Serenata núm. 9 (Mozart)
Un corn de posta, en alemany «Posthorn», dona el sobrenom a la serenata. | |
Forma musical | Serenata |
---|---|
Tonalitat | Re major |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | contingut no lingüístic |
Creació | 1779 |
Data de publicació | 3 agost 1779 |
Parts | 7 moviments |
Catalogació | K. 320 |
Durada | 45' |
Part de | llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart |
Instrumentació | 2 flautes, un flautí, 2 oboès, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, un corn de posta, timbales i corda. |
La Serenata per a orquestra núm. 9 en re major, K. 320, anomenada Serenata «Posthorn», és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita a Salzburg l'any 1779. El manuscrit data del 3 d'agost de 1779 i fou interpretada com a finalmusik d'unes cerimònies realitzades a la Universitat de Salzburg aquell mateix any.[1]
La serenata està escrita per a dues flautes, un flautí, dos oboès, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, un corn de posta, timbales i corda. La seva interpretació sol durar uns 45 minuts aproximadament.
Estructura
[modifica]Consta de set moviments:
- Adagio maestoso - Allegro con spirito
- Minuetto
- Concertante: Andante grazioso, en sol major.
- Rondeau: Allegro ma non troppo, en sol major.
- Andantino, en re menor.
- Minuetto - Trio I i II
- Finale: Presto
Els moviments Concertante i Rondeau es caracteritzen per unes seccions concertants força prominents per a flauta i oboè.
El primer trio del segon minuet es caracteritza pel diàleg que es produeix entre el solo del flautí (o píccolo) i l'orquestra. El segon trio del segon minuet presenta un solo de corn de posta, detall que dona el seu sobrenom a la serenata.
Referències
[modifica]- ↑ Sadie, Stanley. Mozart: The Early Years, 1756–1781, p. 503-505, Nova York: W.W. Norton & Co. (2006) ISBN 0-393-06112-4
Enllaços externs
[modifica]- Serenata núm. 9, «Posthorn», K. 320: Partitura i Informe crític (alemany) al Neue Mozart-Ausgabe