Cantarana (Rosselló)
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pirineus Orientals (França) | |||
| Localització | Els Aspres, en el triterme de Castellnou dels Aspres, Montoriol i Queixàs | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pirineus Orientals (França) | |||
| Localització | S'aboca en el Reart | |||
| Desembocadura | Rard | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 59 m | |||
| Dimensió | 28 ( ) km | |||
| Travessa | Rosselló | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 59 km² | |||
La Cantarana[1] (o Canta-rana, en alguns llibres) és un riu de la Catalunya del Nord, d'orientació sud-oest - nord-est. És un curs d'aigua de la comarca del Rosselló, de règim torrencial, que es forma als Aspres, en el límit dels termes de Castellnou dels Aspres, Montoriol i Queixàs, a partir de la unió de la Ribera de Fontcoberta i la Ribera de Sant Amanç.
De curs molt sinuós, s'obre pas en el relleu dels Aspres fent de termenal, en el primer tram, entre Castellnou i Montoriol, i en el segon, entre Castellnou dels Aspres i Terrats. Després ja entra directament en el darrer terme esmentat, i tot seguit recorre els de Trullars, separa els de Pontellà i Trullars. Torna a entrar en el de Pontellà i Nyils, separa al llarg d'un petit tram els de Pontellà i Pollestres, travessa aquest darrer terme fins que, a llevant del poble de Pollestres, s'aboca en el Reart.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «34-Castellnou». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032.
- Becat, Joan. «119-Pollestres, 120-Pontellà i Nyils, 128-Queixàs, 172-Terrats i 182 Trullars». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN 1243-2032.
- Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Castellnou dels Aspres, Montoriol, Pollestres, Pontellà, Queixàs, Terrats i Trullars». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
Referències
[modifica]- ↑ Becat 2015.