Illiturgis

Illiturgis

Tipus	ciutat romana ciutat antiga
Localització
Entitat territorial administrativa	Hispània Citerior (Antiga Roma) i Bètica (Antiga Roma)
37° 58′ 19″ N, 3° 46′ 26″ O / 37.97183°N,3.774°O / 37.97183; -3.774
Història
Creació	179 aC
Data de dissolució o abolició	segle VIII
Període	Imperi Romà
Cronologia
	Setge d'Iliturgis
	Siege of Iliturgi (en)

Mapa de la Via Augusta

Llegenda   direcció Narbo Ad Salsulas(Salses?)[1] Ad Combustam(?)[1] Ruscino(Castellrosselló)[1] Ad Stabulum / Illiberis(Elna)[1] Ad Centuriones(?)[1] Summus Pyreneum(Coll del Pertús?)[1][2] Deciana(Llançà - La Jonquera)[1][2] Iuncaria(Figueres)[1][2] Cinniana(Fellines? -a Viladesens-)[1][2] Gerunda(Girona)[1][2] Aquae Voconiae? / Aquae Calidae?(Caldes de Malavella?)[1][2] Blanda(Blanes)[1][2] [2][1](Hostalric?)Seterrae [2][1](Llinars del Vallès)Praetorio Iluro(Mataró)[1][2] [2](Granollers)Semproniana [1]direcció Ausa Baetulo(Badalona)[1][2] direcció Ègara (Terrassa)   [2][1](Sabadell)Arraona Bàrcino(Barcelona)[1][2] Ad Fines(Martorell)[1][2] Antistiana(La Ràpita?)[1][2] [2][1](a prop de l'Arboç)Stabulo Novo Palfuriana(terme del Vendrell)[1][2] [2][1]direcció Ilerda Tarraco(Tarragona)[1][2] Oleastrum(terme de l'Hospitalet de l'Infant)[1][2] Sub Saltu(al nord del Coll de Balaguer)[2] Tria Capita(El Perelló)[1][2] Dertosa(Tortosa)[1][2] Intibili(Traiguera?)[3] Ildum(terme de Vilanova d'Alcolea)[3] Ad Noulas / Sebelaci(?)[3] Saguntum(Sagunt)[3] València[3] Sucro(Albalat de la Ribera?)[3] Saetabis(Xàtiva)[3] Ad Turres(?)[3] (Chinchilla de Monte-Aragón)Saltigi Ad Ello(Elda)[3] (Lezuza)Libisosa Aspis(Asp)[3] (Villanueva de la Fuente)Mentesa Oretana Illici(Elx)[3] (Mengíbar)Iliturgi Thiar(?)[3] (Còrdova)Corduba Cartago Spartaria(Cartagena)[3] (Écija)Astigitana Colònia Augusta Firma (La Monclova -a Fuentes de Andalucia-)Obucla (Carmona)Carmo (Sevilla)Hispalis (Dos Hermanas)Orippo (Utrera)Ugia (Rota)Rotea (Cadis)Gades

Illiturgis fou una ciutat de la Bètica esmentada també com Iliturgis, Iliturgi, Ilurgia, Ilourgeia i Ilourgis. Era al nord del riu Betis (el Guadalquivir) a la via de Còrdova a Castulo. Es va entregar als romans a la Segona Guerra Púnica junt amb Castulo i Mentesa, i fou assetjada per dues vegades pels cartaginesos (214 aC i 211 aC), però els dos foren aixecats, però a la caiguda dels Escipions, Illiturgis i Castulo es van revoltar a favor dels cartaginesos i van matar als romans que hi havia a les ciutats.

Publi Corneli Escipió va prendre revenja per aquestos fets el 206 aC i la ciutat fou assaltada i cremada amb els seus habitants; però deu anys després tornava a estar revoltada i els romans la van tornar a assetjar i conquerir i van matar tots els seus habitants mascles adults (196 aC).

Fou refundada per Tiberi Semproni Grac III,^[4] i sota l'Imperi Romà fou una ciutat considerable que va portar el nom de Forum Julium. La zona segons la tradició fou cristianitzada per Sant Eufrasi.

Illiturgis era a l'actual Mengíbar, a la rodalia de la moderna Andújar (entre Andujar i Bailén).