LAV Madrid-Sevilla

Infotaula xarxa de transportsLAV Madrid-Sevilla
RecorregutMadrid Atocha - Sevilla Santa Justa
Inauguració1992
OperadorRenfe
Tipus serveiTren d'alta velocitat
Propietat deAdif
Territori cobertComunitat de Madrid, Castella - la Manxa i Andalusia
Estacions5
Longitud471 km
Velocitatmàx. 300 km/h
Electrificació1 x 25 kV 50 Hz CA
Ample ferroviari1.435 mm

La LAV Madrid-Sevilla és una línia d'alta velocitat propietat d'Adif que uneix les ciutats de Madrid i Sevilla, amb tres parades intermèdies a Ciudad Real, Puertollano i Còrdova. Disposa d'un tram comú amb la LAV Madrid-Toledo i està connectada amb la LAV Còrdova-Màlaga, a través de la qual permet els serveis Màlaga-Sevilla. Forma part del projecte Nou Accés Ferroviari a Andalusia.

Va ser la primera línia d'alta velocitat a construir-se a Espanya i es va inaugurar l'any 1992 coincidint amb la Expo a Sevilla.

Història

[modifica]

Orígens i construcció

[modifica]

Des de mitjans del segle xix la principal connexió entre la Meseta i Andalusia s'havia realitzat a través de la línia Manzanares-Còrdova. A la dècada de 1980 la intensa circulació de trens pel pas de Despeñaperros el va convertir en un autèntic coll d'ampolla per al trànsit ferroviari cap a Andalusia, per la qual cosa es va decidir la construcció d'un accés alternatiu denominat Nou Accés Ferroviari a Andalusia (NAFA). Per l'època estava previst que la primera línia d'alta velocitat espanyola fos la Madrid-Barcelona-frontera francesa, sent el NAFA un trajecte obert a qualsevol mena de trens.

El pla original del NAFA era construir una nova línia d'ample ibèric entre Alcolea i Getafe, aprofitant per a això bona part del traçat de la històrica línia entre Madrid i Ciudad Real, i que els trens continuessin per les vies ja existents. Encara que en 1988 els treballs van arribar a iniciar-se al tram Getafe-Villaseca,[1] poc després es va donar ordre de paralitzar les obres. El 9 de desembre de 1988 es va prendre la decisió de construir les noves línies en ample internacional (1.435 mm),[2] inclòs el NAFA, el que convertia a aquest projecte ja en obres en una illa des de la qual els trens no podrien continuar a la resta d'Andalusia a través del ferrocarril convencional de RENFE. Per això, es va decidir continuar la línia fins a Sevilla perquè pogués ser utilitzada a l'Expo 92, i es va fer necessari construir un nou accés fins a Madrid. Així, del nou accés ferroviari s'ha passat a la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla.

El 2 d'octubre del 1989 es va posar el primer tram del carril de la nova línia, la construcció del qual va suposar un repte important per a l'enginyeria ferroviària espanyola.[3] Els principals treballs es van desenvolupar a la serra d'Alcúdia i a Sierra Morena, on l'orografia era molt més complicada que a la resta del traçat. Al llarg de tota la línia —que té una longitud de 471 km— es van arribar a construir 31 viaductes i 17 túnels, excavant-se així mateix trenta-vuit milions cúbics de terra.[3] Una altra conseqüència de la construcció del traçat va ser la necessitat de condicionar instal·lacions ferroviàries a les principals ciutats per on passava —Madrid, Ciudad Real, Puertollano, Còrdova i Sevilla—, cosa que en molts casos va suposar la construcció de noves estacions i la reorganització de la xarxa arterial ferroviària.

Posada en servei i evolució

[modifica]

La línia d'alta velocitat resultant del Nou Accés Ferroviari a Andalusia es va inaugurar el 14 d'abril de 1992,[4] coincidint amb l'Exposició Universal de Sevilla de 1992 que se celebrava a Sevilla. Una setmana després de ser inaugurada, el 21 d'abril,[4] es va iniciar l'explotació comercial coberta per sis trajectes diaris per sentit a les ciutats de Madrid, Sevilla, Còrdova, Puertollano i Ciudad Real. A l'octubre del mateix any es va iniciar l'explotació del producte «AVE Lanzadera», que uniria Madrid amb les dues ciutats castellanomanxegues. En els seus primers temps va arribar a collir un important èxit: si el primer any de servei va transportar 1,3 milions de passatgers, el 1999 aquesta xifra va pujar fins als 5 milions de passatgers.[5]

El gener de 1993 es va inaugurar el «Talgo 200 Madrid–Màlaga», que unia les dues ciutats amb la infraestructura pròpia d'alta velocitat fins a Còrdova, des d'on s'assoleix Màlaga a través del traçat històric després de canviar l'amplada a Còrdova. El 23 d'abril del mateix any es va assolir el rècord de velocitat ferroviària a Espanya amb 356,8 km/h aconseguits per la branca AVE S100-15. A mitjan any s'inauguren els serveis «Talgo 200 Madrid-Cadis» i «Talgo 200 Madrid-Huelva» mitjançant l'ús de trens d'amplada mixta que canviaven la seva amplada al canviador de Majarabique. El 1994 es va iniciar l'explotació comercial a 300 km/h als serveis AVE de llarga distància, reduint-se en 40 minuts la durada del trajecte entre Madrid i Sevilla.

