geraniaceae |
| Gènere | Pelargonium Aiton, 1789 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Corthumia Grenvillea |
| Exautor | L'Hér. |
.svg){kind=icon}
Els geranis (Pelargonium) són un gènere de plantes amb flor de la família Geraniaceae. N'hi ha espècies silvestres i de jardineria. Linnè en un principi va incloure totes les espècies dins el gènere Geranium, però Charles L'Héritier el 1789 el va separar en dos gèneres Pelargonium i Geranium. Per això popularment es conserva la paraula gerani per a les plantes de jardí encara que des de fa més de dos-cents anys estan classificats dins Pelargonium. El gènere Pelargonium és originari del sud de l'Àfrica i inclou unes 200 espècies de plantes herbàcies i arbusts que són plantes perennes i suculentes.
El Pelargonium sidoides[1] és una planta de la família dels geranis, els quals des de fa segles venia emprant-se a la medicina tradicional. Va ser al segle xviii quan Charles-Louis L'Heritier de Brutelle el va mentar per primer cop a la seva obra Geranologia.[2]
Al 1920, l'ex-missioner Dr. Adrien Sechehaye es va curar de tuberculosis amb un tractament a base d'aquesta planta, el que el va portar a comercialitzar-lo al tornar a Anglaterra sota el nom de «Steven's Consumption Cure».[3][4][5]
Algunes espècies
[modifica]- Pelargonium abrotanifolium
- Pelargonium angustifolium L'Hér. ex Harv. i Sond.
- Pelargonium capitatum
- Pelargonium citrosum Voigt ex Sprague
- Pelargonium cotyledonis (L.) L'Hér.
- Pelargonium cucullatum
- Pelargonium elongatum
- Pelargonium exstipulatum
- Pelargonium graveolens L'Hér.
- Pelargonium hortorum L.H.Bailey
- Pelargonium nobile Dum.Cours.
- Pelargonium odoratissimum Sol.
- Pelargonium pedunculare Dehnh.
- Pelargonium peltatum
- Pelargonium radens H.E.Moore
- Pelargonium ribifolium
- Pelargonium scabrum Hort. ex Hoffmanns.
- Pelargonium sericeum E.Mey. ex Harv. i Sond.
- Pelargonium ternatum
- Pelargonium tripalmatum E.M.Marais
- Pelargonium triste (L.) L'Hér.
- Pelargonium × tussilaginifolium Tratt.
- Pelargonium wonchiense Vorster i M.G.Gilbert
- Pelargonium xerophyton Schltr. ex R.Knuth
- Pelargonium zeyherianum Dehnh.
Història del gerani de jardí
[modifica]La primera espècie de Pelargonium utilitzada com a gerani de jardí va ser Pelargonium triste, originària de Sud-àfrica que va ser portada al jardí botànic de Leiden abans de 1600. El 1631, el jardiner anglès John Tradescant va agafar llavors de Rene Morin a París i va introduir la planta al seu país.
El cultiu dels geranis de jardí
[modifica]El geranis en jardineria s'agrupen en quatre tipus, hi ha espècies i els seus híbrids:
- Gerani comú (Pelargonium x hortorum) híbrid de Pelargonium zonale i Pelargonium inquinans
- Gerani de fulles d'heura (Pelargonium peltatum)
- Gerani de pensament (Pelargonium grandiflorum)
- Geranis de fulles oloroses Pelargonium graveolens, Pelargonium capitatum, Pelargonium crispum...
Els geranis necessiten molta llum i només en climes molt calorosos poden estar a mitja ombra, no suporten les glaçades, també es poden tenir com planta d'interior en un lloc lluminós. Es reprodueixen per esqueix d'uns 10 cm i la millor època per fer-ho és la tardor, però es pot fer tot l'any. S'esporguen amb la finalitat d'augmentar la proporció de fulles i flors respecte a les tiges, si l'esporga es fa forta a la fi de l'hivern i principi de primavera es vigoritza la planta. Si no s'adoba i la terra del substrat està esgotant-se la planta no tindrà vigor i les fulles quedaran esgrogueïdes. Necessita poca aigua i sobretot un bon drenatge per evitar que es podreixin les arrels.
Galeria
[modifica]-
Pelargonium originari de Sud-àfrica Namaqualand -
Cultivar: Pelargonium Stellar -
Gerani de jardí (Pelargonium x hortorum) -
Geranis a un pati
Vegeu també
[modifica]- Cacyreus marshalli: una papallona d'origen sud-africà, com els geranis, que ha esdevingut una plaga pels geranis europeus des dels anys 80.
Referències
[modifica]- ↑ «Pelargonium sidoides». Arxivat de l'original el 2017-01-12. [Consulta: 9 gener 2017].
- ↑ Aiton W., Hortus Kewensis, 1, London, 1789.
- ↑ Kayser, O. et al., Composition of the essential oils of Pelargonium sidoides DC. and Pelargonium reniforme CURT. Flav. Fragr. J. Nr. 13, p. 209-212, 1998
- ↑ Bladt, S., “Umckaloabo”-Droge der afrikanischen Volksmedizin, Deutsche Apotheker Zeitung, Nr. 117, p. 1655-1660, 1977 (en alemany).
- ↑ Bersch, H. W. and Döpp, W., Tuberkulostatische Wirkung einiger aromatischer Säuren und Cumarine in vitro, Arzneim. Forsch. Nr. 5, p. 116-120, 1955 (en alemany).
Bibliografia
[modifica]- Maria Lis-Balchin, ed., Geranium and Pelargonium: History of Nomenclature, Usage and Cultivation. (Taylor and Francis, 2002) ISBN 0-415-28487-2
Enllaços externs
[modifica]
- Strlic, Matija. «Pelargonium pages» (en anglès), 2020.