Macastre

Macastre

Macastre des del castell
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 22′ 58″ N, 0° 47′ 10″ O / 39.3828°N,0.786°O / 39.3828; -0.786
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Foia de Bunyol
Capital	Macastre
Població humana
Població	1.437 (2023) (38,12 hab./km²)
Gentilici	macastrera, macastrer
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	37,7 km²
Altitud	360 m
Limita amb	Alboraig Dosaigües Iàtova
Partit judicial	Requena
Dades històriques
Patrocini	Bàrbara de Nicomèdia
Festa patronal	Primera quinzena d'agost
Organització política
• Alcaldessa	Vicente Manuel Montó Miralles
Identificador descriptiu
Codi postal	46368
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46158
Codi ARGOS de municipis	46158
Lloc web	macastre.es

Macastre és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.^[1]

Limita amb Alboraig, Dosaigües i Iàtova.

Situat entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El relleu és bastant accidentat i constituït per petites elevacions i llomes de materials cretacis integrats en el Sistema Ibèric. En la meitat nord destaca el tossal del Castell (430 msnm), al peu de la qual s'estén la població, després de salvar la rambla de l'Horteta, el terreny torna a elevar-se com en el Puntal de Santa Bàrbara (400 m) i el de la Foia de l'Estanquera (429 m); després sobrevé la vall del riu Magre i a l'altre costat, en l'extrem sud, comencen els primers contraforts de la serra de Dosaigües, de majors proporcions que les altures en terme de Macastre.

Les restes de poblament humà més antigues que s'han trobat a Macastre corresponen a l'edat del bronze; de l'any 713 hi ha un tractat de capitulació en què ja es testimonia la presència musulmana; de l'any 1122 hi ha notícia de què el rei d'Aragó Alfons I (1073-1134) recaptava paries als almoràvits; en 1232, rere la capitulació de València, els castells, viles i alqueries són organitzats en feus i repartits per Jaume I (1208-1276) de manera que donen lloc al senyoriu de Bunyol que abraçava, si fa no fa, els límits de l'actual comarca de la Foia de Bunyol i que fou concedit, el 28 d'abril de 1238, a Roderic de Liçana, el qual va transferir-la a l'orde de l'Hospital. Fins a l'expulsió dels moriscs de 1609, la població creixia ràpidament –64 famílies en el desarmament del 1563 i 98 en la tatxa del 1602, ajudada per la importància estratègica del seu castell, a cavall dels regnes de València i de Castella; però eixa espenta demogràfica fon frustrada amb el desterrament dels moros i, si bé el 10 de novembre de 1611 es va concedir carta de poblament a diverses famílies cristianes pel senyor territorial, en Gaspar Mercader i Carroç, senyor de Macastre, els nous pobladors no arribaven a la vintena. Fins al segle xviii no es va produir la recuperació demogràfica, que des de llavors ha anat en ascens moderat fins a la davallada de població que tingué lloc en les dècades centrals del segle xx.

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP), 2 de l'agrupació d'electors Más Macastre (MM), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Macastre
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		Vicente Montó Miralles	363	44,54%	4 (-1)
	Más Macastre		Miguel Ángel Clemente Bonillo	177	21,72%	2 (+2)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Margarita Romero Miralles	165	20,25%	2 (-2)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Miguel Ángel García Gilabert	105	12,88%	1 (+1)
	Vots en blanc			5	0,61%
Total vots vàlids i regidors				815	100 %	9
	Vots nuls			10	1,21%
Participació (vots vàlids més nuls)				825	77,25%**
Abstenció				242*	22,75%**
Total cens electoral				1.067*	100 %**
Alcalde: Vicente Montó Miralles (PP) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (4 vots de PP[2])
Fonts: JEC,[3] JEZ Requena,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2019 l'alcalde de Macastre és Vicente Montó Miralles del Partit Popular (PP).^[6]

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà amb predomini del cultiu de l'olivera, vinya i garrofera. Produïx oli d'oliva d'excel·lent qualitat.

Entre els llocs d'interés dins del nucli urbà es troben la Plaza de los Árboles, amb arbres centenaris, la font del Bolot, realitzada en les primeries del segle XX amb rajoles d'estil moderniste i una bona mostra de l'arquitectura rural d'interior. Del seu patrimoni destaca:

• El castell. Bressol de la població, ja que la seua fundació podria datar-se de l'Edat del Bronze, encara que el seu floriment és d'època islàmica (segle xi). Actualment es troba en estat de ruïna i l'ajuntament està estudiant crear-hi un parc arqueològic.
• Església de la Transfiguració del Salvador. Construïda en el segle xvii, té un bonic campanar barroc.

• 
  Església i plaça de l'Església.
• 
  Nau de l'església parroquial.
• 
  Ajuntament.
• 
  Font de la Plaza de los Árboles.
• 
  Plaza de los Árboles, 11.

• Festes Patronals. Es porten a terme durant la primera quinzena d'agost. En elles es combinen actes religiosos i de caràcter pagà. Estan dedicats als patrons Sant Salvador i Santa Bàrbara.
• Setmana taurina. Immediatament després, i durant tota una setmana, es duen a terme festejos taurins organitzats per la Comissió.
• Festes de les Filles de Maria. Sempre tenen lloc el primer cap de setmana de setembre. En elles, a més dels actes religiosos en honor de la Mare de Déu, es realitzen revetles, cavalcades, ofrenes de flors, mascletades i castell de focs artificials.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macastre

• Ajuntament de Macastre
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..