Olocau del Rei

Plantilla:Infotaula geografia políticaOlocau del Rei
Olocau del Rey (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 38′ 17″ N, 0° 20′ 25″ O / 40.638°N,0.3403°O / 40.638; -0.3403
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcaels Ports Modifica el valor a Wikidata
CapitalOlocau del Rei Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població126 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2,86 hab./km²)
GentiliciOlocauí, olocauina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície44 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.042 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVinaròs
Dades històriques
Dia festiu
Festa patronalSanta Llúcia
El 13 de desembre
Identificador descriptiu
Codi postal12312 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE12083 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12083 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webolocaudelrey.es Modifica el valor a Wikidata

Olocau del Rei (en castellà i oficialment Olocau del Rey) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports. És l'únic poble de la comarca de llengua castellana (varietat castellà aragonès).

Geografia

[modifica]

El municipi està situat al nord-oest de la província de Castelló i pràcticament rodejat de territori terolenc. El paisatge d'Olocau del Rei es caracteritza per les moles o altiplans que alternen amb conques deprimides drenades per rambles i riuets de curs intermitent. Les principals altures superen els 1.200 metres d'altura, destacant els 1.248 metres del pic Manzanera o el pic Olocau, al nord del nucli principal, amb 1.200 m.

El riu de Cantavella frega el límit municipal pel sud, replegant les aigües de nombrosos barrancs com el de la Tejería o el de Torre Algares. Altres barrancs que discorren pel terme municipal són el de las Umbrías o el barranc de la Rambleta, al nord del terme, que dibuixa una complexa xarxa fluvial.

Límits

[modifica]
Bordó
Tronxó la Todolella
la Mata
Mirambell la Cuba

Accés

[modifica]

S'accedix al poble per les carreteres A-226 i CV-121 si venim des de Terol o des de Saragossa i per les CV-14, CV124, CV-120 i CV-121 si venim des de Morella.

Història

[modifica]

A pesar que els vestigis més antics del castell ofereixen una superposició de poblaments, iniciats en l'edat de bronze, és durant la dominació musulmana quan es comença a tindre notícia escrita d'esta important plaça medieval. Menéndez Pidal documenta el senyoriu del Cid sobre Olocau a la fi del segle xi. L'agost de 1180 Alfons II concedeix el castell a la Orde de Sant Joan, defensat a partir d'aquests moments des de poblacions del baix Aragó, ja que encara tardaria cinquanta anys a passar Morella a mans cristianes. En 1264 passaria a ser patrimoni real, en ser intercanviada per Vilafamés a l'Orde de Sant Joan. El 22 d'abril de 1271 l'infant Don Pedro va atorgar carta de poblament en favor de Domènec de Bolet, Arnau Çavit i uns altres més.

L'any 1287, el 30 d'octubre, el rei Alfons III incorpora Olocau al castell de Morella. Trobant-se a Morella el rei i davant l'estat decadent del castell d'Olocau, ho agrega a aquest terme amb tota la seua població, a condició que siga convenientment restaurat, però reconeixent-li els seus antics privilegis i drets, com el de poder nomenar justícia amb absoluta independència de Morella. Pel que fa a la jurisdicció civil, s'acatava a Morella quedant integrat en els seus termes generals fins a l'any 1691, any en què per privilegi real va aconseguir la total emancipació. Així, a partir d'este moment i fins a 1691, any en què es va independitzar, va formar part com un poble més del raval morellà.

Fins 1691, tant Olocau com els altres llogarets no van cessar de reivindicar la seua independència de Morella i per això sempre s'aliaven en contra d'ella en totes les conteses, com la guerra de les Germanies en 1520. En 1701, en esclatar la Guerra de Successió, mentre Morella es va posicionar a favor de Felip V mentre que els llogarets ho feren a favor de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Fins 1808 es dona un període de pau per a aquesta comarca, que participaria posteriorment en la guerra dels 7 anys (guerres carlines). Tot i que encara que no es coneixen dades concretes d'Olocau, s'entén que hi va participar amb la mateixa intensitat que la resta dels llogarets.

Economia

[modifica]

Basada principalment en la ramaderia i en l'agricultura. Encara que també hi ha un hostal de turisme rural i una indústria, així com algunes empreses del sector serveis (botiga, farmàcia).

Alcaldia

[modifica]

Des de 2023 l'alcalde d'Olocau del Rei és Sergio Guillén Rico del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Marcos Carceller Casanova UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Isidro Royo Espada PDL 28/05/1983 --
1987–1991 Guillermo Gazulla Grau PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Guillermo Gazulla Grau PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Guillermo Gazulla Grau PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Santiago Gazulla Grau PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Ricardo Julián Salvador PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Ricardo Julián Salvador PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Vicente Royo Peñarroya PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Santiago Gazulla Grau PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Santiago Gazulla Grau PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 Sergio Guillén Rico PSPV-PSOE 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Demografia

[modifica]

Al terme municipal resideixen 118 habitants (INE 2014). Segons el cens de 2009, dels 138 habitants registrats aquell any a la població, 46 vivien als diversos masos disseminats pel terme agrupats en dues pedanies: las Lomas (22 habitants) i la Riera (24 habitants).[2]

Evolució demogràfica d'Olocau del Rei
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2014
166 163 162 158 149 144 142 134 136 135 144 118

Monuments

[modifica]

Monuments religiosos

[modifica]
Interior de l'església de la Mare de Déu del Pópulo
  • Església de la Mare de Déu del Pópulo (segle xiv). Església amb interessants decoracions de guixeria i esgrafiats. Guarda la Verge de la Taronja, talla del s. XIV romànico-gòtica.
  • Ermita de la Mare de Déu de la Taronja (s. XIII).
  • Ermita de Sant Marc (s. XVIII).
  • Ermita de Sant Roc (s. XIX).
  • Ermita de Sant Blai (s. XV).
  • Ermita de la Magdalena (s. XVII).

Monuments civils

[modifica]
Vista del Castell d'Olocau
  • Castell. Conegut amb els noms de Castell d'Olocau, dOlcaf o dOlocaf, està situat a uns 800 metres a l'oest de la població, sobre una muntanya de 1.203 m d'altitud. És d'origen àrab i hi ha qui suposa que va ser fortificat pel Cid en 1084. Ve classificat com de tipus montà i mig port, amb tres recintes escalonats no concèntrics i planta d'irregularitat dispersa. Actualment es troba en un estat ruïnós. Va ser donat per Alfons II d'Aragó als Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem a la persona de Fra Armengol d'Aspa. Va participar activament en les lluites dinàstiques entre el Comte d'Urgell i Ferran d'Antequera, a la mort del rei Martí l'Humà.
  • Presó (s. XVI).
  • Ajuntament. (s. XVI) D'estil aragonès
  • Confraria o Llotja de la Llana. (s. XVI)
  • Forn públic (s. XIII)
  • Font pública (s.XV)
  • Palau del Marqués de la Figuera. (s. XV)

Festes i celebracions

[modifica]
  • Festes d'hivern. El 9 de gener amb fogueres, dimonis, danses, entre altres activitats.
  • Festes patronals. El 13 de desembre en honor de Santa Llúcia.
  • Processons. El primer diumenge de maig.
  • Sant Marc. L'1 de novembre, cada quatre anys.

Imatges de la localitat

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Olocau del Rei. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].
  2. «Nomenclàtor: 2009». Arxivat de l'original el 2013-10-04. [Consulta: 27 setembre 2010].

Enllaços externs

[modifica]