Max von Sydow

Max von Sydow

(2016)
Biografia
Naixement	(sv) Carl Adolf von Sydow 10 abril 1929 Lund (Suècia)
Mort	8 març 2020 (90 anys) Selhan (França)
Residència	París
Formació	Escola d'Art Dramàtic (–1951) Escola Catedralícia de Lund (–1947)
Alçada	191 cm
Activitat
Camp de treball	Interpretació i direcció
Ocupació	actor de televisió, actor de teatre, actor de cinema, realitzador, director de cinema, actor
Activitat	1948 - 2018
Família
Cònjuge	Catherine Brelet (1997–2020) Christina Olin (1951–1979), divorci
Fills	Cédric Brelet von Sydow, fill o filla adoptiva  () Max von SydowCatherine Brelet
Pares	Carl Wilhelm von Sydow   i Maria Margareta, Friherrinna Rappe
Premis
(2016)  Gran Premi Honorífic (17 octubre 2012)  Cavaller de la Legió d'Honor Conferit per Thierry Frémaux (2006)  Premi Donostia (1988)  Premis del Cinema Europeu al millor actor, per l'obra Pelle, el conqueridor (1988)  Guldbagge a la millor direcció, per l'obra Katinka (en) (1978)  Litteris et artibus (1968)  Premi de Teatre de l'Acadèmia Sueca  Orde de les Arts i les Lletres

Max von Sydow, nascut Carl Adolf von Sydow^[1] (Lund, Escània, Suècia, 10 d'abril de 1929 - París, França, 8 de març de 2020)^[2] fou un actor suec. Va col·laborar amb el director de cinema Ingmar Bergman en una dotzena de pel·lícules, i va treballar en produccions en diversos idiomes. Va estar nominat a l'Oscar al millor actor pel seu paper a Pelle, el conqueridor.^[3] L'actor, que quan es va enamorar de la francesa Catherine Brelet (amb qui estigué casat i tingué dos fills) va traslladar-se a viure a França, va perdre la nacionalitat sueca en adquirir la francesa l'any 2002.^[4][5]

Va créixer en una família de Lund. El seu pare, Carl Wilhelm von Sydow, era etnòleg i professor d'irlandès; la seva mare, la baronesa Greta, nascuda Rappe, era institutriu.^[1] Va aprendre anglès i alemany als nou anys, i, a més de suec, parlava també francès, italià, castellà, danès i noruec.^{[cal citació]} A l'escola, va formar amb alguns amics un grup de teatre amateur, i així va començar la seva carrera d'actor.^{[cal citació]}

El 1951 es va casar amb l'actriu Kerstin Olin, amb qui va tenir dos fills, Claes i Henrik.^{[cal citació]} Aquests van aparèixer amb ell a la pel·lícula Hawai. Es va divorciar d'Olin el 26 de febrer de 1979.^{[cal citació]} Visqué després amb la seva segona dona, Catherine Brelet (de qui va adoptar els seus 2 fills, Yvan i Cédric), a París, on llegia, escoltava música i feia de jardiner.^{[cal citació]}

El 1973, va interpretar el paper d'un sacerdot exorcista en la pel·lícula L'exorcista, on semblava tenir més de 80 anys, tot i que, en realitat, en el moment del rodatge no tenia més de 43 anys.^{[cal citació]}

El 1975, va escollir interpretar l'assassí a sou, fred i oportunista, que ha d'abatre «el Condor» (Robert Redford) en la pel·lícula Els tres dies del Còndor de Sydney Pollack. El seu paper reforçava el de Redford i l'atmosfera opressiva que pesava sobre la pel·lícula.

L'abril de 1997, es va casar amb la documentalista francesa Catherine Brelet a la Provença.^{[cal citació]}

El 2008 va rodar sota la direcció de Francis Huster, al costat de Jean-Paul Belmondo i Hafsia Herzi, la pel·lícula Un home i el seu gos.

Obtingué la ciutadania francesa l'any 2002 i Thierry Frémaux li va donar les Insignies de Chevalier de l'Ordre Nacional de la Legió d'Honor en el Festival Lumière el 17 d'octubre de 2012.^{[cal citació]}

Devia la seva notorietat en la història del cinema principalment al començament de la seva carrera, gràcies a Ingmar Bergman, de qui va ser un dels actors fetitxe, sobretot en El setè segell, on encarnava un cavaller existencial del segle xiv de retorn de les croades en plena epidèmia de pesta, i que es juga la seva vida als escacs amb la Mort.

La seva notorietat li va obrir les portes de les cinematografies europees, després Hollywood. Envellint, el seu físic no va perdre res del seu aspecte turmentat, en pel·lícules com La mort en directe de Bertrand Tavernier el 1980 o Pelle, el conqueridor de Bille August el 1987.

Va declarar que no tenia cap intenció de jubilar-se mentre trobés papers interessants.^{[cal citació]}

Max von Sydow va aparèixer en les següents pel·lícules i sèries de televisió:^[6][7]

• 1962: Fotogramas de Plata per El setè segell^[8]
• 1987: Guldbagge al millor actor per Pelle, el conqueridor^[9]
• 1988: Guldbagge al millor director per Katinka^[9]
• 1996: Guldbagge al millor actor per Hamsun^[9]

• 1967: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Hawai^[10]
• 1974: Globus d'Or al millor actor secundari per L'exorcista^[11]
• 1989: Oscar al millor actor per Pelle, el conqueridor^[9]
• 1990: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per Red King, White Knight^[12]
• 2012: Oscar al millor actor secundari per Tan fort i tan a prop^[13]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max von Sydow

• Perfil a De Cine 21 (castellà)
• Perfil a Biografías y vidas (castellà)
• Perfil a Cinefania (castellà)
• Perfil a Cine nórdico (castellà)