Pare llop

Infotaula personatgePare llop

Dibuix del Pare llop amb la muntanya de Montserrat al fons, segons una intel·ligència artificial Modifica el valor a Wikidata
Tipusespantacriatures
personatge del folklore Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimEncortador de llops i Puto vell Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Altres
Equivalentsaginer, home del sac i Miquelot Modifica el valor a Wikidata

El Pare Llop, també conegut com Encortador de llops, és un espantacriatures de la cultura popular de Catalunya i del País Valencià.

En la cultura popular catalana es coneix com a Pare Llop un home que ha adquirit poder sobre els llops, els quals l'obeïen com a llur rei. Els pastors i ramaders que estaven en bones relacions amb ell, eren respectats pels llops, però els qui no hi volien tractes amistosos es veien acomesos per aquests animals.[1] En dies de grans freds o tempestes, baixa als poblats a demanar una mica de menjar. No convé negar-li res, car pot fer que els llops ataquin els ramats o que els respectin.[2] Un ric pagès de la Terra Ferma no va tornar a prosperar fins que feu les paus amb el Pare llop.

És una llegenda semblant a la de l'home del sac, un home vell que segresta criatures. Algunes variants esmenten que té la capacitat de convertir-se en llop, o que es vesteix amb pells d'aquest animal.[2] També és conegut com el Puto vell variant arreplegada a la localitat de Benifato.[3] La seua història és la mateixa que la de Les set germanes.[3][4]

En la cultura i tradició occitanes, l'equivalent del Pare llop seria la figura del lobatièr.[5]

Referències

[modifica]
  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pare llop». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. 2,0 2,1 Gisbert, 2007, p. 153.
  3. 3,0 3,1 Gisbert, 2007, p. 154.
  4. Garcia Galan, Àlex. «Rondalla de les set germanes», 08-03-2016. [Consulta: 6 febrer 2017].
  5. «Betevé - #aranésòc: los lobatièrs» (en occità). Jornalet, 24-01-2020. [Consulta: 24 gener 2020].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]