Remigi Palmero i Ruà
 (2007, València)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 gener 1950 (74 anys) Alginet (la Ribera Alta) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantautor, iogui, músic de sessió, guitarrista |
| Activitat | des de 1964? |
| Gènere | pop, rock, bossa nova |
| Instrument | guitarra elèctrica |
| Instrument destacat | Fender Telecaster |
| Segell discogràfic | independent |
| Company professional | Els 5 Xics Bustamante Els Pavesos In Fraganti Terminal Sur Òscar Briz Amanida Peiot |
| Obra | |
Obres destacables
| |
 | |
Remigi Palmero és un cantautor i guitarrista alginetí, pioner —junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante—[1] de l'anomenat rock mediterrani[2] durant els anys de la Transició; actualment fa carrera en solitari com a «transautor».[3]
A més de dedicar-se a la música, Palmero també treballa en el camp de la creació gràfica i és mestre de ioga des del 1991, en el qual arribà a fundar una associació anomenada Turya-València junt amb Carmen Gandia.
Biografia
[modifica].jpg)
Vinculat des de ben xicotet a l'ambient artístic i musical per circumstàncies familiars, als catorze anys va debutar amb els Brots, una orquestra local. Més avant formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria a solistes com Eduardo Bort o Juli Bustamante, amb el qual acabaria co-liderant el grup In Fraganti.
El 1979 publicà el seu primer disc com a artiste titular, acompanyat de Bon Matí, un conjunt de vint-i-quatre músics entre els quals alguns africans i caribenys: Humitat relativa, publicat originalment pels segells Pu-put! i Zafiro és considerat per la crítica un dels cinquanta millors discs del pop espanyol i part d'una trilogia mediterrània que inclou el Brossa d'ahir de Pep Laguarda (1977) i el Cambrers de Bustamante (1981); després de buscar el màster original pels arxius de Sony, l'any 2018 LaCasaCalba el reedità en compacte i en vinil de 180 grams, encara que sense la col·laboració de Remigi, retirat del circuit artístic.[4]
L'alcudià Òscar Briz (seguidor, admirador i, finalment, col·laborador de Palmero) li va dedicar la primera cançó del seu segon disc en valencià, PurDesig: una rumba titulada Remigi.
Obres
[modifica]Discografia
[modifica]A banda d'algunes gravacions no especificades en EMI-Odeon amb Els 5 Xics entre 1970 i 1976, la seua producció comprèn almenys quatre discs com a artiste titular i mitja dotzena llarga de col·laboracions en recopilatoris o gravacions d'altres artistes, especialment del ja esmentat Bustamante:
- Els Cinc Xics: Todas sus grabaciones (RO 51432, ?)
| • Humitat relativa (1981) |
|---|
(Ànec)
|
| • Bustamante: Cambrers' (1981) |
|---|
(Ànec)
|
| • Els 5 Xics: Els 5 Xics' (1983) |
|---|
(Valdisc)
|
| • In Fraganti: No tengo nada/Plata y negro' (1983) |
|---|
(Blau)
|
| • In Fraganti: Si fueras tú/Hotel Universo' (1984) |
|---|
(Blau)
|
| • 'Un poc de rock' (1987) |
|---|
| (DM) Bon gos, atòmic os (amb Bongos Atómicos) |
| • Remigi Palmero: Provisions' (1987) |
|---|
(Xiu-Xiu Records)
|
| • Terminal Sur: Viajero' (1988) |
|---|
(PDI)
|
- Remigi Palmero: Afuera adentro (PDI, 1989), senzill
- Remigi Palmero: Emparín (Difusió Mediterrània, 1992), senzill
- Remigi Palmero: Línia de foc (EGT-Discmedi, 1994), inclou una nova versió de L'olor a garrofa
- Diversos autors: Cántame mis canciones (Columna, 1998), disc d'homenatge a Jackson Browne
- Remigi Palmero: Sense comentaris (LaCasaCalba, 2007), gravat a sa casa només amb la veu i la guitarra
Col·laboracions
[modifica]- Bustamante: Cargo de mi (DM, 1986)
- Bustamante: Salón Fujiyama (GA, 1988)
- Julio Bustamante: Material volátil (?, 2005)
Bibliografia
[modifica]- Albert, Maria Josep; Lluch i Crespo, Gemma. Provisions. València: Generalitat Valenciana, 1987.
- Palmero, Remigi: Cançons-Canciones 1976-1988 (Uberto Stabile Editor, València 1988)
- Palmero, Remigi: Línia de foc (cançons i poemes) (Edicions de la Guerra, València 1994)
Referències
[modifica]- ↑ Bustamante y Remigi Palmero en la UPV en el web del 20 Minutos
- ↑ Remigi Palmero Arxivat 2007-04-05 a Wayback Machine. fitxa en LaLlum.org
- ↑ Remigi Palmero, transautor mediterrani en el bloc de LaCasaCalba
- ↑ Majo Siscar «Humitat Relativa, el primer disc de Remigi Palmero, es reedita 40 anys després». El Diario.es, 01-06-2018 [Consulta: 6 juny 2018].
- ↑ «Els 5 Xics – Els 5 Xics» (en anglés). Discogs. [Consulta: 8 octubre 2018].
Enllaços externs
[modifica]- YouTube.com vídeos de Remigi en directe