2021
Tipus | any civil i any comú que comença en divendres |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 2021 (mmxxi) |
Islàmic | 1443 – 1444 |
Xinès | 4717 – 4718 |
Hebreu | 5781 – 5782 |
Calendaris hindús | 2076 – 2077 (Vikram Samvat) 1943 – 1944 (Shaka Samvat) 5122 – 5123 (Kali Yuga) |
Persa | 1399 – 1400 |
Armeni | 1470 |
Rúnic | 2271 |
Ab urbe condita | 2774 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
Segles | |
segle xx - segle xxi - segle xxii | |
Dècades | |
1990 2000 2010 - 2020 - 2030 2040 2050 | |
Anys | |
2018 2019 2020 - 2021 - 2022 2023 2024 |
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià. Va ser declarat per l'Organització de les Nacions Unides l'Any Internacional per la Pau i la Confiança,[1] l'Any Internacional de l'Economia Creativa pel Desenvolupament Sostenible,[2] l'Any Internacional de la fruita i la verdura,[3] i l'Any Internacional per a la eliminació del treball infantil.[4]
Esdeveniments previstos
[modifica]- 10 de juny: eclipsi solar
- 4 de desembre: eclipsi solar.
- 14 de febrer: eleccions al Parlament de Catalunya.
- 7 de març: eleccions al Futbol Club Barcelona.
- La Volta Ciclista a Catalunya celebrarà la seva edició número 100, una xifra històrica només assolida abans pel Tour de França i el Giro d'Itàlia.[5]
- Costa Rica s'ha compromès a nació completament neutral en carboni l'any 2021. Aquesta data límit ha estat fixada pel president Óscar Arias Sánchez.
- Data més pròxima per al llançament de la primera missió del vehicle espacial Orion.
- Els Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 se celebraran enguany, després d'haver-se ajornat per la pandèmia per coronavirus de 2019-2020.
Cinema
[modifica]- Premis
- Defuncions
El 7 de gener morí l'actriu Marion Ramsey (Police Academy); el 12, el cineasta cubà Enrique Pineda (La bella del Alhambra); el 18, un altre realitzador havaner, Juan Carlos Tabío (Fresa y chocolate). El 8 de febrer, l'actriu irlandesa Rynagh O'Grady (Esmorzar a Plutó); el 12, el cineasta burgalés Antonio Giménez-Rico (El hueso); el 16, el guioniste corunyés Juan Antonio Porto (La Corea). L'11 de març, el director de fotografia novaiorqués Isidore Mankofsky (Skin Deep); el 5 d'abril, l'actor anglés Paul Ritter (Friday Night Dinner); el 12 d'abril, l'actor asturià Juan José Otegui (Todo sobre mi madre). El 22 de maig, l'actriu i presentadora parisenca Jacqueline Caurat (Mon pote le gitan); el 24, l'actriu japonesa Itoko Tsuji (Ōsaka monogatari); El 3 de juny, l'actriu índia B. Jaya (Gowdru). El 20 d'agost, la dobladora madrilenya Matilde Vilariño (Marcelino, pan y vino); el 26, la secundària madrilenya Juana Ginzo Gómez (Antártida). El 29 de setembre, el crític Antonio Gasset Dubois (Días de cine). El 21 d'octubre tingué lloc l'Accident en el rodatge de ''Rust'' (Q109116318), de resultes del qual morí la directora de fotografia. El 7 de novembre, el dissenyador de vestuari Silvio Laurenzi (La commare secca)…
Còmic
