Snow Falling on Cedars

Snow Falling on Cedars

Fitxa
Direcció	Scott Hicks
Protagonistes	Ethan Hawke Youki Kudoh Reeve Carney Anne Suzuki (en) Rick Yune James Cromwell Richard Jenkins Sam Shepard Max von Sydow James Rebhorn Celia Weston Max Wright Eric Thal Daniel von Bargen Cary-Hiroyuki Tagawa Zak Orth Caroline Kava Željko Ivanek Jay Brazeau Myles Ferguson Gareth Williams Henry O Arija Bareikis Jan Rubes
Producció	Ronald Bass, Kathleen Kennedy i Frank Marshall
Dissenyador de producció	Jeannine Oppewall
Guió	Scott Hicks, Ronald Bass i David Guterson
Música	James Newton Howard
Fotografia	Robert Richardson
Muntatge	Hank Corwin
Productora	The Kennedy/Marshall Company
Distribuïdor	Universal Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1999
Durada	127 min
Idioma original	anglès alemany
Color	en color
Descripció
Basat en	Snow Falling on Cedars (en)
Gènere	cinema judicial, cinema romàntic, drama i pel·lícula basada en una novel·la
Lloc de la narració	Washington
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor fotografia (2000)
Lloc web	snowfallingoncedars.com

Snow Falling on Cedars és una pel·lícula del director australià Scott Hicks estrenada el 1999.^[1]

Illa de San Piedro, en el Pacífic Nord, el 1950. Els americans de socarel toleren els japonesos que hi viuen, però el record de Pearl Harbor és encara viu. La mort misteriosa del pescador Carl Heine enverina les relacions entre els dos comunitats, ja que Kazuo Miyamoto és el culpable escollit. El jove periodista Ishmael Chambers cobrirà el procés. L'assumpte hi té una significació molt personal, ja que la dona de Miyamoto, Hatsue, va ser el seu primer amor, abans que conegui la deportació al camp de Manzanar.^[2]

• Ethan Hawke: Ishmael Chambers
• Youki Kudoh: Hatsue
• Rick Yune: Kazuo
• Max von Sydow: Nels Gudmunson
• Sam Shepard: Arthur Chambers
• Anne Suzuki
• Celia Weston: Etta Heine

La novel·la de David Guterson va tenir un ressò tant de públic com de crítica als Estats Units, donant particular eco a l'internament dels japonesos-estatunidencs durant la Segona Guerra Mundial. Poc abans de l'èxit de la seva pel·lícula Shine, el realitzador Scott Hicks tenia previst adaptar-lo per al cinema, però Universal posseïa llavors els drets. Amb una nominació als Oscars, a Hicks li van finalment proposar la realització de la pel·lícula. Va retocar el guió original escrit per Ron Bass, treien en particular una veu en off en la narració.^[3] El pressupost va ser de 35 milions de dòlars.

En la seva estrena als Estats Units, Snow Falling on Cedars només va recaptar 14,42 milions de dòlars (en un Max de 1150 pantalles), un fracàs que va fer que la pel·lícula no aconseguís ser rendible malgrat les seves recaptacions en altres territoris (8,6 milions de dòlars.^[4] La crítica es va mostrar molt fluixa en el seu conjunt,^[5] fins i tot un crític influent com Roger Ebert la va defensar com una de les rares pel·lícules que mantenen en el seu estil cinematogràfic la complexitat de la novel·la.^[6] Jeff Reichert, jutja la indiferència suscitada per la pel·lícula particularment injusta^[7]

En els Oscars, Robert Richardson va obtenir una nominació per a la seva fotografia.

• Un gran nombre de figurants en l'escena de l'evacuació de l'illa han viscut veritablement l'internament nipo-americà.
• És la segona pel·lícula de Hollywood a tractar aquest tema històric després Benvinguts al Paradís d'Alan Parker.
• Alguns plans amb Max von Sydow reten homenatge a la pel·lícula El setè segell d'Ingmar Bergman.
• El tros Tarawa procedent de la Banda original de la pel·lícula composta per James Newton Howard ha estat reutilitzat pels anuncis de Cold Mountain i Matrix Revolution.

• 2000. Oscar a la millor fotografia per Robert Richardson

• Snow Falling on Cedars - Lloc web oficial
• Dossier "Cinéma et Histoire" Al voltant de la pel·lícula Arxivat 2011-07-03 a Wayback Machine. - Per Guillaume Bryon, a Cinetudes. (francès)