Haqueta de foc
Tipus | animal mític |
---|---|
Origen | Vall de Biar i vall de Perputxent |
Context | |
Mitologia | mitologia valenciana |
L'haqueta de foc és, segons l'imaginari popular valencià, una haca sobrenatural que s'apareix en alguns indrets a la mitjanit encesa en flames, enmig d'una gran lluentor. Normalment, l'haqueta es deixa veure uns dies fins que desapareix i ja no se'n torna a saber mai més res.[1]
Se la situa sovint pels contraforts de la serra de Mariola, a la Vall de Biar i a la de Perputxent. A Beneixama es deia que l'haca es passejava una estona pels carrers del poble i ningú no gosava sortir de casa un cop fosc per por de topar-s'hi. Una altra contalla explica que a les hortes que hi ha entre Beniarrés i l'Orxa, uns llauradors van veure una nit astorats l'haqueta mentre cavalcava pels bancals envoltada de foc i muntada per un cavaller.[1]
Es dona el cas que tota aquella zona és especialment màgica dins l'imaginari popular: a Beniarrés se situa el safareig que apareix al relat I queixalets, també! d'Enric Valor; pel proper Benicadell s'hi deixen veure el Caro i el Trib Real; vora el castell d'Orxa hi ha la Cova dels Nou Forats, on hi viu l'Encantada, i ben a prop el barranc de l'Encantada. Un altre personatge llegendari de la zona és la "Viuda de l'Orxa", que enllaça amb l'època de la repoblació de la zona amb mallorquins.[1]
La llegenda de l'haqueta de foc guarda un cert paral·lelisme amb la del Comte l'Arnau, condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat sobre un cavall negre que treu flames per la boca i els ulls.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Labrado, Víctor. «El cavaller de foc». A: Llegendes valencianes : criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera, 2007, p. 128-133. ISBN 978-84-9824-156-3.