[modifica]El 14 de gener, un original inèdit d'Hergé per a la portada de l'àlbum El lotus blau se subhastà per 3,2 milions d'euros.[6] El Comic Barcelona presencial s'ajornà a l'any següent per la COVID, encara que com l'any anterior se celebrà un Comic Barcelona On Demand en línia entre el 28 i el 30 de maig:[7] la concesió del Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona a l'historiador i editor Antonio Martín Martínez rebé l'oposició de tres cents autors que publicaren un comunicat contra la decisió del jurat de guardonar-lo.[8] El 12 de juny tingué lloc la 1a Fira del Còmic i el Manga de Martorell, ubicada al centre El Progrés.[9] Lluc Silvestre Gili guanyà el premi València Nova de novel·la gràfica.[10] El Free Comic Book Day tingué lloc dissabte 14 d'agost.[11] El 17 de novembre es presentà l'editorial Finestres, orientada a la publicació d'obres en català. El 7 de desembre George Pérez anuncià en Twitter que li havien diagnosticat un càncer pancreàtic terminal i que decidí no rebre tractament per tal de passar més temps amb sa muller, la família i els fans.[12]
- Defuncions
L'11 de gener morí l'humoriste barceloní Tom Roca, cofundador de Mata Ratos i El Jueves; el 17, la cronista del TBO, Rosa Segura Serra. El 18 de març, l'autor moianés Picanyol, creador d'Ot el Bruixot. El 6 de maig, el mangaka Kentaro Miura, autor de Berserk. El 18 de maig, el dibuixant de l'escola Bruguera Esegé. El 16 de juliol, el col·laborador de Cavall Fort Carles Macià i Vives; el 24, l'autor Romeu, creador de Miguelito. El 13 d'agost, Enzo Facciolo, dibuixant de Diabolik; el 16, el guioniste Nacho Moreno, cocreador de Goomer. El 23 de setembre, l'animador David DePatie, productor executiu de Marvel i creador del personatge animat de La Pantera Rosa. L'11 de desembre, el mangaka Hiroshi Hirata (Satsuma Gishiden).
- 18mar Picanyol (n. 1948)
Literatura
[modifica]- Efemèrides
- El 23 de febrer feu dos-cents anys de la mort del poeta John Keats. El 21 de juliol, cent anys del traspàs de la feminista búlgara Vela Blagòeva.
Morts
[modifica]El 3 de gener moriren l'assagiste hispànomexicà Enrique de Rivas Ibáñez, malalt d'Alzheimer, i el poeta extremeny Juan José Alcolea; el 4, l'editor barceloní Josep Fornas i Martínez; el 7, el premi Pulitzer d'assaig Neil Sheehan i l'autor dominicà Norberto James Rawlings; el 29, el poeta moçambiqués Calane da Silva.
El primer de febrer morí el teòleg Jean-Pierre Jossua; el 3, l'editor valencià Vicent Raga; el 27, el poeta provençal Sèrgi Bec. El 15 de març, el novel·liste barceloní Estanislau Torres i Mestres; el 25, l'escriptor benicarlando Josep Igual i Febrer.
El 9 d'abril, l'activista estatunidenca Judith Reisman; el 10, el poeta mauricià Édouard J. Maunick; el 19, el poeta gironí Josep Tarrés i Fontan; el 28, el filòsof parisenc François Fédier; el 29, l'escriptor capverdià Onésimo Silveira.
El 12 de maig, l'escriptor irlandés Seamus Deane; el 29, el novel·liste furlà Paolo Maurensig; el 31, el poeta barceloní Enrique Badosa Pedro. El 6 de juny, el novel·liste francòfon Michel Host; l'11, el filòleg menorquí Juli Moll i Gómez de la Tía i la novel·lista irlandesa Lucinda Riley; el 18, el poeta igualadí Pius Morera i Prat; el 20, el traductor txec Jan Schejbal.
El 16 de juliol, el novel·liste barceloní Carles Macià i Vives; el 22, la poeta mont-realera Michèle Lalonde. El 5 d'agost, l'historiador Michel Duchein; el 6, l'assagiste donostiarra Mikel Azurmendi Intxausti; el 16, el toquiota Hiroshi Sakagami; el 19, el poeta tibetà Tsepa.
El 28 de setembre morí a Cambrils el poeta lleidatà Ramon Pedrós Martí. El 16 d'octubre, l'escriptora irlandesa Máire Mhac an tSaoi. Al novembre, Ricard Creus i Marzo; el 13, el biògraf John Pearson; el 23, l'escriptor de ciència-ficció Miquel Barceló García i el murcià Antonio Prieto Martín. El 14 de desembre, la novel·lista suïssa Maja Beutler; i, el 18, l'escriptora francòfona rossellonesa Adrienne Cazeilles (n. 1923).
