Piciformes
 Mascle de picot de ventre vermell  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Superordre | Coraciimorphae |
| Ordre | Piciformes B.Mey. i Joh.Wolf, 1810 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Subordres i famílies | |
.svg){kind=icon}
Els Piciformes són un ordre d'ocells neògnats format per unes nou famílies, totes elles de distribució tropical, a excepció dels pícids, que arriben fins gran part de la regió holàrtica, incloent els Països Catalans.
Morfologia
[modifica]- Son ocells de petits a mitjans, variant entre els 7 grams del picotet d'Indonèsia (Sasia abnormis) i els 500 grams del tucà pitgroc (Ramphastos ambiguus).
- Aspecte en general vistós i colorit. Algunes espècies, com ara Jynx torquilla'''', són però molt críptiques.
- Són molt característics els peus zigodàctils, amb dos dits dirigits cap avant i dos cap arrere, amb uns tendons molt especialitzats.
- Plomatge dens, amb 9 a 11 plomes primàries i 8 a 12 caudals.
- Escàs dimorfisme sexual, amb petites (o cap) diferències entre els sexes.[1]
Hàbitat i distribució
[modifica]Totes les famílies habiten principalment en boscos de les regions tropicals, excepte Austràlia, Nova Zelanda, Madagascar i Polinèsia, arribat únicament una família, els pícids (Picidae), a les zones temperades i fredes d'Europa, Àsia i Nord-amèrica, estant absents dels deserts més àrids.
Reproducció
[modifica]- Crien dins cavitats als arbres o terra, on ponen 2 a 5 ous blans.
- Generalment els dos pares coven i alimenten els fills, però els indicatòrids són paràsits de posta.
- Naixen cecs i nus.
Alimentació
[modifica]La major part són insectívors, però els tucans mengen fruites i els indicatòrids cera d'abella.
Curiositats
[modifica]Alguns membres de la família dels pícids, són capaços de foradar planxes de plom que es col·loquen, precisament, amb la intenció de protegir la fusta de les caixes niadores, situades en boscos freqüentats per aquests ocells.[2]
Sistemàtica
[modifica]S'han descrit 9 famílies amb 74 gèneres i 485 espècies: [3]
- Subordre Galbulae.
- Família dels bucònids (Bucconidae), amb 12 gèneres i 38 espècies.
- Família dels galbúlids (Galbulidae), amb 5 gèneres i 19 espècies.
- Subordre Pici.
- Família dels megalaimids (Megalaimidae), amb 2 gèneres i 35 espècies.
- Família dels líbids (Lybiidae), amb 10 gèneres i 52 espècies.
- Família dels capitònids (Capitonidae), amb dos gèneres i 18 espècies.
- Família dels semnornítids (Semnornithidae), amb 1 gènere i dues espècies.
- Família dels ramfàstids (Ramphastidae), amb 5 gèneres i 50 espècies.
- Família dels indicatòrids (Indicatoridae), amb 4 gèneres i 16 espècies.
- Família dels pícids (Picidae), amb 33 gèneres i 255 espècies.
Referències
[modifica]- ↑ Lester L.Short (1991). Joseph Forshaw, ed. Encyclopaedia of Animals: Birds. London: Merehurst Press. pp. 152–157. ISBN 1-85391-186-0
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 75. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona
Enllaços externs
[modifica]
- Informació sobre les famílies i espècies d'aquest ordre animal. (francès)
- Piciformes de la península Ibèrica. (castellà)
- Informació i fotografies d'algunes espècies de piciformes. Arxivat 2008-08-02 a Wayback Machine. (castellà)
