JJ Cobas

Infotaula d'organitzacióJJ Cobas
(es) JJ Cobas Engineering, S.L. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfabricant de motocicletes
empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria automotriu Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat de responsabilitat limitada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1983, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FundadorJacinto Moriana i Antonio Cobas
Data de dissolució o abolició1998 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu (–1990)
Seu (1990–1998)
Persona rellevantAntonio Cobas Martínez
Eduard Giró i Barella Modifica el valor a Wikidata

JJ Cobas fou una empresa catalana fabricant de motocicletes, fundada el 1983 a Barcelona pel comerciant Jacinto Moriana i l'enginyer Antonio Cobas.[1] La seva raó social era JJ Cobas Engineering, S.L. i fabricà durant uns anys a Vilassar de Mar,[2] fins que es va traslladar a Sant Andreu de la Barca el 1990.[1] L'empresa fou dissolta definitivament el 1998, poc després de la mort de Moriana.[3]

JJ Cobas destacà especialment per les seves motocicletes de velocitat innovadores i altament competitives. Ha aconseguit tota mena d'èxits internacionals d'entre els quals cal esmentar el Mundial de velocitat de 125cc guanyat per Àlex Crivillé el 1989.[4] També varen ser molt ben valorades pels experts les seves motocicletes de trial, de carretera i de trail (modalitat similar a l'enduro).

Història

[modifica]
La JJ Cobas 125cc amb què Àlex Crivillé guanyà el Mundial de 1989

Jacinto Moriana era l'amo de la botiga barcelonina JJ Automóviles i d'ençà de 1976 dirigia la seva pròpia escuderia, l'Escuderia JJ, des de la qual patrocinava alguns dels millors pilots de motociclisme catalans en totes les disciplines: Lluís Miquel Reyes, Carles Cardús, Joan Garriga, Sito Pons, Carles Mas, Toni Gorgot, els germans Toni i Jordi Elías, etc. D'altra banda, Antonio Cobas era un brillant enginyer del sector de la motocicleta, especialitzat sobretot en l'apartat del xassís, que no feia gaire ja havia participat en la fundació de dues marques de motocicletes de velocitat de renom: Siroko i Kobas.

Cap al gener de 1983, Moriana contactà amb Cobas i li oferí de crear una empresa conjunta, proposta que Cobas acabà acceptant cap a final de març d'aquell any.[5] El seu primer projecte dins la nova societat fou la JJCobas de trial, equipada primer amb un motor de Montesa Cota i a partir de la versió RC25 amb un de Bultaco Sherpa T.[6]

Tot seguit, l'empresa desenvolupà una motocicleta per a curses de resistència amb motor BMW K100, i a partir de 1984 entrà de ple al món dels Grans Premis amb la seva primera creació en aquest camp: la TR1. Des d'aleshores fins al final, JJ Cobas anà millorant les seves motocicletes de velocitat, arribant a uns nivells de prestacions de primera línia.

La darrera moto de la marca dissenyada íntegrament per Antonio Cobas fou la trail de 1995 amb motor Yamaha XTZ 660. Un any després, el 1996, abandonà la societat per tal de dedicar-se en exclusiva a dirigir l'equip del seu amic Sito Pons: el Team Honda Pons.[7]

Producció

[modifica]

Relació dels principals models fabricats, inclosos alguns prototipus.

Velocitat

[modifica]
Model Any Motor Característiques
JJ Cobas BMW 1984 BMW K100 Model per a curses de Resistència
TR-1 1984
JC-2 1986 KTM 250cc de motocròs
TA-1
TA-2
TA-3		 1986
1987-1988
1989		 Autisa 80cc
Autisa 80cc
Autisa o Huvo Casal		 Anomenades JJ Cobas-Autisa
TR3-C 1987 Xassís multitubular d'acer
TB1 1987 MBA monocilíndric 125cc Xassís de doble viga d'alumini. Fou la primera versió de la GP 125cc Campiona del Món el 1989
TB5 1988 Rotax 125cc
TB6 1989 Rotax 125cc Campiona del món el 1989 pilotada per Àlex Crivillé[8]
TR4-C 1989 Rotax 250cc Evolució de la TR3 de 1987
PV-51 1989 Motor en V obra d'Eduard Giró, partint d'un Rotax Xassís Cobas
PV-61
PV-62		 1990 Evolució de la PV-51
PVH21 1991 Honda RS250 V2 Xassís de doble viga d'alumini
TB7H 1991 Honda RS 125cc
(Kit HRC opcional)		 Xassís de doble viga d'alumini
PSH 1992 Honda XR600 monocilíndric de quatre temps