- 21mar Adam Zagajewski
- 25mar Uta Ranke-Heinemann
- TR} Emine Işınsu
- 5ag Roger Lenaers
- 13nov Wilbur Smith
Música
[modifica]M/d | artistes | títol | estil |
---|---|---|---|
06/04 | div. | Animalari urbà | infantil |
04/15 | Bacora | Antifans[13] | rock alt. |
07/16 | Òwix | Bruixes | folk rock |
03/19 | Lana Del Rey | Chemtrails over the Country Club | pop |
10/22 | Lana Del Rey | Blue Banisters | pop |
04/16 | Greta Van Fleet | The Battle at Garden's Gate | blues rock |
09/03 | Lady Gaga | Dawn of Chromatica | pop |
10/29 | Mastodon | Hushed and grim | metal |
04/16 | The Offspring | Let the Bad Times Roll | rock alt. |
05/21 | Gruff Rhys | Seeking New Gods | indie |
01/08 | Olivia Rodrigo | "Drivers License" | pop |
01/29 | Weezer | OK Human | rock alt. |
05/07 | Weezer | Van Weezer | rock alt. |
06/04 | Wolf Alice | Blue Weekend | rock alternatiu |
El Concert de Cap d'Any de la Filharmònica de Viena se celebrà per primera vegada sense públic, per mor de les restriccions sanitàries de la pandèmia de COVID-19: el director fon —per 6a volta— Riccardo Muti.[14] El quartet romà Måneskin guanyà el Festival de la cançó de Sanremo i el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021 amb la cançó "Zitti e buoni".
- Jordi Fàbregas (músic folk)
- Mestres Quadreny (compositor)
- Miquel Farré i Mallofré (pianiste)
El 16 de gener faltà a València la compositora bonaerenca Claudia Montero; el 17, el guitarriste barceloní Joan-Eloi Vila; el 18, el compositor manresà Josep Maria Mestres Quadreny; el 21, el multiinstrumentiste sallentí Jordi Fàbregas i Canadell, fundador del Tradicionàrius i El Pont d'Arcalís; el 24, la ballarina barcelonina Carme Mechó i Cunillera; el 29, la cantautora en judeocastellà Flory Jagoda; el 31, l'artista barcelonina Alicia Tomás Jiménez.
El 2 de febrer morí la soprano txeca Libuše Domanínská; el 20, el divulgador valentí Octavio Hernández Bolín; el 27, el compositor pobler Antoni Caimari i Alomar.
El 2 de març morí la violoncel·lista anglesa Anna Shuttleworth; el 6, la soprano perpinyanenca Renée Doria; el 17, el compositor cinematogràfic Antón García Abril.
El 24 d'abril traspassà el compositor Shunsuke Kikuchi, autor dels opening de diversos anime; el 28, l'organiste neerlandés Liuwe Tamminga; el 29, el director polonés Kazimierz Kord.
el 14 de maig, la compositora estoniana Ester Mägi; el 15, la soprano estatunidenca Mildred Allen; el 19, el director austríac Martin Turnovský; el 26, la coreògrafa genovesa Luciana Novaro; el 27, la ballarina Violetta Elvin.
El 5 de juny, el sardaniste mataroní Joaquim Tristany i Gual i la també ballarina Lucette Aldous; el 20, la violinista i directora novaiorquesa Jeanne Lamon; el 25, el compositor barceloní Lluís Albert i Rivas. El 13 de juliol, el musicòleg mallorquí Joan Parets Serra; el el 27, el cantautor rus Borís Mikhàilovitx Iemeliànov.
El primer de setembre, el pianiste havaner Adalberto Álvarez; el 8, el compositor londinenc Robert Prizeman, fundador de Libera; el 29, el compositor lituà Bronius Kutavičius. El primer d'octubre, el violiniste novaiorqués Raymond Gniewek; el 19, el lletriste londinenc Leslie Bricusse.
El primer de novembre, el pianiste brasiler Nelson Freire; el 5, la cantant d'òpera Joan Carlyle; el 7, el clarinetiste hongarés Bélà Kovacs; el 14, el sardaniste terrassenc Heribert Segalà i Ridameya; el 16, l'organiste occità Jean-Claude Raynaud.
