Sètabis

Sètabis

(la) Saetabi Augustanorum
Tipus	ciutat romana municipi romà ciutat antiga
38° 59′ 20″ N, 0° 30′ 56″ O / 38.9888°N,0.5156°O / 38.9888; -0.5156

Sètabis^[1] (llatí: Sætăbis,^[2] grec antic: Σαιταβίς, en ibèric . Nom complet: Saetabi Augustanorum) fou el nom que rebé la ciutat de Xàtiva durant la seva etapa romana, en la qual pertangué a la província de la Tarraconense. Va ser coneguda per la seva producció de lli i la fabricació de teles d'aquest teixit, així com per ser seu de l'antiga diòcesi de Saetabis.

L'antiga ciutat romana de Sètabis és coneguda en l'actualitat per diverses fonts. En primer lloc, per les nombroses restes arqueològiques que ha deixat sota l'actual vila de Xàtiva, la qual n'és continuadora i li deu el nom. La historiografia moderna extreu molta informació d'aquests descobriments arqueològics, però la historiografia més tradicional sempre s'havia recolzat més aviat en els texts clàssics i, en menor mesura, en l'epigrafia.^[a]

Diu Enrique Flórez sobre el nom de la ciutat que fou Saetabi, i no un altre; si bé no hi ha un consens i els textos oscil·len entre Saetabis i Saetabi, en una inscripció (CIL II 3625) trobada a Xàtiva per Diago es llegeix SAETABI AVGVSTANORVM,^[4] cosa que fa decantar-se per la versió sense -s. La ciutat apareix documentada encara en altres inscripcions que en confirmen el nom.^[5]

Sètabis també fou una seca ibèrica, que emeté moneda en diverses ocasions entre el segle iii aC i el segle i aC, primer en ibèric i més tard en bilingüe ibèric i llatí. En ibèric, el nom fou Saitabi (abreujat Saiti), mentre que en llatí ja apareix com a Saetabi.^[6]

La ciutat de Sètabis apareix esmentada en diversos geògrafs de l'alt Imperi. Estrabó (segle i aC) l'anomena Σαιτάβιος («Saitábios», en genitiu) i la situa en la via que anava d'Itàlia a la Bètica, entre Sagunt i Cartago Nova;^[7] Claudi Ptolemeu (segle ii dC) l'anomena Σαιταβίς,^[8] i Plini el Vell (segle i dC) informa que els seus habitants (Saetabini) són Augustani,^[9] segurament en referència al fet que fou August qui els concedí l'estatus municipal.^[10] També l'esmenten diversos itineraris més tardans, com ara els Vasos de Vicarello^[11] o la Cosmografia de Ravenna.

També l'esmenten sovint els poetes pel fet que la qualitat de les seves teles era proverbial, tal com ja ens explica Plini.^[12] El poeta Catul esmenta els sudaria Saetaba ('mocadors de Sètabis') en dos dels seus poemes,^[13] i també Sili Itàlic en el seu poema sobre la segona Guerra Púnica.^[14] Diu Sili Itàlic:

A la muntanya de Xàtiva s'hi establí un oppidum ibèric, de nom Saitabi, situat no pas a la cara nord sinó a la cara sud.^[16] D'aquesta població sabem que va emetre moneda a partir del segle iii aC, fet que situa un terminus post quem per la seva fundació.^[6] Tot i l'escassetat de dades, sembla que Saitabi degué tenir una certa importància, atesa la presència significativa de ceràmica fenícia, que indica relacions comercials amb les potències comercials.^[17] Després de la conquesta romana, el poblat es degué abandonar i traslladar a l'altra cara de la muntanya, de la qual es domina tota la plana.^[16]

Malgrat la relativa abundància de fonts escrites i epigràfiques, les troballes a la ciutat de Xàtiva que fornesquen informació sobre la ciutat romana han estat notablement baixes. Aquesta circumstància, però, no indica que la ciutat romana tengués menys importància de la que hom pensava, ans és normal en una població amb tants de segles de poblament seguits.^[18] Així doncs, no existeix informació sobre l'extensió de la ciutat o el seu urbanisme; ni tan sols sembla clar el perímetre de les murades o la localització del fòrum.^[19] Un altre interrogant és el motiu per què la ciutat romana es desplaçà a l'altra banda de la muntanya, i les circumstàncies i el moment del desplaçament.^[16]