Carretera

[modifica]
Model Any Motor Característiques
JY3 Yamaha RD 350cc Derivada de la sèrie JC-2 de Gran Premi de 1986
JY4 Yamaha TZR 250cc Xassís de doble viga d'alumini. Destinada al mercat japonès
JJCobas Trail 1995 Yamaha XTZ 660 Xassís de doble viga d'alumini.
Fou el darrer model dissenyat íntegrament per Antonio Cobas

Trial

[modifica]
La JJ Cobas RC 31 amb motor Montesa de 1984

El prototipus de la JJ Cobas de trial, presentat el 1983, era una motocicleta avançada al seu temps. No va triomfar a causa de les excessives novetats que incorporava, però va establir les bases tècniques del trial modern en ser la primera motocicleta d'aquesta especialitat a emprar suspensió posterior monoamortidor, frens de disc i xassís monoviga d'alumini (malgrat que a la sèrie, per qüestions de cost i robustesa, s'hi emprà l'acer).[9][10]

Model Any Motor Característiques
RC 2 1983 Montesa 350cc
RC 25 Bultaco 350cc
RC 26 Bultaco
RC 31 Montesa
RC 35 Bultaco
N4A Montesa Prototipus dissenyat per Cobas amb col·laboració amb els tècnics de Montesa, a petició d'aquests.
Fou la base de la Montesa Campiona del Món el 1996 amb Marc Colomer

Competició

[modifica]

Al llarg de la seva existència, per l'equip oficial de JJ Cobas hi passaren pilots d'alt nivell. Tot seguit se n'enumeren els més coneguts:

Velocitat

[modifica]
La JJ Cobas 250 amb motor Honda que pilotà Àlex Crivillé el 1991
Pilots de velocitat destacats amb JJ Cobas
Catalunya Carles Cardús Catalunya Joan Garriga Catalunya Toni Garcia Catalunya Lluís Miquel Reyes
Catalunya Domingo Gil Catalunya Joan Ramon Bolart Catalunya Carles "Charly" Giró País Valencià Jorge Martínez "Aspar"
País Valencià Julián Miralles Illes Balears Antoni Sánchez Illes Balears Jaume Mariano Regne Unit Alan Carter
Campions internacionals amb JJ Cobas
Pilot Títol Any
Andorra Xavier Cardelús Campió d'Europa de 250cc 1987
Catalunya Àlex Crivillé Campió del Món de 125cc 1989
País Valencià Xavier Debón Campió d'Europa de 125cc 1990

Trial

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «JJ Cobas, el pequeño gigante español que destaca en el mundo de la competición» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 01-04-1990. [Consulta: 9 desembre 2010].
  2. ↑ «JJ Cobas fabrica en Vilassar de Mar motocicletas que se exportan a Japón» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 03-07-1988. [Consulta: 9 desembre 2010].
  3. ↑ «BMW K JJ Cobas» (en castellà). bmwmotos.com, 07-02-2009. [Consulta: 9 desembre 2010].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Motos españolas en el Mundial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 218-219. ISBN 84-920886-5-6. 
  5. ↑ «La gran explosión: Nace JJ Cobas» (en castellà). elgeniocobas.com. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
  6. ↑ «Las JJCobas de trial» (en castellà). elgeniocobas.com. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
  7. ↑ «Adiós al mago del motociclismo» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 15-04-2004. [Consulta: 9 desembre 2010].
  8. ↑ Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «JJ Cobas». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 59. D.L. B 29846-2011. 
  9. ↑ Orengo, Joan Carles. «Spanish Trial Bikes. JJ Cobas, 1984 - 1985» (en castellà). todotrial.com, 01-09-2000. Arxivat de l'original el 10 de juny 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
  10. ↑ De la Torre, Juan Pedro «Motos trascendentales. JJ-Cobas Trial» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 82.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: JJ Cobas
  • Aplec de documents sobre JJ Cobas al web elgeniocobas.com Arxivat 2010-11-11 a Wayback Machine. (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=JJ_Cobas&oldid=33223949»