El 7 de desembre morí Steve Bronski, fundador de Bronski Beat; el 9, el cantautor Ramon Muntaner i Torruella; el 18, la seiyū japonesa Sayaka Kanda; el 22, el guitarriste londinenc Robin Le Mesurier; el 29, el compositor sud-africà Peter Klatzow.
- 16gen Phil Spector (productor)
- 18gen Jimmie Rodgers (cantant pop)
- 5mar Michael Stanley (cantautor)
- 20mar Ievgueni Nesterenko (baix)
- 24abr Christa Ludwig (mezzosoprano)
- 27mai Carla Fracci (ballarina i coreògrafa)
- 2set Theodorakis (compositor)
Pilota
[modifica]Fi. | Competició | Mod. | Guanyadors | Finalistes |
---|---|---|---|---|
06/26 | 36é Individual CaixaBank[15] | escala | Puchol II | De la Vega |
07/03 | 35é Individual CaixaBank[16] | raspall | Tonet IV | Moltó |
04/17 | 30a Lliga Caixabank | escala | De la Vega, Javi i Carlos | Giner, Pere i Álvaro |
04/24 | 38a Lliga Caixabank | raspall | Vercher, Canari i Ricardet | Vicent, Tonet IV i Jose |
11/06 | 7a Copa Diputació-Caixa Popular[17] | raspall | Ivan i Seve | Vicent i Lorja |
11/13 | 14a Copa Diputació-Caixa Popular[18] | escala | De la Vega i Javi | Marc i Pere |
07/30 | 8au Diputació d'Alacant[19] | escala | Giner i Conillet | Salva Palau i Félix |
05/09 | 2n Trofeu Levante UD[20] | escala | Puchol II i Álvaro Gimeno | Pere Roc II i Tomàs II |
05/22 | 3r Torneig Mancomunitats[21] | raspall | Vicent, Canari i Ricardet | Marrahí, Brisca i Murcianet |
05/23 | 5t Trofeu Vila-real CF[22] | escala | J. Salvador, Nacho i Álvaro G | Marc, Félix i Bueno |
09/05 | 16é Diputació de València[23] | frontó | De la Vega i Adrián de Quart | J. Salvador i Àlex de Paterna |
07/07 | Trofeu de Pilota Dénia[24] | escala | Giner i Santi | Marc i Félix |
07/22 | Trofeu Bollo - Castelló de Rugat[25] | raspall | Vicent i Canari | Ivan i Seve |
07/27 | 31é Trofeu Tio Pena[26] | escala | Soro III i Nacho | Puchol II i Salva |
07/10 | Lliga Caixabank Elit[27] | raspall | Victòria i Mar de Bicorb | Anna i Noèlia de Beniparrell |
07/31 | Trofeu de Llargues | ratlles | Parcent | Sella |
10/23 | Individual Femení[28] | raspall | Victòria de València | Mar de Bicorb |
12/18 | 5t Trofeu Mixt Masymas[29] | raspall | Salelles II i Tonet IV | Moltó i Seve |
- Al gener, començada la Lliga Bankia d'Escala i Corda, Monrabal anuncià la retirada per motius laborals: el seu lloc l'ocupà Sacha Kruithof. El 22 de febrer morí el Xato de Museros, considerat el millor mitger de la història de l'escala i corda. La competició professional es reprengué dimecres 4 de març després del cessament d'activitat. El 31 de juliol morí Genovés I, un dels millors pilotaires de la història; el 30 de novembre, el frontoner basc Pampi Laduche. El 23 de desembre, l'escalater Genovés II anuncià la retirada després de la temporada del 2022 i la intenció de presidir la Federació de Pilota Valenciana.[30]
Videojocs
[modifica]M/d | jocs | sist. | |
---|---|---|---|
Axie Infinity | div. | ||
12/14 | Among Us | PS4, PS5, XO, XS | |
10/07 | Far Cry 6 | PS4, PS5, Win, XO, XS | |
10/08 | Metroid Dread | Switch |
A començament d'any tingué lloc el cas GameStop, en el qual una caterva d'inversors particulars feren encarir les accions de GameStop, Blackberry i altres empreses tecnològiques. Durant l'E3, Nintendo anuncià el llançament d'un nou model de Switch OLED, junt amb el Metroid 5, el 8 d'octubre.
