Jocelyn Moorhouse
 | Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1960 (64 anys) Melbourne (Austràlia) |
| Formació | Escola Australiana de Cinema, Televisió i Ràdio Vermont Secondary College (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, escriptora, productora de cinema, guionista, realitzadora |
| Participà en | |
| 1991 | 44è Festival Internacional de Cinema de Canes |
| Família | |
| Cònjuge | Paul John Hogan |
| Premis | |
| |
    | |
Jocelyn Denise Moorhouse (nascuda el 4 de setembre de 1960) és una directora de cinema i guionista australiana. Ha dirigit pel·lícules com Prova, Com Fer un edredó americà, Heretaràs la terra i La modista.
Moorhouse també ha col·laborat amb el seu marit, el director de cinema P. J. Hogan, en pel·lícules com Muriel's Wedding (1994) i Mental (2012).
Vida Primerenca
[modifica]Moorhouse va néixer a Melbourne, Victoria.
Al 1978 va fer el seu any d'HSC a l'institut de Vermont, on la seva mare era professora d'art, i al qual Gillian Armstrong havia assistit uns quants anys més d'hora. Després, Moorhouse es va matricular a Australian Film, Television and Radio School (AFTRS).
Carrera
[modifica]Durant els estudis al AFTRS, Moorhouse va completar el seu primer curtmetratge anomenat Pavane al 1983. Es va graduar el 1984 i va començar a treballar d'escriptora de guió televisiu.
Al 1988 va crear una sèrie de 12 parts anomenada c/o El Bartons per ABC Television, que estava basada en un dels seus curtmetratges The siege of the barton's Bathroom, realitzat al AFTRS. Els Doctors de Vol, De cop, Un Lloc per Cridar Casa, i El Humpty Dumpty Home,[1] son alguns dels programes de televisió en els quals també va treballar.
Moorhouse va fer el seu primer debut al 1991 amb el seu llargmetratge Proof .[2] La idea per la pel·lícula va venir del seu interès dins per la ceguesa i la fotografia. Inicialment tenia la intenció e fer un curtmetratge, però era capaç d'assegurar el finançament per un curt. Aleshores va decidir fer-ne un curtmetratge, .,[1] havent d'esperar cinc anys per portar-la a producció amb un pressupost d'1.1$ milions. La pel·lícula va acabar requerint sis setmanes de rodatge a Melbourne durant l'hivern de 1990.[3]
L'èxit de Prova va portar noves oportunitats a Moorhouse. Va continuar amb el seu primer "Hollywood blockbuster" amb la pel·lícula Com Fer un Edredó americà, al 1995. Actors com Anne Bancroft, Winona Ryder, Kate Nelligan, Dermot Mulroney, i Alfre Woodard van tenir un paper a la pel·lícula, que va ser coneguda amb crítiques mixtes.[3][4]
El seu següent llargmetratge va ser Heretaràs la terra, al 1997. Es tracta d'una adaptació de la novel·la guanyadora d'un premi Pulitzer Prize de Jane Smiley. La pel·lícula va sobre la relació entre un pare i tres filles quan s'introdueix una tragèdia a les seves vides. Hi actúen Jessica Lange, Michelle Pfeiffer, Jennifer Jason Leigh, i Jason Robards i també va ser conegut amb crítiques mixtes.[3][5]
A l'any 2012, Moorhouse va dirigir la obra Sex with strangers per la Sidney Theatre Company, la qual va rebre una bona crítica a la revista online Crikey.[6]
A la seva següent pel·lícula La Modista (2015) actuen les estrelles Kate Winslet, Judy Davis, Liam Hemsworth, i Hugo Weaving. La pel·lícula va ser basada en la novel·la de Rosalie Ham i tracta d'una modista que retorna al poble dels seus orígens a Austràlia per tenir cura de la seva mare, mentalment inestable.[7]
Col·laboracions
[modifica]Moorhouse va ser productora d'alguns dels films del seu marit, El casament de Muriel (1994) i Mental (2012). També va participar al guió per la pel·lícula Amor Incondicional (2002).[3][8][9]
Vida personal
[modifica]Moorhouse està casada amb el director de cinema P. J. Hogan. Tenen quatre fills, dos dels quals pateixen un trastorn d'autisme.[10][11]
A l'abril de 2019, Moorhouse va parlar al programa televisiu Història australiana de l'ABC Television sobre el desenvolupament de la seva relació i com tenir fills havia afectat les seves vides personals i professionals, inclòs el trasllat d'USA a Australia de nou.[12][13]
En la seva memòria autobiogràfica Unconditional love: A memoir of filmmaking and motherhood Moorhouse escriu sobre la seva carrera, la seva vida personal i familiar. Va ser publicada a l'abril 2019.[14]
Premis
[modifica]- Prova, el primer llargmetratge de Moorhouse, va adquirir una aclamació crítica instantània guanyant sis premis Australian Film Institute, inclòs el millor guió cinematogràfic i el millor director. Prova també va guanyar múltiples premis a festivals de cine internacionals: el Silver Hugo de Chicago, el Golden Camera-Special Mention a Cannes, el 2nd place audience a Mill Valey, el Bronze Award a Tokyo i el Critics Award a São Paulo. Moorhoude també reb el Sutherland Throphy als premis British Film Institute al 1992.
