Massamagrell

Massamagrell

Bandera de Massamagrell Escut de Massamagrell
Localització
39° 34′ 09″ N, 0° 19′ 59″ O / 39.5692°N,0.333°O / 39.5692; -0.333
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Horta Nord
Capital	Massamagrell
Població humana
Població	16.766 (2023) (2.704,19 hab./km²)
Gentilici	Massamagrellenc, massamagrellenca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	6,2 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	15 m
Limita amb	València la Pobla de Farnals Museros Massalfassar Rafelbunyol
Partit judicial	Massamagrell
Dades històriques
Patrocini	Joan Baptista
Dia de mercat	Dimarts
Festa patronal	Darreries de setembre
Organització política
• Alcalde	Josep Lluís Galarza i Planes (2017–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46130
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46164
Codi ARGOS de municipis	46164
Lloc web	massamagrell.es

Massamagrell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Està situat a la part septentrional de l'Horta de València, vora la costa, amb una platja de tan sols 300 m de longitud i té la zona humida de la Marjal de Rafalell i Vistabella.^[1] El terreny és completament pla, llevat de la zona situada a l'oest de la població, on hi ha uns pujols d'uns 40 m d'altitud. El sòl està constituït per depòsits quaternaris.

El terme municipal de Massamagrell limita amb les localitats de Massalfassar, Museros, la Pobla de Farnals, Rafelbunyol i València; totes a la mateixa comarca de l'Horta de València. S'hi pot accedir des de la Ciutat de València, per carretera, agafant la V-21 per enllaçar amb la CV-300. També compta amb una estació de tren (Línia 3 de Metro) de FGV.

El topònim és discutit. Hi ha qui veu una base netament àrab, derivant de منزيل ألغريل (manzīl al-Grīl) que voldria dir "casa de al-Gril o de Agrel". Tot i això, altres autors proposen que haja derivat del llatí mansum Macrelum, que significaria "casa del Prim", i per acabar hi ha qui defén un origen mixt.^[1]

Els primers vestigis històrics en el terme de Massamagrell els trobem en els pujols dels Germanells, a on en els anys 70 es va fer una excavació arqueològica d'un poblat de l'edat del bronze. De l'època romana trobem vestigis de la Via Augusta i en els camins de les centuriacions.

La primera referència històrica de Massamagrell apareix en la primera pàgina del Llibre del Repartiment, en data 9 de juliol 1237, on Jaume I atorga a Oxova de Peralta tres jovades de terra de l'alqueria de Massamagrell, que era propietat d'Abdoabela Abenova Alchariç. Una volta acabada la conquesta, va ser atorgada a Pere Arçeç d'Aguilar, però després la va canviar per una altra i va donar l'alqueria de Massamagrell a Sancho de Vera, a Pere Navascos, a Jimeno Navascos i a Fortúnat Sánchez.^[2]

En 1271 l'alqueria de Massamagrell era propietat de l'Orde de Calatrava i el 17 de juliol de 1271 va atorgar el domini emfitèutic, en la Carta de poblament de Massamagrell,^[2] a Ramon de Queralt i altres pobladors. L'any 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Ramon Boïl, la seua família va obtindre anys després, en 1426, els drets de l'Orde de Calatrava i onze anys més tard la jurisdicció criminal. El marqués de Dos Aigües va ser el seu últim senyor territorial.

En 1646, tenia 105 cases (500 habitants) quasi mig segle després que els moriscs foren expulsats. L'any 1794 comptava ja amb 230 cases (més de 1000 habitants). Un segle més tard, el 1897, la població s'havia quasi triplicat, arribant als 2852 habitants. Al cadastre de Massamagrell apareix en 1880 la referència de la Cova Mansergas. Les cases cova varen sorgir per necessitat, per a ser utilitzades com a habitatge. L'única que es conserva actualment és la Cova Mansergas. Està ubicada al número 54 de l'avinguda Serra, al barri de la Magdalena.^[3] El cens oficial de 1900 era de 2613 habitants.