- Morts
El 28 de maig morí l'autor belga Benoît Sokal, creador d'Amerzone i la saga Syberia; el 16 de setembre, l'inventor anglés Clive Sinclair, creador dels microordinadors ZX i, el 30, el compositor nipó Koichi Sugiyama, autor dels primers Dragon Quest. El 16 de novembre traspassà Bernie Drummond, grafiste de jocs isomètrics d'Ocean Software com Batman, Head over Heels o Match Day 2;[31] el 6 de desembre, Masayuki Uemura, cap de Nintendo R&D2 i cocreador de la Famicom i la Super Famicom; el 14, Ian Hetherington, cofundador de l'empresa Psygnosis; i, el 28, John Madden, promotor dels jocs de futbol americà Madden NFL.
...............................................................................................................................................................
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 16 de febrer, Lleidaː Detenen al raper Pablo Hasél a la Universitat de Lleida, on s'havia tancat amb diversos simpatitzants per a dificultar el seu arrest. Va donar peu a una sèrie de protestes en contra del seu empresonament a Catalunya i, en menor mesura, també a la resta de l'estat espanyol.
- 24 de maig, Barcelona, Catalunya: Pere Aragonès i Garcia pren possessió com a 132è President de la Generalitat de Catalunya.[32]
- 29 de novembre: la jugadora de futbol Alèxia Putellas del FC Barcelona esdevé la primera catalana a guanyar la Pilota d'Or.[33]
- Resta del món
- 6 de gener: Assalt al Capitoli per part dels seguidors de Donald Trump. Moren 5 persones i més de 80 són detingudes.
- 8 de gener - La República Popular de la Xina condemna a mort a Lai Xiaomin, expresident de Huarong, per corrupció.
- 29 de gener, Regne Unit: El govern anuncia que diumenge posarà en marxa un nou visat més permissiu per als ciutadans de Hong Kong amb passaport nacional britànic (d'ultramar). Com a resposta, la República Popular de la Xina anuncia que en la mateixa data deixarà de reconèixer aquest passaport.[34][35]
- 1 de febrer, Myanmar: Es produeix un cop d'estat que aparta a Aung San Suu Kyi del poder i restableix el règim militar.[36]
- 22 de febrer, Kivu del Nord, República Democràtica del Congo: Mor assassinat Luca Attanasio, l'ambaixador italià al país, en un atac contra una delegació de l'ONU.
- 3 d'abril, Jordània: Intent de cop d'estat.
- 16 de maig, Göteborg, Suècia: El Futbol Club Barcelona femení guanya la Lliga de Campions Femenina de la UEFA de la temporada 2020-2021 després de vèncer el Chelsea FC per 0 gols a 4.[37]
- 4 d'agost,
- Tòquio, Japó: La velocista belarussa Krystsina Tsimanouskaya rep asil polític a Polònia mitjançant un visat humanitari després dels intents del Comitè Olímpic de Belarús de repatriar-la dels Jocs Olímpics d'Estiu 2020 contra la seva voluntat.
- Pandèmia de COVID-19: El nombre de casos confirmats de COVID-19 supera els 200 milions a tot el món.
- 5 d'agost, regió d'Amhara, Etiòpia: les Forces de Defensa de Tigre s'apoderen de Lalibela, declarat Patrimoni de la Humanitat.
- 14 d'agost, Haití: Un terratrèmol de 7,2 graus de magnitud sacseja el país, matant a més de 2.100 persones.
- 15 d'agost, Kabul, Afganistan: Els talibans capturen Kabul; el govern afganès es rendeix als talibans.
- 24 d'agost, Tòquio, Japó: Se celebren els Jocs Paralímpics d'Estiu de 2020.
- 26 d'agost, Kabul, Afganistan: Es produeixen atemptats suïcides a l'aeroport de Kabul, en que almenys 182 persones moren, inclosos 13 soldats estatunidencs.
- 30 d'agost, Kabul, Afganistan: Els Estats Units retira les seves últimes tropes de l'aeroport internacional Hamid Karzai de Kabul, posant fi a 20 anys d'operacions a l'Afganistan.
