Angiospermes

Infotaula d'ésser viuAngiospermes
Angiosperms Modifica el valor a Wikidata

Magnolia virginiana Modifica el valor a Wikidata
Període
Cretaci inferior - recent
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
Cap valorAngiosperms Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Grups
Clades, segons APG III (2009):[1]

Grups tradicionals

Les angiospermes (Angiospermae)[2][3] són un divisió del regne vegetal que conté la immensa majoria de les espècies de plantes terrestres, sent la forma de vida vegetal dominant al Planeta. Són de lluny el grup més divers de plantes amb unes 300.000 espècies conegudes (i moltes encara per descobrir), cosa que representa quasi el 90% dels vegetals terrestres.[4] En sistemes de classificació antics rebien el nom de magnoliòfits (Magnoliophyta). El mot Agiospermae prové del grec "angeion" (vas, receptacle, estoig) i "sperma" (llavor, semen),[5] i fa referència a que les llavors d'aquestes plantes estan tancades dins del fruit.

Són les plantes amb llavors les flors de les quals tenen verticils o espirals ordenats de sèpals, pètals, estams i carpels; els carpels tanquen els òvuls i reben el pol·len a l'estigma. Això les diferencia de les gimnospermes (que reben el pol·len directament a l'òvul) i que fa que en madurar, les llavors estiguin tancades dins del fruit (com abans l'òvul dins el carpel), caràcter distintiu que dona el nom al grup.

Denominacions: angiospermes, magnoliòfits, plantes amb flor

[modifica]

Magnoliophyta és una divisió del sistema de classificació de Cronquist (1981,[6] 1988),[7] que coincideix amb les angiospermes (Angiospermae) dels altres sistemes de classificació, des de l'antic sistema de classificació d'Engler[8] fins als moderns sistemes APG II (2003),[9] APG III (2009),[10] i APG IV (2016).[11] El nom deriva del gènere Magnolia, que necessàriament està inclòs dins del grup, seleccionat per alguns autors per a donar el nom al grup per ser un gènere representatiu de les que en aquell moment van ser considerades les angiospermes amb més caràcters ancestrals retinguts. Actualment s'utilitza àmpliament el nom Angiospermae, que té prioritat en haver estat encunyat abans.[9][10][12]

Alguns textos, especialment els anglòfons, consideren que només les angiospermes tenen veritables flors, i per això els donen el nom de plantes amb flor, ja que consideren que la flor dels altres espermatòfits (les gimnospermes) és diferent, per bé que no deixa de ser una flor.[nota 1]

Característiques

[modifica]

Aquest grup és considerat monofilètic perquè totes les espècies desenvolupen flors, amb quatre verticils d'estructures sexuals (estams i carpels) i auxiliars (sèpals i pètals). A l'exterior es troben els sèpals, amb funció bàsicament protectora i més a l'interior els pètals, sovint de vistosos colors. Interiorment trobem les peces masculines, els estams, i al centre de la flor es troben els carpels amb els corresponents ovaris que contenen els òvuls.

  • Típica flor d'angiosperma
    Típica flor d'angiosperma
  • Cicle de vida d'una planta angiosperma.
    Cicle de vida d'una planta angiosperma.
  • Fruit d'angiosperma
    Fruit d'angiosperma

Ecologia

[modifica]

Les angiospermes han ocupat quasi tots els nínxols ecològics i dominen la major part dels paisatges naturals. Aproximadament les dues terceres parts de totes les espècies són pròpies dels tròpics, però les activitats humanes les estan exterminant a gran velocitat. Pertanyen a aquest grup gairebé totes les plantes arbustives i herbàcies, la major part dels arbres, amb l'excepció dels pins i d'altres coníferes, i plantes més especialitzades, com suculentes, epífites i aquàtiques.

Utilitat

[modifica]

Els membres d'aquesta divisió són la font de la major part dels aliments en què l'ésser humà i altres mamífers basen la seva subsistència, així com de moltes matèries primeres i productes naturals. Només un miler d'espècies tenen importància econòmica digna de consideració, i el gruix de l'alimentació mundial prové de només quinze espècies. Si s'estudiessin com cal, podrien utilitzar-se diversos centenars més d'espècies.

Història evolutiva

[modifica]

Els avantpassats de les plantes amb flors van divergir de l'ancestre comú de totes les gimnospermes vives durant el Carbonífer,[13] fa més de 300 milions d'anys. Els parents fòssils més propers de les plantes amb flors són incerts i polèmics. El registre més antic de pol·len d'angiospermes apareix fa uns 134 milions d'anys durant el Cretaci inferior.[14] Al llarg del Cretaci, les angiospermes es van diversificar de manera explosiva, convertint-se en el grup de plantes dominant a tot el planeta al final del període, corresponent a la disminució i l'extinció dels grups de gimnospermes prèviament estesos.

