Glàndula salival

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Les glàndules salivals secreten la saliva, la qual conté enzims que duen a terme la fase inicial de la digestió de l'aliment.^[1] Participen en els mecanismes de resposta immunitària innata i adaptativa.^[2] Hi ha tres parells de glàndules salivals visibles macroscòpicament en els éssers humans: paròtides, sublinguals i submaxilars. Les anomenades glàndules salivals menors o accesòries només es veuen a nivell microscòpic i poden haver-hi entre 600 i 1000 en un individu.^[3] L'aplàsia congènita de les glàndules salivals majors i menors és una rara causa d'hiposiàlia.^[4]

Formen unitats anatòmiques perfectament distingibles i se situen fora de la cavitat oral. El seu parènquima està dividit en lòbuls i lobulets per mitjà de septes de teixit connectiu.^[5] Són glàndules túbulo-acinars i per tant tenen dues zones: secretora i excretora.^[6] La zona secretora pot ser serosa, mucinosa o seromucosa i té cèl·lules mioepitelials que ajuden a impulsar la secreció cap als conductes.^[7] La zona excretora és activa, ja que modifica la saliva que passa pels primers conductes: conductes intercal·lars > estriats > intralobulars. Després venen els conductes interlobulars > lobulars > terminals que són els que desemboquen a la cavitat oral. Secreten saliva en resposta a diversos estímuls.^[8]

• Glàndula paròtide. Secreció serosa. És la més voluminosa i se situa sota el conducte auditiu extern, davant les apòfisis mastoide i estiloide de l'os temporal i darrere la branca ascendent de la mandíbula (a les galtes). El seu conducte excretor, anomenat conducte de Stenon o de Stensen,^[9] travessa el múscul buccinador per a desembocar a la mucosa oral a l'alçada del primer o segon molar superior. Els carcinomes primaris d'aquest conducte són raríssims i tenen una gran agressivitat.^[10] El nervi facial penetra en l'espessor de la glàndula paròtide i s'hi ramifica en el seu interior. Està envoltada per una aponeurosi anomenada cel·la parotídia. La infecció d'aquesta glàndula per un paramixovirus^[11] és la causa de les galteres.^[12] Les malformacions arteriovenoses^[13] i els quists epidermoides de la paròtide són molt poc freqüents.^[14] Aproximadament, el 80 per cent de les neoplàsies benignes d'aquesta glàndula són adenomes pleomòrfics.^[15] La seva malignització i transformació en un carcinosarcoma de paròtide^[16] és un fet poc comú.^[17] Els carcinomes mucoepidermoides parotidis són els tumors malignes de les glàndules salivals majors mès prevalents,^[18] mentre que els adenocarcinomes quístics papil·lars de la paròtide són molt rars.^[19]
• Glàndula submandibular. Seromucosa. Per la seva mida mitjana és la que forma major quantitat de saliva (60 per cent). Les cèl·lules seroses es disposen com envoltant les mucoses. Les glàndules seroses són basòfiles i les mucinoses són eosinòfiles. Se situa a la porció lateral de la regió suprahioidal just per sota de l'angle de la mandíbula. Té la cel·la submandibular i es relaciona amb els vasos facials, nervi hipoglòs i nervi lingual. És la glàndula salival que desenvolupa sialolitiasi més sovint.^[20] El seu conducte excretor, conducte de Wharton, desemboca a ambdós costats del fre lingual i és molt ric en fibres elàstiques.^[21] Té diverses variants anatòmiques.^[22] L'atrèsia (imperforació) del conducte de Wharton és una anomalia congènita poc comuna.^[23] Els melanomes primaris,^[24] els adenomes pleomòrfics gegants,^[25] els lipomes ordinaris intraglandulars,^[26] els adenocarcinomes polimòrfics,^[27] els rabdomiomes^[28] i els oncocitomes^[29] de la glàndula submandibular són neoplàsies molt inhabituals. El trasplantament autòleg parcial d'aquesta glàndula és un mètode microquirúrgic útil per tractar casos greus de queratoconjuntivitis seca.^[30]
• Glàndula sublingual. Mucosa. És la més petita i se situa al terra de la boca, per sota la mucosa del solc alveololingual. El seu conducte excretor, que rep el nom de conducte de Bartholin, finalitza a ambdós costats del fre lingual per fora del conducte de Wharton.^[31] Les rànules congènites són quists mucosos infreqüents causats per l'obstrucció o ruptura dels ductes d'aquesta glàndula.^[32] En adolescents i adults, les rànules sublinguals acostumen a causar molèsties importants que fan necessari el seu tractament quirúrgic.^[33] El carcinoma de cèl·lules clares hialinitzant apareix rares vegades en la glàndula sublingual^[34] i l'hemangioendotelioma kaposiforme^[35] desenvolupat en ella és un tipus de càncer gairebé excepcional en els adults.^[36]