- 5 de setembre, Guinea: Militars derroquen el govern i es fan amb el control de tot el país.[38]
- 7 de setembre,
- El Salvador es converteix en el primer país del món a acceptar el Bitcoin com a moneda oficial.[39]
- Mèxic: La Suprema Cort de Justícia de la Nació dictamina per unanimitat la despenalització de l'avortament.[40]
- 10 de setembre, Mar Bàltica: Es completa el gasoducte Nord Stream 2.[41]
- 15 de setembre,
- Centre espacial John F. Kennedy, Florida: S'enlaira la primera missió espacial integrada completament per civils, per a un viatge orbital que durarà tres dies.[42]
- Regió Indo-Pacífica: Es forma un pacte de seguretat trilateral entre Austràlia, el Regne Unit i els Estats Units anomenat AUKUS per a contrarestar la influència de la Xina. Això inclou la possibilitat que Austràlia construeixi la seva primera flota de submarins de propulsió nuclear.[43]
- 18 de setembre, Portugal: L'Assemblea de la República Portuguesa aprova traslladar el Tribunal Constitucional a Coïmbra per a finals de 2023.[44]
Premis Nobel
[modifica]Camp | Guardonats |
---|---|
Física | |
Química | |
Literatura | |
Medicina o Fisiologia | |
Pau | |
Economía |
Aniversaris
[modifica]- 24 de juny. Bicentenari de la Segona Batalla de Carabobo, Veneçuela).
- 28 de juliol. Bicentenari de la independència de Perú.
- 13 d'agost. Es compleixen 500 anys de la rendició de Tenochtitlán, Mèxic).
- 11 de setembre. Es compleixen 20 anys dels Atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York.
- 15 de setembre. Bicentenari de la independència d'alguns països de Centreamèrica de l'Imperi Espanyol, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica).
- 27 de setembre. Bicentenari de la independència de Mèxic.
- 28 de novembre. Bicentenari de la independència de Panamà.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 11 de gener - Barcelona: Tom Roca, ninotaire i productor i director de programes televisius.[45]
- 18 de gener - Barcelona: Josep Maria Mestres Quadreny, compositor. Fou president de la Fundació Joan Brossa i patró emèrit de la Fundació Joan Miró [46]
- 20 de gener - Sant Quirze Safajaː Manuel Soler i Alegre, pilot de trial. Va ser el primer català en guanyar una prova del campionat del món de trial el 1979 (n. 1957).[47]
- 21 de generː
- Barcelonaː Jordi Fàbregas i Canadell, músic. El 1988 va ser cofundador el Festival Tradicionàrius de música folk [48]
- Alacantː Solveig Nordström, arqueòloga sueca. Va dedicar la seva vida professional a l'estudi de la història antiga del sud del País Valencià i a l'art rupestre llevantí (n. 1923).[49]
- 22 de gener - Barcelona: Helena Cambó i Mallol, mecenes catalana i filla del polític Francesc Cambó [50]
- 27 de generː
- Valldoreix, Vallès Occidentalː Carles Perelló i Valls, matemàtic i enginyer [51]
- València, Comarca de Valènciaː Adrián Campos Suñer, pilot de carreres. Va córrer a la Fórmula 1 l'any 1987 i 1988 per a l'equip Minardi [52]
- 16 de febrer - Barcelonaː Joan Margarit i Consarnau, poeta, arquitecte i professor universitari (n. 1938).[53]
- 19 de febrer - Barcelona: Antònia Sanjuan i Vidal –Antoñita Rusel–, cantant dels anys 40 i 50 del segle xx (n. 1923).[54]
- 21 de febrer - Elx, el Baix Vinalopó: Agustí Agulló, activista cultural. Fou un dels creadors del Casal Jaume I d'Elx (n. 1958) [55]
- 22 de febrer - Museros, l'Horta Nord: Vicent Ruiz Sanfélix, el Xato de Museros, pilotaire valencià, considerat el millor punter i mitger de la història[56]
- 18 de març - Moià, Moianès: Picanyol, ninotaire [57]
- 20 de març - Capellades: Anton Font i Bernadet, pedagog i mim. Va ser un dels fundadors de la companyia de teatre Els Joglars [58]
- 21 de març - Cerdanyaː Josep Baselga i Torres, oncòleg. Premi Internacional Catalunya el 2016 (n. 1959).[59]
- 30 de març, Barcelona: Maria Bofill, ceramista catalana (n. 1937).[60]
- 26 de maig - Santiago de Xile: Roser Bru Llop, pintora i gravadora catalana resident a Xile des del 1939 (n. 1923).
