Phillip Noyce

Plantilla:Infotaula personaPhillip Noyce

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 abril 1950 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Griffith (Austràlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Australiana de Cinema, Televisió i Ràdio
Universitat de Sydney Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,9 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Austràlia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, actor, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugeJan Sharp (1979–2004)
Jan Chapman (1971–1977) Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0637518 Allocine: 16404 Allmovie: p104729 TMDB.org: 13015 Modifica el valor a Wikidata

Phillip Noyce AO (nascut el 29 d'abril de 1950)[1] és un director de cinema i televisió australià. Des de 1977, ha dirigit més de 19 llargmetratges de diversos gèneres, com ara drama històric (Newsfront, La generació robada, L'americà impassible); thrillers (Calma total, Assetjada, El col·leccionista d'ossos); i d'acció (Blind Fury, El sant, Salt). També ha dirigit les adaptacions de Jack Ryan Patriot Games (1992) i Clear and Present Danger (1994) i l'adaptació de The Giver de Lois Lowry el 2014.

Ha treballat en diverses ocasions amb actors com Val Kilmer, Harrison Ford, Denzel Washington, Michael Caine, Angelina Jolie, Nicole Kidman, Meryl Streep, Rutger Hauer, i tres pel·lícules amb Thora Birch durant 25 anys. També ha dirigit, escrit i produït programes de televisió a Austràlia i Amèrica del Nord, com ara The Cowra Breakout, Vietnam , Revenge, Arrels i What/If de Netflix.

El treball de Noyce li ha valgut diversos reconeixements, inclosos els Premis AACTA a la Millor Pel·lícula, Millor Director i un Longford Lyell a la millor pel·lícula.

Biografia

[modifica]

Noyce va néixer a Griffith, Nova Gal·les del Sud, i va començar fent curtmetratges a l'edat de 18 anys. El primer d'ells es titularia Better to Reign in Hell i utilitzaria a amics per al repartiment. Posteriorment, s'uniria a la Escola Australiana de Cinema, Televisió i Ràdio en 1973, realitzant el seu primer film per a la televisió en 1977. Després del seu debut, es va llançar a la direcció amb el migmetratge Backroads (1977), però Noyce obtindria el seu primer èxit comercial i de crítica amb Newsfront (1978), amb el qual guanyaria el premi al millor director, a la millor pel·lícula i al millor guió del Institut Australià de Cinematografia (AFI, en les seves sigles en anglès).

Més tard, Noyce va treballar en dues minisèries per a la televisió australiana amb George Miller com a productor: The Dismissal (1983) i The Cowra Breakout (1984).

El salt de Noyce a la indústria nord-americana arribaria amb el thriller Calma total (1988) amb Sam Neill, Billy Zane i Nicole Kidman com a protagonistes.

A continuació van arribar els seus èxits de taquilla dirigint les pel·lícules dels llibres d'espionatge de Tom Clancy Joc de patriotes (1992) i Perill imminent (1994) amb Harrison Ford en el paper de Jack Ryan. No obstant això, va sofrir un ensopec amb la crítica de cinema amb el thriller eròtic Assetjada (1993), que tenia el protagonisme de Sharon Stone en el seu primer treball després d' Instint bàsic. Malgrat això, va recaptar a tot el món una mica més de 116 milions de dòlars, havent costat 40.

Noyce va rebre després un gran èxit de públic a Austràlia amb la pel·lícula sobre la "generació robada", La generació robada, pel qual va guanyar per segona vegada el premi a la millor pel·lícula del Institut Australià de Cinematografia en 2002."[2]

Va estar casat amb la productora Jan Chapman de 1971 fins a 1977. Amb posterioritat es va casar amb Jan Sharp, amb la qual té una filla anomenada Lucía.

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Any Títol Director Productor Guionista
1977 Backroads
1978 Newsfront No
1982 Heatwave No
1987 Echoes of Paradise No No
1989 Calma total No No
Blind Fury No No
1992 Patriot Games No No
1993 Assetjada No No
1994 Clear and Present Danger No No
1997 El sant No No
1999 El col·leccionista d'ossos No No
2002 La generació robada No
L'americà impassible No No
2006 Catch a Fire No No
2010 Salt No No
2014 The Giver No No
2021 Above Suspicion No No
2022 The Desperate Hour No No
2023 Fast Charlie No No

Curtmetratges

[modifica]
Any Títol Director Productor
1969 Better to Reign in Hell
1971 Sun
Memories
Intersection
Home
Camera Class
1973 That's Showbiz No
Castor and Pollux No
Caravan Park
1974 Renegades: Fragments from a Diary of Three Years Experience 1970-73
1975 Finks Make Movies
1977 Disco No
1978 Tapak Dewata Java No
1979 Sue and Mario: The Italian Australians No
Bali: Island of the Gods No

Documentals

[modifica]
Any Títol Director Productor Notes
1971 Good Afternoon
1976 God Knows Why, But It Works
2004 Welcome to São Paulo Segment "Marca Zero"

Televisió

[modifica]

Telefilms

  • Fact and Fiction (1980)
  • Three Vietnamese Stories (1980)
  • Mary and Martha (2013)

Sèries de televisió

Any Títol Director Productor Guionista Notes
1983 The Dismissal No minisèrie
Director - Episodi: "Part Two"
1984 The Cowra Breakout No minisèrie
3 episodis
1985-89 The Hitchhiker No No 5 episodis
1987 Vietnam No minisèrie
1992 Nightmare Cafe No No Episodi "Pilot"
1998 The Repair Shop No No Pilot no emès
2003 Tru Calling Executiu No Director - Episodi "Pilot"
Productor executiu - 2 episodis
2006-07 Brotherhood Executiu No Director - 2 episodis
Productor executiu - 3 episodis
2011-12 Revenge No Director - 2 episodis
Productor consultiu - 21 episodis
Productor executiu - 2 episodis
2011 Lights Out No Executiu No 3 episodis
2012 Americana Executiu No Pilot no emès
Luck No No Episodi "Ace Meets With a Colleague"
2014 Crisis No No Director - Episodi: "Pilot"
Productor executiu - 13 episodis
2015 Warrior No No Pilot no emès
2016 Roots No No minisèrie
Episodi "Part 1"
2018 The Resident No No Director - 2 episodis
Productor executiu - 40 episodis
2019 What/If Executiu No Director - 2 episodis

Referències

[modifica]
  1. Today in History: April 29, Dachau is liberated
  2. «Steve Dow, Journalist». Stevedow.com.au. [Consulta: 24 octubre 2012].

Bibliografia

[modifica]