Palau de la Virreina de Gràcia

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau de la Virreina de Gràcia
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteCarles Grau (escultor) Modifica el valor a Wikidata
Ússegona residència Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1773 construcció
1878 demolició
Motiu de destrucció: projecte urbanístic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca
classicisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 19″ N, 2° 09′ 25″ E / 41.40528°N,2.15683°E / 41.40528; 2.15683

El Palau de la Virreina de Gràcia o Torre de Gràcia era un edifici de la Vila de Gràcia, actualment desaparegut.

Descripció

[modifica]

Es trobava aproximadament on ara hi ha l'església parroquial de Sant Joan i els seus límits se situaven entre el carrer de la Providència, el Torrent del Pecat, la Travessera de Gràcia i el Torrent de l'Olla. Era una finca de grans dimensions, veïna de Can Trilla, Can Pardal, Cal Xero, Cal Casaca i Cal Comte amb una extensió de 30 mujades (146.895 m²).[1]

La torre era de planta rectangular amb dos pisos i a cadascun dels vèrtexs s'aixecaven quatre torres quadrades, coronades amb un sostre piramidal.[2] L'edifici estava encarat al mar, o sigui, cap a l'actual carrer de Sant Lluís. Davant seu pujava el camí que menava a la casa, formant un passeig, que correspon a l'actual carrer de Torrijos. A la cantonada dels dos carrers esmentats encara hi ha la seva masoveria, amb jardí al davant i darrere.[1]

Història

[modifica]

Fou projectada el 1771 per l'arquitecte barceloní Carles Grau amb un estil barroc amb tendència classicista i amb cert regust colonial per al virrei del Perú Manuel d'Amat i de Junyent en els terrenys de l'antiga hisenda Vidal, a prop de la que llavors es diria Torre Xica.[1][2] Les obres s'acabaren el 1773, i encara que el palau de la Rambla era la residència oficial del virrei, quan aquest es va retirar va destinar la torre de Gràcia a l'esbarjo, a les festes, als actes socials i les celebracions, a més de passar-hi els estius i les temporades de repòs.[1]

El 1777, Amat es va casar amb Francesca de Fivaller i de Bru, uns 50 anys més jove que ell, per a reparar l'ofensa que havia contret un nebot seu en desdir-se del compromís matrimonial amb ella,[1] i el convit nupcial se celebrà en aquest mateix palau. Pocs anys després, el 1782, el virrei morí i la seva vídua va fer-se càrrec de l'administració dels dos palaus. És llavors quan a començar a ser anomenat popularment de la Virreina, possiblement potenciat pel fet que la dama mantingué un actiu i intens usdefruit de la mansió seguint l'estil de l'alta societat barcelonina de l'època.[3]

A la mort de la vídua Fivaller el 1791, la torre fou heretada per Antoni d'Amat i de Rocabertí, nebot de Manuel d'Amat,[4][5] i el 1794, esdevingué l'espai d'acollida de la comunitat dels Josepets, i el 1797, d'alguns nobles fugits de la Revolució Francesa. Anys més tard, es convertí en un espai de convalescència per als afectats per l'epidèmia de febre groga de 1821.[3] Antoni d'Amat morí el 1824 sense fills, i seguint les disposicions testamentàries del virrei, la torre passà a mans d'una causa pia per a dotar donzelles, el patró de la qual era Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera,[4][5][6] quart marquès de Castellbell i cinquè marquès de Castellmeià.[3]

El 1835, el marquès l'establí en emfiteusi, juntament amb la Torre Xica i el palau de la Rambla, a Josep Carreras i d'Argerich,[4][7][6] que l'any següent l'establí de nou als administradors de l'Hospital de la Santa Creu.[8] El 1843 es tornà de nou un espai de repòs en habilitar-se com a hospital militar provisional durant la bullanga de la Jamància, un ús que mantindria en anys posteriors com a hospital per a militars convalescents i finalment, per a Capitania General.[3]

Pels volts del 1848, i després del projecte fallit de reconvertir-lo en un hospital psiquiàtric, la torre va ser utilitzada com a presó militar, i el 1864 passaria a ser una caserna d'infanteria.[3] Finalment, fou enderrocada a la darreria de la dècada del 1870 per a la urbanització de la zona.[1][3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Palau de la Virreina de Gràcia». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  2. ↑ 2,0 2,1 Segura i Capellades, 2003, p. 107.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Segura i Capellades, 2003, p. 108.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Jurisprudencia civil: colección completa de las sentencias dictadas por el Tribunal Supremo, tomo 65, 1889, p. 372-382. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Riera i Viader, 1995, p. 52-54.
  6. ↑ 6,0 6,1 Alberch i Fugueras, 1995, p. 115.
  7. ↑ AHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/21 (1a part), f. 114-121, 21-05-1835.
  8. ↑ AHPB, notari Francesc Mas i Fontana, manual 1.220/23, f. 41-43v, 10-03-1836.

Bibliografia

[modifica]
  • Alberch i Fugueras, Ramon; Bohigas i Guardiola, Oriol; Farré i Sanpera, M. Carme; Riera i Viader, Sebastià; Sendra i Salillas, Eloïsa. El Palau de la Virreina. Ajuntament de Barcelona, 1995. ISBN 84-7609-747-6. 
  • Segura i Capellades, Carme; Farré i Olivé, Eduard; Camps i Sala, Esteve. Les Places de Gràcia. Impressions de Josep Buch. Taller d'Història de Gràcia, 2003. DL B 48984-2001. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_de_la_Virreina_de_Gràcia&oldid=34176842»