- 6 d'abril
- Sant Cugat del Vallès: Arcadi Oliveres i Boadella, economista i activista català (n. 1945).[61]
- Perpinyàː Eliana Thibaut i Comalada, escriptora i gastrònoma (n. 1928).[62]
- 7 d'abril - Valènciaː Antonio Calpe, futbolista de la dècada del 1960. Jugà al Reial Madrid sis temporades (n. 1940).[63]
- 17 d'abrilː
- 3 de maig - Barcelonaː Roser Agell i Cisa, pintora, dibuixant i gravadora catalana (n. 1924).[66]
- 8 de maig - Sabadellː Lluís Casanovas i Riera, capellà i sindicalista (n. 1944).[67]
- 10 de maig - Puigverd de Lleida, Segrià: Josep Maria Batlle, agricultor i polític. Va ser senador pel PSC (n. 1949).[68]
- 18 de juny - Emma Roca, corredora i esquiadora de muntanya. Era també doctora en bioquímica i bombera professional (n. 1973).[69]
- 25 de juny - l'Escalaː Lluís Albert i Rivas, musicòleg i compositor. Nebot de Caterina Albert (n. 1923).[70]
- 11 de juliol:
- La Vall d'en Bas, La Garrotxaː Ramon Basiana i Vers, dirigent esportiu català. Va ser president de la Federació Catalana de Patinatge entre 2002 i 2021 (n. 1957).[71]
- Berga, el Berguedàː Jordi Cussà i Balaguer, escriptor, traductor i actor català.[72]
- 13 de juliol - Palmaː Joan Parets Serra, prevere i musicòleg mallorquí.[73]
- 16 de juliol - Barcelonaː Josep Maria Gay de Liébana, economista i assessor esportiu català (n. 1953).[74]
- 29 de juliol - Barcelonaː Renata Muller von Rathlef, gimnasta catalana especialitzada en gimnàstica artística (n. 1939).[75]
- 30 de juliol - Tarragonaː Josep Sendra i Navarro, polític català. Va formar part de la Comissió dels Vint que va redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 (n. 1932).[76]
- 31 de juliol - el Genovès, la Costeraː Paco Cabanes Pastor, "el Genovès", pilotari valencià. És considerat una de les cinc figures del segle xx en l'escala i corda (n. 1954).[77]
- 23 d'agost - Barcelonaː Xavier Mercadé i Simó, fotoperiodista musical.[78]
- 5 de setembre - Elna, el Rossellóː Renada Laura Portet, escriptora (n. 1927).[79]
- 13 de novembre - Valènciaː Alfredo Roselló, el Tio Fredo, humorista i cantautor xativí (n. 1950).[80]
- 9 de desembre - ?ː Ramon Muntaner, cantautor català (n. 1950).[81]
- Resta del món
- 1 de gener, Lisboa: Carlos do Carmo, cantant portuguès que va aconseguir dimensió internacional a través del fado (n. 1939).[82]
- 7 de gener, Belgrad: Biserka Cvejić, mezzosoprano sèrbia d'origen croat.[83]
- 16 de gener, K2, Pakistanː Sergi Mingote, alpinista i polític (n. 1971).[84]
- 17 de gener, Stockton, Califòrniaː Phil Spector, músic i productor musical (n. 1939).[85]
- 21 de gener, Mola di Bari, Pulla, Itàliaː Cecilia Mangini, fotògrafa i primera directora de cinema documental italiana (n. 1927).[86]
- 23 de gener, Los Angeles, EUAː Larry King, periodista i presentador de televisió (n. 1933).[87]
- 28 de gener, Ballainvilliersː Alice Recoque, enginyera informàtica francesa (n. 1929).[88]
- 29 de gener, Ciutat de Mèxic: Beatriz Barba, primera arqueòloga de Mèxic (n. 1928).[89]
- 5 de febrer, Weston, Estats Units: Christopher Plummer, actor canadenc (n. 1929).[90]
- 9 de febrer, Àrea de la badia de Tampa, Florida: Chick Corea, pianista de jazz i jazz-rock estatunidenc (n. 1941).[91]