Segons el darrer cens (INE 2017), Massamagrell té una població de 15.553 habitants.

La ramaderia té certa importància al sector porcí i avícola. Encara que té costa, no s'hi practica la pesca. La indústria rivalitza amb l'agricultura com a font de riquea, i ad ella es deu el fort augment de població experimentat en els últims anys.

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 del Partit Popular (PP), 3 de Compromís per Massamagrell (Compromís), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Veïns per Massamagrell (VpM), 1 d'Unides Podem-Esquerra Unida (Podem-EUPV) i 1 de Vox.

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Massamagrell
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Francisco Gómez Laserna	2.039	27,08%	5 (+1)
	Partit Popular		Miguel Bailach Luengo	1.500	19,92%	4 (-1)
	Compromís per Massamagrell		Josep Lluís Galarza i Planes	1.282	17,03%	3 ()
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		José Antonio Carreño Ros	790	10,49%	2 (+1)
	Veïns per Massamagrell (VpM)		Juan Zamorano Carbonell	728	9,67%	1 ()
	Unides Podem-Esquerra Unida[a]		Carmen Gurillo RIpoll	634	8,42%	1 (-2)
	Vox		José Carlos Grau Enguita	487	6,47%	1 (+1)
	Vots en blanc			69	0,92%
Total vots vàlids i regidors				7.529	100 %	17
	Vots nuls			74	0,97%
Participació (vots vàlids més nuls)				7.603	62,58%**
Abstenció				4.546*	37,42%**
Total cens electoral				12.148*	100 %**
Alcalde: Francisco Gómez Laserna (PSPV) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 de PSPV[4])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[5] Junta Electoral de Zona de Sagunt,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2023 l'alcaldessa de Massamagrell és Pilar Peris Barres del PP.^[8]

• Església de Sant Joan Apòstol i Evangelista. És espaiosa, claustral, amb una façana neoclàssica a la qual s'accedix per les escales i el campanar quadrat.
• Convent de la Magdalena, o convent de Caputxins de la Magdalena, Església parroquial de la Mare de Déu del Roser.^[9]

• Molí de la Lloma o de Dalt^[10]
• Molí de Baix o de Massamagrell^[11]
• Escorxador municipal

• Festes Majors. Celebra les festes a la Mare de Déu del Rosari, Immaculada Concepció i Sant Joan Evangelista, a les darreries de setembre.

La pilota valenciana està molt arrelada a Massamagrell, tant en la modalitat de galotxa per a aficionats, com en els professionals de l'escala i corda, nogensmenys hi ha el Trinquet Tio Pena. L'any 2009, Massamagrell acumulà quatre pilotaris a la final del Circuit Bancaixa 08/09, dels sis pilotaris que la disputaren.

• Lluís d'Amigó i Ferrer (1854-1934), religiós de l'orde dels caputxins, bisbe de Solsona i Sogorb, fundador de les Congregacions dels Terciaris i Terciàries Caputxines.
• Juan Bautista Martínez Beneyto (1922-2013), catedràtic de dibuix i pintor.^[12]
• Juan Bautista Celda de la Visitación (1926-2000), sacerdot i pintor, canonge de la S. I. Catedral de València.
• Joaquín Lizondo Vergara (1933-2008), Ferreret, pilotari.
• José Emilio Cervera Cardona (1949), polític valencià.
• Xavier Castellar Devis (1961) ciclista valencià.
• Lluis Planes Mestre (1963), empresari.
• Agustí Peiró i Expósito (1964), escriptor.
• Francisco Javier García Atienza, (1965) Oñate II, pilotari.
• Salvador Vicente Mormeneo (1978), Salva, pilotari.
• Francesc Soro Juan (1984), Soro III, pilotari.
• Héctor Rodríguez Mestre (1988), Héctor II, pilotari.
• Àngels López Artiga (1939), compositora, cantant, pianista i pedagoga^[13]

• La primitiva de Massamagrell

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massamagrell

• Ajuntament de Massamagrell
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..