Són glàndules microscòpiques seromucoses, mucinoses o seroses que produeixen el 5 per cent de la saliva. Se situen disperses per tota la mucosa oral (llavis, parets de la boca, llengua i paladar). Secreten saliva contínuament. La seva disfunció és una de les causes de càries dental.^[37] La sialolitiasi de les glàndules salivals menors quasi no produeix símptomes clínics^[38] i és molt difícil d'identificar en les proves d'imatge mèdica.^[39] Els tumors d'aquestes glàndules, com ara el sialolipoma,^[40] l'adenocarcinoma polimòrfic de baix grau,^[41] l'adenoma policístic esclerosant amb carcinoma in situ ductal,^[42] l'adenocarcinoma cribiforme,^[43] el tumor de Warthin,^[44] el carcinoma epitelial/mioepitelial,^[45] el limfoma MALT associat a la síndrome de Sjögren,^[46] el cistadenoma papil·lar oncocític,^[47] el carcinoma de cèl·lules acinars,^[48] el carcinoma adenoide quístic,^[49] la neoplàsia anàloga al carcinoma mamari secretor^[50] o l'adenoma pleomòrfic^[51] són força inusuals.^[52]

Les cèl·lules mucoses presenten un citoplasma clar, ja que el seu contingut no es tenyeix amb els colorants comuns. Els seus nuclis tenen una morfologia aplanada i es disposen en la part basal de la cèl·lula. El citoplasma de les cèl·lules seroses té molts enzims (amilases i peroxidases) i pèptids (defensines, aglutinines) i es visualitza millor amb les tincions rutinàries. Tenen nuclis arrodonits que ocupen una posició més central que la de les cèl·lules mucoses. Els conductes excretors estan formats per epiteli cúbic, columnar i estratificat en les porcions més properes a la sortida del conducte. Les cèl·lules mioepitelials tenen nuclis i citoplasmes molt aplanats.^[53] Els resultats histopatològics de la biòpsia de les glàndules salivals dels llavis són de gran importància a l'hora de diagnosticar casos de síndrome de Sjögren primària.^[54]

• Skálová, Alena; Hyrcza, Martin D.; Leivo, Ilmo. Update from the 5th Edition of the World Health Organization Classification of Head and Neck Tumors: Salivary Glands (en anglès). Head Neck Pathol, 2022 Mar; 16 (1), pp: 40-53. PMID: 35312980. DOI 10.1007/s12105-022-01420-1 [Consulta: 15 juny 2024]. 
• Chibly, Alejandro M.; Aure, Marit H.; Patel, Vaishali N.; Hoffman, Matthew P. Salivary gland function, development, and regeneration (en anglès). Physiol Rev, 2022 Jul 1; 102 (3), pp: 1495-1552. PMID: 35343828. DOI 10.1152/physrev.00015.2021 [Consulta: 31 maig 2024]. 
• Bao, Lei; Zuo, Dandan; Yin, Zichang; Mao, Zhifeng; Yu, Changshun; et al. Utility of labial salivary gland biopsy in the histological diagnosis of neuronal intranuclear inclusion disease (en anglès). Eur J Neurol, 2024 Gen; 31 (1), pp: e16102. PMID: 37823700. DOI 10.1111/ene.16102 [Consulta: 22 octubre 2024]. 
• Gupta, Sonia; Shingade, Mayur Manoharrao; Pangarkar, Manasi; Nithiakumar, Annie Evangelin; Sharma, Pallavi; et al. Breast cancer metastasizing to salivary glands: Systematic review (en anglès). Natl J Maxillofac Surg, 2024 Maig-Ag; 15 (2), pp: 199-207. PMID: 39234138. DOI 10.4103/njms.njms_80_23 [Consulta: 23 setembre 2024]. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glàndula salival

• Salivary Gland Neoplasms MedLecturesMadeEasy. 2016 Mar (en anglès)
• Salivary glands - Anatomy and Physiology Hasudungan, A. 2018 Nov (en anglès)