Loriguilla

Plantilla:Infotaula geografia políticaLoriguilla
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 29′ 25″ N, 0° 34′ 17″ O / 39.4902°N,0.5714°O / 39.4902; -0.5714
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaProvíncia de València
Comarcael Camp de Túria Modifica el valor a Wikidata
CapitalLoriguilla (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.171 (2023) Modifica el valor a Wikidata (29,99 hab./km²)
Gentiliciloriguillana, loriguillà Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície72,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud110 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLlíria
Dades històriques
Creació1961 Modifica el valor a Wikidata
PatrociniJoan Baptista Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalDel 25 d'agost a l'1 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCarlos Rodado Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46393 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE46148 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46148 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webloriguilla.es Modifica el valor a Wikidata

Loriguilla (en castellà i oficialment, Loriguilla, i en la parla xurra, La Origuilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Riba-roja de Túria (a la mateixa comarca del Camp de Túria), Xelva, Xera, Xulilla, Domenyo, la Llosa del Bisbe (a la comarca dels Serrans, a la qual pertanyia antigament), Xest (de la Foia de Bunyol), Requena i Sot de Xera (de la Plana d'Utiel).

La diversitat de municipis amb què limita Loriguilla es deu al fet que el poble Vell, situat vora el riu Túria i pròxim a la CV-35, s'incloïa a la comarca dels Serrans, junt amb el seu terme municipal original. A partir de 1968, per la construcció de l'embassament, el poble Vell quedà abandonat a favor del poble Nou, prop del Pla de Quart i l'A-3; i el municipi, ara amb dos enclavaments separats per aproximadament 50 km, passà a formar part del Camp de Túria.

Geografia

[modifica]

El seu relleu és molt muntanyenc, dominat per calcàries juràssiques i cretàciques, amb una altura mitjana de 500 m. El riu Túria ha erosionat les calcàries i ha excavat una profunda vall, que de vegades es convertix en gorg, discorrent a una altitud mitjana de 300 m. Les altures més notables són les dels pics Peñalta (649 m.) i L'Alt (758 m.), situats en la meitat septentrional, i el de Cinc Pins (1171 m.), situat en l'extrem meridional, a la Serra del Negrete.

El territori és solcat per diversos barrancs com els del Corage, Alinoralla, Carcaz i Maniador. La rambla del Reatillo creua l'extrem sud-oest. Són nombroses les fonts, sobretot en la meitat sud, destacant les de Fonfrilla i de la Truja.

La superfície forestal ocupa la resta del terme i està poblada de pins i forest baixa, més abundant en la meitat sud que en la nord. Hi ha caça de perdius, llebres i conills.

Història

[modifica]

Poblament àrab que fou ocupat per Jaume I (1208-1276) qui va incloure-la en el vescomtat de Xelva; el seu primer senyor fou Pere Fernàndez d'Azagra, en 1254 el senyoriu passà a son fill Àlvar Pérez d'Azagra i més endavant a la seua segona filla, Elfa Àlvarez, casada amb Jaume de Xèrica, qui va repoblar-la amb cristians el 1369; en el moment de l'expulsió morisca comptava amb 110 focs i restà pràcticament despoblada; els seus diferents senyors foren els Vilanova i els ducs de Vilafermosa; fins al XVIII pertangué a Domenyo; fou zona d'activitat carlista; en 1959 hom va decidir el seu trasllat a un terreny entre els termes de Riba-roja de Túria i Xest, ja que en el seu terme s'havia decidit construir un pantà; el trasllat es feu efectiu en 1968 i en 1975 es va segregar definitivament de Riba-roja de Túria i tornà a tenir municipi propi.

Política i Govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP), 3 d'UCIN (independents), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 de Vox, (actualment no adscrit per la seua expulsió del partit)


Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Loriguilla

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular Sergio Alfaro Cervera 531 39,3% 5 (+2)
UCIN Montserrat Cervera Soria 335 24,79% 3
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Manuel Cervera Aliaga 267 19,76% 2 ()
Vox (Expulsat del partit). 162 11,99 1 (+1)
Acord per Guanyar (Compromís) 38 2,81 0 ()
Vots en blanc 12 0,98%
Total vots vàlids i regidors 1.351 100 % 10
Vots nuls 12 0,81%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.363 84,65%**
Abstenció 249* 15,44%**
Total cens electoral 1.612* 100 %**
Alcalde: Montserrat Cervera Soria (UCIN) (2023)
Fonts: JEC,[1] JEZ Llíria,[2] Ministeri de l'Interior,[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

[modifica]

Des de 2023 l'alcalde de Loriguilla és Montserrat Cervera Soria, d'UCIN, que governa amb el PSPV i amb el seu germà, no adscrit.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Jesús Cervera Cervera IL 19/04/1979 --
1983–1987 Jesús Cervera Cervera AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Miguel Cervera Moratín AEL 30/06/1987 --
1991–1995 Francisco Moratín Boronat PP 15/06/1991 --
1995–1999 Francisco Moratín Boronat PP 17/06/1995 --
1999–2003 Miguel Cervera Moratín
Francisco Moratín Boronat
José Javier Cervera Soria
UV
ACV
PP
03/07/1999
03/07/2001
27/03/2002
Pacte de govern
Moció de censura
--
2003–2007 José Javier Cervera Soria PP 14/06/2003 --
2007–2011 José Javier Cervera Soria PP 16/06/2007 --
2011–2015 José Javier Cervera Soria PP 11/06/2011 --
2015–2019 Manuel Cervera Aliaga
Sergio Alfaro Cervera
PSPV-PSOE
Cs
15/06/2015
17/06/2017
Pacte de govern
--
2019-2023 Sergio Alfaro Cervera Cs 15/06/2019 --
Des de 2023 Montserrat Cervera Soria UCIN 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2007
1.168 1.042 1.059 1.004 1.003 1.005 1.015 1.177 1.256

Economia

[modifica]

En les terres pertanyents a l'antic poble l'economia està basada en l'agricultura de secà i en la ramaderia. El poble nou compta amb terrenys de regadiu en canvi de les quals van ser negades per les aigües de l'embassament.

Monuments

[modifica]
  • Església de sant Joan Baptista.
  • Ermita del Pla de Nadal.

Llocs d'interés

[modifica]

Festes i celebracions

[modifica]

Notes

[modifica]


Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]