Mariscal de la Unió Soviètica

Mariscal de la Unió Soviètica

Estat	Unió Soviètica
Creació	22 setembre 1935
Abolit	28 agost 1991
Succeït per	mariscal de la Federació Russa

El rang de Mariscal de la Unió Soviètica (en rus: ма́ршал Со́ветского Сою́за, transliterat: màrxal Sovétskogo Soiuza) era a la pràctica la màxima graduació de la Unió Soviètica (en teoria, el màxim grau era Generalíssim de la Unió Soviètica, creat per Stalin i lluït només per ell). El rang de Mariscal de la Unió Soviètica va ser creat el 1935 i abolit el 1991. En van haver un total de 41. El rang naval equivalent era Almirall de la Flota de la Unió Soviètica

Vegeu també: Història dels rangs militars russos i Rangs militars de la Unió Soviètica

El rang militar de Mariscal de la Unió Soviètica va ser establert mitjançant un decret del Gabinet Soviètic, el Consell de Comissaris del Poble (Sovnarkom) el 22 de setembre de 1935. El 20 de novembre, el rang fou conferit a 5 generals: el Comissari del Poble de Defensa i Bolxevic Veterà Kliment Voroixílov, el Cap de l'Estat Major General de l'Exèrcit Roig Aleksandr Iegórov, i els Comandants Superiors Vassili Bliúkher, Semion Budionni i Mikhaïl Tukhatxevski.

D'aquests, Bliúkher, Tukhatxevski i Iegórov van ser executats durant la Gran Purga de Stalin de 1937-38. El 7 de maig de 1940, es van nomenar 3 nous Mariscals: el nou Comissari del Poble de Defensa Semion Timoixenko, Borís Xàpoixnikov i Grigori Kulik.

Encara que els rangs tradicionals pels oficials van ser restablerts el 1935, els rangs dels Generals a l'Exèrcit Roig no van ser introduïts fins al 1940. El sistema de rangs portava a confusió, car hi havia tant el Mariscal com el General d'Exèrcit, però hi mancava el Brigadier i rangs de General (a part del rang posicional de kombrig o Comandant de Brigada, que ja existia); la posició entre Tinent General i el General d'Exèrcit és ocupada pel rang de Coronel General. Això suggereix que el General d'Exèrcit podria ser considerat equivalent al Mariscal de Camp i al General d'Exèrcit americà, deixant el rang de Mariscal com un rang honorífic.

Durant la Segona Guerra Mundial Timoixenko i Budionni van dimitir i Kulik va ser apartat per incompetència, i el rang de Mariscal de la Unió Soviètica va ser atorgat a comandants militars que el van guanyar per mèrits (entre ells hi ha Gueorgui Júkov, Ivan Kóniev i Konstantín Rokossovski). El 1943, Stalin mateix va ser elevat a Mariscal de la Unió Soviètica, i el 1945 es va ascendir al seu cap de policia, Lavrenti Béria. A aquests «Mariscals Polítics» se'ls uní el 1947 Nikolai Bulganin.

Dos Mariscals van ser executats a les purgues de postguerra: Kulik el 1950 i Béria el 1953, poc després de la mort de Stalin. A partir d'aquest moment, el rang només fou atorgat a militars professionals, a excepció de Leonid Bréjnev, qui es va fer Mariscal a si mateix el 1976, i de Dmitri Ustínov, que va ser nomenat Ministre de Defensa al juliol de 1976. El darrer Mariscal de la Unió Soviètica va ser Dmitri Iàzov, nomenat el 1990 i empresonat després del fallit cop d'estat contra Mikhaïl Gorbatxov el 1991. El Mariscal Serguei Akhroméiev se suïcidà el 1991 després de la dissolució de la Unió Soviètica.

El rang va ser abolit amb la dissolució de la Unió Soviètica al desembre de 1991. Va ser substituït pel rang de Mariscal de la Federació Russa, lluït només per una persona, el Mariscal Ígor Serguéiev, Ministre de Defensa Rus entre 1997 i 2001.

Els Mariscals es poden separar en 3 grups generacionals:

• Aquells que van adquirir la seva reputació durant la Guerra Civil Russa. Entre aquests hi ha aquells que van ser purgats el 1937-38 (Bliúkher, Tukhatxevski i Iegórov), i aquells que van tenir alts comandaments a l'inici de la Segona Guerra Mundial (Budionni, Kulik, Xàpoixnikov, Timoixenko i Voroixílov). Tots ells, excepte Xàpoixnikov i Timoixenko, van provar ser incompetents i van ser retirats de les seves funcions.
• Aquells que van forjar les seves reputacions durant la Segona Guerra Mundial i van assumir alts comandaments a la darrera part de la guerra (Júkov, Vassilevski, Kóniev, Rokossovski, Malinovski, Tolbukhin i Txuikov)
• Aquells que van assumir alts comandaments durant la Guerra Freda. Tots ells havien estat oficials durant la Segona Guerra Mundial, però els seus comandaments van ser dins del Pacte de Varsòvia o com Ministres de Defensa Soviètics (Gretxkó, Iakubovski, Kulikov, Ogarkov, Akhroméiev i Iàzov).

Tots els Mariscals de la postguerra havien estat oficials durant la Segona Guerra Mundial, a excepció de Bréjnev, que havia estat Comissari Militar i d'Ustínov, qui havia estat director d'una fàbrica d'armament. Fins i tot Iàzov, que tenia 20 anys quan acabà la guerra, havia estat comandant de secció. A diferència dels comandants superiors americans a l'era de la Guerra Freda, cap Mariscal soviètic havia tingut experiència de comandament de combat després de 1945.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mariscal de la Unió Soviètica

• Biografies de tots els Mariscals de l'URSS