Acoblament (fusteria)

Encaixament dentat
Cua d'oreneta

En fusteria, es diu acoblament, ajustament o en certs casos encaixament, de la unió entre si (i fixació ferma) de taulons, posts, o de peces de fusta en general, per a fabricar mobles, estructures o altres elements de fusta.

A part de la cola, sempre recomanable en llocs que no s'hagin de desmuntar, certs tipus d'acoblament es fan solament, mitjançant cargols, grapes o claus. N'hi ha d'altres en canvi, els anomenats encaixamens, que fan servir com a base d'unió, la mateixa fusta retallada d'una manera especial.

Acoblament per testa

[modifica]

És aquell acoblament que es fa una fusta contra l'altra sense fer cap encaixament, la força de la unió radica en elements externs a les fustes unides:caragols, grapes o claus, peces metàl·liques. etc.

Es distingeixen els següents tipus d'acoblament per testa:

Acoblament per encaix

[modifica]
Unió de caixa i espiga.
Unió en "junta de jou".
[1]

És aquell que es fa una fusta contra l'altra mitjançant encaixaments, la força de la unió radica en els mateixos encaixalents fets a les fustes que s'uneixen.

Es distingeixen els següents tipus d'encaixos:

  • Encaixament dentat. Mode d'ajuntar dues fustes fent-hi en els extrems a unir, dents i buits que ocupen la meitat del seu gruix i col·locant-los de manera que les dents d'un encaixin en els buits de l'altre.
  • Encaixament de cua d'oreneta . És un tipus d'encaix dentat que es talla de manera que l'espiga cap al seu extrem es va eixamplant com la cua d'una oreneta i que es fa encaixar en una cavitat feta amb la mateixa forma en l'altra fusta.
  • Encaixament a mitja mossa. El que es fa rebaixant ambdues fustes la meitat del seu gruix en el lloc on han de posar-se en contacte.
  • Encaixament escairat. El que es fa amb caixa i metxa o amb mitja mossa per a acoblar dues fustes fent un angle de 90° d'una amb l'altra.

Referències

[modifica]
  1. Junta de jou.[Enllaç no actiu](català)

Enllaços externs

[modifica]