Sembla que la ciutat romana s'establí en qualque moment del segle ii aC, previ abandonament del poblat ibèric de Saitabi, del qual prengué el nom. En època d'August esdevengué municipium de dret llatí, motiu pel qual a les inscripcions apareix com a Saetabi Augustanorum, és a dir, 'Sètabis dels augustans' (referit als setabins), un detall que també ofereix Plini el Vell. Llavors és quan fou assignada a la tribu Galèria.^[20] Administrativament formà part primer de la Hispània Citerior, i amb la reforma d'August passà a la Tarraconense, al convent de Cartago. Més tard va passar a integrar la nova província Cartaginesa.^[21]

Pel que fa a les activitats econòmiques, s'han trobat restes arqueològiques que confirmen l'activitat tèxtil de la ciutat que esmenten les fonts: en concret, al carrer dels Vivers, un conjunt de basses per la separació de les fibres del lli, i també una piscina al camí de la Bola revestit en opus signinum. Una altra exportació setabina, aquesta absent de les fonts clàssiques, fou el marbre, embarcat segurament al Portus Sucronis i trobat en inscripcions de tota la zona.^[10][17] Bona part de les troballes de més interés museístic i turístic es troben al museu de l'Almodí.^[10]

Gràcies a la seva importància econòmica i a la seva localització a la via Augusta entre Tarraco i la Bètica, probablement va ser una de les primeres d'obrir-se a la religió cristiana, segons apunta Flórez, i es va convertir en seu diocesana. Si bé no es tenen notícies del seu primer bisbe, la seva antiguitat data almenys del III Concili de Toledo (589).^[22] La ciutat va resistir la crisi de l'antiguitat tardana i, després de la conquesta, s'incorporà al món islàmic.^[20]

Mapa de la Via Augusta

Llegenda   direcció Narbo Ad Salsulas(Salses?)[23] Ad Combustam(?)[23] Ruscino(Castellrosselló)[23] Ad Stabulum / Illiberis(Elna)[23] Ad Centuriones(?)[23] Summus Pyreneum(Coll del Pertús?)[23][24] Deciana(Llançà - La Jonquera)[23][24] Iuncaria(Figueres)[23][24] Cinniana(Fellines? -a Viladesens-)[23][24] Gerunda(Girona)[23][24] Aquae Voconiae? / Aquae Calidae?(Caldes de Malavella?)[23][24] Blanda(Blanes)[23][24] [24][23](Hostalric?)Seterrae [24][23](Llinars del Vallès)Praetorio Iluro(Mataró)[23][24] [24](Granollers)Semproniana [23]direcció Ausa Baetulo(Badalona)[23][24] direcció Ègara (Terrassa)   [24][23](Sabadell)Arraona Bàrcino(Barcelona)[23][24] Ad Fines(Martorell)[23][24] Antistiana(La Ràpita?)[23][24] [24][23](a prop de l'Arboç)Stabulo Novo Palfuriana(terme del Vendrell)[23][24] [24][23]direcció Ilerda Tarraco(Tarragona)[23][24] Oleastrum(terme de l'Hospitalet de l'Infant)[23][24] Sub Saltu(al nord del Coll de Balaguer)[24] Tria Capita(El Perelló)[23][24] Dertosa(Tortosa)[23][24] Intibili(Traiguera?)[25] Ildum(terme de Vilanova d'Alcolea)[25] Ad Noulas / Sebelaci(?)[25] Saguntum(Sagunt)[25] València[25] Sucro(Albalat de la Ribera?)[25] Saetabis(Xàtiva)[25] Ad Turres(?)[25] (Chinchilla de Monte-Aragón)Saltigi Ad Ello(Elda)[25] (Lezuza)Libisosa Aspis(Asp)[25] (Villanueva de la Fuente)Mentesa Oretana Illici(Elx)[25] (Mengíbar)Iliturgi Thiar(?)[25] (Còrdova)Corduba Cartago Spartaria(Cartagena)[25] (Écija)Astigitana Colònia Augusta Firma (La Monclova -a Fuentes de Andalucia-)Obucla (Carmona)Carmo (Sevilla)Hispalis (Dos Hermanas)Orippo (Utrera)Ugia (Rota)Rotea (Cadis)Gades

• Flórez, Enrique. España sagrada (en castellà). Tom VIII. Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 1860. 
• Velasco Berzosa, Ángel. «Saetabis». A: Ciutats Romanes Valencianes. MARQ, 2013 [Consulta: 25 octubre 2021].