- Moorhouse també guanyat un premi a la millor pel·lícula de L'Australian Film Institute amb el film El casament de Muriel .[1]
Filmografia
[modifica]| Year | Pel·lícula | Director | Productor | Escriptor | Premis |
|---|---|---|---|---|---|
| 1983 | Pavane | ||||
| 1991 | Prova | Premi d'AACTA perMillor DirectionAACTA Premi per Millor Screenplay, Original o AdaptedBFI Sutherland TrophyCannes el festival de cinema Daurat CameraChicago Plata de Festival de cinema Internacional HugoSão Paulo Crítics de Festival de cinema Internacional AwardTokyo Premi de Bronze de Festival de cinema Internacional | |||
| 1994 | El casament de Muriel | Premi d'AACTA per Pel·lícula Millor | |||
| 1995 | Com fer un edredó americà | ||||
| 1997 | Heretaràs la terra | ||||
| 2002 | Unconditional Love | ||||
| 2012 | Mental | ||||
| 2015 | La modista | El premi d'Elecció de Persones d'AACTA per Favorit australià FilmAFCA Premi per Millor Screenplay2n Molí – de lloc Audiència de Festival de cinema de la Vall AwardNominated – Premi d'AACTA per Millor DirectionNominated – Premi d'AFCA per Millor DirectorNominated – Premi de FCCA per Director Millor |
Llibres
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «The Australian Women's Register».
- ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.Maslin, Janet. «[Janet Maslin Review/Film Festival; Acerbity and Escapism In 'Proof,' From Australia]». The New York Times, 20-03-1992.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «The New York Times».
- ↑ «How to Make an American Quilt». The Washington Post.
- ↑ «'A Thousand Acres': Sow-Sow Potentially Fertile Farm Drama Plowed Under By Stale Conventions». Daily News.
- ↑ «REVIEW: Sex With Strangers: Wharf 1, Sydney». Crikey, 04-10-2012. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2019. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «The Dressmaker Financed». [Consulta: 14 octubre 2014].
- ↑ «Muriel's Wedding». Rolling Stone. Arxivat de l'original el 2012-06-19. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «Interview: PJ Hogan (Mental)». , 03-10-2012 [Consulta: 10 octubre 2012].
- ↑ «Watch THR's Full, Uncensored Actress Roundtable With Jennifer Lawrence, Brie Larson and More». The Hollywood Reporter, 06-01-2016 [Consulta: 12 gener 2016].
- ↑ «Dressmaker director Jocelyn Moorhouse on Kate Winslet and Eucalyptus». The Australian, 26-09-2015 [Consulta: 12 gener 2016].
- ↑ Hassell, Greg. «Filmmakers Jocelyn Moorhouse and PJ Hogan juggle movies and having children with autism». Australian Broadcasting Corporation, 15-04-2019. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Australian Story (iview)». Australian Broadcasting Corporation.
- ↑ 14,0 14,1 «From Proof to Muriel's Wedding: Jocelyn Moorhouse on the films that broke Russell Crowe and Toni Collette». The Guardian, 23-04-2019 [Consulta: 24 abril 2019].
- ↑ Mooorhouse, Jocelyn. Unconditional Love: A Memoir of Filmmaking and Motherhood. Text Publishing, 16 abril 2019. ISBN 9781925773484.