Taxonomia i filogènia

[modifica]

L'antiga divisió de les angiospermes en dues classes, monocotiledònies (Liliopsida) i dicotiledònies (Magnoliopsida) ha estat clarament superada.

Segons el sistema de classificació actualment en ús (APG IV, 2016),[11] les angiospermes es classifiquen així:

Angiospermae 

Amborellales




Nymphaeales


 


Austrobaileyales



Mesangiospermae
 
 

Chloranthales





Magnoliidae





 
 

Ceratophyllales





Eudicotyledoneae





Monocotyledoneae







La filogènia més actualitzada (2015) dona el aquest cladograma (en negreta, els clades principals):[15]


Notes

[modifica]
  1. ↑ En molts textos anglesos només es consideren flors les de les angiospermes, que primitivament tenen verticils o espirals ordenades de sèpals, pètals, estams i carpels, i el òvuls estan tancats dins els carpels de manera que només es pot accedir a ells a través de l'estigma). Ampliació de la bibliografia. "El concepte de Flor". El concepte de flor: és un brot terminal o lateral d'origen meristemàtic, de creixement limitat... Aquí, siguiendo la denominación de Pius Font i Quer en su Diccionario de Botánica, se considera que una "flor" es toda rama de crecimiento limitado que posea antófilos (hojas relacionadas con la reproducción, como las hojas fértiles), por lo que todas las espermatofitas (tanto angiospermas como gimnospermas) tienen flores.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Angiosperm Phylogeny Group «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III» (en anglès). Botanical Journal of the Linnean Society, 161, 2, 2009, p. 105–121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
  2. ↑ Lindley, J. Introduction to the Natural System of Botany. Londres: Longman, Rees, Orme, Brown, and Green, 1830, p. xxxvi. 
  3. ↑ Cantino, Philip D.; James A. Doyle, Sean W. Graham, Walter S. Judd, Richard G. Olmstead, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis, & Michael J. Donoghue «Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta». Taxon, 56, 3, 2007, pàg. E1–E44. DOI: 10.2307/25065865.
  4. ↑ Christenhusz, M. J. M.; Byng, J. W. «The number of known plants species in the world and its annual increase». Phytotaxa, 261, 3, 2016, pàg. 201–217. Arxivat de l'original el 6 abril 2017. DOI: 10.11646/phytotaxa.261.3.1 [Consulta: 21 febrer 2022].
  5. ↑ «Diccionario Etimológico Castellano en Línea - ANGIOSPERMA» (en castellà). [Consulta: 10 juliol 2023].
  6. ↑ Cronquist, A. An integrated system of classification of flowering plants.. Nova York: Columbia University Press, 1981. 
  7. ↑ Cronquist, Arthur. The Evolution and Classification of Flowering Plants (en anglès). New York Botanical Garden, 1988. ISBN 978-0-89327-332-3. 
  8. ↑ Engler, Adolf; Melchior, Hans; Werdermann, Erich. «A. Engler's Syllabus der Pflanzenfamilien - -» (en alemany), 07-12-1989. [Consulta: 14 setembre 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 THE ANGIOSPERM PHYLOGENY GROUP* «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II» (en anglès). Botanical Journal of the Linnean Society, 141, 4, 4-2003, pàg. 399–436. DOI: 10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x. ISSN: 0024-4074.
  10. ↑ 10,0 10,1 The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", en orden alfabético: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis y Peter F. Stevens, además colaboraron Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang y Sue Zmarzty) «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.». Botanical Journal of the Linnean Society, 161, 2009, pàg. 105-121. Arxivat de l'original el 25 de maig de 2017 [Consulta: 11 agost 2010].
  11. ↑ 11,0 11,1 Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
  12. ↑ «Angiosperm Phylogeny Website». [Consulta: 29 juny 2023].
  13. ↑ «Contrasting Rates of Molecular Evolution and Patterns of Selection among Gymnosperms and Flowering Plants». Molecular Biology and Evolution, 34, 6, 6-2017, pàg. 1363–1377. DOI: 10.1093/molbev/msx069. PMC: 5435085. PMID: 28333233.
  14. ↑ Wang, Xin. The Dawn Angiosperms: Uncovering the Origin of Flowering Plants (en anglès). Springer, 2017, p. 1. ISBN 9783319583259. 
  15. ↑ Theodor C. H. Cole & Hartmut H. Hilger 2015 Angiosperm Phylogeny, Flowering Plant Systematics. Arxivat 2017-05-17 a Wayback Machine. Freie Universität Berlin
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angiospermes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Angiospermes&oldid=34043373»