Josep Maria Garrut i Romà

Josep Maria Garrut i Romà

Biografia
Naixement	12 desembre 1915 Barcelona
Mort	11 desembre 2008 (92 anys) Barcelona
Sepultura	cementiri del Poblenou, Dep. I, illa 3a, panteó 7
Director Casa Museu Gaudí
Activitat
Ocupació	historiador, escriptor, pessebrista
Membre de	Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Família
Pare	Josep Garrut i Sala
Premis
(1991)  Creu de Sant Jordi

Josep Maria Garrut i Romà (Barcelona, 12 de desembre de 1915 - 10 de desembre de 2008) fou un escriptor, historiador i pessebrista català.^[1]

Nascut a la Plaça Nova (Barcelona) el 1915. Va estar casat tres cops: el primer amb Maria Rosa Galí, amb qui compartia la seva passió pels pessebres i en segones núpcies amb la pintora Maria Teresa Oliva. Quan tenia entre 9 i 11 anys va conèixer a Antoni Gaudí i encara que no va parlar mai amb ell, si que escoltava les converses entre el seu pare, Josep Garrut i Sala,^[2] i l'arquitecte.

Fou conservador i director del Museu d'Història de Barcelona (1973-80), director de la Casa Museu Gaudí de Barcelona,va fundar l'Associació Amics de Gaudí l'any 1952, fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica i fundador, l'any 1946 junt amb Agustí Duran i Sanpere, de l'associació Amics de Barcelona Històrica i Monumental. Va publicar diversos treballs d'història anecdòtica de Barcelona i crítica d'art, i va conrear també la pintura. L'any 1944 va fundar el grup Betepocs, més tard anomenat Lucerna amb companys de l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona com: Emili Colom i Cormera, Llucià Navarro i Rodón (pintor), Tomàs Bel i Sabatés (escultor), Llorenç Maria Alier i Ochoa (pintor) o Joan Moncada i Planas (pintor), realitzant campaments pictòrics per donar a conèixer l'art català a la resta de la península. Fou un conferenciant molt popular i des del 1985 membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aquesta institució va passar a ser amb el seu decés dipositària de la major part dels seus arxius i de part d'obres de la seva col·lecció. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.^[3]

El 2005 va fer donació de la seva col·lecció a l'Associació de Pessebristes de Barcelona^[4] i el 2006 va ser nomenat fill adoptiu de Folgueroles. Passats els seus noranta anys es doctorà en història de l'art amb una tesi sobre Antoni Gaudí.

• Ramón Amadeu y la maravilla de sus belenes (1949)
• 600 anys de plaça Nova (1955), Ed. Selecta
• Enciclopedia de la juventud (1958)
• Barcelona, vint segles d'història (1963), amb Frederic Udina
• Dos siglos de pintura catalana (XIX y XX) (1974)
• L'Exposició Universal de Barcelona de 1888 (1976)
• Jacint Verdaguer, "príncep" dels poetes catalans (1977)
• Jordi Alumà (1984). Fotografies de Joan Iriarte i Ibarz