- 10 de febrer, Los Angeles, Califòrniaː Larry Flynt, editor. Productor principalment de material pornogràfic (n. 1942).[92]
- 14 de febrer, Buenos Aires, Argentina: Carlos Saúl Menem, polític i advocat argentí. Va ser President de l'Argentina del 1989 al 1999.[93]
- 27 de febrer, Ate, la Provençaː Sèrgi Bèc, poeta i escriptor occità. Va escriure la seva obra poètica en occità i la narrativa en francès (n. 1933).[94]
- 21 de març, El Caire, Egipte: Nawal al-Sa'dawi, escriptora, metgessa i activista feminista egípcia, Premi Internacional Catalunya 2003 (n. 1931).[95]
- 9 d'abril, Castell de Windsor, Berkshire, Regne Unit: Felip d'Edimburg, rei consort de la reina Elisabet II del Regne Unit (n. 1921).[96]
- 16 d'abril, Londres, Regne Unitː Helen McCrory, actriu anglesa (n. 1968).[97]
- 28 d'abril, Naples, Floridaː Michael Collins, astronauta. Va ser el pilot del mòdul de comandament de l'Apol·lo 11 (n. 1930).[98]
- 14 de maig, Tallinn, Estònia: Ester Mägi, compositora estoniana (n. 1922).[99]
- 18 de maig, Milo (Sicília)ː Franco Battiato, cantautor i compositor italià.[100]
- 22 de maig, Oviedo, Espanya: Francesc Arnau, jugador de futbol. Va ser porter del Barça entre els anys 1998 i 2001 (n. 1975).[101]
- 26 de maig, Santiago de Xile, Xile: Roser Bru Llop, pintora i gravadora catalana (n. 1923).[102]
- 29 de maig, Tel-Aviv, Israelː Dani Karavan, artista plàstic i escultor israelià. Premi Nacional de Cultura l'any 2016 (n. 1930).[103]
- 6 de juny, París, França: Michel Host va ser un columnista literari, traductor i escriptor francès. Va rebre el Premi Goncourt de l'any 1986 per la seva novel·la "Valet de nuit".(n. 1942).[104]
- 29 de juny, Taos, Nou Mèxic, EUA: Donald Rumsfeld, polític i empresari nord-americà (n. 1932).[105]
- 5 de juliol, Roma, Itàlia: Raffaella Carrà, presentadora de televisió, cantant i actriu italiana (n. 1943).[106]
- 7 de juliol, Pétion-Ville, Haitíː Jovenel Moïse, empresari i polític haitià. Va ser president d'Haití del 2017 fins al 2021, quan va ser assassinat [107]
- 24 de juliol, Madrid, Espanya: Carles Romeu Müller, humorista gràfic (n. 1948).[108]
- 9 d'agost, Thousand Oaks: Patricia Hitchcock, actriu anglesa, filla de Hitchcock i Alma Reville.[109]
- 11 d'agost, París: Geneviève Asse, pintora i gravadora francesa, creadora del «blau Asse» (n. 1923).[110]
- 13 d'agost, Flagstaff, Estats Unitsː Carolyn Shoemaker, astronoma nord-americana. Descobridora amb David H. Levy del cometa Shoemaker-Levy 9 [111]
- 29 d'agost, Los Angeles, Estats Unitsː Ed Asner, actor de cinema i televisió estatunidenc[112]
- 2 de setembre, Atenes, Grècia: Mikis Theodorakis, fou un compositor grec. Guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles el 1980-82 [113]
- 6 de setembre, París, França: Jean-Paul Belmondo, actor francès [114]
- 21 de setembre, Egipte: Mohamed Hussein Tantawi, Polític i general egipci.
- 3 d'octubre, L'Havana, Cuba: Marta Rojas, periodista i escriptora (n. 1928).[115]
- 18 d'octubre, Bethesda (Maryland), EUA: Colin Powell, militar i polític. Va ser Secretari d'Estat amb el govern de George W. Bush[116]
- 30 d'octubre, Moscou, Rússia: Ígor Leonídovitx Kiríl·lov, ponent de la URSS [117]
- 3 de novembre,