Kim Yong-ju

Plantilla:Infotaula personaKim Yong-ju
Nom original(ko) 김영주 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Mangyŏngdae (ocupació japonesa de Corea) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 2021 ↔ 14 desembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (101 anys)
Vice President of North Korea (en) Tradueix
desembre 1993 – octubre 1997 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIrreligió Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Estatal de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit del Treball de Corea del Nord Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Kim Modifica el valor a Wikidata
ParesKim Hyŏng-jik Modifica el valor a Wikidata  i Kang Pan-sŏk Modifica el valor a Wikidata
GermansKim Il-sung
Kim Chol-ju Modifica el valor a Wikidata
Premis


Kim Yong-ju (hangul: 김영주; 21 de setembre de 1920 – prop del 14 de desembre de 2021)[1] va ser un polític nord-coreà i germà menut de Kim Il-sung, que va governar Corea del Nord entre 1948 i 1994.[2] Al govern del seu germà, Kim Yong-ju va ocupar càrrecs clau, com ara membre del Politburó al Partit dels Treballadors de Corea durant la dècada del 1960 i principis de la dècada del 1970, però va caure en desgracia el 1974 després d'una lluita pel poder amb Kim Jong-il. A partir del 1998 va ocupar el càrrec cerimonial de vicepresident honorari del Presidium de l'Assemblea Popular Suprema, el parlament de Corea del Nord.

Biografia

[modifica]

Kim Yong-ju era fill de Kim Hyong-jik i Kang Pan-sok, i nasqué a Mangyongdae el 1920,[3] huit anys després del seu germà gran Kim Il-sung. Quan Kim tenia tres anys, la seua família es va traslladar al sud de Manxúria.[4]

Després de graduar-se al departament d'economia a la Universitat Estatal de Moscou el 1945,[5] on també es va interessar molt per la filosofia,[6] Kim Yong-ju es va unir al Partit dels Treballadors de Corea. El seu ascens a través dels esglaons del partit va ser ràpid; des dels anys 1950 fins als 1960 va ser cap de quadre (1954), vicedirector (1957) i finalment director (1960) del Departament d'Organització i Orientació del WPK. Va ser nomenat membre del Comitè Central del partit al 4t Congrés del 1961. El 1966, va ser ascendit a secretari d'organització del Comitè Central del Partit del Treball de Corea.

L'any 1967 va proposar al seu germà els "Deu principis per a l'establiment del sistema d'ideologia única" (el primer principi dels quals va ser: "Hem de donar-ho tot en la lluita per unificar tota la societat amb la ideologia revolucionària del gran líder camarada Kim Il Sung"), que es van publicar en paper el 1974.[7]

El 1970, quan va ser elegit membre del Politburó, es creia àmpliament que Kim Yong-ju era el més probable successor de Kim Il-sung.[8] També va ser elegit membre del Comité Central del Poble i el Presidium l'any 1972. Tanmateix, al mateix temps, Kim Il-sung va començar a preparar al seu fill Kim Jong-il perquè fora el seu successor designat, i va esclatar una lluita pel poder.[6]

Va ser el període en què el PTC es va centrar ideològicament en el Juche de Kim Il-sung; mentre que Kim Jong-il va defensar activament aquell procés, Kim Yong-ju, després d'haver estudiat a Rússia, va donar suport a una visió més clàssica del marxisme i no li agradava l'extens culte a la personalitat construït al voltant del seu germà.[6] Això va jugar a favor de Kim Jong-il: Kim Yong-ju estava cada cop més marginat, els seus aliats clau Kim To-man (director de propaganda) i Pak Yong-guk (director d'enllaç internacional) van ser destituïts, i ell mateix va ser finalment atacat per Kim Il-sung. Després d'un ple del Comitè Central al febrer de 1974, a Kim Jong-il se li va concedir el càrrec d'hereu aparent i Kim Yong-ju va ser degradat a viceprimer.[6]

Kim Yong-ju va perdre protagonisme fins al 1993, quan va ser cridat de nou a Pyongyang per Kim Il-sung per exercir com un dels vicepresidents, però només com a càrrec cerimonial.[9][10] Kim Yong-ju va ser nomenat vicepresident honorari del Presidium de l'Assemblea Popular Suprema el 1998. El 2012, va rebre l'Ordre de Kim Jong-il.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Kim Yong Ju, hermano del Presidente Kim Il Sung, fallece a los 101 años». KFA Euskal Herria. [Consulta: 28 desembre 2021].
  2. ↑ «Brother of North Korea's founder Kim dies: state media» (en anglès), 15-12-2021. [Consulta: 15 desembre 2021].
  3. ↑ Profile of Kim Yong-ju in James Hoare, "Historical Dictionary of Democratic People's Republic of Korea" book (Scarecrow Press, 2012, ISBN 9780810861510), page 226
  4. ↑ Kim Yong-ju The New York Times Archives, originally published on July 5, 1972.
  5. ↑ «My First Trials Begin». The Daily NK, 19-07-2010. «Kim Young Ju was from the law department at Moscow University»
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Hwang Jang Yop's Memoirs (2006)
  7. ↑ Ten Principles for the Establishment of the One-Ideology System, Columbia Law School website
  8. ↑ "The Losers in N.Korea's Ruling Family", Chosun Ilbo, February 17, 2011.
  9. ↑ [enllaç sense format] https://www.upi.com/Archives/1993/12/11/Kim-Il-Sungs-brother-elected-North-Korean-vice-president/9854755586000/
  10. ↑ [enllaç sense format] https://hdl.handle.net/2027/mdp.39015073049192
  11. ↑ «북, "장성택 등 130여명에 김정일 훈장 수여"» (en coreà). news.naver.com. [Consulta: 19 febrer 2021].

 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kim_Yong-ju&oldid=33183126»