Revolució Americana

Revolució Americana

39° 17′ 02″ N, 76° 36′ 36″ O / 39.284°N,76.61°O / 39.284; -76.61
Tipus	revolució
Interval de temps	1765 - 1783
Data	22 març 1763
Localització	Tretze Colònies (Regne de la Gran Bretanya)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Cronologia
	Boston Tea Party Causat per Llei del te, lobbisme
	Boston Tea Party Causat per Llei del te, deute públic, Guerra Franco-Índia
Format per
Segon Congrés Continental

La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).^[1] D'aquest procés sorgiria una nova nació, segons el que va establir la Constitució dels Estats Units d'Amèrica. La Revolució Americana tingué un gran nombre d'idees i esdeveniments que finalment conduïren a una separació política i social de les possessions colonials de tal manera que es passà d'una nació fusionada a partir de colònies individuals a una nació independent.

En aquest període, les colònies s'uniren contra l'imperi Britànic i entraren en el conflicte armat conegut com la Guerra d'Independència dels Estats Units entre el 1775 i el 1783. Això dona lloc a la Declaració d'independència dels Estats Units del 1776 i la victòria al camp de batalla d'octubre del 1781.

L'època revolucionària s'inicià el 1763, quan l'amenaça militar francesa sobre les colònies britàniques d'Amèrica del Nord de la Guerra Franco-índia arribà a la seva fi i el rei Jordi III d'Anglaterra va signar la Proclamació Reial que prohibia als colons assentar-se més enllà de la línia marcada al llarg dels Apalatxes.^[2] Adoptant la política que les colònies havien de pagar una part substancial dels costos associats al manteniment de l'imperi, Gran Bretanya imposà una sèrie d'impostos a la que succeïren d'altres que resultaren summament impopulars. Com que les colònies mancaven de representació electa al Parlament britànic molts colons consideraven que les lleis eren il·legítimes i una violació dels seus drets com a anglesos. A partir del 1772, grups patriotes començaren a crear comitès de correspondència que donarien lloc al seu propi Congrés Provincial a la majoria de colònies. Al llarg de dos anys, els Congressos Provincials o els seus equivalents substituïren de manera eficaç l'aparell governant britànic a les antigues colònies, que culminà el 1774 amb la unificació del Congrés Continental.

En resposta a les protestes dels Patriotes a Boston sobre qui els britànics intentaren afirmar la seva autoritat, els britànics enviaren tropes de combat. Conseqüentment, els estats mobilitzaren les seves milícies i entraren en lluita el 1775. Tot i que s'estima que els legitimistes comprenien entre el 15 i el 20% de la població,^[3] des de l'inici fins a la fi de la guerra els Patriotes controlaren entre el 80% i el 90% del territori; els britànics tan sols tingueren unes poques ciutats costaneres durant un període extens.

La guerra de la revolució americana va consistir en dues guerres paral·leles per als americans. La guerra a l'est va ser una lluita contra el domini britànic, mentre que la guerra a l'oest van ser les Guerres índies.

El 1776, els representants de cadascun dels 13 estats independents votaren unànimement la Declaració d'Independència, establint els Estats Units, que originalment foren governats per una confederació formada per un govern representatiu seleccionat per assemblees legislatives de l'estat (vegeu Segon Congrés Continental). Els continentals s'aliaren amb França el 1778, cosa que igualà les forces militars i navals. Els dos principals exèrcits britànics foren capturats per l'Exèrcit Continental, a la batalla de Saratoga el 1777 i la batalla de Yorktown el 1781, cosa que equivalgué a guanyar la guerra a favor dels Estats Units.^[4] El Segon Congrés Continental passà a ser el Congrés de la Confederació amb la ratificació dels Articles de la Confederació. El Tractat de Versalles del 1783 fou ratificat per aquest nou govern nacional i suposà la fi que els britànics reclamessin algun dels tretze estats.

La Revolució Americana provocà una sèrie de grans canvis intel·lectuals i socials a la jove societat estatunidenca, com ara els nous ideals republicans que foren assimilats per la població estatunidenca. En alguns estats, esclataren debats polítics sobre el paper de la democràcia en el govern, amb alguns dels pares fundadors més liberals tement l'oclocràcia.

Des de finals del segle xviii els Estats Units havien adoptat una doctrina expansionista territorial, que es coneixeria com el "Destí Manifest",^[5] La invasió nord-americana des de l'est va alterar profundament als natius i va provocar una forta divisió dins de les nacions índies entre els "acomodacionistes", que van optar per adoptar algunes formes euroamericanes enfront dels "tradicionalistes", que van demanar la puresa dels nadius rebutjant el contacte amb els blancs. A finals de la Revolució Americana i a principis del segle xix, els nadius americans estaven sent desplaçats més enllà dels Apalatxes cap al que és avui el Midwest, per a aquests grups exiliats, quedaven pocs llocs per anar.^[6]

Moltes qüestions del govern nacional no foren resoltes fins a la Constitució dels Estats Units (1787), incloent-hi les primeres deu esmenes a la Carta de Drets (1789), que substituïren els Articles de la Confederació. La Constitució, en canvi, consagrà els drets naturals idealitzats pels revolucionaris republicans i els garantí sota un govern federal relativament fort, igual que el sufragi per a les eleccions nacionals. Amb la democràcia i el canvi al republicanisme es produí una agitació de la jerarquia social tradicional i es creà una ètica que conformà el cor dels valors polítics estatunidencs.^[7]

• Pares fundadors dels Estats Units
• George Washington
• Càbala de Conway

• Deulonder, Xavier. Llibre de les Revolucions. Barcelona: Llibres de l'Índex:, 2018. ISBN 978-8479481513. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Revolució Americana

• Explicacions sobre la Revolució Americana en català (pàgina web allotjada a Buxaweb.com)
• Library of Congress Guide to the American Revolution (anglès)
• Liberty! Arxivat 2008-04-29 a Wayback Machine. (anglès)