RENFE va iniciar el 1999 la comercialització del servei «Talgo 200 Madrid-Algesires». Durant els anys següents es va reordenar la planificació de l'alta velocitat a Espanya i es potencien algunes obres ja en marxa. En aquest sentit, els serveis de Talgo 200 «Madrid-Cadis», «Madrid-Huelva» i «Madrid-Algesires» es van traspassar a Grans Línies Renfe el 2003, anomenant-se com Altària. Es projecta la construcció de la LAV Còrdova-Màlaga, per poder portar el tren d'alta velocitat a la Costa del Sol, traçat que va entrar en servei el 2007.

El gener de 2005, amb la divisió de l'antiga RENFE a Renfe Operadora i Adif, la línia va passar a dependre d'aquesta última.

El març de 2014 es va inaugurar entre Puertollano i Còrdova la nova estació de Villanueva de Córdoba-Los Pedroches, que dóna servei d'alta velocitat a Villanueva de Córdoba i la seva comarca. El maig de 2020 es va reactivar el procés d'instal·lació del sistema ERTMS, amb un període estimat de transició al nou sistema d'uns 52 mesos.

Serveis

[modifica]
Tren << >> Parades intermèdies Material Observacions
AVE Madrid Puerta de Atocha Sevilla Santa Justa Ciudad Real
Puertollano
Córdoba
S100 2 h 35 min
AVE Madrid Puerta de Atocha Sevilla Santa Justa Córdoba S100 2 h 30 min
AVE Madrid Puerta de Atocha Sevilla Santa Justa sense parades S100 2 h 20 min
AVE Madrid Puerta de Atocha Málaga María Zambrano Ciudad Real
Puertollano
Córdoba
Puente Genil-Herrera
Antequera Santa Ana
S102/S103 2 h 50 min
AVE Madrid Puerta de Atocha Málaga María Zambrano Córdoba S102/S103 2 h 40 min
AVE Madrid Puerta de Atocha Málaga María Zambrano sense parades S102/S103 2 h 30 min
AVE Barcelona-Sants Sevilla Santa Justa Camp de Tarragona
Lleida Pirineus
Zaragoza-Delicias
Madrid Puerta de Atocha
Ciudad Real
Puertollano
Córdoba
S103 5 h 30 min
per LAV Madrid-Barcelona i NAFA
AVE Barcelona-Sants Málaga María Zambrano Camp de Tarragona
Zaragoza-Delicias
Madrid Puerta de Atocha
Ciudad Real
Puertollano
Córdoba
Puente Genil-Herrera
Antequera Santa Ana
S103 5 h 30 min
per LAV Madrid-Barcelona i NAFA
Avant Madrid Puerta de Atocha Puertollano Ciudad Real S104 53 min
Avant Madrid Puerta de Atocha Toledo sense parades S104 30 min
Avant Sevilla Santa Justa Málaga María Zambrano Córdoba
Puente Genil-Herrera
Antequera Santa Ana
S104 1 h 55 min
Trens mixts UIC-Ibèric
Alvia Madrid Puerta de Atocha Cádiz Ciudad Real
Puertollano
Córdoba
Sevilla Santa Justa
Jerez de la Frontera
Pto. de Santa María
San Fdo.-Bahía Sur
S130 4 h 23 min
canvi d'ample a Majarabique
Alvia Madrid Puerta de Atocha Huelva Córdoba
La Palma del Condado
S130 3 h 45 min
canvi d'ample a Majarabique
Altaria Madrid Puerta de Atocha Algeciras Ciudad Real
Puertollano
Córdoba
Antequera Santa Ana
Ronda
Talgo VII 5 h 25 min
canvi d'ample a Antequera Santa Ana
Altaria Madrid Puerta de Atocha Granada Ciudad Real
Puertollano
Córdoba
Antequera Santa Ana
Antequera
Loja
Talgo VII 4 h 35 min
canvi d'ample a Antequera Santa Ana
Avant Cádiz Jaén San Fernando-Bahía Sur
Puerto de Santa María
Jerez de la Frontera
Lebrija
Dos Hermanas
Sevilla Santa Justa
Córdoba
Villa del Río
Andújar
Espeluy
S121 4 h 08 min

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
Altres publicacions
  • Avance en la construcción de las líneas de alta velocidad, dossier de Ángel Luis Rodríguez en n.º 512 de la revista Vía Libre.
  • El Ave a Málaga a finales de any, dossier de Amalia Julián y Antonio García Solé en n.º 513 de la revista Vía Libre.
  • Adif (2007):Descubre la nueva línea de alta velocidad Madrid-Córdoba-Málaga
  • Adif (2007): Línea de alta velocidad Córdoba-Málaga (DVD)
  • Adif (2007): Línea de alta velocidad Madrid-Córdoba-Málaga. Trayecto Antequera Santa Ana - María Zambrano de Málaga