Pteròclids

Pteròclids

Pteroclidae
Pterocles lichtensteinii fotografiada a Kenya.
Pterocles namaqua fotografiada a Namíbia.
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Pterocliformes
Família	Pteroclidae Bonaparte, 1831
Gèneres
Pterocles Syrrhaptes

Els pteròclids (Pteroclidae) són l'única família de l'ordre dels pterocliformes. Està formada per aus que recorden les perdius o els coloms, tot i estar més emparentades amb els coloms.^[1]

• Mesuren entre 24 i 40 cm de llargària total.
• Pesen entre 150 i 500 g.
• Presenten escàs dimorfisme sexual, tot i que els mascles són lleugerament més grossos.
• Ales punxegudes.
• Potes curtes.
• Plomatge mimètic amb l'entorn.
• Les plomes del ventre estan adaptades per poder amarar-se d'aigua i portar-la als pollets que són al niu.

Els pteroclidiformes són monògams i acostumen a fer el niu en una petita depressió del sòl. Hi ponen 3 ous (rarament quatre) i els progenitors es reparteixen les tasques d'incubació: els mascles ho fan a la nit i de matinada mentre que les femelles se n'encarreguen durant el dia. Els pollets es desclouen al cap de 20-25 dies i són capaços d'alimentar-se per si sols des del primer dia imitant els pares durant alguns mesos.

Mengen llavors.

Viuen en zones àrides i calentes, ja sigui a les estepes i a les sabanes africanes o a les zones semidesèrtiques i a les planures de camps de cereals d'Europa. Aquest tipus d'ambient condiciona totalment la seua anatomia i el seu tipus de vida, puix que s'han de protegir de les altes temperatures i s'han hagut d'adaptar a menjar llavors i gra, aliments que no els proporcionen l'aigua necessària. Quant al primer problema, l'han solucionat amb una pell dura i amb un plomatge dens, que també recobreix la part anterior dels tres dits amb els quals acaben les curtes potes. D'altra banda, la necessitat d'aigua condiciona la seua vida diària. A la matinada o al capvespre han de desplaçar-se, sens falta, als abeuradors, amb una freqüència superior a la dels altres ocells. Hi arriben en grans bandades i beuen xuclant el líquid, de la mateixa manera que els coloms. Fins i tot, poden aprofitar aigua salobre.

Les espècies d'aquest ordre viuen a Àfrica, Madagascar, Pròxim Orient, l'Índia, Àsia central i la península Ibèrica.

• Són aus terrestres, tot i que tenen un vol molt potent, amb fortes i constants sacsejades d'ales que els obliguen a fer una gran despesa energètica.
• Són gregaries i poden arribar a formar bandades de fins a 100 individus.

• GènereSyrrhaptes
  • Syrrhaptes tibetanus
  • Syrrhaptes paradoxus
• Gènere Pterocles
  • Pterocles alchata
  • Pterocles namaqua
  • Pterocles exustus
  • Pterocles senegallus
  • Pterocles orientalis
  • Pterocles coronatus
  • Pterocles gutturalis
  • Pterocles burchelli
  • Pterocles personatus
  • Pterocles decoratus
  • Pterocles lichtensteinii
  • Pterocles bicinctus
  • Pterocles indicus
  • Pterocles quadricinctus^[2][3]

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• African Bird Image Database. (anglès)
• Taxonomia d'aquest ordre d'ocells. (anglès)